04
de desembre
del
2021
Actualitzat
el
06
de desembre
a les
20:03h
"Espanya està a cent dies d'aconseguir la immunitat de grup". "Comencem a albirar el final del túnel de la pandèmia". Són frases del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, dels mesos de maig i juny d'aquest mateix any. La vacunació anava a ritme de creuer fins arribar a un 79,3% de la població de l'Estat. El 76%, en el cas de Catalunya. I, ara, al repte de superar aquest percentatge que s'ha estancat, s'hi suma l'arribada de la variant òmicron. El túnel s'ha fet més llarg.
La sisena onada de la pandèmia de Covid és ja una realitat i està causant estralls a Europa, abocada a noves restriccions. Aquí els casos també van in crescendo, tot i que més lentament, amb la diferència substancial que, tot i incrementar-se els contagis, un major percentatge de població vacunada ha frenat hospitalitzacions i ingressos a les UCI. Els experts, però, són clars: o les vacunes arriben a tot el món o aquesta tampoc serà l'última onada. Poden ser útils, a més, les terceres dosis? I la vacunació dels nens?
La prioritat: tot el món vacunat
Allò que no s'ha fet per solidaritat, que es faci almenys per egoisme. Aquesta és la principal recepta que posen sobre la taula els tres experts consultats sota l'argument que el virus no deixarà de circular amb el tancament de fronteres amb els països amb baix percentatge de vacunació. A l'Àfrica, només un 7% de la població està vacunada i, de fet, tres de cada quatre professionals sanitaris no han tingut accés a la vacuna. Però també a Europa hi ha països que, com Romania (38,6%) o Eslovàquia (42,9%), tenen un baix nivell de població vaccinada.
"Per motius ètics i morals, tots els països han de tenir accés a la vacuna. Una vacunació baixa és caldo de cultiu per a noves variants", avisa el metge i investigador de la Universitat de Leicester i la UOC Salvador Macip, que advoca per impulsar un programa d'ajuts per facilitar l'accés a les vacunes als països que no el tenen. En la mateixa línia es pronuncia la doctora en immunologia i redactora científica a l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) Adelaida Sarukhan, que sosté que disminuir el risc d'aparició de noves variants cal "veure el món com un sol país" donant preferència a les persones vulnerables i el personal sanitari. "Hem de distribuir les vacunes que hem acaparat els països rics", sosté.
L'OMS, afegeix el cap de Microbiologia de l'Hospital de la Vall d'Hebron, Tomàs Pumarola, hauria de "liderar i coordinar" un esforç de tot el món en aquest sentit, que passaria per la compra massiva de vacunes dels països que tenen capacitat de fer-ho per distribuir-les arreu. "El que hem de fer és vacunar, inundar de vacunes els països que no en tenen. No ho solucionarem tancant fronteres perquè el virus no hi entén de fronteres. És inviable", insisteix.
Alliberar patents de les vacunes podria ser una solució? Segons Macip, aquesta opció no donaria una resposta urgent. Sarukhan també apunta que aquesta, o bé el fet de compartir el coneixement, podria ser una possibilitat a mig termini per a països de renda mitjana. Pumarola, en canvi, no veu clara aquesta opció perquè pot ser "contraproduent" a l'hora de demanar un esforç ràpid a la indústria perquè fabriqui vacunes.
Un problema d'expectatives
Malgrat que el concepte "immunitat de grup" va quallar en l'imaginari de la població quan la vacunació es va posar en marxa, Pumarola recorda que des del principi van advertir que la immunitat poblacional "no existirà mai" amb aquest virus. Posa com a exemple que amb malalties com la polio si tu no et vacunes pots estar protegit si el teu entorn ho està. Amb la Covid, però, la gent no vacunada "ha de tenir la certesa que s'infectarà" si interacciona amb altres persones i que pot desencadenar problemes de gravetat. Així doncs, quan s'acabarà la pandèmia? "El dia que gairebé tothom tingui anticossos o bé perquè s'ha infectat o bé per què s'ha vacunat. A nivell global, encara trigarem", respon.
Masip considera que després de l'estiu era un bon moment per relaxar les restriccions que havien estat vigents durant molts mesos, però que hi ha hagut "massa relaxació" de la ciutadania creient que amb les vacunes ja no es podien infectar. "Es va instaurar la idea que arribant a un cert punt de vacunació això ja estaria, però les vacunes no eviten el contagi, només el redueixen. No es pot controlar la pandèmia amb un 70% de vacunats, s'han creat falses expectatives", afirma. Admet també que el fantasma de les restriccions torna a sobrevolar, tot i que primer caldrà veure si té efectes positius el certificat Covid, l'ampliació del qual per accedir a bars, restaurants, gimnasos i residències entrarà en vigor aquest divendres. S'haurà d'esperar dues setmanes per valorar si és necessari prendre més mesures. "Les noves variants canvien les regles del joc. Hem de veure si amb el passaport és suficient, perquè pot ser que no n'hi hagi prou", adverteix.
La doctora d'ISGlobal creu que el focus s'ha de centrar en la vigilància, en quanta gent s'està infectant i quanta d'aquesta està vacunada, i en compartir la informació. "Hem d'analitzar en quin moment les vacunes poden estar fallant i vigilar a nivell genòmic la variant que està infectant per identificar quines són potencialment més transmissibles", assegura Sarukhan, que afegeix que la clau és també compartir informació i que, fer-ho, no penalitzi, com ha passat amb Sud-àfrica després que els investigadors donessin l'alarma de la nova versió del virus. Es pot fer un control més exhaustiu dels viatgers a més de demanar una PCR negativa o l'acreditació d'estar vacunat, proposa, però no tancar vols.
Terceres dosis per a tothom?
Les terceres dosis poden contribuir a frenar onades? La urgència de la vacunació global passa, apunten els experts, per sobre de les terceres dosis a la població general. Sí que defensen, però, que cal el reforç per a les persones amb salut vulnerable, d'edat avançada i el personal altament exposat al virus, com els treballadors sanitaris. "Europa està pendent en terceres dosis generalitzades, però és molt prioritari que tot el món es pugui vacunar o anirem tenint més onades i variants", apunta Masip.
"Les terceres dosis estan justificades per a la població més vulnerable, la de més de 65 anys i, si hi ha una transmissió elevada, per al personal sanitari. Per a la població general no és necessari", diu Sarukhan, que subratlla que tots els esforços s'han de centrar en fer arribar dosis a qui no en té ni una.
El debat de vacunar els nens
L'Agència Europea del Medicament ha autoritzat la vacuna Pfizer per als nens d'entre 5 i 11 anys. Encara, però, no hi ha un pronunciament unànime dels experts sobre què fer amb aquesta qüestió a l'estat espanyol. "És un debat bioètic molt potent", reconeix Pumarola. Argumenta que la vacunació en un grup de població està indicada quan els riscos de la infecció superen els de la vacunació i que, per tant, caldria analitzar quants nens ingressen per covid, el risc que la malaltia suposa per a aquest col·lectiu. "Ara bé, si tenim un grup de població que no és veu afectat de gravetat, els hem de vacunar per protegir un altre col·lectiu?", planteja el cap de Microbiologia de l'Hospital de la Vall d'Hebron, que aporta, com a dada, que al Japó tenen constatat que quan vacunen de grip els nens baixa la mortalitat en els adults.
"És una pregunta oberta i no hi ha una resposta definitiva. Depèn del context. Quan tens una incidència de circulació baixa jo diria que no cal vacunar els nens", considera Sarukhan. No es tracta, precisa, d'un problema de seguretat perquè les vacunes són segures, sinó d'una qüestió de "prioritats". Argumenta que, si bé els nens s'infecten, no són transmissors del virus com els adults i que, en tot cas, tot és una "qüestió de prioritats" i si es fa serà més per una qüestió de salut pública.
Macip també apunta que l'impacte que tenen els nens en la transmissió del virus s'està discutint i que és difícil de quantificar, però que, en tot cas, tenen una certa contribució en la circulació del virus, fet que s'ha evidenciat des de que es va reprendre el curs escolar. "Tenim prou dades per dir que tenen un paper en transmetre el virus. Si estem en fase de voler controlar la pandèmia sense aplicar restriccions, la consigna és vacunar com més gent millor", assegura. Amb tot, precisa que els menors de 12 anys tenen una mortalitat i un percentatge de complicacions molt baix, però que no és zero. Als Estats Units, recorda, l'any passat van morir per Covid 800 infants.
La sisena onada de la pandèmia de Covid és ja una realitat i està causant estralls a Europa, abocada a noves restriccions. Aquí els casos també van in crescendo, tot i que més lentament, amb la diferència substancial que, tot i incrementar-se els contagis, un major percentatge de població vacunada ha frenat hospitalitzacions i ingressos a les UCI. Els experts, però, són clars: o les vacunes arriben a tot el món o aquesta tampoc serà l'última onada. Poden ser útils, a més, les terceres dosis? I la vacunació dels nens?
La prioritat: tot el món vacunat
Allò que no s'ha fet per solidaritat, que es faci almenys per egoisme. Aquesta és la principal recepta que posen sobre la taula els tres experts consultats sota l'argument que el virus no deixarà de circular amb el tancament de fronteres amb els països amb baix percentatge de vacunació. A l'Àfrica, només un 7% de la població està vacunada i, de fet, tres de cada quatre professionals sanitaris no han tingut accés a la vacuna. Però també a Europa hi ha països que, com Romania (38,6%) o Eslovàquia (42,9%), tenen un baix nivell de població vaccinada.
"Per motius ètics i morals, tots els països han de tenir accés a la vacuna. Una vacunació baixa és caldo de cultiu per a noves variants", avisa el metge i investigador de la Universitat de Leicester i la UOC Salvador Macip, que advoca per impulsar un programa d'ajuts per facilitar l'accés a les vacunes als països que no el tenen. En la mateixa línia es pronuncia la doctora en immunologia i redactora científica a l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) Adelaida Sarukhan, que sosté que disminuir el risc d'aparició de noves variants cal "veure el món com un sol país" donant preferència a les persones vulnerables i el personal sanitari. "Hem de distribuir les vacunes que hem acaparat els països rics", sosté.
Tomàs Pumarola, cap de Microbiologia de l'Hospital de la Vall d'Hebron: "El que hem de fer és vacunar, inundar de vacunes els països que no en tenen. No ho solucionarem tancant fronteres perquè el virus no hi entén de fronteres. És inviable"
L'OMS, afegeix el cap de Microbiologia de l'Hospital de la Vall d'Hebron, Tomàs Pumarola, hauria de "liderar i coordinar" un esforç de tot el món en aquest sentit, que passaria per la compra massiva de vacunes dels països que tenen capacitat de fer-ho per distribuir-les arreu. "El que hem de fer és vacunar, inundar de vacunes els països que no en tenen. No ho solucionarem tancant fronteres perquè el virus no hi entén de fronteres. És inviable", insisteix.
Alliberar patents de les vacunes podria ser una solució? Segons Macip, aquesta opció no donaria una resposta urgent. Sarukhan també apunta que aquesta, o bé el fet de compartir el coneixement, podria ser una possibilitat a mig termini per a països de renda mitjana. Pumarola, en canvi, no veu clara aquesta opció perquè pot ser "contraproduent" a l'hora de demanar un esforç ràpid a la indústria perquè fabriqui vacunes.
Un problema d'expectatives
Malgrat que el concepte "immunitat de grup" va quallar en l'imaginari de la població quan la vacunació es va posar en marxa, Pumarola recorda que des del principi van advertir que la immunitat poblacional "no existirà mai" amb aquest virus. Posa com a exemple que amb malalties com la polio si tu no et vacunes pots estar protegit si el teu entorn ho està. Amb la Covid, però, la gent no vacunada "ha de tenir la certesa que s'infectarà" si interacciona amb altres persones i que pot desencadenar problemes de gravetat. Així doncs, quan s'acabarà la pandèmia? "El dia que gairebé tothom tingui anticossos o bé perquè s'ha infectat o bé per què s'ha vacunat. A nivell global, encara trigarem", respon.
Masip considera que després de l'estiu era un bon moment per relaxar les restriccions que havien estat vigents durant molts mesos, però que hi ha hagut "massa relaxació" de la ciutadania creient que amb les vacunes ja no es podien infectar. "Es va instaurar la idea que arribant a un cert punt de vacunació això ja estaria, però les vacunes no eviten el contagi, només el redueixen. No es pot controlar la pandèmia amb un 70% de vacunats, s'han creat falses expectatives", afirma. Admet també que el fantasma de les restriccions torna a sobrevolar, tot i que primer caldrà veure si té efectes positius el certificat Covid, l'ampliació del qual per accedir a bars, restaurants, gimnasos i residències entrarà en vigor aquest divendres. S'haurà d'esperar dues setmanes per valorar si és necessari prendre més mesures. "Les noves variants canvien les regles del joc. Hem de veure si amb el passaport és suficient, perquè pot ser que no n'hi hagi prou", adverteix.
Salvador Macip, metge i investigador de la Universitat de Leicester i la UOC: "Les vacunes no eviten el contagi, només el redueixen. No es pot controlar la pandèmia amb un 70% de vacunats, s'han creat falses expectatives"
La doctora d'ISGlobal creu que el focus s'ha de centrar en la vigilància, en quanta gent s'està infectant i quanta d'aquesta està vacunada, i en compartir la informació. "Hem d'analitzar en quin moment les vacunes poden estar fallant i vigilar a nivell genòmic la variant que està infectant per identificar quines són potencialment més transmissibles", assegura Sarukhan, que afegeix que la clau és també compartir informació i que, fer-ho, no penalitzi, com ha passat amb Sud-àfrica després que els investigadors donessin l'alarma de la nova versió del virus. Es pot fer un control més exhaustiu dels viatgers a més de demanar una PCR negativa o l'acreditació d'estar vacunat, proposa, però no tancar vols.
Terceres dosis per a tothom?
Les terceres dosis poden contribuir a frenar onades? La urgència de la vacunació global passa, apunten els experts, per sobre de les terceres dosis a la població general. Sí que defensen, però, que cal el reforç per a les persones amb salut vulnerable, d'edat avançada i el personal altament exposat al virus, com els treballadors sanitaris. "Europa està pendent en terceres dosis generalitzades, però és molt prioritari que tot el món es pugui vacunar o anirem tenint més onades i variants", apunta Masip.
"Les terceres dosis estan justificades per a la població més vulnerable, la de més de 65 anys i, si hi ha una transmissió elevada, per al personal sanitari. Per a la població general no és necessari", diu Sarukhan, que subratlla que tots els esforços s'han de centrar en fer arribar dosis a qui no en té ni una.
El debat de vacunar els nens
L'Agència Europea del Medicament ha autoritzat la vacuna Pfizer per als nens d'entre 5 i 11 anys. Encara, però, no hi ha un pronunciament unànime dels experts sobre què fer amb aquesta qüestió a l'estat espanyol. "És un debat bioètic molt potent", reconeix Pumarola. Argumenta que la vacunació en un grup de població està indicada quan els riscos de la infecció superen els de la vacunació i que, per tant, caldria analitzar quants nens ingressen per covid, el risc que la malaltia suposa per a aquest col·lectiu. "Ara bé, si tenim un grup de població que no és veu afectat de gravetat, els hem de vacunar per protegir un altre col·lectiu?", planteja el cap de Microbiologia de l'Hospital de la Vall d'Hebron, que aporta, com a dada, que al Japó tenen constatat que quan vacunen de grip els nens baixa la mortalitat en els adults.
Adelaida Sarukhan, doctora en immunologia i redactora científica a ISGlobal: "És una pregunta oberta i no hi ha una resposta definitiva. Depèn del context. Quan tens una incidència de circulació baixa jo diria que no cal vacunar els nens"
"És una pregunta oberta i no hi ha una resposta definitiva. Depèn del context. Quan tens una incidència de circulació baixa jo diria que no cal vacunar els nens", considera Sarukhan. No es tracta, precisa, d'un problema de seguretat perquè les vacunes són segures, sinó d'una qüestió de "prioritats". Argumenta que, si bé els nens s'infecten, no són transmissors del virus com els adults i que, en tot cas, tot és una "qüestió de prioritats" i si es fa serà més per una qüestió de salut pública.
Macip també apunta que l'impacte que tenen els nens en la transmissió del virus s'està discutint i que és difícil de quantificar, però que, en tot cas, tenen una certa contribució en la circulació del virus, fet que s'ha evidenciat des de que es va reprendre el curs escolar. "Tenim prou dades per dir que tenen un paper en transmetre el virus. Si estem en fase de voler controlar la pandèmia sense aplicar restriccions, la consigna és vacunar com més gent millor", assegura. Amb tot, precisa que els menors de 12 anys tenen una mortalitat i un percentatge de complicacions molt baix, però que no és zero. Als Estats Units, recorda, l'any passat van morir per Covid 800 infants.