01
de desembre
del
2021
Actualitzat
a les
14:28h
El gabinet jurídic central, que depèn del Departament de Presidència, ha enviat per escrit als advocats de tots els departaments els nous criteris per personar-se en la defensa de funcionaris en casos penals, segons ha avançat l'ACN i ha confirmat NacióDigital. El document posa per escrit que des de la Generalitat no s'acusarà per desordres públics i que en el cas de les lesions, per presentar-se com a acusació particular caldrà que estigui acreditat qui és l'autor de les mateixes.
Pel que fa a l'atemptat de l'autoritat, es valorarà cas per cas, però el criteri serà més restrictiu que en el passat. En paral·lel, la Generalitat està enllestint la revisió d'una trentena de casos que ja estan en marxa i que afecten majoritàriament agents dels Mossos. En una entrevista a NacióDigital, el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, defensava el canvi de criteri.
Aquest document, signat pel director del gabinet jurídic central, Francesc Esteve, pretén clarificar en quines situacions la Generalitat ha de personar-se com a acusació particular quan els funcionaris hagin estat víctimes d'il·lícits penals. En la majoria de casos són Mossos d'Esquadra, però també poden ser funcionaris de presons, mestres, metges o altres treballadors públic.
Fins ara no hi havia un escrit d'aquestes característiques i cada advocat de cada departament actuava com considerava, i alguns advocats d'Interior eren especialment bel·ligerants contra activistes. El moviment és rellevant, però més enllà del paper que juga la Generalitat en els procediments contra manifestants els atestats dels Mossos tenen un paper significatiu. La qüestió s'abordarà a la comissió d'esudi del model policial al Parlament.
Un dels punts del pacte amb la CUP
El criteri general, que surt del pacte amb la CUP, és que la Generalitat ja no acusarà per desordres públics, perquè es considera que aquest paper el té ja la fiscalia. Sí que serà acusació particular quan hi hagi funcionaris amb lesions o danys, però sempre que es pugui acreditar la lesió i l'autor dels fets. Pel que fa al delicte d'atemptat a l'autoritat, s'avaluarà cada cas, però amb un criteri més restrictiu que fins ara.
El document, insisteix el Govern, garanteix la defensa del funcionariat i especifica que aquesta serà durant tota la setmana, no com fins ara, que estava circumscrita als dies laborables. Els advocats de la Generalitat estan ara enllestint la revisió d'una trentena de casos que ja s'havien iniciat per decidir de quants poden retirar-se com a acusació particular o almenys rebaixar la petició de penes. Els sindicats dels Mossos veuen amb desconfiança aquest canvi de criteri de la Generalitat.
Ara fa pocs dies, la Generalitat ja es va retirar de la causa contra set persones que el 30 de gener del 2018 van protestar al Parc de la Ciutadella contra la no investidura de l'aleshores candidat de Junts, Carles Puigdemont. La Fiscalia els reclama tres anys de presó i la Generalitat els en demanava dos per atemptat i desordres, i en algun dels casos per lesions. El Govern pretén fer compatible la defensa dels servidors públics i un criteri de proporcionalitat. Aquestes directrius de la Generalitat van en la línia del que fa també, per exemple, el govern espanyol.
Pel que fa a l'atemptat de l'autoritat, es valorarà cas per cas, però el criteri serà més restrictiu que en el passat. En paral·lel, la Generalitat està enllestint la revisió d'una trentena de casos que ja estan en marxa i que afecten majoritàriament agents dels Mossos. En una entrevista a NacióDigital, el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, defensava el canvi de criteri.
Aquest document, signat pel director del gabinet jurídic central, Francesc Esteve, pretén clarificar en quines situacions la Generalitat ha de personar-se com a acusació particular quan els funcionaris hagin estat víctimes d'il·lícits penals. En la majoria de casos són Mossos d'Esquadra, però també poden ser funcionaris de presons, mestres, metges o altres treballadors públic.
Fins ara no hi havia un escrit d'aquestes característiques i cada advocat de cada departament actuava com considerava, i alguns advocats d'Interior eren especialment bel·ligerants contra activistes. El moviment és rellevant, però més enllà del paper que juga la Generalitat en els procediments contra manifestants els atestats dels Mossos tenen un paper significatiu. La qüestió s'abordarà a la comissió d'esudi del model policial al Parlament.
Un dels punts del pacte amb la CUP
El criteri general, que surt del pacte amb la CUP, és que la Generalitat ja no acusarà per desordres públics, perquè es considera que aquest paper el té ja la fiscalia. Sí que serà acusació particular quan hi hagi funcionaris amb lesions o danys, però sempre que es pugui acreditar la lesió i l'autor dels fets. Pel que fa al delicte d'atemptat a l'autoritat, s'avaluarà cada cas, però amb un criteri més restrictiu que fins ara.
El document, insisteix el Govern, garanteix la defensa del funcionariat i especifica que aquesta serà durant tota la setmana, no com fins ara, que estava circumscrita als dies laborables. Els advocats de la Generalitat estan ara enllestint la revisió d'una trentena de casos que ja s'havien iniciat per decidir de quants poden retirar-se com a acusació particular o almenys rebaixar la petició de penes. Els sindicats dels Mossos veuen amb desconfiança aquest canvi de criteri de la Generalitat.
Ara fa pocs dies, la Generalitat ja es va retirar de la causa contra set persones que el 30 de gener del 2018 van protestar al Parc de la Ciutadella contra la no investidura de l'aleshores candidat de Junts, Carles Puigdemont. La Fiscalia els reclama tres anys de presó i la Generalitat els en demanava dos per atemptat i desordres, i en algun dels casos per lesions. El Govern pretén fer compatible la defensa dels servidors públics i un criteri de proporcionalitat. Aquestes directrius de la Generalitat van en la línia del que fa també, per exemple, el govern espanyol.