Història d'un no blindatge

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Aterratge brusc (i no és el primer cop) a la realitat per a ERC al consell de ministres, ara a costa de la llei estatal de l'audiovisual. Malgrat que les grans plataformes de streaming americanes tenen seu física i jurídica a Espanya, i fins i tot centres de producció, l'executiu central vol que s'escapin de complir amb el 6% de quota acordada per a les llengües oficials diferents del castellà. Si de cas, això només valdrà per a les plataformes que són espanyoles. Nadia Calviño diu ara (oh, vaja!) que unes multinacionals instal·lades a Espanya han d'estar al marge de la regulació estatal que transposa una directiva de la UE. 

Fa just un mes, ERC va acordar amb el PSOE no presentar esmena a la totalitat als pressupostos de Pedro Sánchez. Ho feia a canvi d'un acord que li donava un terreny de joc que podia ser ampli, que assumia els incompliments i que, sobretot, fixava una expectativa potent en la llei de l'audiovisual, a la que el partit havia decidit vincular la negociació pressupostària atesa la situació d'emergència lingüística i el gran impacte de les plataformes. Vaig escriure aquest article on deia que els republicans feien un acte de fe no aixecant-se de la taula i que canviaven un tangible -13 vots que permetien tramitar els pressupostos- per una expectativa.

En aquell acord inicial hi destacava el compromís del PSOE de fer la llei amb ERC. És a dir, la norma sortiria del consell de ministres només amb l'acord dels dos partits i aleshores ja es negociaria amb la resta. Unes setmanes després, quan es va tancar el pacte global de pressupostos i ERC li va donar també el seu sí, es va explicitar la quota del 6%. Es va donar per fet, i així ho va dir la mateixa Esquerra a la premsa, que l'acord afectava totes les plataformes. Ahir, cinc dies després d'aprovar els comptes al Congrés, tot es va esguerrar i Gabriel Rufián, castigat pel govern espanyol, només podia argumentar que ell mai va parlar de plataformes concretes i que poden esmenar la llei audiovisual i, en darrer cas, tombar-la.

Rufián, però, era prudent a l'hora d'amenaçar de deixar el govern espanyol sense pressupostos al Senat si alguna de les minories que els ha votat al Congrés el segueix. Els pressupostos pactats inclouen mesures beneficioses per al conjunt dels catalans, però que el seu partit els va vincular a un objectiu que ara s'allunya. Encara té marge de pressió, però la seva estratègia i credibilitat queden molt tocades. 

El que ha passat amb la llei de l'audiovisual constata dues coses. La primera és que la voluntat del PSOE de no complir era evident, entre altres coses perquè protegir el català no és la seva prioritat i considera que enfortir el plurilingüisme no justifica molestar unes multinacionals. La fredor del PSC amb la providència del Suprem contra la immersió és una prova d'on són els socialistes. La segona és que ERC té una estratègia política difícil, però també definida i que ha explicat amb claredat. La va aplicant com pot a Catalunya malgrat les crítiques i les turbulències amb els seus socis, però li grinyola a Madrid. Allà, ha pagat a preu d'or les reunions de la taula de diàleg i uns indults que van trigar i que no va poder rendibilitzar el 14-F. Té dificultats per omplir el cove de peix. A això afegiu-hi un error de càlcul, que és magnificar les consecucions per rebatre el qüestionament. Val per quan es diu que es "blinda" la immersió després de pactar la LOMLOE o per quan es fa amb la llengua a les plataformes. 

Ahir em referia, arran d'unes declaracions de Laura Borràs, a què esperen els votants del partit que trien. No crec que siguin majoria els d'ERC que esperin de Rufián i els seus 13 diputats una actitud obstruccionista i de no voler la pilota o que poguessin estar satisfets de veure els seus representants a les Corts instal·lats en el no a tot, en el simbolisme inflamat i irrellevant, i facilitant l'arribada del PP (potser de bracet de Vox) a la Moncloa. Però ben pocs també poden estar satisfets amb uns resultats pobres, amb blindatges que no arriben i amb unes amenaces que acaben en no res. Si ERC segueix convençuda que l'estratègia a Madrid és bona, és evident que alguna cosa li falla a l'hora de negociar.
 

---

Avui no et perdis

»La Moncloa dilueix l'abast de la quota de català a l'audiovisual: Netflix, HBO i Amazon en queden fora; per Pep Martí.

»ERC tombarà la llei si no hi ha quotes a Netflix, HBO i Amazon; per Oriol March.

» L'aliança del Govern amb els comuns es reeditarà pel decret de renovables; per Sara González.

» Opinió: «Catalunya, un únic aerogenerador en 10 anys»; per Sílvia Paneque, diputada del PSC.

» Opinió: «És possible un partit de la Catalunya buida?»; per Francesc Canosa.

» Dades | Fins a 645 famílies vulnerables amb expedient favorable esperen pis a Barcelona; per Roger Tugas.

» Fil directe: «Sobreviure a l'estat del benestar»; per Joan Serra Carné.

» ​Sanitat recomana limitar el nombre de persones en les trobades de Nadal; per Lluís Girona.

»Com s'està patint la pandèmia a cada comarca en comparació amb les anteriors onades?; per Roger Tugas.

»El govern espanyol aprova una llei que permet crear una empresa amb només un euro; per Lluís Girona.

» Obituari: Oriol Bohigas, l'home que imaginava Barcelona; per Pep Martí.  

»Absolts els acusats en el primer judici pel cas Castor.

 ​Fes clic aquí per rebre'l