30
de novembre
del
2021
Actualitzat
a les
14:15h
L'aliança amb els comuns que va fer possible la tramitació dels pressupostos tornarà a reeditar-se aquest dimecres per fer prosperar el decret de renovables del Govern. Es tracta d'una altra aposta estratègica del president de la Generalitat, Pere Aragonès, que topa amb el vot contrari de la CUP i que, com els comptes, se salvarà gràcies amb un acord amb En Comú Podem, amb qui els republicans porten setmanes treballant l'entesa. La condició que han posat els de Jéssica Albiach és que la consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, comparegui una vegada a l'any per tal de retre comptes sobre l'assoliment dels objectius que fixa el decret.
Els comuns han anunciat el seu vot afirmatiu i han argumentat que aquest és el decret que s'hauria d'haver aprovat fa deu anys per accelerar el ritme d'implantació de les renovables a Catalunya. Aragonès, que ha definit el decret com una "necessitat política" de primer nivell, va escenificar la rellevància que per a ell té aquesta proposta amb una presentació pública de la mà de la consellera Jordà. Republicans i comuns tanquen files també a l'hora d'oposar-se a tramitar el decret com una proposició de llei, com han reclamat partits com el PSC, perquè consideren que hi ha qui "vol reobrir el projecte mirant enrere" i per evitar "més mesos d'incertesa jurídica".
L'aposta formulada des del Govern és aconseguir una Catalunya descarbonitzada l'any 2050 amb un model propi que pivoti en la implicació del territori i de la ciutadania i la complicitat del món rural a l'hora de determinar on s'ubiquen els parcs d'energia renovable. Entre els objectius també s'ha fixat el tancament de les nuclears l'any 2040. L'aprovació del decret és concep com el primer pas i durant el primer semestre del 2022 l'executiu té previst aprovar la llei de transició energètica.
El plantejament del Govern, però, és insuficient a ulls de la CUP, que considera que no es fa prou costat al territori i no s'aposta per un model energètic "democràtic i descentralitzat". El PSC també votarà en contra, però amb l'argument que serà un "obstacle" per al desplegament de les renovables i que, per tant, "s'empitjorarà" una paràlisi que fa deu anys que s'arrossega. Els comuns, en canvi, sostenen que aquest decret millora el de l'exconseller Damià Calvet de fa dos anys i consideren que garanteix espais de concertació amb el territori, desbloqueja el desplegament de les renovables i frena la massificació de projectes. Això sí, han assenyalat la importància de fiscalitzar l'assoliment d'objectius a partir de les compareixences de Jordà per poder esmenar errors que sorgeixin i garantir que s'avança en el sentit traçat.
Més a prop dels comuns, més lluny de la CUP
Que els llaços entre el Govern i En Comú Podem s'estrenyen arran de l'acord de tramitació de pressupostos es reflecteix en les esmenes registrades conjuntament entre ERC i Junts als comptes i que inclouen partides per donar compliment al compromís d'impulsar el dentista públic, la xarxa ferroviària i reforços a l'educació, entre d'altres. El diputat dels comuns David Cid ha assegurat que continuen mantenint negociacions obertes amb el Govern per tancar un acord definitiu. El contacte, asseguren, és diari i es fa tant amb el departament de Presidència com el d'Economia, malgrat que el departament de Jaume Giró no va participar de la reunió on es va teixir l'entesa.
Mentre que els comuns no han presentat cap esmena als pressupostos, la CUP n'ha registrat una cinquantena. La diputada Eulàlia Reguant ha assegurat que no mantenen contactes amb el Govern per intentar refer ponts de cara a l'aprovació definitiva, malgrat que ERC els continua considerant un soci prioritari. "Ja fa temps que no ho som, els socis prioritaris del govern al debat de política general van ser el PSC", ha dit la dirigent cupaire. També ha recordat que Pere Aragonès és president amb el compromís segellat de sotmetre's a una qüestió de confiança a mitja legislatura. Amb tot, ha precisat que ara la "prioritat" són uns pressupostos que, sota el seu criteri, ni garanteixen el gir a l'esquerra ni avancen en l'horitzó nacional.
Des d'ERC, en canvi, consideren que la qüestió de confiança deixa de tenir sentit si la CUP no ha garantit l'estabilitat del Govern amb els pressupostos. Els republicans volen valorar aquesta qüestió en una reunió per actualitzar l'acord d'investidura, que consideren vigent pel que fa a les mesures acordades. Tot plegat, mentre Junts continua insistint en què ERC no ha vetllat per la cohesió de la majoria del 52% i circumscriu l'entesa amb els comuns a la voluntat d'Aragonès.
Els comuns han anunciat el seu vot afirmatiu i han argumentat que aquest és el decret que s'hauria d'haver aprovat fa deu anys per accelerar el ritme d'implantació de les renovables a Catalunya. Aragonès, que ha definit el decret com una "necessitat política" de primer nivell, va escenificar la rellevància que per a ell té aquesta proposta amb una presentació pública de la mà de la consellera Jordà. Republicans i comuns tanquen files també a l'hora d'oposar-se a tramitar el decret com una proposició de llei, com han reclamat partits com el PSC, perquè consideren que hi ha qui "vol reobrir el projecte mirant enrere" i per evitar "més mesos d'incertesa jurídica".
L'aposta formulada des del Govern és aconseguir una Catalunya descarbonitzada l'any 2050 amb un model propi que pivoti en la implicació del territori i de la ciutadania i la complicitat del món rural a l'hora de determinar on s'ubiquen els parcs d'energia renovable. Entre els objectius també s'ha fixat el tancament de les nuclears l'any 2040. L'aprovació del decret és concep com el primer pas i durant el primer semestre del 2022 l'executiu té previst aprovar la llei de transició energètica.
El plantejament del Govern, però, és insuficient a ulls de la CUP, que considera que no es fa prou costat al territori i no s'aposta per un model energètic "democràtic i descentralitzat". El PSC també votarà en contra, però amb l'argument que serà un "obstacle" per al desplegament de les renovables i que, per tant, "s'empitjorarà" una paràlisi que fa deu anys que s'arrossega. Els comuns, en canvi, sostenen que aquest decret millora el de l'exconseller Damià Calvet de fa dos anys i consideren que garanteix espais de concertació amb el territori, desbloqueja el desplegament de les renovables i frena la massificació de projectes. Això sí, han assenyalat la importància de fiscalitzar l'assoliment d'objectius a partir de les compareixences de Jordà per poder esmenar errors que sorgeixin i garantir que s'avança en el sentit traçat.
Més a prop dels comuns, més lluny de la CUP
Que els llaços entre el Govern i En Comú Podem s'estrenyen arran de l'acord de tramitació de pressupostos es reflecteix en les esmenes registrades conjuntament entre ERC i Junts als comptes i que inclouen partides per donar compliment al compromís d'impulsar el dentista públic, la xarxa ferroviària i reforços a l'educació, entre d'altres. El diputat dels comuns David Cid ha assegurat que continuen mantenint negociacions obertes amb el Govern per tancar un acord definitiu. El contacte, asseguren, és diari i es fa tant amb el departament de Presidència com el d'Economia, malgrat que el departament de Jaume Giró no va participar de la reunió on es va teixir l'entesa.
Mentre que els comuns no han presentat cap esmena als pressupostos, la CUP n'ha registrat una cinquantena. La diputada Eulàlia Reguant ha assegurat que no mantenen contactes amb el Govern per intentar refer ponts de cara a l'aprovació definitiva, malgrat que ERC els continua considerant un soci prioritari. "Ja fa temps que no ho som, els socis prioritaris del govern al debat de política general van ser el PSC", ha dit la dirigent cupaire. També ha recordat que Pere Aragonès és president amb el compromís segellat de sotmetre's a una qüestió de confiança a mitja legislatura. Amb tot, ha precisat que ara la "prioritat" són uns pressupostos que, sota el seu criteri, ni garanteixen el gir a l'esquerra ni avancen en l'horitzó nacional.
Des d'ERC, en canvi, consideren que la qüestió de confiança deixa de tenir sentit si la CUP no ha garantit l'estabilitat del Govern amb els pressupostos. Els republicans volen valorar aquesta qüestió en una reunió per actualitzar l'acord d'investidura, que consideren vigent pel que fa a les mesures acordades. Tot plegat, mentre Junts continua insistint en què ERC no ha vetllat per la cohesió de la majoria del 52% i circumscriu l'entesa amb els comuns a la voluntat d'Aragonès.