procés català

La resposta al cas Juvillà, nou examen de fortalesa del 52%

La mesa del Parlament demana cautela perquè encara no se sap el sentit de la sentència, però no preveu que hi hagi moviments fins que la decisió del TSJC sigui ferma

per Bernat Surroca, Barcelona, Catalunya | 7 de desembre de 2021 a les 10:00 |
Pau Juvillà, a les portes del TSJC | ERC
La majoria independentista no passa pel seu millor moment després del "no" de la CUP a tramitar els pressupostos i les discrepàncies entre els dos grans partits, ERC i Junts. La legislatura, més plàcida que en anys anteriors, no queda al marge de la repressió i la resposta a possibles inhabilitacions de diversos dirigents independentistes en els propers mesos amenaça de convertir-se en una nova font de discrepància entre la majoria del 52%, per ara poc operativa. Com reaccionaran ERC, Junts i la CUP a noves condemnes? Quin paper tindrà la mesa del Parlament que presideix Laura Borràs i que, per ara, manté el vot delegat de Lluís Puig malgrat les reticències dels partits espanyolistes?

El cas de Pau Juvillà, que espera sentència al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), serà una bona pedra de toc per veure si l'independentisme és capaç de travar una resposta conjunta a la repressió. El diputat de la CUP i secretari de la mesa del Parlament s'enfronta a vuit mesos d'inhabilitació i, vistos els precedents, tot apunta que serà condemnat per un delicte de desobediència per no haver retirar els llaços grocs del seu despatx quan era regidor de la Paeria. La sentència es podrà recórrer al Tribunal Suprem, però la Junta Electoral podria ordenar la retirada de l'escó seguint el criteri que ja va utilitzar en el cas del president Quim Torra.


La mesa del Parlament, aleshores presidida per Roger Torrent, va acceptar la retirada de l'escó de Torra -que va continuar sent president fins que la sentència del TSJC va ser ratificada pel Suprem-, cosa que certificava el trencament entre Junts i ERC, i va propiciar l'anunci de Torra que la legislatura no tenia "recorregut polític" a principis de 2020. Passaria el mateix, ara? Com reaccionarà la mesa a una possible inhabilitació d'un diputat? L'independentisme confia poder consensuar una resposta conjunta si bé encara no s'han intensificat les converses entre partits per decidir què fer en cas d'inhabilitació. A dia d'avui s'ha de confiar en l'absolució, però els precedents no conviden a l'optimisme.  

En aquest sentit, fonts de la presidència del Parlament consultades per NacióDigital demanen "cautela" perquè encara no se sap el sentit de la sentència. Si hi ha inhabilitació, aquestes fonts asseguren que "no hi haurà cap moviment" fins que no hi hagi sentència ferma per part del Tribunal Suprem. Arribat el moment, caldrà parlar amb els grups i veure quina posició té la CUP al respecte. "Si acaten o no acaten", assenyalen des de l'òrgan de govern del Parlament. Per part d'ERC insisteixen en la necessitat d'una "resposta consensuada i compartida", i sostenen que sense sentència ferma -ni cap part que en demani l'execució, com va passar en el cas de Torra- "no hi hauria d'haver cap canvi".


La CUP "assumirà les conseqüències" de la desobediència


El compromís contra la repressió és un dels únics punts que uneix a dia d'avui tot l'independentisme parlamentari. Des de Junts assenyalen que la formació "respectarà la decisió" que prengui la CUP sobre com respondre a la sentència de Juvillà i confien que els anticapitalistes "seran fidels als principis de desobediència i de ruptura amb l'estat espanyol i actuaran en conseqüència". "Davant la repressió, sempre hi ha solidaritat entre tots els grups independentistes", apunten des del partit. També ERC està compromesa en "acompanyar" Juvillà i la CUP en els propers passos que vulguin fer, tant en l'àmbit de la justícia espanyola com si es vol portar la qüestió als tribunals europeus, arribat el moment. 


I què hi diu la CUP? La formació assegura que fa temps que es parla amb ERC i Junts sobre la resposta que s'ha donar a casos com el de Juvillà, però que en els propers dies es "concretaran aspectes". Fonts dels anticapitalistes destaquen que s'esgotarà tot el recorregut jurídic del cas Juvillà amb l'objectiu de "denunciar la persecució de càrrecs electes" per part de la justícia espanyola. La formació, apunten les mateixes fonts, "assumirà totes les conseqüències" de la desobediència. En una entrevista amb NacióDigital abans del judici, Juvillà reivindicava una desobediència "col·lectiva, forta i potent", i recordava que fins ara la mesa "ha defensat els drets dels diputats encausats per defensar les llibertats democràtiques", com en el cas de Puig. 

Diversos precedents de discrepàncies


Els precedents han deixat clar que la resposta a la repressió és una assignatura pendent de l'independentisme. Des de 2017 hi ha hagut episodis que han fet evident que ERC, Junts i la CUP discrepen sobre com abordar les inhabilitacions de diputats per casos relacionats amb l'1-O. La investidura fallida de Carles Puigdemont, el 30 de gener de 2018, va ser per a molts el "pecat original" de la legislatura passada i exemple de les desconfiances acumulades entre ERC i Junts. Aquell dia, els republicans van evidenciar que apostaven per una estratègia més pragmàtica, a diferència de l'exhibida en les hores prèvies a la declaració d'independència.

La legislatura que començava amb el xoc entre els dos partits de Govern acabaria també amb tensió per la retirada de l'escó de Torra a principis de 2020, just abans de l'esclat de la pandèmia, que confirmava que la legislatura havia exhaurit el seu recorregut polític. Abans, però, hi va haver altres episodis de tensió, com ara la suspensió dels diputats processats al Tribunal Suprem, que quasi trenca l'executiu liderat per Torra i porta el país a eleccions anticipades. En tot moment, la mesa presidida per Torrent va estar al punt de mira. Abans del judici, Juvillà es mostrava esperançat de poder formular una resposta unitària i haver après dels errors del passat. 

La repressió continua


Hi ha diverses causes actives que poden acabar amb penes d'inhabilitació o presó per a dirigents independentistes en els propers mesos o anys. Una de les importants és la macrocausa pels preparatius del referèndum que s'ha instruït al jutjat 13 de Barcelona durant anys i que afecta una trentena d'alts càrrecs de la Generalitat, entre d'altres la consellera de Cultura, Natàlia Garriga. El mateix procediment té una pota al TSJC, que jutjarà els diputats d'ERC Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, considerats els arquitectes de l'1-O segons la Fiscalia. La instrucció ja està enllestida i el judici podria arribar de cara a l'any que ve.

Una altra de les causes obertes al TSJC afecta Roger Torrent i la mesa del Parlament de la passada legislatura, i podria acabar també amb penes d'inhabilitació per haver permès el debat sobre l'autodeterminació i la monarquia l'any 2019. Torrent és l'actual conseller d'Empresa i Treball i també diputat per ERC. Amb la instrucció llesta, només falta fixar data de judici, tot apunta que de cara a l'any que ve. La Fiscalia manté la línia: inhabilitació per desobediència al Tribunal Constitucional

Laura Borràs, que tindrà protagonisme en la resposta al cas Juvillà, també té una causa pendent, en aquest cas per presumptes irregularitats quan era diretora de la Institució de les Lletres Catalanes. El cas es troba encara a beceroles i la defensa denuncia persecució política. La resposta que doni l'independentisme a una eventual inhabilitació de la presidenta del Parlament i, abans encara, a l'obertura del judici oral, serà determinant. De moment, no hi ha unanimitat en el posicionament.

En tot cas, abans d'això, ERC, Junts i la CUP tenen en el cas Juvillà l'oportunitat de trenar una resposta unitària a la repressió o, de nou, fer evidents les discrepàncies estratègiques sobre com respondre a l'ofensiva dels tribunals.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació