Felip VI, res a declarar

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Felip VI té avui un dia barceloní. Al migdia entregarà els despatxos als jutges que s'han llicenciat a l'Escola Judicial de Vallvidrera. Són 134 dones i 54 homes que han completat la seva formació i que ara es repartiran per tot l'Estat. Que hi hagi més dones que homes és una bona notícia. Segurament no suficient per compensar el biaix conservador de la carrera (cada dia en tenim notícia a través de les seves sentències, sobretot als estaments més alts) i l'anomalia que implica que, per als que volen exercir a Catalunya, conèixer la nostra llengua no sigui un requisit. Només el 8% de les sentències es redacta en català. Incomprensiblement, tampoc és requisit per a molts metges i infermeres que aterren al nostre sistema de salut i tracten amb els pacients malgrat que això depèn del Govern.

Aquest any el govern espanyol sí que ha considerat adient que el monarca assisteixi a l'acte de lliurament dels despatxos. El 2020, a les portes de la inhabilitació de Quim Torra i amb l'ambient polític més carregat, ho va desestimar.

Malauradament, però, els problemes de fons segueixen sense resoldre's. No només els seus, per més que la Fiscalia intenti retardar les decisions sobre els escàndols del seu pare per no esguerrar-li el discurs de Nadal. També els dels catalans, instal·lats en un conflicte cronificat que la institució que lidera no té gens d’interès a resoldre. Ell evita sortir de les zones de confort, una posició fàcil tot i que mala consellera per aconseguir desfer nusos. Això poc té a veure amb el suposat rol arbitral. Per això el cap de l'Estat visitarà Catalunya encapsulat i només buscarà contacte amb els que li són més afins.

Si al matí el protagonisme serà per a l'Escola Judicial, a la tarda ho serà Foment del Treball, que reconeix la trajectòria d'Isidre Fainé, símbol del gran poder econòmic i empresarial català, a la Caixa primer i a Caixabank i la seva fundació després. Felip VI coincidirà amb Pere Aragonès i Ada Colau, que assistiran a la festa de la patronal i no deixaran les cadires de les institucions catalanes buides. Toca això i també estalviar-se les reverències amb la Corona. No han de ser ells els que se sentin incòmodes.

Joan Carles I, i també el seu fill en els seus primers anys de regnat, aprofitaven les visites a Catalunya per escoltar alguns dels seus actors més actius i també per guanyar algunes complicitats i acostar posicions. Van avalar processos de diàleg i fins i tot reformes perquè entenien que això era el que més podia ajudar a preservar un statu quo que els ha estat molt rendible. El procés ho va canviar tot i el rei, protegit políticament per les tres dretes, va adoptar una posició molt agressiva amb els sobiranistes.

En la seva primera visita com a cap de l'Estat, a Girona el 2014, va exhibir complicitats amb el català com a punt de trobada entre catalans i va apostar pel seu reconeixement. Ara, amb la llengua de nou al punt de mira dels espanyolistes (tant per les sentències judicials com pels discursos plens d'ignorància i anticatalanisme de Pablo Casado) ningú espera ja cap gest. Felip VI ha triat bàndol.  

» Avui també estarem pendents de la reunió (important per tot el que hi ha en comú) entre Aragonès i el president del País Valencià, Ximo Puig. I haurem de veure quan entra finalment en vigor l'ampliació del passaport Covid després del desgavell de divendres. El Govern no va preveure l'allau de sol·licituds i el col·lapse que impedia posar en marxa la mesura. Aquests dies també hem vist cues per vacunar-se dels que fins ara s'hi negaven, però no volen patir cap restricció. Descobrirem que, al nostre entorn, alguns no estaven vacunats, però preferien no dir-ho. Sobre el passaport Covid i la situació sanitària vaig escriure'n aquesta opinió.
 

---

Avui no et perdis

» Dades | I si descobreixes que no pots anar al bar amb un amic? La meitat dels no vacunats se n'amaga; per Roger Tugas Vilardell.

»La incidència de la Covid creix a passos agegantats mentre l'Òmicron s'instal·la a Europa; per Irene Montagut.

» Oriol Mitjà: «Ens apropem a l'objectiu de gripaditzar la Covid‑19»; per Irene Montagut.

» Entrevista a Joan Ignasi Elena: «Complirem els compromisos amb la CUP»; per Bernat Surroca i Joan Serra Carné.

» L'1x1 de Junts després de la tramitació dels pressupostos i el nou xoc amb ERC; per Oriol March.

» Opinió: «El nostre mal vol molt soroll»; per Aleix Sarri.

» El camí judicial del cas Mercuri albira el final nou anys després; per Albert Hernàndez. 

» Entrevista a Pedro J. Ramírez: «Felipe González va impulsar el meu vídeo sexual»; per Pep Martí.

» El precedent alemany que obligaria Netflix a complir la quota de català a l'audiovisual; per Víctor Rodrigo.

» Del 1898 al Tribunal Suprem: el combat heroic per l'escola catalana; per Pep Martí.

» Fil directe: «Tornar a la militància»; per Germà Capdevila.

» El català als hospitals, desplaçat per la prioritat sanitària; per Irene Montagut.

» Dades | L'«ecoansietat» no afecta tothom: la preocupació pel canvi climàtic ha caigut els últims anys; per Roger Tugas Vilardell

» L'Escola Popular de Guerra de Catalunya ja té història; per Pep Martí.

» Opinió: «De debò, en què esteu pensant?»; per Laura Pinyol.

»La cota de neu baixa a 600 metres: vuit comarques en alerta; per Albert Vilanova.

» Com ens afectarà l'Alemanya de Scholz? Els canvis que vindran amb la coalició «semàfor»; per Pep Martí.

» La pocmoderna surt de mare | El test de la cocriança; per Elisenda Soriguera.
 

---

 El passadís

La setmana del 25 de novembre tots els mitjans intenten donar visibilitat als casos de violències contra les dones. I això, a vegades, és criticat perquè alguns hi veuen doble moral o incoherències. És el que va passar a la Paeria aquest divendres. La regidora del Comú, Elena Ferré, ara a l'oposició, va carregar -no era el primer cop- contra el diari Segre perquè rep diners públics i, alhora, publica anuncis de prostitució, que és una forma de maltractament. El diari es va regirar amb mala bava contra les crítiques: li va dedicar una fletxa cap avall i una nota editorial titulada "Hipocresia ets tu" recordant que, per error o "il·legalment", ella havia cobrat un sou que no li pertocava de la Diputació durant un mes.

Per negar la incoherència entre la seva portada i els anuncis afirmaven que no volien perdre el temps en explicar la diferència entre "informació i publicitat". La regidora va rebre moltes mostres de solidaritat a les xarxes. La redacció fa temps que ha demanat a l'empresa no acceptar aquesta mena d'anuncis i m'expliquen que la previsió és treure'ls tots "progressivament durant el 2022". Si és massa temps o poc ja ho jutjaran els lectors. 

Vist i llegit

Al mercat laboral dels Estats Units, el país que ens ve al cap quan parlem de competitivitat, productivitat i capitalisme, s'està vivint un fenomen que fa mesos que s'ha batejat, amb un cert aire de culpabilitat, com "la gran renúncia". Només al mes de setembre 4,4 milions d'americans van deixar de forma voluntària la seva feina. Estan proliferant els abandonaments, les jubilacions anticipades i un retorn de la mobilitat. L'objectiu, reorganitzar prioritats vitals. "Jo en diria el gran descontentament del treballador", explica Brooks Holtom, professor a la Universitat de Georgetown. Si voleu saber-ne més, llegiu el reportatge d'Idoya Noain des dels Estats Units a El Periódico.

 L'efemèride

Paco Signes (conegut com a Paco Telefunken) era qui havia de tenir el dubtós honor, la matinada de tal dia com avui fa vuit anys, d'acabar amb les emissions de Canal 9, la televisió pública valenciana que el govern del PP va destrossar primer i tancar després. S'hi va acabar negant i no va ser fins unes hores després que personal del jutjat va executar el fos de la imatge. El canvi polític al País Valencià va possibilitar el retorn de les emissions, ara amb el nom d'À Punt. Així es va viure el tancament des dels estudis de Burjassot. 

 L'aniversari

El 29 de novembre de l'any 1899 va néixer el Futbol Club Barcelona. Per mi és el millor del món, però hi pot haver altres opinions. L'entitat ha aconseguit, tant en el futbol com en les seves seccions, desenes de títols. Cap dels més importants se li ha resistit. El Barça ha estat també un símbol que ha servit per donar empara a reivindicacions socials i polítiques, i no ha estat aliè als moviments polítics i socials del país. Jugadors com Samitier, Kubala, Cruyff, Maradona, Guardiola, Koeman, Ronadinho, Xavi o Messi han marcat les èpoques daurades i plenes de copes des que un suís resident a Barcelona, Joan Gamper, va fundar el club al gimnàs Solé. El documental emès a TV3 Gamper, l'inventor del Barça us permetrà acostar-vos al fundador. Ara la situació esportiva i econòmica no és fàcil.

 ​Fes clic aquí per rebre'l