el català a les plataformes

El precedent alemany que obligaria Netflix a complir la quota de català a l'audiovisual

Les plataformes mostren recel i malestar amb el govern espanyol per la quota del 6% pactada amb ERC, encara que l'executiu de Sánchez promet beneficis fiscals als gegants del sector

per Victor Rodrigo, Barcelona, Catalunya | 28 de novembre de 2021 a les 17:30 |
Reed Hastings, fundador i CEO de Netflix, en una imatge d'arxiu. | Europa Press
La quota del 6% per a la presència del català (també el basc i el gallec) a les plataformes de contingut en streaming, sorgida del pacte entre ERC i la Moncloa per la llei de l'audiovisual, no està del tot consolidada. En les pròximes setmanes es preveu un fort embat per part de les plataformes, que ja han insinuat que veuen amb recel el resultat de la negociació pressupostària. Existeix, però, un precedent al Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) que pot blindar la nova normativa que preveu aprovar l'executiu de Pedro Sánchez. Es tracta d'una sentència del TGUE del 2018 que va obligar Netflix a pagar l'impost per finançar, distribuir i exhibir pel·lícules alemanyes, tal com va establir una nova llei del país germànic.

Concretament, el tribunal va desestimar el recurs presentat per Netflix -una de les amenaces publicades aquests dies, que obria la porta als gegants de les plataformes a intentar recórrer la futura legislació espanyola- i obligava la companyia a pagar la taxa en funció de la recaptació generada pels seus clients a Alemanya. La sentència del 2018 sorgeix de l'anterior directiva europea sobre l'audiovisual, de l'any 2010. Tot i això, aquest punt sobre el finançament de contingut europeu (en aquest cas alemany) també forma part de la nova doctrina de la UE sobre el mercat audiovisual, aprovada el mateix 2018. Què suposa això? Un precedent judicial que pot tombar qualsevol recurs d'anul·lació que presentin les plataformes a la normativa estatal.


Les companyies que presten servei a l'estat espanyol han mostrat recel i malestar pel resultat del pacte entre ERC i el govern espanyol. Portaveus de Netflix, en concret, declaraven a El Confidencial que la companyia "se sentia enganyada" per part de la Moncloa, amb qui negocia des de l'aprovació de la doctrina audiovisual de la UE. Consideren "un peatge" la incorporació de les quotes per a les altres llengües oficials, encara que a Espanya obtindran els millors beneficis fiscals per instaurar les seves seus europees. Altres fonts del sector de les plataformes asseguraven a El Mundo que "han estafat ERC" perquè és una normativa, la del 6%, que no és "assumible". La doctrina de la UE, però, és molt clara.

El considerant 36 de la directiva 2018/1808 estableix el següent: "Per tal de garantir uns nivells suficients d'inversió en obres europees, els estats membres han de poder imposar obligacions financeres als prestadors de serveis de comunicació establerts al seu territori. Aquestes obligacions poden adoptar la forma de contribucions directes a la producció i adquisició de drets d'obres europees". Això significa, en concret, que les imposicions legals per tal que hi hagi presència de títols europeus a les plataformes no només arriben en base de la producció pròpia sinó també per la compra i adquisició de títols europeus ja creats.



I, per com redacta la directiva de la UE aquest mateix punt, "es permet a un estat membre imposar igualment aquestes obligacions als prestadors de serveis de comunicació establerts en un altre estat membre que es dirigeix a aquest territori". És un punt clau, ja que pot esquivar els arguments de les plataformes sobre el fet que les seves seus continentals a Europa no es troben a Espanya -en el cas de Netflix, per exemple, és als Països Baixos. És a dir, la legislació espanyola s'aplicaria igualment a Netflix, HBO, Amazon Prime o Disney, a més de Movistar, Filmin o Atresmedia.


En aquest sentit, la normativa de la UE permet de manera explícita als estats membres que legislin a partir de la seva directriu, però amb aquests punts com a base. A més a més, segons l'acord de pressupostos signat entre ERC i la Moncloa, es crearà un fons de promoció de la llengua per incloure a les plataformes el doblatge i subtitulació existent de 10,5 milions d'euros. El pacte inclou garantir i promoure nous doblatges i subtitulacions que les plataformes hauran d’incorporar als seus catàlegs. 

Què implica el 6% de quota?


L'acord que van signar la Moncloa i els republicans estableix que, dins del 30% de la quota de producció europea obligatòria que ja va establir la doctrina de la UE, la meitat (un 15% del total) ha de ser en llengües de l'Estat. D'aquesta meitat, afirma l'acord, un 40% (és a dir, el 6% en referència al total) haurà de ser en català, euskera o gallec. Per tant, de tota la producció europea que ha d'haver-hi a les plataformes, el 20% serà en les tres llengües esmentades, inclòs el català.

Un altre dels punts rellevants és el finançament anticipat d'obra independent. Segons el pacte, la llei preveuria per primera vegada destinar un 10% dels fons que recapti l'ICAA (Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals) a la producció en altres llengües oficials, també en català, a través de l'impost del 5% que la llei fixa per a les plataformes privades i el 6% de les públiques. Un tribut que, de manera original, només se'n beneficiava la producció espanyola i RTVE. Aquest impost es pot veure blindat, també, pel precedent alemany.

Altres notícies de sèries i cinema que et poden interessar




 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació