28
de novembre
del
2021
Actualitzat
a les
20:18h
Alemanya és a punt d'inciciar una nova era política amb la presa de possessió d'un govern de coalició que, per primer cop en setze anys, no estarà presidit per Angela Merkel, sinó pel socialdemòcrata Olaf Scholz. El partit de la fins ara canceller, la CDU democristiana, passa a l'oposició. La gran coalició CDU-SPD que fins ara ha regnat a Berlín donarà lloc a l'anomenada aliança semàfor: el vermell de l'SPD, el color dels Verds i el groc del liberal FDP.
La nova coalició és del tot inèdita a nivell federal. L'SPD de Scholz serà la força central, amb un canceller bastant més al centre que a l'esquerra -ha estat ministre de Finances amb Merkel, amb qui s'entenia bé-, però el partit està a la seva esquerra i en el grup parlamentari al Bundestag hi ha molts quadres provinents dels Jusos, les joventuts socialdemòcrates, amb una llarga tradició d'esquerranisme.
Però és la coincidència dels liberals de Christian Lindner i els Verds d'Annalena Baerbock el que afegirà complexitat al govern, perquè es tracta de forces bastant allunyades. Els Verds ja no són aquell moviment assembleari dels anys vuitanta, molt influït per moviments contraculturals i amb figures de l'esquerra radical, però continuen mostrant un perfil progressista. L'FDP sempre ha estat el partit de la gran indústria i reticent a tot el que sigui política fiscal. Més conservadors que la CDU en economia, són, això sí, més progresistes en aspectes vinculats als drets i llibertats.
El programa acordat suposa un gir a l'esquerra, però sense excessos. Es proclama que el 80% del consum elèctric begui de fonts renovables el 2030 i no el 2050 (victòria dels Verds), s'obre la política migratòria, amb una acceleració dels tràmits d'asil i més facilitats a la naturlaització dels immigrants. S'incrementa el salari mínim de 9,6 euros als 12 per hora, petjada de l'SPD, que encara té part de la seva base en la massa treballadora. Però això s'ha de fer sense més impostos, una exigència liberal. Fora d'Alemanya, què pot suposar l'Almanya de Scholz?
Més pressió a Polònia i Hongria...
La nova coalició ha refermat el seu compromís europeista. No hi haurà molts canvis, però es notaran els accents. En una carpeta on sí que hi haurà moviments serà en el de les relacions amb els governs autoritaris d'Hongria i Polònia. Scholz serà més exigent en una posició de duresa de la UE per forçar Varsòvia i Budapest a sotmetre's als valors democràtics i de separació de poders de la UE. En això hi haurà poques contradiccions dins de l'executiu.
... Però prudència amb Putin
El nou govern alemany serà més retòric en tot el referent als drets humans, però aniran amb prudència. Si seran durs amb Polònia, ho seran menys amb la Rússia de Vladímir Putin, la relació amb el qual és estratègica pels alemanys. De moment, el gasoducte Nord Stream 2 resta aturat. Tot indica que Baerbock serà la titular d'Exteriors, i els Verds són crítics amb el projecte gasístic que ve de l'Àrtic. Però amb les coses de menjar no s'hi juga i tant SPD com els liberals no estan disposats a posar en perill els subministraments de recursos.
Endurir el llenguatge amb la Xina
Tot i que el document de coalició fa referència a una diplomàcia més crítica amb les violacions dels drets humans de la Xina, també aquí la realpolitik acabarà segurament imposant les seves regles. En aquest cas, però, les relacions amb Pequín tenen un gran actor vigilant: els Estats Units, amb qui els vincles són sensiblement millors que amb Donald Trump, però que competeix durament amb la Xina i pressiona la UE perquè no jugui a terceres vies. Fins ara, les relacions comercials amb els xinesos han estat essencials: Volkswagen va vendre el 40% dels seus cotxes al gegant asiàtic el 2019.
Guanyar la guerra tecnològica
El document subscrit pels tres socis de govern incideix en la necessitat d'una "política exterior tecnològica" i la urgència per Alemanya de poar-se al dia en la transformació digital, entesa també com un element decisiu de l'autonomia estratègica de la UE. El país ocupa l'onzena posició d'entre els 27 socis de la Unió pel que fa a la mitjana de digitalització de la ciutadania i les empreses. Aquesta serà una prioritat de la nova coalició, que també ha parlat de reforçar el vincle entre democràcia i tecnologia, mostrant-se en contra de l'ús de sistemes de reconeixement facial (en això, Verds i liberals poden estar d'acord). En el gran debat sobre l'ús de les noves tecnologies, serà interessant el que digui Alemanya.
Pedro Sánchez, reforçat ma non troppo
Com era d'esperar, el president espanyol, Pedro Sánchez, va mostrar satisfacció pel triomf de l'SPD des de la mateixa nit electoral del 27 de setembre. Les relacions entre SPD i PSOE han estat històricament bones. Sánchez pot tenir un aliat més explícit en Scholz. Nadia Calviño ha dit aquests dies que Scholz va ser cabdal perquè Berlín aprovés el Pla de Recuperació europeu.
Però els canvis de Merkel a Scholz seran suaus -ho escrivia aquests dies Lluís Foix- com un transbordament a l'estació central de Berlín. A més, el nou governant actuarà molt més com a canceller alemany que com a líder socialista. I cal tenir present un factor gens menor: el guardià del tresor, com a ministre de Finances, serà el liberal Lindner, que té una opinió -diguem-ne- austera respecte dels països del sud de la UE.
La nova coalició és del tot inèdita a nivell federal. L'SPD de Scholz serà la força central, amb un canceller bastant més al centre que a l'esquerra -ha estat ministre de Finances amb Merkel, amb qui s'entenia bé-, però el partit està a la seva esquerra i en el grup parlamentari al Bundestag hi ha molts quadres provinents dels Jusos, les joventuts socialdemòcrates, amb una llarga tradició d'esquerranisme.
Però és la coincidència dels liberals de Christian Lindner i els Verds d'Annalena Baerbock el que afegirà complexitat al govern, perquè es tracta de forces bastant allunyades. Els Verds ja no són aquell moviment assembleari dels anys vuitanta, molt influït per moviments contraculturals i amb figures de l'esquerra radical, però continuen mostrant un perfil progressista. L'FDP sempre ha estat el partit de la gran indústria i reticent a tot el que sigui política fiscal. Més conservadors que la CDU en economia, són, això sí, més progresistes en aspectes vinculats als drets i llibertats.
El programa acordat suposa un gir a l'esquerra, però sense excessos. Es proclama que el 80% del consum elèctric begui de fonts renovables el 2030 i no el 2050 (victòria dels Verds), s'obre la política migratòria, amb una acceleració dels tràmits d'asil i més facilitats a la naturlaització dels immigrants. S'incrementa el salari mínim de 9,6 euros als 12 per hora, petjada de l'SPD, que encara té part de la seva base en la massa treballadora. Però això s'ha de fer sense més impostos, una exigència liberal. Fora d'Alemanya, què pot suposar l'Almanya de Scholz?
Més pressió a Polònia i Hongria...
La nova coalició ha refermat el seu compromís europeista. No hi haurà molts canvis, però es notaran els accents. En una carpeta on sí que hi haurà moviments serà en el de les relacions amb els governs autoritaris d'Hongria i Polònia. Scholz serà més exigent en una posició de duresa de la UE per forçar Varsòvia i Budapest a sotmetre's als valors democràtics i de separació de poders de la UE. En això hi haurà poques contradiccions dins de l'executiu.
... Però prudència amb Putin
El nou govern alemany serà més retòric en tot el referent als drets humans, però aniran amb prudència. Si seran durs amb Polònia, ho seran menys amb la Rússia de Vladímir Putin, la relació amb el qual és estratègica pels alemanys. De moment, el gasoducte Nord Stream 2 resta aturat. Tot indica que Baerbock serà la titular d'Exteriors, i els Verds són crítics amb el projecte gasístic que ve de l'Àrtic. Però amb les coses de menjar no s'hi juga i tant SPD com els liberals no estan disposats a posar en perill els subministraments de recursos.
Endurir el llenguatge amb la Xina
Tot i que el document de coalició fa referència a una diplomàcia més crítica amb les violacions dels drets humans de la Xina, també aquí la realpolitik acabarà segurament imposant les seves regles. En aquest cas, però, les relacions amb Pequín tenen un gran actor vigilant: els Estats Units, amb qui els vincles són sensiblement millors que amb Donald Trump, però que competeix durament amb la Xina i pressiona la UE perquè no jugui a terceres vies. Fins ara, les relacions comercials amb els xinesos han estat essencials: Volkswagen va vendre el 40% dels seus cotxes al gegant asiàtic el 2019.
Guanyar la guerra tecnològica
El document subscrit pels tres socis de govern incideix en la necessitat d'una "política exterior tecnològica" i la urgència per Alemanya de poar-se al dia en la transformació digital, entesa també com un element decisiu de l'autonomia estratègica de la UE. El país ocupa l'onzena posició d'entre els 27 socis de la Unió pel que fa a la mitjana de digitalització de la ciutadania i les empreses. Aquesta serà una prioritat de la nova coalició, que també ha parlat de reforçar el vincle entre democràcia i tecnologia, mostrant-se en contra de l'ús de sistemes de reconeixement facial (en això, Verds i liberals poden estar d'acord). En el gran debat sobre l'ús de les noves tecnologies, serà interessant el que digui Alemanya.
Pedro Sánchez, reforçat ma non troppo
Com era d'esperar, el president espanyol, Pedro Sánchez, va mostrar satisfacció pel triomf de l'SPD des de la mateixa nit electoral del 27 de setembre. Les relacions entre SPD i PSOE han estat històricament bones. Sánchez pot tenir un aliat més explícit en Scholz. Nadia Calviño ha dit aquests dies que Scholz va ser cabdal perquè Berlín aprovés el Pla de Recuperació europeu.
Però els canvis de Merkel a Scholz seran suaus -ho escrivia aquests dies Lluís Foix- com un transbordament a l'estació central de Berlín. A més, el nou governant actuarà molt més com a canceller alemany que com a líder socialista. I cal tenir present un factor gens menor: el guardià del tresor, com a ministre de Finances, serà el liberal Lindner, que té una opinió -diguem-ne- austera respecte dels països del sud de la UE.