03
de desembre
del
2021
Actualitzat
el
01
de juliol
del
2023
a la
13:11h
La mobilitat viurà els anys vinents canvis molt radicals. Són obligats en un context d'emergència climàtica –el transport representa el 30% d'emissions- i pel problema de la contaminació atmosfèrica local, causada en un 80% per aquest sector.
Totes les agendes estan alineades en aquesta transformació i també és una prioritat dels fons europeus Next Generation. De fet, l'Àrea Metropolitana de Barcelona i els municipis metropolitans opten a 230 milions d'euros, que permetrien finançar fins al 90% de projectes en àmbits com les zones de baixes emissions (ZBE) locals; la transformació de les flotes de transport públic a un model de zero emissions; l'impuls de la bicicleta i la digitalització dels serveis públics de transport.
L'AMB fa anys que aposta per la mobilitat sostenible amb la ZBE Rondes BCN com a projecte estrella. Una prioritat política que ara situa els municipis metropolitans en una situació de privilegi per optar als fons europeus. Ho explica Antoni Poveda, vicepresident de Mobilitat, Transport i Sostenibilitat de l’AMB: “Les polítiques desenvolupades els darrers anys posicionen l'AMB i els seus municipis a l'avantguarda de tot l'Estat”.
A continuació, 10 projectes per avançar cap a una mobilitat sostenible a la Metròpolis Barcelona.
1.Extensió de les zones de baixes emissions
La llei de canvi climàtic obliga a tots els municipis de l'Estat de més de 50.000 habitants a implantar zones de baixes emissions. L'AMB és pionera en aquest àmbit amb la implantació el 2020 de la ZBE Rondes BCN –afecta Barcelona, l'Hospitalet, Sant Adrià, Cornellà i Esplugues- i aquest mateix 2021 d'una ZBE local a Sant Cugat del Vallès. Els fons Next Generation són una oportunitat per accelerar-ne el desplegament amb sis noves ZBE locals a Viladecans, Castelldefels, Sant Boi de Llobregat, el Prat de Llobregat, Badalona i Santa Coloma de Gramenet. Concretament, es demana una subvenció de vora 1 milió d'euros.
2. Més park and ride per afavorir la intermodalitat
Els park and ride són aparcaments a tocar d'estacions de transport públic per afavorir la intermodalitat. Actualment, a l'AMB hi ha quasi 450 places en sis municipis metropolitans i aquest desembre se n'estrenaran 150 més a Viladecans. De fet, l'objectiu de mandat és arribar a 1.500 places, que representen un 25% de tots els aparcaments a les proximitats d'estacions de transport públic metropolitanes. El funcionament és senzill: només cal registrar l'inici de l'aparcament amb una app i, a la sortida, demostrar amb una targeta que s'ha utilitzat el transport públic. Actualment, hi ha 6.000 registrats i abans de la Covid en alguns P&R es fregava el 100% d'ocupació.
3. Bicibox: aparcaments de bicicletes segurs
L'any 2010 l'AMB va estrenar els primers Bicibox, un projecte d'aparcaments segurs per a bicicletes. El servei actualment té 2.200 places en 15 municipis. La gran majoria s'ofereixen en mòduls exteriors amb 14 places individuals mentre que també n'hi ha a l'interior de petits locals. Actualment cal una targeta per obrir i tancar els aparcaments, però està previst que l'any vinent ja es pugui fer amb una app. Els fons Next Generation també han de permetre continuar ampliant la xarxa amb la instal·lació de 40 nous punts de gran capacitat –com els existents en estacions de metro-, amb un pressupost d'uns 900.000 euros.
.jpg)
4. Sistema de bicicleta pública metropolitana
L'AMB va començar el 2019 una prova pilot de sistema de bicicleta metropolitana. L'e-Bicibox va començar amb només 300 bicicletes i 40 estacions, formades per mòduls tancats similars als aparcaments Bicibox. Ara, la segona fase del projecte ha de permetre tenir una autèntica xarxa de bicicleta pública metropolitana i arribar en 12 mesos a 300 estacions i 2.500 bicis. L'ampliació, amb un pressupost de 7,9 milions d'euros a finançar bàsicament amb els fons europeus, permetria arribar també als municipis del nord de l'AMB ja que, fins ara, la xarxa se centrava a la zona sud. Una tercera fase, encara sense data, ha de permetre la integració amb el Bicing de Barcelona.
5. Bicivia: eixos ciclables metropolitans
La xarxa Bicivia permet creuar la Metròpolis Barcelona en bicicleta. Està formada per nou grans eixos: quatre de verticals i cinc d'horitzontals. Està formada per 515 quilòmetres de carrils bicis, dels quals se n'han executat 272. Des del 2016 s'han invertit 2 milions d'euros en 47 projectes que han permès actuar en 58 quilòmetres. En destaca, per exemple, la connexió entre Barcelona i Esplugues utilitzat per 1,2 milions de persones en tres anys. Ara, els Fonts Next Generation han de permetre un nou impuls i, de fet, es presenten projectes per valor de 2 milions més tant per l'ampliació, senyalització com per la instal·lació de comptadors.
6. Bus Metropolità: més còmode, més ràpid i més segur
El Bus Metropolità està format per 231 línies. L'AMB està fent una aposta per millorar-ne la comoditat, l'accessibilitat, la velocitat i la seguretat. En aquest sentit, per exemple, ja s'han executat la millora de 100 parades i ara se n'han licitat 70 més. Concretament, s'instal·len unes plataformes d'accés prefabricades plenament accessibles, àmplies i còmodes. Estan adaptades per a persones amb mobilitat reduïdes i també invidents. A més, en 20 parades s'han fet recreixements de voreres i trasllats de guals i s'actuarà en 40 més. Per altra banda, s'ha estès la xarxa de carrils bus entre els quals destaquen els 16 km de la C-245, entre Cornellà i Castelldefels. En els fons Next Generation, a més, s'inclou un nou sistema d'informació a l'usuari a bord dels busos, un sistema de videovigilància i el comptatge automàtic de viatgers per a la flota per valor de 12,4 milions d'euros.
7. Electrificació de la flota d'autobusos
La flota de Bus Metropolità està formada per 1.900 vehicles. Actualment, quasi un 28% dels vehicles són de baixos emissions, és a dir, híbrids o elèctrics. L'objectiu és arribar al 90% el 2024. En aquest sentit, els Fons Next Generation seran claus: l'AMB adquirirà 162 autobusos elèctrics i més que triplicarà els 50 actuals. El projecte té un cost de 19,9 milions, dels quals 7,8 podrien ser finançats per Europa.
8. T-verda Metropolitana: tres anys de transport públic gratuït
La T-verda Metropolitana és una “política d'èxit” de l'AMB per reduir la circulació de vehicles contaminants. Concretament, garanteix tres anys de transport públic gratuït en les sis zones de l'àmbit de l'ATM a canvi de desballestar un vehicle sense etiquet ambiental. Des de l'agost del 2017 ja s'han entregat 13.000 targetes per contribuir a la descarbonització i a la reducció de la contaminació de la Metròpolis Barcelona.
9. L'impuls de la ciclologística
La bicicleta també és un mode útil en el repartiment de mercaderies, especialment en la denominada última milla urbana. De fet, hi ha estudis que xifren que es podrien fer un 25% dels lliuraments de mercaderies en ciutats i el 50% de tots els lliuraments de mercaderies lleugeres. Enguany, sis municipis han optat a la subvenció de l'AMB per crear serveis municipals de ciclologística. Aquests projectes, que inclouen els vehicles i els centres d'operacions, promouen el repartiment de mercaderies en bicicleta i tricicles de càrrega.
10. Electrolineres: càrrega ràpida de vehicles elèctrics
A finals del 2015 es va iniciar el projecte de xarxa pública de punts de recàrrega per a vehicles elèctrics de l'AMB. Actualment, està formada per 10 electrolineres de 50 kV que permeten una càrrega ràpida en només mitja hora. L'any vinent començarà l'ampliació de la xarxa fins a 50 punts que, a més, permetran la càrrega simultània de fins a tres vehicles. El servei és gratuït, però en un futur,serà de pagament com ja passa a Barcelona. Les electrolineres es complementen amb les fotolineres, places d'aparcament amb una marquesina coberta de plaques solars i que permeten una càrrega lenta del vehicle. L'objectiu és que n'hi hagi almenys una a cada municipi de l'AMB.
Totes les agendes estan alineades en aquesta transformació i també és una prioritat dels fons europeus Next Generation. De fet, l'Àrea Metropolitana de Barcelona i els municipis metropolitans opten a 230 milions d'euros, que permetrien finançar fins al 90% de projectes en àmbits com les zones de baixes emissions (ZBE) locals; la transformació de les flotes de transport públic a un model de zero emissions; l'impuls de la bicicleta i la digitalització dels serveis públics de transport.
L'AMB fa anys que aposta per la mobilitat sostenible amb la ZBE Rondes BCN com a projecte estrella. Una prioritat política que ara situa els municipis metropolitans en una situació de privilegi per optar als fons europeus. Ho explica Antoni Poveda, vicepresident de Mobilitat, Transport i Sostenibilitat de l’AMB: “Les polítiques desenvolupades els darrers anys posicionen l'AMB i els seus municipis a l'avantguarda de tot l'Estat”.
A continuació, 10 projectes per avançar cap a una mobilitat sostenible a la Metròpolis Barcelona.
1.Extensió de les zones de baixes emissions
La llei de canvi climàtic obliga a tots els municipis de l'Estat de més de 50.000 habitants a implantar zones de baixes emissions. L'AMB és pionera en aquest àmbit amb la implantació el 2020 de la ZBE Rondes BCN –afecta Barcelona, l'Hospitalet, Sant Adrià, Cornellà i Esplugues- i aquest mateix 2021 d'una ZBE local a Sant Cugat del Vallès. Els fons Next Generation són una oportunitat per accelerar-ne el desplegament amb sis noves ZBE locals a Viladecans, Castelldefels, Sant Boi de Llobregat, el Prat de Llobregat, Badalona i Santa Coloma de Gramenet. Concretament, es demana una subvenció de vora 1 milió d'euros.
2. Més park and ride per afavorir la intermodalitat
Els park and ride són aparcaments a tocar d'estacions de transport públic per afavorir la intermodalitat. Actualment, a l'AMB hi ha quasi 450 places en sis municipis metropolitans i aquest desembre se n'estrenaran 150 més a Viladecans. De fet, l'objectiu de mandat és arribar a 1.500 places, que representen un 25% de tots els aparcaments a les proximitats d'estacions de transport públic metropolitanes. El funcionament és senzill: només cal registrar l'inici de l'aparcament amb una app i, a la sortida, demostrar amb una targeta que s'ha utilitzat el transport públic. Actualment, hi ha 6.000 registrats i abans de la Covid en alguns P&R es fregava el 100% d'ocupació.
3. Bicibox: aparcaments de bicicletes segurs
L'any 2010 l'AMB va estrenar els primers Bicibox, un projecte d'aparcaments segurs per a bicicletes. El servei actualment té 2.200 places en 15 municipis. La gran majoria s'ofereixen en mòduls exteriors amb 14 places individuals mentre que també n'hi ha a l'interior de petits locals. Actualment cal una targeta per obrir i tancar els aparcaments, però està previst que l'any vinent ja es pugui fer amb una app. Els fons Next Generation també han de permetre continuar ampliant la xarxa amb la instal·lació de 40 nous punts de gran capacitat –com els existents en estacions de metro-, amb un pressupost d'uns 900.000 euros.
4. Sistema de bicicleta pública metropolitana
L'AMB va començar el 2019 una prova pilot de sistema de bicicleta metropolitana. L'e-Bicibox va començar amb només 300 bicicletes i 40 estacions, formades per mòduls tancats similars als aparcaments Bicibox. Ara, la segona fase del projecte ha de permetre tenir una autèntica xarxa de bicicleta pública metropolitana i arribar en 12 mesos a 300 estacions i 2.500 bicis. L'ampliació, amb un pressupost de 7,9 milions d'euros a finançar bàsicament amb els fons europeus, permetria arribar també als municipis del nord de l'AMB ja que, fins ara, la xarxa se centrava a la zona sud. Una tercera fase, encara sense data, ha de permetre la integració amb el Bicing de Barcelona.
5. Bicivia: eixos ciclables metropolitans
La xarxa Bicivia permet creuar la Metròpolis Barcelona en bicicleta. Està formada per nou grans eixos: quatre de verticals i cinc d'horitzontals. Està formada per 515 quilòmetres de carrils bicis, dels quals se n'han executat 272. Des del 2016 s'han invertit 2 milions d'euros en 47 projectes que han permès actuar en 58 quilòmetres. En destaca, per exemple, la connexió entre Barcelona i Esplugues utilitzat per 1,2 milions de persones en tres anys. Ara, els Fonts Next Generation han de permetre un nou impuls i, de fet, es presenten projectes per valor de 2 milions més tant per l'ampliació, senyalització com per la instal·lació de comptadors.
6. Bus Metropolità: més còmode, més ràpid i més segur
El Bus Metropolità està format per 231 línies. L'AMB està fent una aposta per millorar-ne la comoditat, l'accessibilitat, la velocitat i la seguretat. En aquest sentit, per exemple, ja s'han executat la millora de 100 parades i ara se n'han licitat 70 més. Concretament, s'instal·len unes plataformes d'accés prefabricades plenament accessibles, àmplies i còmodes. Estan adaptades per a persones amb mobilitat reduïdes i també invidents. A més, en 20 parades s'han fet recreixements de voreres i trasllats de guals i s'actuarà en 40 més. Per altra banda, s'ha estès la xarxa de carrils bus entre els quals destaquen els 16 km de la C-245, entre Cornellà i Castelldefels. En els fons Next Generation, a més, s'inclou un nou sistema d'informació a l'usuari a bord dels busos, un sistema de videovigilància i el comptatge automàtic de viatgers per a la flota per valor de 12,4 milions d'euros.
7. Electrificació de la flota d'autobusos
La flota de Bus Metropolità està formada per 1.900 vehicles. Actualment, quasi un 28% dels vehicles són de baixos emissions, és a dir, híbrids o elèctrics. L'objectiu és arribar al 90% el 2024. En aquest sentit, els Fons Next Generation seran claus: l'AMB adquirirà 162 autobusos elèctrics i més que triplicarà els 50 actuals. El projecte té un cost de 19,9 milions, dels quals 7,8 podrien ser finançats per Europa.
8. T-verda Metropolitana: tres anys de transport públic gratuït
La T-verda Metropolitana és una “política d'èxit” de l'AMB per reduir la circulació de vehicles contaminants. Concretament, garanteix tres anys de transport públic gratuït en les sis zones de l'àmbit de l'ATM a canvi de desballestar un vehicle sense etiquet ambiental. Des de l'agost del 2017 ja s'han entregat 13.000 targetes per contribuir a la descarbonització i a la reducció de la contaminació de la Metròpolis Barcelona.
9. L'impuls de la ciclologística
La bicicleta també és un mode útil en el repartiment de mercaderies, especialment en la denominada última milla urbana. De fet, hi ha estudis que xifren que es podrien fer un 25% dels lliuraments de mercaderies en ciutats i el 50% de tots els lliuraments de mercaderies lleugeres. Enguany, sis municipis han optat a la subvenció de l'AMB per crear serveis municipals de ciclologística. Aquests projectes, que inclouen els vehicles i els centres d'operacions, promouen el repartiment de mercaderies en bicicleta i tricicles de càrrega.
10. Electrolineres: càrrega ràpida de vehicles elèctrics
A finals del 2015 es va iniciar el projecte de xarxa pública de punts de recàrrega per a vehicles elèctrics de l'AMB. Actualment, està formada per 10 electrolineres de 50 kV que permeten una càrrega ràpida en només mitja hora. L'any vinent començarà l'ampliació de la xarxa fins a 50 punts que, a més, permetran la càrrega simultània de fins a tres vehicles. El servei és gratuït, però en un futur,serà de pagament com ja passa a Barcelona. Les electrolineres es complementen amb les fotolineres, places d'aparcament amb una marquesina coberta de plaques solars i que permeten una càrrega lenta del vehicle. L'objectiu és que n'hi hagi almenys una a cada municipi de l'AMB.