28
de novembre
del
2021
Actualitzat
el
30
de novembre
a les
11:24h
El passaport Covid aviat serà obligatori per entrar a determinats espais com els de restauració, gimnasos o residències, a banda de l'oci nocturn, on ja estava implementat. Pot ser que, arran d'això, algun dels amics deixi d'assistir de cop i sense explicacions als sopars de la colla? O que algun dels companys de feina ja no surti a esmorzar amb la resta al bar de sempre? O que de sobte es desapunti de pilates un que mai no hi faltava? D'alguns es podria esperar, però segur que hi haurà moltes sorpreses entre d'altres que no havien ni insinuat que no estaven vacunats.
Atenent a les enquestes del CIS, tan sols la meitat dels catalans que han declinat rebre'n cap dosi ho admeten públicament. Hi ha un gruix de la societat que és contrària a les vacunes i no té problema a acceptar-ho públicament o, fins i tot, fa bandera de les seves idees negacionistes, però això ni de bon tros no ho explica tot. Existeix un sector de la població que tampoc no s'ha vacunat, ja sigui per inseguretat, desinterès o perquè, malgrat ser també negacionista, assumeix que les seves idees tenen poca acceptació i prefereix amagar-se'n. I molts d'aquests ho porten en silenci i, quan se'ls demana, menteixen i asseguren que sí que estan immunitzats.
Una anàlisi dels baròmetres del CIS del setembre i octubre -el de novembre encara no es troba en obert- permet constatar que tan sols un 7,4% dels catalans de 20 anys o més nega que estigui vacunat, quan se li pregunta. Menys de la meitat del 15,4% que, en realitat, no ho estava encara durant aquesta setmana. En canvi, un 92,1% assegura que sí que estava vacunat, un percentatge clarament superior al 84,6% actual. I si es menteix per telèfon a un entrevistador desconegut que no hauria fer cap judici de valor, és probable que també s'amagui a un company de feina o de gimnàs, per exemple, especialment si no es té un nivell alt de confiança.
Igualment, hi ha una certa diferència en l'honradesa dels enquestats en funció del seu sexe. Pràcticament el mateix percentatge de dones i d'homes admeten al CIS que no estan vacunats, un 7,4% i un 7,6%, respectivament. Ara bé, la realitat és força diferent, ja que la quantitat d'homes no immunitzats és sensiblement superior que la de dones, concretament del 16,6% d'ells per un 14,2% per part d'elles. Cal analitzar els motius pels quals els homes són més reticents a les vacunes, però sembla clar que no sembla que se n'enorgulleixin i ho amaguen.
Les diferències encara són més notables si s'analitzen les respostes en funció de l'edat, ja que el percentatge de no vacunats disminueix amb l'edat, amb l'única excepció del grup de 12 a 19 anys, el qual té nivells d'immunitat superior als de 20 a 39 anys (tot i que els menors de 20 anys no entren en aquesta anàlisi, ja que el CIS només pregunta a partir dels 18 anys). El pes dels que ho admeten, igualment, també és força proporcional en totes les franges, representant a l'entorn de la meitat del total.
Actualment, només el 26,7% dels catalans d'entre 20 i 34 anys no estan immunitzats, percentatge que cau fins al 17,8% en el grup de 35 a 49 anys, encara més fins al 11,1% en el de 50 a 64 anys i fins a tan sols el 7,1% en el de 65 anys i més -els més vulnerables a la Covid-. Malgrat tot, davant del CIS ho reconeixen molts menys. Entre els més joves, només un terç dels no vacunats se n'amaga, mentre que, en la franja de 50 a 64 anys, la xifra real de no vacunats és quasi el triple del 4% que ho assumeix, i en la de 35 a 49 anys és de quasi dos cops i mig més que la dels sincers. Menteixen més els no vacunats d'edats intermèdies? Cal tenir en compte que aquesta anàlisi per grups d'edat inclou mostres més reduïdes i, per tant, el marge d'error és superior que en l'estudi de tota la població.
Es tracta, en tot cas, de xifres aproximades. Segons els responsables sanitaris, una part dels no vacunats és població de baixos recursos o de certs col·lectius per als quals és complicat fer arribar la informació sobre les vacunes i en què cal molt de treball de precisió. I podria ser que aquests estiguessin també infrarrepresentats al CIS. Ara bé, el fet que la proporció entre els que admeten que no estan vacunats respecte els que realment no ho estan sigui similar en les diverses franges d'edat dona versemblança a la comparativa, ja que no sembla que el possible biaix a la mostra afecti a grups determinats condicionats per aquesta variable.
I tampoc sembla que el resultat estigui condicionat per l'exclusió de determinada població caracteritzada per tenir nivells de formació baixos -variable correlacionada amb la renda-. Normalment les persones amb molts estudis estan sobrerrepresentades en les enquestes, i aquesta no és una excepció (el percentatge d'universitaris de la mostra del CIS duplica el de la realitat), un fet que no sembla rellevant a priori en aquest cas pel que fa al biaix en els resultats. I és que el percentatge dels que admeten no haver-se vacunat és força similar en tots els nivells educatius, així que la poca representació a la mostra d'alguns sectors amb poca formació no hauria de ser problemàtica en aquest cas.
I per què no es vacunen?
Part de l'engany en la resposta, de fet, també s'evidencia quan es pregunta als enquestats no vacunats el motiu pel qual no ho estan. Només el 37,5% d'aquests admet rebuig o dubtes entorn a la vacuna, un percentatge que segur que és superior. I és que un 38,8% dels no vacunats assegurava que, quan li arribés el torn, es vacunaria, però el cert és que la vacunació a partir dels 20 anys es va obrir ja el 30 de juny, i a principis de setembre i octubre, quan es van fer les enquestes per a aquests baròmetres, ja havia passat temps més que suficient per fer aquest pas si s'hagués volgut.
Com a molt, l'excusa serviria per als catalans del grup més jove que s'haguessin infectat a principis de juliol, i per tant encara no haguessin passat encara els dos mesos abans de rebre la primera dosi en el moment de fer l'enquesta (i només en el cas del baròmetre del setembre). No valdria per al 30,4% de no vacunats de 34 a 49 anys i el 42,9% de 50 a 64 anys que afirmaven encara llavors que, quan els arribés el torn, farien el pas. El torn fa temps que els va arribar, així que la raó ha de ser per força una altra.
Per què ocorre això? Per què tenen lloc aquestes mentides? El professor de ciència política de la UPF Toni Rodon apunta a dos elements clau que condicionen el resultat a les enquestes (i la seva interpretació): la desconfiança entre la persona entrevistada i l'enquestador, i la tendència a amagar les opinions socialment no acceptades. En altres sondejos, a més, podria haver-hi un tercer condicionant, que es desconegués la resposta o no se'n tingués una opinió formada i, en lloc d'admetre-ho, s'improvisés o es respongués allò esperat. En aquest cas, però, sembla complicat que algú no sàpiga si està vacunat de la Covid.
El PP seria extraparlamentari
La possible desconfiança amb l'enquestador provoca que hi hagi gent que pugui declinar respondre amb sinceritat a determinades qüestions pel fet d'estar parlant amb un desconegut. Un fet que, per exemple, es pot accentuar en funció de si una dona rep preguntes d'un home respecte aspectes vinculats amb el gènere, però també influeixen altres variables com si les arrels nacionals són o no les mateixes, en determinats qüestionaris. Pel que fa a la tendència a amagar opinions o preferències enteses com a conflictives, Rodon destaca que "el PP seria extraparlamentari a Catalunya si només el votessin aquells que ho admeten a les enquestes", així com l'abstenció sempre és més baixa que la real, perquè no votar està mal vist. Es tracta, en definitiva, d'una "ocultació de preferències fruit de la desitjabilitat social".
Aquests dos fenòmens es combinen en aquest cas, ja que els enquestats podrien no voler ser sincers amb un desconegut que truca del CIS i, a més, saben que no estar vacunat està mal vist. Si no estan desacomplexadament convençuts d'aquesta decisió, per tant, una opció plausible passa per mentir, com sembla que fa prop de la meitat de la població no vacunada. Una realitat, en tot cas, que podria combinar-se amb cert marge d'error inherent a tota enquesta, especialment pel fet que el percentatge de no vacunats és relativament petit i, com s'ha constatat, sectors de la població no estan ben representants a la mostra -com gent amb pocs estudis i, com ocorre sovint, de baixos recursos.
Atenent a les enquestes del CIS, tan sols la meitat dels catalans que han declinat rebre'n cap dosi ho admeten públicament. Hi ha un gruix de la societat que és contrària a les vacunes i no té problema a acceptar-ho públicament o, fins i tot, fa bandera de les seves idees negacionistes, però això ni de bon tros no ho explica tot. Existeix un sector de la població que tampoc no s'ha vacunat, ja sigui per inseguretat, desinterès o perquè, malgrat ser també negacionista, assumeix que les seves idees tenen poca acceptació i prefereix amagar-se'n. I molts d'aquests ho porten en silenci i, quan se'ls demana, menteixen i asseguren que sí que estan immunitzats.
Una anàlisi dels baròmetres del CIS del setembre i octubre -el de novembre encara no es troba en obert- permet constatar que tan sols un 7,4% dels catalans de 20 anys o més nega que estigui vacunat, quan se li pregunta. Menys de la meitat del 15,4% que, en realitat, no ho estava encara durant aquesta setmana. En canvi, un 92,1% assegura que sí que estava vacunat, un percentatge clarament superior al 84,6% actual. I si es menteix per telèfon a un entrevistador desconegut que no hauria fer cap judici de valor, és probable que també s'amagui a un company de feina o de gimnàs, per exemple, especialment si no es té un nivell alt de confiança.
Igualment, hi ha una certa diferència en l'honradesa dels enquestats en funció del seu sexe. Pràcticament el mateix percentatge de dones i d'homes admeten al CIS que no estan vacunats, un 7,4% i un 7,6%, respectivament. Ara bé, la realitat és força diferent, ja que la quantitat d'homes no immunitzats és sensiblement superior que la de dones, concretament del 16,6% d'ells per un 14,2% per part d'elles. Cal analitzar els motius pels quals els homes són més reticents a les vacunes, però sembla clar que no sembla que se n'enorgulleixin i ho amaguen.
Les diferències encara són més notables si s'analitzen les respostes en funció de l'edat, ja que el percentatge de no vacunats disminueix amb l'edat, amb l'única excepció del grup de 12 a 19 anys, el qual té nivells d'immunitat superior als de 20 a 39 anys (tot i que els menors de 20 anys no entren en aquesta anàlisi, ja que el CIS només pregunta a partir dels 18 anys). El pes dels que ho admeten, igualment, també és força proporcional en totes les franges, representant a l'entorn de la meitat del total.
Actualment, només el 26,7% dels catalans d'entre 20 i 34 anys no estan immunitzats, percentatge que cau fins al 17,8% en el grup de 35 a 49 anys, encara més fins al 11,1% en el de 50 a 64 anys i fins a tan sols el 7,1% en el de 65 anys i més -els més vulnerables a la Covid-. Malgrat tot, davant del CIS ho reconeixen molts menys. Entre els més joves, només un terç dels no vacunats se n'amaga, mentre que, en la franja de 50 a 64 anys, la xifra real de no vacunats és quasi el triple del 4% que ho assumeix, i en la de 35 a 49 anys és de quasi dos cops i mig més que la dels sincers. Menteixen més els no vacunats d'edats intermèdies? Cal tenir en compte que aquesta anàlisi per grups d'edat inclou mostres més reduïdes i, per tant, el marge d'error és superior que en l'estudi de tota la població.
Es tracta, en tot cas, de xifres aproximades. Segons els responsables sanitaris, una part dels no vacunats és població de baixos recursos o de certs col·lectius per als quals és complicat fer arribar la informació sobre les vacunes i en què cal molt de treball de precisió. I podria ser que aquests estiguessin també infrarrepresentats al CIS. Ara bé, el fet que la proporció entre els que admeten que no estan vacunats respecte els que realment no ho estan sigui similar en les diverses franges d'edat dona versemblança a la comparativa, ja que no sembla que el possible biaix a la mostra afecti a grups determinats condicionats per aquesta variable.
I tampoc sembla que el resultat estigui condicionat per l'exclusió de determinada població caracteritzada per tenir nivells de formació baixos -variable correlacionada amb la renda-. Normalment les persones amb molts estudis estan sobrerrepresentades en les enquestes, i aquesta no és una excepció (el percentatge d'universitaris de la mostra del CIS duplica el de la realitat), un fet que no sembla rellevant a priori en aquest cas pel que fa al biaix en els resultats. I és que el percentatge dels que admeten no haver-se vacunat és força similar en tots els nivells educatius, així que la poca representació a la mostra d'alguns sectors amb poca formació no hauria de ser problemàtica en aquest cas.
I per què no es vacunen?
Part de l'engany en la resposta, de fet, també s'evidencia quan es pregunta als enquestats no vacunats el motiu pel qual no ho estan. Només el 37,5% d'aquests admet rebuig o dubtes entorn a la vacuna, un percentatge que segur que és superior. I és que un 38,8% dels no vacunats assegurava que, quan li arribés el torn, es vacunaria, però el cert és que la vacunació a partir dels 20 anys es va obrir ja el 30 de juny, i a principis de setembre i octubre, quan es van fer les enquestes per a aquests baròmetres, ja havia passat temps més que suficient per fer aquest pas si s'hagués volgut.
Com a molt, l'excusa serviria per als catalans del grup més jove que s'haguessin infectat a principis de juliol, i per tant encara no haguessin passat encara els dos mesos abans de rebre la primera dosi en el moment de fer l'enquesta (i només en el cas del baròmetre del setembre). No valdria per al 30,4% de no vacunats de 34 a 49 anys i el 42,9% de 50 a 64 anys que afirmaven encara llavors que, quan els arribés el torn, farien el pas. El torn fa temps que els va arribar, així que la raó ha de ser per força una altra.
Per què ocorre això? Per què tenen lloc aquestes mentides? El professor de ciència política de la UPF Toni Rodon apunta a dos elements clau que condicionen el resultat a les enquestes (i la seva interpretació): la desconfiança entre la persona entrevistada i l'enquestador, i la tendència a amagar les opinions socialment no acceptades. En altres sondejos, a més, podria haver-hi un tercer condicionant, que es desconegués la resposta o no se'n tingués una opinió formada i, en lloc d'admetre-ho, s'improvisés o es respongués allò esperat. En aquest cas, però, sembla complicat que algú no sàpiga si està vacunat de la Covid.
El PP seria extraparlamentari
La possible desconfiança amb l'enquestador provoca que hi hagi gent que pugui declinar respondre amb sinceritat a determinades qüestions pel fet d'estar parlant amb un desconegut. Un fet que, per exemple, es pot accentuar en funció de si una dona rep preguntes d'un home respecte aspectes vinculats amb el gènere, però també influeixen altres variables com si les arrels nacionals són o no les mateixes, en determinats qüestionaris. Pel que fa a la tendència a amagar opinions o preferències enteses com a conflictives, Rodon destaca que "el PP seria extraparlamentari a Catalunya si només el votessin aquells que ho admeten a les enquestes", així com l'abstenció sempre és més baixa que la real, perquè no votar està mal vist. Es tracta, en definitiva, d'una "ocultació de preferències fruit de la desitjabilitat social".
Aquests dos fenòmens es combinen en aquest cas, ja que els enquestats podrien no voler ser sincers amb un desconegut que truca del CIS i, a més, saben que no estar vacunat està mal vist. Si no estan desacomplexadament convençuts d'aquesta decisió, per tant, una opció plausible passa per mentir, com sembla que fa prop de la meitat de la població no vacunada. Una realitat, en tot cas, que podria combinar-se amb cert marge d'error inherent a tota enquesta, especialment pel fet que el percentatge de no vacunats és relativament petit i, com s'ha constatat, sectors de la població no estan ben representants a la mostra -com gent amb pocs estudis i, com ocorre sovint, de baixos recursos.