26
de novembre
del
2021
Actualitzat
a la
13:38h
Roda de premsa amb estudiants de periodisme de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), encarregats de recuperar un projecte tan emblemàtic com el Diari de Barcelona, una capçalera històrica que ara serveix per formar futurs periodistes. El president de la Generalitat respon preguntes que versen sobre l'actualitat. Defensa els beneficis de l'acord pels pressupostos, planteja propostes en defensa del català després de la resolució del Suprem contra el model d'immersió lingüística i fa una crida a la responsabilitat davant l'augment de contagis, que manté l'alerta pels indicadors de la pandèmia. Els estudiants pregunten i repregunten. Volen saber com es garantiran les quotes a la llei de l'audiovisual i com han quedat les relacions amb la CUP després dels fets de l'última setmana. La roda de premsa s'esgota. I pren la paraula l'última alumna amb torn assignat. "President, és més feliç ara o abans?". Remor de fons a la sala. Somriures.
El president obre el micròfon: "Em sento molt honorat d'exercir la tasca de president del país". Aragonès és acadèmic i reservat. Li costa expressar sentiments en públic. Desplega discurs, sense detalls personals. El president insinua que és feliç perquè té pressupostos, tot i haver-ho passat malament en els últims dies. "Les preocupacions i els moments pocs feliços es compensen quan podem ajudar els ciutadans", afegeix. Prefereix esquivar les misèries de les discussions amb Junts, la reunió privada amb el conseller Jaume Giró diumenge a Palau o el malestar que li va causar la roda de premsa de Jordi Sànchez. Tampoc verbalitza la decepció amb la CUP.
Aragonès desplega missatge. Pregunten els futurs periodistes, però des de l'última fila de l'auditori del campus del Poblenou escolta la premsa que el segueix cada dia. Parla de les ajudes a les famílies que suposarà la gratuïtat de P2, cita els recursos destinats a la recerca i la indústria en els comptes que entraran en vigor el gener del 2022, i insisteix en la rellevància de la taula de diàleg. "Estic servint els meus conciutadans", recalca per completar la resposta. "I tinc la sort de disposar d'un molt bon equip", insisteix.
El president no abaixa la guàrdia, però està més relaxat que en actes més formals. No porta corbata i decideix fer un off amb els alumnes quan acaba l'acte, en el qual ha apuntat petits anuncis, com la voluntat de convocar el Pacte Nacional per la Llengua i també de "reformar" la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) -amb la majoria parlamentària d'ERC, Junts i el PSC- per "posar al dia" TV3. Els estudiants fan rotllana, com si l'auditori de la UPF fos el passadís del Parlament o la sala de premsa del Palau de la Generalitat. La Binta, alumna de tercer curs, pregunta a Aragonès què farà quan sigui expresident. Vol saber a què es pot dedicar un expresident tan jove, per molt que vulgui repetir mandat. I la resposta és clara: acabar el doctorat en història econòmica iniciat a la Universitat de Barcelona (UB) -té a mitges una tesi sobre les polítiques econòmiques de la Mancomunitat- i, potser, dedicar-se a la docència en el futur.
Se succeeixen les preguntes sobre els Jocs Olímpics d'Hivern -Aragonès defensa el camí de la consulta i els requisits de respecte al territori que sempre ha verbalitzat en públic- i també sobre el desgast del Govern, arran de les disputes internes. Ha de ser el director de comunicació del president, Marçal Sarrats, qui posi límit temporal a la conversa. El president té pressa, però no ha mirat el rellotge en cap moment. Ha tastat un dels pocs moments de felicitat de la setmana. I l'ha degustat, perquè la felicitat dels presidents acostuma a ser efímera.
El president obre el micròfon: "Em sento molt honorat d'exercir la tasca de president del país". Aragonès és acadèmic i reservat. Li costa expressar sentiments en públic. Desplega discurs, sense detalls personals. El president insinua que és feliç perquè té pressupostos, tot i haver-ho passat malament en els últims dies. "Les preocupacions i els moments pocs feliços es compensen quan podem ajudar els ciutadans", afegeix. Prefereix esquivar les misèries de les discussions amb Junts, la reunió privada amb el conseller Jaume Giró diumenge a Palau o el malestar que li va causar la roda de premsa de Jordi Sànchez. Tampoc verbalitza la decepció amb la CUP.
Aragonès desplega missatge. Pregunten els futurs periodistes, però des de l'última fila de l'auditori del campus del Poblenou escolta la premsa que el segueix cada dia. Parla de les ajudes a les famílies que suposarà la gratuïtat de P2, cita els recursos destinats a la recerca i la indústria en els comptes que entraran en vigor el gener del 2022, i insisteix en la rellevància de la taula de diàleg. "Estic servint els meus conciutadans", recalca per completar la resposta. "I tinc la sort de disposar d'un molt bon equip", insisteix.
El president no abaixa la guàrdia, però està més relaxat que en actes més formals. No porta corbata i decideix fer un off amb els alumnes quan acaba l'acte, en el qual ha apuntat petits anuncis, com la voluntat de convocar el Pacte Nacional per la Llengua i també de "reformar" la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) -amb la majoria parlamentària d'ERC, Junts i el PSC- per "posar al dia" TV3. Els estudiants fan rotllana, com si l'auditori de la UPF fos el passadís del Parlament o la sala de premsa del Palau de la Generalitat. La Binta, alumna de tercer curs, pregunta a Aragonès què farà quan sigui expresident. Vol saber a què es pot dedicar un expresident tan jove, per molt que vulgui repetir mandat. I la resposta és clara: acabar el doctorat en història econòmica iniciat a la Universitat de Barcelona (UB) -té a mitges una tesi sobre les polítiques econòmiques de la Mancomunitat- i, potser, dedicar-se a la docència en el futur.
Se succeeixen les preguntes sobre els Jocs Olímpics d'Hivern -Aragonès defensa el camí de la consulta i els requisits de respecte al territori que sempre ha verbalitzat en públic- i també sobre el desgast del Govern, arran de les disputes internes. Ha de ser el director de comunicació del president, Marçal Sarrats, qui posi límit temporal a la conversa. El president té pressa, però no ha mirat el rellotge en cap moment. Ha tastat un dels pocs moments de felicitat de la setmana. I l'ha degustat, perquè la felicitat dels presidents acostuma a ser efímera.