26
de novembre
del
2021
Actualitzat
a les
15:08h
El Parlament ha aprovat aquest divendres el pla de treball que haurà de guiar la comissió d'estudi sobre el model policial. Ho ha fet amb els vots d'ERC, Junts, la CUP i els comuns, una majoria àmplia que permet ser optimista de cara als acords que puguin sortir d'aquest espai. La durada serà d'un any, un termini que ha de servir per abordar qüestions de fons i fer, ara sí, l'"auditoria" que no s'ha fet mai als Mossos, en paraules de la presidenta de la comissió, Dolors Sabater. Entitats defensores dels drets humans, com Irídia o Amnistia Internacional, reclamen als partits que la comissió serveixi per aconseguir millores significatives en la fiscalització i la transparència del cos, com ara un mecanisme de control extern. Aquest és, de fet, un dels objectius clau de la comissió.
Les votacions dels plans de treball s'han fet fraccionades, cosa que ha permès que les compareixences sol·licitades per ERC, Junts, CUP i comuns hagin rebut l'abstenció del PSC. També s'han aprovat les compareixences demanades pels socialistes, amb l'abstenció dels partits de Govern, la CUP i els comuns. Sabater ha volgut insistir que la mesa de la comissió seguirà "estrictament el reglament". "Que no hi hagi cap dubte sobre la nostra funció amb absoluta equitat i equanimitat", ha afirmat. La presidenta ha remarcat també que la voluntat de la comissió és que els resultats tinguin una aplicació real.
El portaveu d'ERC, Chakir El Homrani, ha reivindicat que el pla de treball de la comissió s'aprova amb una àmplia majoria per evitar començar la comissió des dels "prejudicis". El diputat ha dit que no es pot parlar de model policial sense la intersecció amb altres elements, com la igualtat, els drets socials o els problemes de salut mental. La comissió també servirà per analitzar el model d'ordre públic, que El Homrani ha dit que s'ha de "revisar contínuament". "Hem de garantir els drets i les llibertats dels ciutadans, i per això és necessari un cos policial, i a la vegada explicar que sense aquesta garantia no hi ha un cos policial en democràcia", ha afirmat.
El Homrani ha dit que la transparència també és "prèvia" a la fiscalització. "La transparència protegeix el cos de Mossos", ha insistit, i ha rebutjat que es vulgui "afeblir o desmantellar el cos". "Volem enfortir els Mossos", ha dit. El Homrani ha dit que no ha de fer por crear mecanismes de control i ha emplaçat els diputats a "escoltar" tots els compareixents previstos per treure conclusions. "No hi ha drets i llibertats sense un bon sistema policial i no hi ha un bon sistema policial sense garantir els drets i les llibertats", ha reblat el diputat.
Junts posa el focus en els atestats dels Mossos
El portaveu del Junts, Jaume Alonso Cuevillas, ha dit que el model policial i d'ordre públic s'ha de revisar "de manera permanent". Amb tot, ha volgut deixar clar que la policia "ha de vetllar per l'ordre públic" però també pel respecte als drets i llibertats dels ciutadans. "L'ordre públic ha de ser compatible amb l'exquisit respecte amb els drets fonamentals", ha dit Cuevillas, que ha dit que Catalunya té "un gran cos de Mossos d'Esquadra". "El model policial ha estat elogiat per l'Audiència Nacional que va jutjar l'excúpula d'Interior", ha recordat. Cuevillas ha demanat posar el focus en els atestats policials, que sovint es converteix "acríticament" en l'escrit de la Fiscalia i, també, en el relat de fets provats a la sentència condemnatòria.
El diputat ha lamentat també que el codi penal espanyol castiga amb penes molt dures de presó pels delictes d'ordre públic. "Un atestat policial incorrecte pot arruinar la vida d'un manifestant pacífic", ha dit, i ha insistit que la majoria d'atestats estan ben fets. Cuevillas ha assegurat que la comissió servirà també als Mossos. Ha demanat incloure "dispositius de gravació" en totes les actuacions policials i apostar per la formació, que ha d'emfatitzar el en respecte dels drets fonamentals. "Qualsevol servidor públic ha de tenir un exquisit respecte per als drets fonamentals" ha insistit Cuevillas. També ha demanat establir mecanismes de "supervisió" i ha plantejat el debat sobre si ha de ser un sistema de control extern o "mixt".
Més transparència per evitar la "impunitat"
La CUP i els comuns s'han centrat especialment en la necessitat de millorar la transparència al Departament d'Interior i els Mossos per evitar que actuacions que vulneren drets quedin "impunes". El diputat de la CUP Xavier Pellicer ha dit que els mecanismes de control extern dels Mossos són importants i no són incompatibles amb altres mecanismes interns o judicials. "Hem vist com actuacions policials queden impunes. Hi ha d'haver conseqüències davant les males pràctiques o les vulneracions de drets", ha dit Pellicer, que ha demanat actuar de manera "clara i contundent" davant qualsevol mala pràctica policial. El diputat ha dit que és "fonamental" revisar el model policial "en tots els àmbits, tant a Catalunya com arreu. "La via policial no soluciona les desigualtats, sinó que les agreuja", ha advertit, i ha dit que a dia d'avui no es garanteix la seguretat per a tota la població.
Pellicer ha reclamat un gir de 180 graus en el model policial. Ha denunciat la "repressió furibunda" que hi va haver contra les manifestacions per la sentència del procés i per la detenció de Pablo Hasél, però ha dit que la comissió ha d'anar més enllà del model d'ordre públic. És clau també, ha dit Pellicer, la transparència policial. "Qui no té res a amagar no té res a témer per explicar-se. Qui no vol explicar-se és segurament perquè no ho està fent tot tan bé", ha dit, i ha insistit que l'excusa de la seguretat nacional és "l'excepció" i no "la norma.
El portaveu dels comuns, Marc Parés, ha reivindicat el paper de la comissió sobre el model policial i ha remarcat que "cal corregir i redreçar el rumb" davant les males pràctiques que hi ha hagut als Mossos. "La resposta, massa vegades, ha estat la impunitat", ha dit Parés. Una impunitat que sovint s'explica per "manca d'instruments" i ha demanat fer un "debat profund" sobre el model policial. "Hi ha una majoria molt gran que creu que hem de fer canvis per millorar", ha dit Parés, que ha insistit que el pla de treball aprovat vol reflectir diferents opinions i punts de vista. Un dels punts clau de la comissió, ha dit Parés, és el mecanisme de control extern dels Mossos. "Hem de sortir de la comissió amb aquests mecanismes", ha afirmat, i ha dit que aquests tipus de mecanismes són "preventius". "No ha de fer mal a ningú. La transparència no fa mal a ningú", ha dit.
El PSC considera que "no hi ha un problema amb la policia"
El portaveu del PSC, Ramon Espadaler, ha dit que "no hi ha un problema amb la policia" i ha lamentat que des de la CUP i els comuns es faci "un monument a la desconfiança" als Mossos. Espadaler ha lamentat que es vulgui "despullar" la comissaria general d'informació i ha alertat que això és "tenir molt poc sentit d'Estat". "La policia ha d'estar subjecte a controls parlamentaris, externs i de tota mena", ha deixat clar Espadaler. El PSC, però, no comparteix amb la majoria les acusacions als Mossos de "falta d'opacitat" ni tampoc "l'obsessió amb la fiscalització". "No ballarem al so de la CUP. La CUP mana i el govern ha obeït de manera vergonyant el Govern", ha dit el portaveu socialista. Espadaler també ha criticat que s'hagi retirat la defensa dels Mossos en judicis contra independentistes. "És una indefensió total", ha dit.
La resta de partits espanyolistes -Vox, Ciutadans i PP- també s'han oposat amb rotunditat al pla de treball dels partits sobiranistes i els han acusat de voler desprestigiar el cos dels Mossos i facilitar el "caos" en les manifestacions. Vox ha carregat contra Sabater per ser una "activista" al capdavant de la comissió sobre els Mossos. Matías Alonso, de Ciutadans, ha dit que "es vol modificar a la baixa el model de gestió de l'ordre públic". Lorena Roldán, del PP, ha carregat contra la CUP i el Govern per deixar sense defensa els agents dels Mossos en les causes contra manifestants independentistes.
Les votacions dels plans de treball s'han fet fraccionades, cosa que ha permès que les compareixences sol·licitades per ERC, Junts, CUP i comuns hagin rebut l'abstenció del PSC. També s'han aprovat les compareixences demanades pels socialistes, amb l'abstenció dels partits de Govern, la CUP i els comuns. Sabater ha volgut insistir que la mesa de la comissió seguirà "estrictament el reglament". "Que no hi hagi cap dubte sobre la nostra funció amb absoluta equitat i equanimitat", ha afirmat. La presidenta ha remarcat també que la voluntat de la comissió és que els resultats tinguin una aplicació real.
El portaveu d'ERC, Chakir El Homrani, ha reivindicat que el pla de treball de la comissió s'aprova amb una àmplia majoria per evitar començar la comissió des dels "prejudicis". El diputat ha dit que no es pot parlar de model policial sense la intersecció amb altres elements, com la igualtat, els drets socials o els problemes de salut mental. La comissió també servirà per analitzar el model d'ordre públic, que El Homrani ha dit que s'ha de "revisar contínuament". "Hem de garantir els drets i les llibertats dels ciutadans, i per això és necessari un cos policial, i a la vegada explicar que sense aquesta garantia no hi ha un cos policial en democràcia", ha afirmat.
El Homrani ha dit que la transparència també és "prèvia" a la fiscalització. "La transparència protegeix el cos de Mossos", ha insistit, i ha rebutjat que es vulgui "afeblir o desmantellar el cos". "Volem enfortir els Mossos", ha dit. El Homrani ha dit que no ha de fer por crear mecanismes de control i ha emplaçat els diputats a "escoltar" tots els compareixents previstos per treure conclusions. "No hi ha drets i llibertats sense un bon sistema policial i no hi ha un bon sistema policial sense garantir els drets i les llibertats", ha reblat el diputat.
Junts posa el focus en els atestats dels Mossos
El portaveu del Junts, Jaume Alonso Cuevillas, ha dit que el model policial i d'ordre públic s'ha de revisar "de manera permanent". Amb tot, ha volgut deixar clar que la policia "ha de vetllar per l'ordre públic" però també pel respecte als drets i llibertats dels ciutadans. "L'ordre públic ha de ser compatible amb l'exquisit respecte amb els drets fonamentals", ha dit Cuevillas, que ha dit que Catalunya té "un gran cos de Mossos d'Esquadra". "El model policial ha estat elogiat per l'Audiència Nacional que va jutjar l'excúpula d'Interior", ha recordat. Cuevillas ha demanat posar el focus en els atestats policials, que sovint es converteix "acríticament" en l'escrit de la Fiscalia i, també, en el relat de fets provats a la sentència condemnatòria.
El diputat ha lamentat també que el codi penal espanyol castiga amb penes molt dures de presó pels delictes d'ordre públic. "Un atestat policial incorrecte pot arruinar la vida d'un manifestant pacífic", ha dit, i ha insistit que la majoria d'atestats estan ben fets. Cuevillas ha assegurat que la comissió servirà també als Mossos. Ha demanat incloure "dispositius de gravació" en totes les actuacions policials i apostar per la formació, que ha d'emfatitzar el en respecte dels drets fonamentals. "Qualsevol servidor públic ha de tenir un exquisit respecte per als drets fonamentals" ha insistit Cuevillas. També ha demanat establir mecanismes de "supervisió" i ha plantejat el debat sobre si ha de ser un sistema de control extern o "mixt".
Més transparència per evitar la "impunitat"
La CUP i els comuns s'han centrat especialment en la necessitat de millorar la transparència al Departament d'Interior i els Mossos per evitar que actuacions que vulneren drets quedin "impunes". El diputat de la CUP Xavier Pellicer ha dit que els mecanismes de control extern dels Mossos són importants i no són incompatibles amb altres mecanismes interns o judicials. "Hem vist com actuacions policials queden impunes. Hi ha d'haver conseqüències davant les males pràctiques o les vulneracions de drets", ha dit Pellicer, que ha demanat actuar de manera "clara i contundent" davant qualsevol mala pràctica policial. El diputat ha dit que és "fonamental" revisar el model policial "en tots els àmbits, tant a Catalunya com arreu. "La via policial no soluciona les desigualtats, sinó que les agreuja", ha advertit, i ha dit que a dia d'avui no es garanteix la seguretat per a tota la població.
Pellicer ha reclamat un gir de 180 graus en el model policial. Ha denunciat la "repressió furibunda" que hi va haver contra les manifestacions per la sentència del procés i per la detenció de Pablo Hasél, però ha dit que la comissió ha d'anar més enllà del model d'ordre públic. És clau també, ha dit Pellicer, la transparència policial. "Qui no té res a amagar no té res a témer per explicar-se. Qui no vol explicar-se és segurament perquè no ho està fent tot tan bé", ha dit, i ha insistit que l'excusa de la seguretat nacional és "l'excepció" i no "la norma.
El portaveu dels comuns, Marc Parés, ha reivindicat el paper de la comissió sobre el model policial i ha remarcat que "cal corregir i redreçar el rumb" davant les males pràctiques que hi ha hagut als Mossos. "La resposta, massa vegades, ha estat la impunitat", ha dit Parés. Una impunitat que sovint s'explica per "manca d'instruments" i ha demanat fer un "debat profund" sobre el model policial. "Hi ha una majoria molt gran que creu que hem de fer canvis per millorar", ha dit Parés, que ha insistit que el pla de treball aprovat vol reflectir diferents opinions i punts de vista. Un dels punts clau de la comissió, ha dit Parés, és el mecanisme de control extern dels Mossos. "Hem de sortir de la comissió amb aquests mecanismes", ha afirmat, i ha dit que aquests tipus de mecanismes són "preventius". "No ha de fer mal a ningú. La transparència no fa mal a ningú", ha dit.
El PSC considera que "no hi ha un problema amb la policia"
El portaveu del PSC, Ramon Espadaler, ha dit que "no hi ha un problema amb la policia" i ha lamentat que des de la CUP i els comuns es faci "un monument a la desconfiança" als Mossos. Espadaler ha lamentat que es vulgui "despullar" la comissaria general d'informació i ha alertat que això és "tenir molt poc sentit d'Estat". "La policia ha d'estar subjecte a controls parlamentaris, externs i de tota mena", ha deixat clar Espadaler. El PSC, però, no comparteix amb la majoria les acusacions als Mossos de "falta d'opacitat" ni tampoc "l'obsessió amb la fiscalització". "No ballarem al so de la CUP. La CUP mana i el govern ha obeït de manera vergonyant el Govern", ha dit el portaveu socialista. Espadaler també ha criticat que s'hagi retirat la defensa dels Mossos en judicis contra independentistes. "És una indefensió total", ha dit.
La resta de partits espanyolistes -Vox, Ciutadans i PP- també s'han oposat amb rotunditat al pla de treball dels partits sobiranistes i els han acusat de voler desprestigiar el cos dels Mossos i facilitar el "caos" en les manifestacions. Vox ha carregat contra Sabater per ser una "activista" al capdavant de la comissió sobre els Mossos. Matías Alonso, de Ciutadans, ha dit que "es vol modificar a la baixa el model de gestió de l'ordre públic". Lorena Roldán, del PP, ha carregat contra la CUP i el Govern per deixar sense defensa els agents dels Mossos en les causes contra manifestants independentistes.
Irídia i Amnistia reclamen mecanismes de control extern
Una de les qüestions centrals que es posarà sobre la taula és la creació d'un mecanisme de control extern dels Mossos. Les organitzacions Irídia i Amnistia Internacional han reclamat aquest divendres des de les portes del Parlament que la cambra creï un mecanisme de control extern per fiscalitzar l’actuació dels Mossos. "El sistema no funciona i s’ha de canviar", ha dit la codirectora d’Irídia, Anaïs Franquesa. Les organitzacions confien que a la comissió d’estudi sobre el model policial permeti un debat "rigorós i serè" i s’abordin els problemes que hi ha avui dia en l’àmbit de les investigacions als Mossos, que sovint s’arxiven. "Cal més transparència i major retiment de comptes", ha dit Eduard Martínez, d’Amnistia.
Aquest organisme hauria de ser públic i transparent, i ha de tenir capacitat de control, fiscalització i control de les actuacions dels agents i també de les polítiques del Departament d'Interior. Per això, és clau que disposi de recursos humans, tècnics i jurídics, i que les decisions siguin vinculants. Ha de poder actuar d'ofici, per denúncia d'un ciutadà afectat o de tercers, i aquesta via de control ha de ser complementària a la via penal o a les investigacions internes que puguin dur a terme els Mossos. El plantejament de la CUP sobre el control als Mossos combina elements d'experiències d'altres països. De fet, els mecanismes externs de control als cossos policials existeixen des de fa anys en països com Brasil, Dinamarca, Ghana, el Regne Unit, Kènia, Nova Zelanda, el Perú o Sud-Àfrica, entre d'altres.
Una de les qüestions centrals que es posarà sobre la taula és la creació d'un mecanisme de control extern dels Mossos. Les organitzacions Irídia i Amnistia Internacional han reclamat aquest divendres des de les portes del Parlament que la cambra creï un mecanisme de control extern per fiscalitzar l’actuació dels Mossos. "El sistema no funciona i s’ha de canviar", ha dit la codirectora d’Irídia, Anaïs Franquesa. Les organitzacions confien que a la comissió d’estudi sobre el model policial permeti un debat "rigorós i serè" i s’abordin els problemes que hi ha avui dia en l’àmbit de les investigacions als Mossos, que sovint s’arxiven. "Cal més transparència i major retiment de comptes", ha dit Eduard Martínez, d’Amnistia.
Aquest organisme hauria de ser públic i transparent, i ha de tenir capacitat de control, fiscalització i control de les actuacions dels agents i també de les polítiques del Departament d'Interior. Per això, és clau que disposi de recursos humans, tècnics i jurídics, i que les decisions siguin vinculants. Ha de poder actuar d'ofici, per denúncia d'un ciutadà afectat o de tercers, i aquesta via de control ha de ser complementària a la via penal o a les investigacions internes que puguin dur a terme els Mossos. El plantejament de la CUP sobre el control als Mossos combina elements d'experiències d'altres països. De fet, els mecanismes externs de control als cossos policials existeixen des de fa anys en països com Brasil, Dinamarca, Ghana, el Regne Unit, Kènia, Nova Zelanda, el Perú o Sud-Àfrica, entre d'altres.