Junts

L'1x1 de Junts després de la tramitació dels pressupostos i el nou xoc amb ERC

El debat sobre els comptes, validats amb els comuns, retrata la polifonia interna i institucionalitza el silenci de Puigdemont sobre les qüestions relacionades amb el dia a dia del Govern

per Oriol March, Barcelona, Catalunya | 28 de novembre de 2021 a les 10:15 |
Jordi Sànchez, Laura Borràs i Jordi Puigneró, en un acte de Junts. | Junts
El debat sobre la tramitació dels pressupostos per al 2022, finalment validada amb els comuns, ha fet evident la polifonia existent dins de Junts. Partit jove, però amb arrels més profundes de les que marca la seva data de naixement, la formació liderada per Carles Puigdemont aixopluga diverses ànimes que emergeixen cada vegada que s'han d'adoptar decisions rellevants. El discurs al Parlament de Joan Canadell durant el debat dels comptes, molt crític amb ERC, i la recepció interna posterior han marcat bona part de la setmana en clau orgànica. En un context de consolidació camí de les municipals, els equilibris entre sectors, cadascun dels quals amb un discurs i uns lideratges associats, són bàsics per entendre com encara Junts el futur més immediat.

Aquest és l'1x1 dels lideratges del partit un cop tramitats els comptes, primera gran decisió de la legislatura i que ha tornat a destapar les costures existents amb ERC, soci a Palau però de qui els separen qüestions nuclears de la legislatura com la taula de diàleg, l'ampliació de l'aeroport del Prat i l'estratègia al Congrés dels Diputats.


Jordi Sànchez


El secretari general de Junts és un ingredient fonamental en totes les negociacions amb presència del partit. Va ser clau per arribar a un acord amb Pere Aragonès per la investidura i sobre ell ha pivotat la interlocució amb el president de la Generalitat, al mateix nivell -com a mínim- que el vicepresident Jordi Puigneró. Alguna cosa s'ha trencat, però, amb la negociació dels pressupostos, perquè des de Palau es veu la mà de Sànchez a l'hora de desmarcar-se de les converses finals amb els comuns. Tant a ERC com en sectors de Junts, sempre en privat, se li atribueix "dificultat per saber què pensa" i, sovint, un "excés de tacticisme". Tot i que s'han produït maniobres per rellevar-lo com a secretari general -sempre amb els impulsors en l'anonimat-, Sànchez manté els suports necessaris per liderar orgànicament la formació.


Jordi Puigneró


El vicepresident va ser ungit com a màxim dirigent de Junts dins del Govern, però no va ser la primera opció. Durant setmanes es va especular amb el nom d'Elsa Artadi -com transmetien dirigents del seu entorn- i amb el de Josep Rius, tots dos del nucli dur de Puigdemont. L'expresident també és un dels avaladors de Puigneró, que es reuneix cada dimarts amb Aragonès a Palau. Malgrat això, diverses fonts de Junts consultades per NacióDigital assenyalen que encara no ha agafat "autoritat interna". Es posa com a exemple que dilluns, en la reunió del consell executiu en la qual el president comunica l'acord amb els comuns, no verbalitza res més que el "trencament" de la majoria del 52%. Al llarg de la legislatura, una de les carpetes que l'ha portat de corcoll és l'ampliació del Prat: la va acordar amb la ministra -no tots els consellers de Junts n'eren conscients- i, després, va veure com el govern espanyol la descartava.


Carles Puigdemont


Un alt dirigent de Junts acostuma a fer servir aquesta frase per referir-se a l'expresident: "És tan important escoltar el que diu com interpretar els seus silencis". I el silenci és, precisament, la tònica general -ja institucionalitzada- per definir la posició que adopta sobre les qüestions del dia a dia. Aquest va ser el compromís que va adoptar durant la negociació de la investidura, i l'ha mantingut des de l'arrencada de l'etapa d'Aragonès a Palau. El seu paper al capdavant del Consell per la República ha anat creixent a mida que disminuïen les intervencions al capdavant de Junts. No va participar, per exemple, en la convenció municipalista de dissabte passat i tampoc en el primer consell nacional. Al mateix temps, però, és el lideratge més diàfan del partit i el que relliga tots els sectors, cap dels quals en qüestiona les decisions.


Laura Borràs


La presidenta del Parlament es manté com un dels principals lideratges del partit, amb una capacitat de mobilització interna que només admet comparació amb Puigdemont. El seu pas a la cambra catalana va suposar un desmarcatge de l'acció de l'executiu liderat per Aragonès, un moviment pensat per tenir més llibertat d'acció -i de discurs- que fins ara no s'ha traduït en cap iniciativa concreta de confrontació des de la cambra. Ha fet del combat verbal contra l'extrema dreta al Parlament i del suport a tots els represaliats dos dels principals atributs de la seva presidència. El seu futur es veu ennuvolat pel procés judicial que l'afecta i que tindrà repercussions a la cambra, especialment quan s'obri el meló de la reforma del reglament. Una batalla que, amb tota probabilitat, posarà a prova la majoria independentista.

Jaume Giró


El conseller d'Economia és el fitxatge de Junts que més èxit ha tingut en els primers mesos de mandat i, amb la tramitació dels pressupostos, pot treure pit d'haver estat capaç de tirar-los endavant malgrat les incerteses patides les últimes setmanes. "Va com una fletxa", resumeix un alt dirigent del partit consultat, en relació a la projecció de què disposa, també a nivell intern. Respectat pels seus companys, avesat a resoldre problemes i a teixir amb habilitat relacions personals, el seu perfil és contraposat al sector més abrandat del partit. El discurs de Joan Canadell en el debat de pressupostos, per exemple, va ser mal rebut a l'equip d'Economia. Amb els comptes tramitats, Giró té via lliure per continuar guanyant perfil polític. Un ascens que, de continuar-se produint, pot comportar tibantors amb el rol de Puigneró. Amb els pressupostos estatals va mantenir contacte amb tres ministeris -Economia, Hisenda i Presidència- i, abans, tenia fil directe amb Moncloa gràcies a Iván Redondo.

Joan Canadell


Aparició fulgurant en les primàries del partit, que va guanyar juntament amb Elsa Artadi, Canadell ha hagut d'esperar nou mesos per tenir el seu primer moment de glòria al Parlament. Va arribar dilluns, amb un discurs en què va alertar que l'acord de pressupostos podria ser el preludi d'un nou tripartit de "via àmplia" de caràcter "autonomista". La intervenció va ser ben rebuda entre els diputats, que van aplaudir amb força, però mal digerida entre els membres del Govern, perquè l'executiu sempre ha intentat blindar-se de les pugnes permanents. "Canadell exemplifica fins a quin punt tenir diversitat interna és un problema i, al mateix temps, una virtut", ressaltava un dirigent consultat poc després de la seva intervenció a la cambra catalana.

Elsa Artadi


Propulsada com a candidata a Barcelona, Artadi és una de les veus de Junts amb més reticències a qualsevol acord amb els comuns, perquè bona part de la seva estratègia es basa en distanciar-se d'Ada Colau. Com a portaveu de la formació, també és l'encarregada d'enviar els missatges de partit dirigits a Aragonès. En la setmana decisiva dels pressupostos, per exemple, va ser ella qui va demanar al president màxima implicació per salvar-los. Va passar, això sí, que la via escollida per tramitar-los -els comuns- no era la que preferia Junts. En alguna fase de la negociació, sempre segons fonts de Presidència, dirigents del partit haurien verbalitzat la preferència pel PSC. Sobretot perquè, deien, oferien els vots "a canvi de res".

Jordi Turull


De tots els expresos de Junts, el més implicat en la dinàmica interna és Turull en tant que vicepresident. La seva experiència negociadora -ha estat implicat en totes les grans decisions que s'han pres l'última dècada, ja siguin pressupostos com investidures, passant per candidatures unitàries- el va portar a ser escollit per participar en una reunió amb la CUP quan ja tot indicava que els anticapitalistes es desmarcarien de la tramitació dels comptes. Malgrat que diverses veus amb pes insisteixen que seria un "excel·lent" secretari general i que amb ell "el partit funcionaria millor", Turull nega qualsevol voluntat de rellevar Sànchez. Gaudeix de molta popularitat entre les bases i és el perfil ideal per captar dirigents locals del PDECat que no han fet el pas a Junts.

Albert Batet


El president del grup parlamentari de Junts forma part de les comissions de coordinació més restringides amb ERC -inclòs el famós 3x3, un grup de Signal de tant en tant amanit per comentaris àcids dels seus protagonistes-, tot i que la seva figura no sempre és ben vista pels republicans. Al Parlament és l'encarregat d'enviar missatges formals a Aragonès, a qui ha demanat aixecar el veto a Junts a la taula de diàleg i a qui ha retret haver estès la mà als comuns sense haver-ho acordat prèviament. És un dels principals vincles que té l'executiva de Junts amb Puigdemont, avalador de la seva trajectòria des que va marxar a l'exili el 2017 i el va incloure, contra pronòstic, a les llistes del 21-D.

Míriam Nogueras


Cap de files a Madrid des de l'adeu de Borràs, Nogueras representa més que ningú el discurs de confrontació des del faristol del Congrés, on desgrana sense complexos les diferències amb ERC i la seva estratègia. En aquesta negociació de pressupostos estatals s'hi va implicar, a diferència d'altres ocasions, perquè el PSOE va temptejar Junts a l'inici de les converses. El partit la va voler incloure a la taula de diàleg, però no va superar les reticències d'Aragonès. El seu nom apareix en totes les travesses per ser la candidata al Congrés en duel en el cap independentista amb Gabriel Rufián.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació