25
de novembre
del
2021
Actualitzat
a la
13:02h
Caos aquest matí a l'Audiència de Barcelona, on havia de començar el judici contra set activistes per les protestes del 30 de gener de 2018 amb motiu de la investidura fallida de Carles Puigdemont. La Generalitat ha confirmat, a les qüestions prèvies, que s'aparta de la causa després de l'ordre del Departament d'Interior de retirar-se d'aquells procediments en què no hi hagués lesions acreditades o no se'n pogués determinar l'autor. Davant això, onze dels dotze mossos afectats han reclamat exercir d'acusació particular i la sala, després d'uns minuts de deliberació, ho ha autoritzat i ha suspès el judici perquè busquin advocat, malgrat l'oposició de les defenses.
Els moviments dels advocats de la Generalitat han provocat indignació entre els advocats defensors, que hi veuen mala fe processal i vulneració de drets. "La Generalitat haurà de donar moltes explicacions. Ho han deixat tot empantanegat", denuncien fonts jurídiques, que insisteixen que en aquest moment processal no s'hauria d'haver permès als Mossos convertir-se en acusació en aquest moment processal. Tot plegat, assenyalen les mateixes fonts, evidencia que la Generalitat actua "d'ofici" i no en defensa dels Mossos, que no havien demanat en cap moment fins ara ser acusació particular.
Hi ha un total de dotze agents dels Mossos afectats en aquesta causa, però només cinc van patir lesions. Els altres set, no. Malgrat això, fins a onze dels agents han volgut exercir d'acusació particular per delictes que no els afecten directament. Només el delicte de lesions afecta pròpiament l'agent, els delictes de desordres públics i atemptat a l'autoritat, no. El primer, afecta l'ordre públic; el segon, el principi d'autoritat. En cap cas afecta l'agent dels Mossos pròpiament. Per tot plegat, la defensa sosté que la sala no hauria d'haver permès ara que els agents es personin i també denuncien que la Generalitat ha actuat amb mala fe processal.
"Seguint el criteri de la Generalitat, s'haurien pogut retirar fa mesos però ho han volgut fer ara", denuncien les defenses. Els set activistes encausats s'enfronten a penes d'entre dos i tres anys de presó, i la suspensió del judici implica ara ajornar mesos la vista oral. Primer, la sala ha donat quinze dies naturals als agents perquè trobin advocat, després arriben les festes de Nadal i costarà que l'Audiència de Barcelona pugui assenyalar un judici tant llarg durant el primer semestre de 2022. "S'estan vulnerant tots els drets", critiquen les defenses. Fa quasi tres anys que dura el procediment, cosa que afecta la vida dels encausats i les seva famílies, com apuntaven en aquest reportatge de NacióDigital.
A dia d'avui, la Generalitat analitza una trentena de causes on és part per decidir si es retira o no. La decisió de retirar-se de les causes contra activistes forma part de l'acord signat entre ERC i la CUP per a la investidura de Pere Aragonès i va lligada també al trasllat dels advocats d'Interior al gabinet jurídic central, que depèn de Presidència. Aquest moviments no satisfan Alerta Solidària, que pilota la defensa dels 7 activistes del 30 de gener, ni col·lectius de l'esquerra independentista, que consideren que la repressió contra els manifestants independentistes l'exerceixen ERC i Junts.
Els moviments dels advocats de la Generalitat han provocat indignació entre els advocats defensors, que hi veuen mala fe processal i vulneració de drets. "La Generalitat haurà de donar moltes explicacions. Ho han deixat tot empantanegat", denuncien fonts jurídiques, que insisteixen que en aquest moment processal no s'hauria d'haver permès als Mossos convertir-se en acusació en aquest moment processal. Tot plegat, assenyalen les mateixes fonts, evidencia que la Generalitat actua "d'ofici" i no en defensa dels Mossos, que no havien demanat en cap moment fins ara ser acusació particular.
Hi ha un total de dotze agents dels Mossos afectats en aquesta causa, però només cinc van patir lesions. Els altres set, no. Malgrat això, fins a onze dels agents han volgut exercir d'acusació particular per delictes que no els afecten directament. Només el delicte de lesions afecta pròpiament l'agent, els delictes de desordres públics i atemptat a l'autoritat, no. El primer, afecta l'ordre públic; el segon, el principi d'autoritat. En cap cas afecta l'agent dels Mossos pròpiament. Per tot plegat, la defensa sosté que la sala no hauria d'haver permès ara que els agents es personin i també denuncien que la Generalitat ha actuat amb mala fe processal.
"Seguint el criteri de la Generalitat, s'haurien pogut retirar fa mesos però ho han volgut fer ara", denuncien les defenses. Els set activistes encausats s'enfronten a penes d'entre dos i tres anys de presó, i la suspensió del judici implica ara ajornar mesos la vista oral. Primer, la sala ha donat quinze dies naturals als agents perquè trobin advocat, després arriben les festes de Nadal i costarà que l'Audiència de Barcelona pugui assenyalar un judici tant llarg durant el primer semestre de 2022. "S'estan vulnerant tots els drets", critiquen les defenses. Fa quasi tres anys que dura el procediment, cosa que afecta la vida dels encausats i les seva famílies, com apuntaven en aquest reportatge de NacióDigital.
A dia d'avui, la Generalitat analitza una trentena de causes on és part per decidir si es retira o no. La decisió de retirar-se de les causes contra activistes forma part de l'acord signat entre ERC i la CUP per a la investidura de Pere Aragonès i va lligada també al trasllat dels advocats d'Interior al gabinet jurídic central, que depèn de Presidència. Aquest moviments no satisfan Alerta Solidària, que pilota la defensa dels 7 activistes del 30 de gener, ni col·lectius de l'esquerra independentista, que consideren que la repressió contra els manifestants independentistes l'exerceixen ERC i Junts.