25
de novembre
del
2021
Actualitzat
a la
13:46h
"No podem continuar consentint que les dones visquin amb por". És el compromís assolit per les institucions en l'acte celebrat conjuntament per denunciar les violències masclistes, que només aquest 2021 suposen el tràgic balanç de 12 feminicidis, 804 denúncies per violacions i 1.451 per abusos. Els principals representants polítics catalans tant del Govern com de l'Ajuntament de Barcelona i del Parlament de Catalunya i de les diputacions s'han conjurat al Palau de la Generalitat per proclamar que cal treballar per "extingir el patriarcat i la seva ideologia masclista" i que cal fer-ho també des de l'assumpció de la responsabilitat per part dels homes, als quals han demanat que "desobeeixin els mandats de la masculinitat tradicional".
L'acte, conduït per la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, i al qual han assistit responsables de totes les formacions polítiques a excepció del PP i de Vox, ha assenyalat especialment la necessitat de visibilitzar violències que fins fa un any no estaven reconegudes per llei. Han mencionat la violència obstètrica i la vulneració de drets sexuals i reproductius, la violència de segon ordre -física o psicològica-, la violència vicària -exercida contra els fills per provocar dany a la mare- i també la violència digital, comesos a través de les xarxes socials i de l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació. S'ha insistit en la "gran impunitat" amb la qual compta aquest tipus de violència tenint present el gran impacte que provoca.
Segons un estudi d'Amnistia Internacional del 2017, el 76% de les dones han canviat les seves conductes per por a patir ciberassetjament. Des de l'administració, han detallat, cal donar-hi respostes "efectives" per garantir-ne la protecció. El manifest, llegit per l'advocada penalista, Laia Serra, també ha fet menció a les violències en l'àmbit de la vida política i l'esfera pública i les que es produeixen en el mateix àmbit institucional.
Enguany s'ha fet especial menció a les violències sexuals i a les seves supervivents. En les darreres setmanes, casos com el de la brutal agressió d'una menor a Igualada o d'una dona a Lleida han sacsejat de nou la consciència sobre aquesta xacra que perdura en el temps. En aquest sentit, han recordat que per primer cop s'ha recollit per llei el concepte de consentiment "des de la llibertat". "No hi ha consentiment si l'agressor crea unes condicions o s'aprofita d'un context que, directament o indirectament, imposin una pràctica sexual sense comptar amb la voluntat de la dona", recull el text llegit públicament, que també admet que queda un llarg recorregut per fer en el terreny de la identificació, la visibilització i la conscienciació col·lectiva.
Les institucions assumeixen que cal articular actuacions per combatre aquestes violències i posen com a exemple el nou protocol d'abordatge de les violències masclistes a Catalunya. "Tenim un gran repte: actuar de manera estructural i preventiva i comptar amb tota la població i els territoris", asseguren.
El manifest ha subratllat que està a les mans de tothom acabar amb el patriarcat i, en aquest sentit, ha advertit que cal "activar i connectar el sentiment de responsabilitat en els homes" perquè de manera individual i col·lectiva assenyalin les conductes i actituds masclistes d'ells mateixos i dels altres. "Cal desobeir els mandats de la masculinitat més tradicional i dominant que es realimenta molt sovint a les xarxes i els espais digitals, i en tots els àmbits de la societat", han demanat, tot destacant la necessitat de construir "milers de masculinitats responsables, lliures, igualitàries, diverses, inclusives i cuidadores".
Enguany és el primer en què l'acte institucional se celebra amb un Govern que compta amb una consellera de Feminismes i Igualtat, Tània Verge, el departament de la qual ha estat l'encarregada d'organitzar l'acte.
L'acte, conduït per la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, i al qual han assistit responsables de totes les formacions polítiques a excepció del PP i de Vox, ha assenyalat especialment la necessitat de visibilitzar violències que fins fa un any no estaven reconegudes per llei. Han mencionat la violència obstètrica i la vulneració de drets sexuals i reproductius, la violència de segon ordre -física o psicològica-, la violència vicària -exercida contra els fills per provocar dany a la mare- i també la violència digital, comesos a través de les xarxes socials i de l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació. S'ha insistit en la "gran impunitat" amb la qual compta aquest tipus de violència tenint present el gran impacte que provoca.
Segons un estudi d'Amnistia Internacional del 2017, el 76% de les dones han canviat les seves conductes per por a patir ciberassetjament. Des de l'administració, han detallat, cal donar-hi respostes "efectives" per garantir-ne la protecció. El manifest, llegit per l'advocada penalista, Laia Serra, també ha fet menció a les violències en l'àmbit de la vida política i l'esfera pública i les que es produeixen en el mateix àmbit institucional.
Enguany s'ha fet especial menció a les violències sexuals i a les seves supervivents. En les darreres setmanes, casos com el de la brutal agressió d'una menor a Igualada o d'una dona a Lleida han sacsejat de nou la consciència sobre aquesta xacra que perdura en el temps. En aquest sentit, han recordat que per primer cop s'ha recollit per llei el concepte de consentiment "des de la llibertat". "No hi ha consentiment si l'agressor crea unes condicions o s'aprofita d'un context que, directament o indirectament, imposin una pràctica sexual sense comptar amb la voluntat de la dona", recull el text llegit públicament, que també admet que queda un llarg recorregut per fer en el terreny de la identificació, la visibilització i la conscienciació col·lectiva.
Les institucions assumeixen que cal articular actuacions per combatre aquestes violències i posen com a exemple el nou protocol d'abordatge de les violències masclistes a Catalunya. "Tenim un gran repte: actuar de manera estructural i preventiva i comptar amb tota la població i els territoris", asseguren.
El manifest ha subratllat que està a les mans de tothom acabar amb el patriarcat i, en aquest sentit, ha advertit que cal "activar i connectar el sentiment de responsabilitat en els homes" perquè de manera individual i col·lectiva assenyalin les conductes i actituds masclistes d'ells mateixos i dels altres. "Cal desobeir els mandats de la masculinitat més tradicional i dominant que es realimenta molt sovint a les xarxes i els espais digitals, i en tots els àmbits de la societat", han demanat, tot destacant la necessitat de construir "milers de masculinitats responsables, lliures, igualitàries, diverses, inclusives i cuidadores".
Enguany és el primer en què l'acte institucional se celebra amb un Govern que compta amb una consellera de Feminismes i Igualtat, Tània Verge, el departament de la qual ha estat l'encarregada d'organitzar l'acte.