Ciència en societat

Després de Glasgow

«El principal motor de la desforestació i la degradació forestal és l'expansió de les terres agrícoles, lligada a la producció de productes bàsics que importem»

per Cristina Junyent, Barcelona, Catalunya | 24 de novembre de 2021 a les 14:45 |
Fàbriques emetent contaminació | Europa Press
Una cimera sobre el canvi climàtic no havia reconegut abans la crema de combustibles fòssils i el carbó com a responsables de la crisi climàtica. Per això algunes veus van veure com a positiu l'acord sobre el clima que gairebé 200 països van adoptar a la COP26 celebrada a Glasgow fa un parell de setmanes.

Però el document el compromís no reflecteix la urgència que els científics de l'IPCC van exposar a l'agost. L'acord final compromet a una «disminució gradual», més que a una «eliminació» del carbó, per les intervencions d'Iran i Índia. Desatén la crida per acabar amb l'ús del carbó i per eliminar completament els subsidis als combustibles fòssils -que constaven en un esborrany previ- i canvia el terme «renovables» per «combustibles de baixes emissions». És a dir, posposa la reducció de la crema de combustibles fòssils, els responsables dels gasos d'efecte hivernacle, que els mateixos països reconeixen.


L'èxit de Glasgow dependrà si els països que assistiran l'any vinent a la COP27 seran capaços d'aportar compromisos més ambiciosos per assolir els objectius que permetin reduir les emissions i que no superin els 1,5 °C acordats a París. Segons les projeccions del Climate Action Tracker, les promeses actuals queden lluny de reduir les gairebé 27.000 milions de tones mètriques que caldria per no superar aquest valor; arribem només a la quarta part.

En aquest any postpandèmic les emissions de tots els combustibles fòssils -carbó, petroli i gas- han repuntat. Si seguim emetent al mateix ritme de 2021, segons els càlculs de Global Carbon Project, en onze anys s'haurà alliberat tot el volum de gasos hivernacle admissible per no superar els 1,5 °C extra a la Terra al final del segle. Superar aquest valor significa arribar a punts de no retorn.


Els països del G20 són responsables del 80% de les emissions mundials, com va recordar el naturalista David Attemborough en el discurs d'inauguració de la cimera. Cal considerar l'accés equitatiu a tecnologia lliure de carboni. Contribuirà a evitar l'ús intensiu de combustibles fòssils, en afavorir que països en desenvolupament entrin directament en economies sostenibles, de la mateixa manera que els telèfons mòbils van permetre que Àfrica se saltés la cobertura de la xarxa telefònica fixa.

Més enllà de Glasgow, alguna cosa es mou. La companyia alemanya de supermercats Aldi declara una política corporativa que «se centra en un enfocament responsable amb el medi ambient i els recursos naturals». Això els ha dut a investigar les acusacions —a 80 dels seus proveïdors de fruites i hortalisses de Cartagena— de violacions mediambientals per descarregar aigües amb nitrats, fosfats i salmorra al Mar Menor sense cap tractament, cosa que ha provocat la contaminació severa de l'aigua amb la consegüent mortalitat d'espècies a la llacuna. Demanen explicacions per poder derivar els passos necessaris.


D'una altra banda, la Comissió Europea la setmana passada va adoptar tres noves iniciatives per realitzar el Pacte Verd Europeu. L'objectiu que tenen és minvar l'efecte de la UE en l'àmbit de la desforestació, els residus i la contaminació dels sòls. Les dues primeres accions responen a les peticions dels ciutadans de minimitzar la contribució europea a la desforestació i la pèrdua de biodiversitat.

El principal motor de la desforestació i la degradació forestal és l'expansió de les terres agrícoles, lligada a la producció de productes bàsics que importem com soja, carn de boví, oli de palma, fusta, cacau i cafè. Per això, la UE assumeix la responsabilitat com a principal economia i consumidora d'aquests productes bàsics que provoquen desforestació.

Reconeix que les polítiques climàtiques i mediambientals dels socis passen per deixar d'exportar contaminació i residus. Per tant, es proposen noves normes que facilitin el trasllat de residus per promoure l'economia circular, fer front als abocadors de residus il·legals i a l'exportació de residus a tercers països, que fan malbé el medi ambient i la salut humana en altres llocs.

Finalment, cal actuar sobre el sòl, perquè és la base de les cadenes alimentàries. No obstant això, entorn el 60 i el 70% dels sòls de la UE no són salubres; i, cada any, l'erosió arrasa entorn 1.000 milions de tones, cosa que provoca una pèrdua estimada de producció agrícola a la UE de 1.250 milions d'euros anuals. Perden matèria orgànica, biodiversitat, es contaminen i pateixen salinització a conseqüència de l'ús i la gestió insostenibles. La nova normativa pretén, doncs, aturar la desertificació i la degradació de la terra del continent.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació