llengua catalana

Què pot fer la Generalitat per esquivar la sentència que liquida la immersió?

La decisió del Suprem pretén canviar el model d'escola catalana, que es basa en una llei d'educació que no ha estat declarada inconstitucional

per Bernat Surroca, Barcelona, Catalunya | 24 de novembre de 2021 a les 20:45 |
Concentració en defensa de l'escola catalana a Vic el 2017 | Josep M. Montaner
La providència del Tribunal Suprem que ratifica la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que fixa el 25% mínim d'ensenyament en castellà era esperable, però no per això ha deixat de provocar una onada d'indignació davant del que suposa un nou atac al model d'escola catalana i a la immersió lingüística. El català, que no viu el millor moment en termes generals, tampoc està en forma a l'escola. La desobediència -no aplicar la decisió del TSJC-, s'ha tornat a posar sobre la taula mentre el Govern demana al personal docent que continuï actuant com fins ara i no faci "cap canvi" en el projecte lingüístic. Entitats de la societat civil, com la plataforma unitària Som Escola, ja preparen mobilitzacions en defensa de la immersió.

Hi ha marge jurídic, però, per no aplicar el mandat judicial? Té base legal aquesta resolució? És cert que si el govern espanyol no demana executar-la, no s'hauria d'aplicar? El Govern, i especialment el conseller d'Educació, Josep González Cambray, treballa a contra-rellotge per articular una resposta coordinada a la nova ofensiva judicial contra la llengua. El català a l'escola ha estat històricament al punt de mira dels tribunals i el ja famós percentatge del 25% és "reiterada jurisprudència" del Tribunal Suprem, com confirmen fonts de l'alt tribunal. A Madrid, el PP demana un "155 educatiu" per fer aplicar la sentència mentre el PSC sol·licita "respecte" per les decisions judicials mentre la Moncloa no deixa clar què pensa fer.


El tema és complex, tal com admeten les fonts jurídiques consultades per NacióDigital. El model d'escola catalana, i així ho reconeix el Tribunal Constitucional (TC), ha de garantir que, un cop l'alumne surt de l'ensenyament obligatori, ha de dominar les dues llengües, català i castellà, cosa que a dia d'avui es compleix. L'alt tribunal inclou el caràcter vehicular del castellà, però no parla de percentatges. L'Estatut d'Autonomia de Catalunya estableix en l'article 6.2 el deure de conèixer les dues llengües a l'escola, cosa que també garanteix la immersió. El model es basa en la llei d'educació de Catalunya, que és plenament constitucional i no s'ha impugnat pel que fa a la qüestió de la llengua, i l'actual llei espanyola és la llei Celaá, que tampoc parla de percentatges ni d'usos de la llengua.


Les lleis catalanes són constitucionals


Per tot plegat, l'aplicació de la sentència del TSJC que el Suprem no discuteix, asseguren fonts jurídiques consultades, no té base legal en el sentit que no fa referència a cap llei en vigor. Es va fer pública el 2020 quan la llei Wert ja havia estat superada per la llei Celaá, que entrava en vigor el gener de 2021. Un argument que podria plantejar la Generalitat és, precisament, aquest: recordar que la sentència en qüestió fa referència a una norma que ja no està en vigor i que la Generalitat compleix l'actual, la Lomloe, més coneguda com llei Celaá. 


A més, l'aplicació de la sentència del TSJC suposaria, a la pràctica, canviar la llei catalana d'educació, cosa que no pot fer un tribunal ordinari. "Un tribunal ordinari no pot canviar una llei, perquè està sotmès a la llei. Si té dubtes, ha de presentar una qüestió d'inconstitucionalitat", assenyalen les fonts consultades. El model d'escola, doncs, es basa en una normativa que a dia d'avui és constitucional i que la sentència del TSJC -que algunes veus diuen que està "fora de la realitat"- no pot modificar, perquè estaria actuant com un parlament.

Les fonts consultades assenyalen que el Tribunal Suprem, en una sentència de 2013, sí que parla de percentatges i concretament del "raonable 25%" de castellà a l'escola. Això fa referència a casos concrets però la sentència del TSJC -que el Suprem no ha volgut entrar a corregir i per tant ha avalat- pretén generalitzar-ho a tot el sistema educatiu de Catalunya i modificar un model que per definició és heterogeni. La llei no diu que el model d'immersió hagi de ser homogeni i de fet l'objectiu és finalista: que tots els alumnes surtin amb l'aprenentatge de les dues llengües. Amb la seva sentència, diuen aquestes fonts, el TSJC intenta canviar la llei també en aquest sentit i que tots els centres hagin d'establir, com a mínim, un 25% de castellà. "No és la seva funció", apunten. La Generalitat pot adoptar mesures per argumentar, doncs, que ja compleix la llei i que aquesta no és inconstitucional.

El govern espanyol demanarà executar la sentència?


Una altra qüestió que s'ha posat sobre la taula és si el govern espanyol demanarà l'execució de la sentència. Com a part afectada -la sentència del TSJC neix d'un recurs de l'advocacia de l'Estat de l'etapa de Mariano Rajoy- podria fer-ho i ara com ara hi ha dubtes si és competència seva o del tribunal sentenciador, el TSJC. El conseller Cambray assegura que la ministra d'Educació aplicarà la llei Celaá, que diu que en els territoris amb dues llengües oficials és el govern autonòmic qui té competències educatives i ha de garantir que s'assoleixin els coneixements de les dues llengües. Altres veus del govern espanyol se'n renten les mans i traslladen la responsabilitat al TSJC. La ministra de Justícia, Pilar Llop, ha estat clara: "La sentència s'ha de complir". 

El castellà residual? Les dades diuen el contrari


Les dades del Govern indiquen que la situació del castellà no és "residual" a l'escola, com sosté el TSJC en la seva sentència. Al contrari, la situació per al català no és bona. Les dades apunten que l'evolució de l'ús del català de l'alumnat per dirigir-se al professorat ha baixat. Entre 2006 i 2021, els alumnes que utilitzen el català sempre o gairebé sempre per adreçar-se als professors ha caigut del 56% al 39,4%. El mateix passa amb l'ús del català en les activitats en grup: en els últims quinze anys, s'ha passat d'un 67,8% a un 20,7%. I com parla el professorat a l'aula? Els docents que usen sempre o gairebé sempre el català cau del 63,7% al 46,8%, menys de la meitat.

Aquest podria ser un argument per la Generalitat per dir que el 25% de castellà a l'ensenyament ja es respecta, però veus consultades recorden que el TSJC vol que el percentatge es tradueixi en una assignatura troncal més en castellà -és a dir, una més a part de llengua castellana- cosa que hauria de constar en el programa lingüístic dels centres educatius. Sigui com sigui, l'escenari que s'obre amb la sentència del 25% és incert i la Generalitat haurà d'avaluar quins moviments fa. De moment, ha fet crides a blindar el model d'escola catalana i el conseller Cambray ha traslladat un missatge de suport als mestres. Òmnium i entitats de la societat civil ja posen sobre la taula, també, la desobediència.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació