24
de novembre
del
2021
Actualitzat
a les
11:35h
Les cambres i l'empresariat se senten comprometre's en el combat contra l'escalfament global, però reclamen al Govern de la Generalitat un "lideratge inclusiu" per avançar cap a la transició energètica. Catalunya va endarrerida en aquest terreny i cal recuperar el terreny perdut, asseguren el Consell de Cambres, la Cambra de Comerç de Barcelona, Foment del Treball i Pimec.
Les quatre organitzacions han mostrat la seva unitat en aquest àmbit i han presentat un manifest en favor de la transformació energètica. Ho han fet els seus presidents, Mònica Roca, de la Cambra, Josep Sánchez Llibre, de Foment; Antoni Cañete, de la Pimec, i Jaume Fàbrega, del Consell de Cambres, en un acte a la Llotja.
La presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona, Mònica Roca, ha subratllat la importància del manifest com a iniciativa unitària. "Ens unim per demanar a la Generalitat un comissionat que lideri transversal per respondre a aquest repte. Ens hem de comprometre a aquest canvi i aliar-nos a l'administració per assolir-ho". Roca ha afirmat que la crisi del clima obliga a "definir un nou model, que s'ha de construir sobre els valors de la sostenibilitat i la responsabilitat social".
Les entitats reclamen que un comissionat lideri de manera "transversal" les polítiques d'emergència climàtica i transició energètica. En el manifest afirmen el compromís per acomplir els objectius d'aturar l'increment de la temperatura global, la gestió individualitzada i responsable del consum d'energia, la implicació de la ciutadania i del teixit productiu, i potenciar la potencialitat de la transició necessària.
Els empresaris i les cambres demanen la digitalització de la xarxa de distribució i dels equipaments elèctrics, fomentar la mobilitat sostenible i compartida, incentivar les inversions en eficiència energètica, promoure el consum de proximitat, i crear un observatori de salut i emergència climàtica, entre d'altres mesures.
El president de Foment, Josep Sánchez Llibre, ha subratllat la potència que representa el conjunt d'organitzacions patronals i les cambres, "ja que som el 100% del PIB privat català, suposem una ocupació de dos milions i mig de treballadors i aglutinem la força tractora de l'economia catalana". "Els empresaris hi hem de ser, però no ho podem fer sols, ho hem de fer amb les administracions. Sense la col·laboració público-privada -ha expressat- això no serà possible".
També ha intervingut el president de la Pimec, l'organització de la petita i mitjana empresa, Antoni Cañete, ha explicat que la transició ecològica requerirà una inversió de 300.000 milions d'euros d'aquí a l'any 2050. "Un esforç que serà impossible de fer si no fem un esforç tots els sectors de la nostra societat".
"Portem un seriós endarreriment en la transició cap a les renovables", ha assenyalat el president del Consell de Cambres, Jaume Fàbrega. "Els acords de Glasgow i les properes generacions ens interpel·len", ha dit, "i hem d'acceptar el repte de ser sobirans energèticament". "Estem a la cua d'Europa" en el combat per la transició energètica", ha assegurat Fàbrega.
Actes "d'una altra època"
Per la seva banda, el Govern ha retret a Foment i Pimec que defensin postulats "d'una altra època" en les seves crítiques al decret de renovables aprovat pel Govern. La directora general d'Energia, Assumpta Farran, assegura que el concepte d'impuls a les renovables que fomenten les patronals "no va enlloc" perquè aquestes energies "s'impulsen soles" i hi ha "sobreabundància de projectes" sobre la taula. "El que necessitem és que les renovables siguin responsables", ha assegurat en unes declaracions en què ha assegurat que molts promotors "han especulat amb els drets de connexió". Farran ha lamentat que no hi hagués representants del sector agrari a l'acte organitzat la setmana passada per les dues organitzacions empresarials.
El Govern va aprovar a finals d'octubre la modificació del decret llei d'acceleració del desplegament de les energies, que incorpora mesures per minimitzar-ne l'impacte social i territorial. A partir d'ara, els projectes de més de 5 MW hauran d'acreditar el compromís de disponibilitat del 50% dels terrenys on volen invertir i una oferta de participació local a almenys en un 20% de la propietat del projecte o del seu finançament.
Les quatre organitzacions han mostrat la seva unitat en aquest àmbit i han presentat un manifest en favor de la transformació energètica. Ho han fet els seus presidents, Mònica Roca, de la Cambra, Josep Sánchez Llibre, de Foment; Antoni Cañete, de la Pimec, i Jaume Fàbrega, del Consell de Cambres, en un acte a la Llotja.
La presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona, Mònica Roca, ha subratllat la importància del manifest com a iniciativa unitària. "Ens unim per demanar a la Generalitat un comissionat que lideri transversal per respondre a aquest repte. Ens hem de comprometre a aquest canvi i aliar-nos a l'administració per assolir-ho". Roca ha afirmat que la crisi del clima obliga a "definir un nou model, que s'ha de construir sobre els valors de la sostenibilitat i la responsabilitat social".
Les entitats reclamen que un comissionat lideri de manera "transversal" les polítiques d'emergència climàtica i transició energètica. En el manifest afirmen el compromís per acomplir els objectius d'aturar l'increment de la temperatura global, la gestió individualitzada i responsable del consum d'energia, la implicació de la ciutadania i del teixit productiu, i potenciar la potencialitat de la transició necessària.
Els empresaris i les cambres demanen la digitalització de la xarxa de distribució i dels equipaments elèctrics, fomentar la mobilitat sostenible i compartida, incentivar les inversions en eficiència energètica, promoure el consum de proximitat, i crear un observatori de salut i emergència climàtica, entre d'altres mesures.
El president de Foment, Josep Sánchez Llibre, ha subratllat la potència que representa el conjunt d'organitzacions patronals i les cambres, "ja que som el 100% del PIB privat català, suposem una ocupació de dos milions i mig de treballadors i aglutinem la força tractora de l'economia catalana". "Els empresaris hi hem de ser, però no ho podem fer sols, ho hem de fer amb les administracions. Sense la col·laboració público-privada -ha expressat- això no serà possible".
També ha intervingut el president de la Pimec, l'organització de la petita i mitjana empresa, Antoni Cañete, ha explicat que la transició ecològica requerirà una inversió de 300.000 milions d'euros d'aquí a l'any 2050. "Un esforç que serà impossible de fer si no fem un esforç tots els sectors de la nostra societat".
"Portem un seriós endarreriment en la transició cap a les renovables", ha assenyalat el president del Consell de Cambres, Jaume Fàbrega. "Els acords de Glasgow i les properes generacions ens interpel·len", ha dit, "i hem d'acceptar el repte de ser sobirans energèticament". "Estem a la cua d'Europa" en el combat per la transició energètica", ha assegurat Fàbrega.
Actes "d'una altra època"
Per la seva banda, el Govern ha retret a Foment i Pimec que defensin postulats "d'una altra època" en les seves crítiques al decret de renovables aprovat pel Govern. La directora general d'Energia, Assumpta Farran, assegura que el concepte d'impuls a les renovables que fomenten les patronals "no va enlloc" perquè aquestes energies "s'impulsen soles" i hi ha "sobreabundància de projectes" sobre la taula. "El que necessitem és que les renovables siguin responsables", ha assegurat en unes declaracions en què ha assegurat que molts promotors "han especulat amb els drets de connexió". Farran ha lamentat que no hi hagués representants del sector agrari a l'acte organitzat la setmana passada per les dues organitzacions empresarials.
El Govern va aprovar a finals d'octubre la modificació del decret llei d'acceleració del desplegament de les energies, que incorpora mesures per minimitzar-ne l'impacte social i territorial. A partir d'ara, els projectes de més de 5 MW hauran d'acreditar el compromís de disponibilitat del 50% dels terrenys on volen invertir i una oferta de participació local a almenys en un 20% de la propietat del projecte o del seu finançament.