23
de novembre
del
2021
Actualitzat
a les
21:51h
La pandèmia ha "amplificat la majoria de les desigualtats existents i n'ha creat de noves". És una de les conclusions que constaten els autors del número 84 de la Revista Econòmica de Catalunya, centrat en l'impacte de la pandèmia sobre la cohesió i les desigualtats socials i que ha estat coordinat per Joan Gil i Trasfí, professor a la Facultat d'Economia i investigador afiliat al Barcelona Economic Analysis Team (BEAT). El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha presentat la revista al Col·legi d'Economistes de Catalunya, al costat del degà de la institució, Carles Puig de Travy. De l'acte n'ha quedat com a conclusió una frase repetida per diversos intervinents, que que l'economia afecta la salut, però la salut també pot perjudicar l'economia, especialment la dels més febles.
Un total de 24.000 persones mortes a Catalunya, 90.000 a l'estat espanyol, sis vegades les morts per grip i set vegades les víctimes mortals de tràfic anuals. Són xifres que ha recordat Guillem López-Casasnovas en l'inici de l'acte i que resumeixen l'impacte de la pandèmia en les persones i el cost que ha suposat. Però no ha fet mal en tots els sectors per igual.
El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha intervingut per subratllar la incidència de les desigualtats socials i econòmiques en la salut de les persones, "un fet que s'ha donat en gairebé totes les onades, tret de la cinquena". La darrera onada ha afectat en primer lloc un segment de rendes altes, de gent jove i que viatjava. "Però això es va anar equilibrant i ara torna a incidir més en les rendes baixes", ha dit. Ha posat l'exemple de com pot incidir en una família que viu en un pis de 60 metres quadrats en comparació amb una que viu en una casa.
Argimon ha reconegut que les mesures adoptades contra la pandèmia han afectat drets i llibertats, però que s'ha considerat que el benefici per la salut era superior. Argimon ha parlat d'algunes de les característiques del virus, que és estacional, "i aquesta és la seva estació, tardor-hivern, que seran complexos". Ho ha subratllat: "En la tardor i el començament d'hivern, el virus apretarà". Però ha ft una crida a normalitzar la situació amb totes les mesures a l'abast, com el certificat covid. S'ha referit a la incertesa que ha generat el virus, contra el qual s'ha respost a través de l'assaig-error, cosa que no genera estabilitat o seguretat.
Els especialistes que escriuen en la revista s'endinsen en els diversos àmbits socials i la incidència que hi ha tingut la Covid. L'estudi de les professores Núria Moreno-Manzanero i Immaculada Ordiales, del Consell Econòmic i Social d'Espanya, aprofundeix en els efectes de la fractura social. L'economia espanyola va experimentar el descens més gran de la UE, amb una caiguda del PIB del 4,2% i una de les taxes d'atur més elevades, només per damunt de Grècia. Segons les autores, malgrat la rellevància dels ajuts públics, les conseqüències a mig termini en ocupació, reducció d'ingressos, tensió en el sistema educatiu i de protecció social generen forta inquietud en les llars sobre la seva solidesa financera.
Els investigadors Oriol Aspachs, Rubén Durante, Alberto Graziano, Josep Mestres, José G. Montalvo i Marta Reynal (CaixaBank Research i UPF) examinen en la revista l'impacte de la crisi pandèmica sobre la desigualtat salarial i el paper mitigador que han jugat les transferències públiques. Anna García Altés i Neus Carrilero (AQUAS Catalunya) fan una mirada al conjunt dels efectes de la pandèmia sobre les desigualtats en salut fortament influenciades pels determinants socials de la salut. El treball de Xavier Bartoll-Roca (Agència Salut Pública de Barcelona) s’ocupa d’analitzar la relació entre recessió econòmica i les desigualtats en salut mental.
Lídia Farré (UB) analitza com ha afectat la desigualtat de gènere. Tot i que el confinament ha recaigut per igual en l'ocupació d'homes i dones, la distribució del treball domèstic no remunerat ha perjudicat més a la dona. El diferencial d'hores treballades per les dones seria de 6 hores. Per la seva banda, el catedràtic d'Econometria de la UB Raül Ramos ha investigat el terreny de l'educació, on es poden contemplar situacions extraordinàriament heterogènies (fa pocs dies reobrien les escoles a les Filipines). Però segons el seu estudi, la pèrdua de la presencialitat ha fet mal als fills de famílies més pobres. Plou sobre mullat també a les aules.
De tot el panorama, potser qui resumeix l'esperit d'aquest especial de la revista és el seu direvtor, Guillem López-Casasnovas, que considera que l'economia s'anirà recuperant, sí, però que "sanejar el llast general serà cruel". El major nivell d'endeutament deixarà els comptes públics greument ferits i, quan es tornin a debatre retallades, el desencant pot ser inevitable.
López-Casasnovas demana un debat seriós sobre la gestió pública i que es facin "intervencions de política pública intel·ligents". Preveu que perdran força els arguments dels liberals clàssics antiimpostos perquè no es poden tenir prestacions de primera i impostos de segona, però reclama alhora que es debati amb rigor sobre el deute públic i adverteix contra un reforç dels corrents de tancament. El panorama, per tant, resta molt obert i envoltat d'incerteses. Res del que ve serà fàcil.
Un total de 24.000 persones mortes a Catalunya, 90.000 a l'estat espanyol, sis vegades les morts per grip i set vegades les víctimes mortals de tràfic anuals. Són xifres que ha recordat Guillem López-Casasnovas en l'inici de l'acte i que resumeixen l'impacte de la pandèmia en les persones i el cost que ha suposat. Però no ha fet mal en tots els sectors per igual.
El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha intervingut per subratllar la incidència de les desigualtats socials i econòmiques en la salut de les persones, "un fet que s'ha donat en gairebé totes les onades, tret de la cinquena". La darrera onada ha afectat en primer lloc un segment de rendes altes, de gent jove i que viatjava. "Però això es va anar equilibrant i ara torna a incidir més en les rendes baixes", ha dit. Ha posat l'exemple de com pot incidir en una família que viu en un pis de 60 metres quadrats en comparació amb una que viu en una casa.
Argimon ha reconegut que les mesures adoptades contra la pandèmia han afectat drets i llibertats, però que s'ha considerat que el benefici per la salut era superior. Argimon ha parlat d'algunes de les característiques del virus, que és estacional, "i aquesta és la seva estació, tardor-hivern, que seran complexos". Ho ha subratllat: "En la tardor i el començament d'hivern, el virus apretarà". Però ha ft una crida a normalitzar la situació amb totes les mesures a l'abast, com el certificat covid. S'ha referit a la incertesa que ha generat el virus, contra el qual s'ha respost a través de l'assaig-error, cosa que no genera estabilitat o seguretat.
Els especialistes que escriuen en la revista s'endinsen en els diversos àmbits socials i la incidència que hi ha tingut la Covid. L'estudi de les professores Núria Moreno-Manzanero i Immaculada Ordiales, del Consell Econòmic i Social d'Espanya, aprofundeix en els efectes de la fractura social. L'economia espanyola va experimentar el descens més gran de la UE, amb una caiguda del PIB del 4,2% i una de les taxes d'atur més elevades, només per damunt de Grècia. Segons les autores, malgrat la rellevància dels ajuts públics, les conseqüències a mig termini en ocupació, reducció d'ingressos, tensió en el sistema educatiu i de protecció social generen forta inquietud en les llars sobre la seva solidesa financera.
Els investigadors Oriol Aspachs, Rubén Durante, Alberto Graziano, Josep Mestres, José G. Montalvo i Marta Reynal (CaixaBank Research i UPF) examinen en la revista l'impacte de la crisi pandèmica sobre la desigualtat salarial i el paper mitigador que han jugat les transferències públiques. Anna García Altés i Neus Carrilero (AQUAS Catalunya) fan una mirada al conjunt dels efectes de la pandèmia sobre les desigualtats en salut fortament influenciades pels determinants socials de la salut. El treball de Xavier Bartoll-Roca (Agència Salut Pública de Barcelona) s’ocupa d’analitzar la relació entre recessió econòmica i les desigualtats en salut mental.
Lídia Farré (UB) analitza com ha afectat la desigualtat de gènere. Tot i que el confinament ha recaigut per igual en l'ocupació d'homes i dones, la distribució del treball domèstic no remunerat ha perjudicat més a la dona. El diferencial d'hores treballades per les dones seria de 6 hores. Per la seva banda, el catedràtic d'Econometria de la UB Raül Ramos ha investigat el terreny de l'educació, on es poden contemplar situacions extraordinàriament heterogènies (fa pocs dies reobrien les escoles a les Filipines). Però segons el seu estudi, la pèrdua de la presencialitat ha fet mal als fills de famílies més pobres. Plou sobre mullat també a les aules.
De tot el panorama, potser qui resumeix l'esperit d'aquest especial de la revista és el seu direvtor, Guillem López-Casasnovas, que considera que l'economia s'anirà recuperant, sí, però que "sanejar el llast general serà cruel". El major nivell d'endeutament deixarà els comptes públics greument ferits i, quan es tornin a debatre retallades, el desencant pot ser inevitable.
López-Casasnovas demana un debat seriós sobre la gestió pública i que es facin "intervencions de política pública intel·ligents". Preveu que perdran força els arguments dels liberals clàssics antiimpostos perquè no es poden tenir prestacions de primera i impostos de segona, però reclama alhora que es debati amb rigor sobre el deute públic i adverteix contra un reforç dels corrents de tancament. El panorama, per tant, resta molt obert i envoltat d'incerteses. Res del que ve serà fàcil.