Especial 25-N: dades

Les violències masclistes tenen un impacte econòmic de fins a 1.412 milions anuals a Catalunya

Un estudi analitza el cost per municipi, el qual inclou des de la despesa que hi destinen les administracions fins a la reducció de la productivitat a les empreses

per Roger Tugas Vilardell, Barcelona, Catalunya | 25 de novembre de 2021 a les 19:00 |
Manifestació a Barcelona amb motiu del 25-N | Frederic Esteve
El principal impacte de les violències masclistes és el que pateixen directament les seves víctimes en forma de dolor, por i tota la resta de conseqüències en les dones. Ara bé, també existeix una dimensió econòmica que recentment ha estat quantificada per primer cop a l'Estat i que el Col·lectiu Flora Tristán ha traslladat a nivell municipal, de forma aproximada. Es tracta d'una fórmula que computa nombrosos aspectes directes, indirectes, tangibles i intangibles, de la violència vers les dones el càlcul de la qual ofereix un ventall de resultats, el més conservador dels quals conclou que el cost a Catalunya és de prop de 211,9 milions anuals i el menys restrictiu eleva aquesta xifra fins als 1.411,7 milions.

L'estudi original, titulat "L'impacte de la violència de gènere a Espanya: una valoració dels seus costos el 2016", va ser encarregat pel Ministeri de la Presidència del govern espanyol i publicat el 2019. Es tracta d'un document profund i llarg que permet concretar els recursos econòmics que es drenen del conjunt de la societat i, per tant, estimar quins serien els guanys potencials que es derivarien d'una reducció significativa d'aquesta violència de gènere. No és cap novetat, ja que aquest exercici ja l'havien fet abans altres estats, en els quals, normalment l'impacte acostuma a rondar entre el 0,01% i el 2% del PIB, per bé que a Perú creix fins al 3,7% i a Bolívia, fins al 6,5%.


Aquests càlculs tenen en compte tant la despesa que les institucions dediquen a fer front a aquest tipus de violències com la reducció de la productivitat de les dones que en són víctimes i del seu entorn més immediat, essent aquesta segona dimensió la més complicada de concretar. Així, entre els recursos de les administracions, s'hi inclou el cost dels tractaments que necessiten les dones que han estat violades o han patit maltractaments (sanitari, psicològic, mèdics i farmacològic), els costos legals (policials, judicials o penitenciaris) que comporten les investigacions i les penes per a aquests delictes, les despeses per a ajudes econòmiques i d'allotjament a les víctimes, i les partides per a polítiques de prevenció i atenció aquesta xacra.

Igualment, els autors miren de quantificar elements que no impacten directament en les arques públiques i que fan referència a les limitacions laborals causades per les violències contra les dones. Les que n'han patit, per exemple, pateixen més atur i períodes d'inactivitat, així com, quan treballen, presenten sovint majors nivells d'absentisme i menor productivitat. Fins i tot, les dones assassinades i els agressors que s'han suïcidat evidentment deixen de formar part de la població activa i sovint ocupada.


El Col·lectiu Flora Tristán ha creuat el resultat d'aquests càlculs amb els de la macroenquesta de violència contra la dona 2019, la qual quantifica a partir d'una gran mostra els casos que es pateixen, més enllà de les denúncies. Segons aquesta, dues de cada tres dones han patit violència per part d'homes, a Catalunya, motiu pel qual el cost econòmic d'aquesta s'elevaria a 27,6 euros per persona i any, per la franja baixa (211,9 milions en total), i s'elevaria fins a 183,9 euros per l'alta (1.411,7 milions en total). El següent mapa ofereix les principals dades, en relació al percentatge del pressupost municipal que representa cada quantitat.
 


Els quatre possibles escenaris de l'estudi es diferencien en funció de quin tipus de violències es tenen en compte per fer el càlcul, per això el ventall de resultats és tan ampli. En l'escenari 1, per exemple, només es computen les dones víctimes de violència física o sexual amb seqüeles directes i que contacten amb els serveis sanitaris, no es tenen en compte les assassinades. En canvi, en l'escenari 4 (el menys restrictiu), s'incorporen els costos derivats de totes les violències vers les dones, siguin de la gravetat que siguin (des de les més lleus a les assassinades). Hi ha altres diferències en costos com el policial, com si es tenen en compte només els agents destinats específicament a unitats contra la violència masclista o també els que actuen en casos de denúncies de víctimes.

Ho paguen administracions i empreses


Igualment, cal tenir en compte que la comparativa al mapa amb el pressupost de l'ajuntament de cada municipi és una fórmula per ponderar la magnitud l'impacte econòmic de la violència vers les dones, però els recursos que s'hi destinen o que fa minar no només surten dels comptes dels ens locals, sinó de quasi totes les administracions i també de les empreses que veuen minada la productivitat. Així mateix, es tracta d'aproximacions, ja que s'ha aplicat a cada municipi el cost per habitant calculat a nivell català, en funció de la població local, i sense tenir en compte la magnitud específica de violències contra les dones que hi ha a cada lloc -seria impossible fer enquestes representatives arreu.

L'autoria d'aquesta translació, el Col·lectiu Flora Tristán, és un grup multidisciplinar de professionals d'arreu de Catalunya que pertanyen a diversos àmbits d'intervenció (jurídic, social, salut...) i que treballen per a la prevenció de totes les violències familiars. La següent taula interactiva inclou totes les dades de l'estudi per municipis, també amb dades sobre quantes dones a cadascun d'ells patirien cada tipus de violència, durant tota la vida o durant l'últim any (sempre pressuposant que la ràtio de víctimes és la mateixa arreu del país). També s'hi inclou de forma aproximada la quantitat d'homes que consumeixen sexe de pagament (prostitució), la qual seria un 39% dels que tenen entre 35 i 50 anys, segons les enquestes.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació