memòria històrica

Òmnium exigeix que la prefectura de Via Laietana es converteixi en un espai de memòria contra la tortura

Jordi Cuixart denuncia la "ignominiosa complicitat de l'Estat amb el franquisme" i demana que no es destinin diners públics a la comissaria

per Bernat Surroca, Barcelona, Catalunya | 19 de novembre de 2021 a les 19:50 |
Acte d'Òmnium per denunciar les tortures a la Prefectura de la Via Laietana | BS
Amb la Via Laietana tallada i sota la mirada d'una desena d'agents de la policia espanyola i algun dels Mossos, Òmnium ha denunciat la pervivència del franquisme i les vulneracions de drets humans en un espai significatiu com és la tenebrosa prefectura superior de la la Policia Nacional, on s'hi han projectat imatges d'algunes víctimes de la tortura. El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha dit que la resistència de les víctimes va ser símbol de resistència de tot un poble. "Nosaltres també persistirem i no defallirem", ha dit Cuixart, que ha qualificat la prefectura de "vergonya per la democràcia" i seu de "tortures i vexacions". "El franquisme no marxa i això continua sent un símbol que la nostra lluita persisteix", ha dit el president d'Òmnium

Abans d'arrencar, un individu ha deixat anar un sonor crit de "Viva España" només secundat per una altra persona, i després ha marxat sense desenvolupar més la seva proclama. L'acte, amb el títol "Memòria contra la impunitat", ha arrencat amb una interpretació del Cant dels Ocells, de Pau Casals, ara que fa 50 anys que el mestre va pronunciar el seu discurs davant les Nacions Unides. L'acció ha comptat amb la participació de diverses víctimes de les tortures que es van cometre a la comissaria de la Via Laietana durant el franquisme i la transició, com Pilar Rebaque i Blanca Serra. També han intervingut Norma Pedemonte, advocada d'algunes víctimes, i Carles Vallejo, president de l'associació catalana d'expresos polítics del franquisme. De públic, com ve sent habitual als actes d'Òmnium, representants de tots els partits independentistes, dels comuns, d'entitats memorialistes i pro drets humans, entre d'altres. 


Cuixart, encarregat de cloure l'acte, ha dit que les víctimes de les tortures van "desafiar la por" i "superar les tortures" per llegar un futur millor a les posteriors generacions. El president d'Òmnium ha exigit que el "centre de l'horror es converteixi en un centre de memòria, un espai contra el totalitarisme, per la llibertat i per la democràcia" i ha denunciat la "ignominiosa complicitat de l'estat espanyol amb el seu passat franquista". "No volem esperar més ni ens serveixen mitges tintes, ni combinar espai de memòria i espai policial. És un insult a les víctimes i als ideals pels quals van lluitar i nosaltres lluitem", ha dit. També ha assegurat que l'estat espanyol "ni vol ni és capaç de passar pàgina" i ha denunciat que els poders de l'Estat "perpetua l'herència del franquisme" i ha denunciat que els pressupostos hi destinin milions d'euros. "Cap euro públic a aquesta comissaria", ha exigit. 

El president d'Òmnium ha dit que la comissaria també és un símbol de la "impunitat d'avui", especialment de la repressió de l'1-O i de les protestes post-sentència. "Ens hi va el futur. Mai més, enlloc i contra ningú", ha dit Cuixart, que ha recordat també que els CIE són espais de vulneració de drets. Per acabar, ha demanat "no defallir" i ha insistit que sempre hi haurà "lluites per compartir". 


Tortures també en plena democràcia


De tortures no n'hi va haver durant el franquisme o la transició. Fa pocs anys, hi va passar també Guillem Padilla i Paula García arran de les protestes per la sentència. Norma Pedemonte, advocada dels dos joves, ha assegurat que els maltractaments i la cultura "no van ser puntuals ni són una cosa del passat". La lletrada ha assegurat que les denúncies contra els cossos policials són "latents". Un dels casos, el 2017, va ser el del Roger, poc després de l'1-O. La Paula, detinguda en les protestes post-sentència l'octubre de 2019, parla d'escenes "terrorífiques" dins la prefectura superior. Per últim, en Guillem, també detingut amb violència a la Via Laietana. El TC considera que li han vulnerat els drets però el jutge ordinari encara no vol fer declarar policies espanyols. 


"L'Estat té una claríssima deficiència a l'hora d'aclarir investigacions judicials eficients i eficaces a l'hora d'esclarir els fets", ha dit Pedemonte, que s'ha compromès a continuar treballant per garantir el respecte als drets humans. "En aquest espai només s'hi pot fer un espai per la memòria històrica i la defensa dels drets humans. Qualsevol altra cosa seria una falta de respecte als drets humans i a la dignitat", ha dit. 

La pitjor tortura, estar "indefinidament en mans dels botxins"


Carles Vallejo, també torturat a la Via Laietana el desembre de 1970, va passar 20 dies a la prefectura sotmès a tortures i vexacions. "La pitjor tortura va ser estar indefinidament en mans dels botxins. La presó va ser un alliberament malgrat la pèrdua de la llibertat", ha dit Vallejo, que ha assegurat que l'edifici s'ha convertit en símbol de violacions de drets humans, però alhora també símbol de resistència democràtica. L'activista ha dit que els agents van aprendre mètodes de tortura de la Gestapo i van ser instruïts per la CIA i l'FBI. Amb la fi del franquisme, les pràctiques policials no van canviar. "No va existir depuració", ha denunciat, i ha dit que la prefectura continua sent "sinònim de les tortures que s'hi van perpetrar". Si es vol trencar amb el passat, ha dit Vallejo, cal transformar l'edifici en un espai de memòria i com a centre d'interpretació. 

"Volem que la Policia Nacional desaparegui d'aquest edifici"


Blanca Serra ha començat assegurant que intenta no passar mai per davant de la Prefectura de la Via Laietana, on va ser torturada. "Molts esperàvem que la mort de Franco acabés amb la funció sinistre de la Prefectura, però no va ser així", ha dit. Serra va poder evitar la detenció en un primer moment i va marxar a l'exili a la Catalunya Nord, on va seguir l'agonia del dictador. Va ser quan va tornar a Barcelona, en plena transició, quan va passar per "la casa dels horrors" fins a quatre vegades. "El maltractament va ser molt dur i després em van portar a Madrid. Allà no tenia advocat i passaves directament a mans dels cossos policials un mínim de nou dies", ha dit.

"En aquest edifici s'hi van fer tota mena de tortures en ple règim considerat democràtic. També en època que manava el PSOE", ha denunciat Serra. En aquest sentit, l'activista ha dit que és una "vergonya" que als pressupostos de l'Estat hi hagi una partida per refer aquest "edifici maleït". "És intolerable, no ho podem admetre", ha dit, i ha insistit que aquest edifici ha de ser per a la "formació democràtica" de la societat. "Estic convençuda que ho aconseguirem", ha reivindicat Serra, que ha exigit que la Policia Nacional "desaparegui d'aquest edifici". 

El "biaix de gènere" de les tortures


Pilar Rebaque van ser també víctima de la repressió perpetrada rere les parets de la comissaria. "Vaig estar detinguda i interrogada a la comissaria de Via Laeitana el 1970. El franquisme va significar la pèrdua de totes les llibertats, però les dones som les que hi vam perdre més", ha dit Rebaque, que ha assegurat que la prefectura és "humiliació, vexació i tortura" i la sensació que poden fer "el que volen". "Per la policia franquista, una dona dissident era pitjor que un home.

Per això les tortures sempre han tingut un biaix de gènere", ha denunciat. "Ens volien humiliar, degradar, vexar i embrutir perquè érem dones", ha afegit. Fora de la comissaria, a la presó, el tracte vexatori continuava. "Via Laietana va ser un centre de tortura i de repressió política, i també per les persones LGTBI i el poble gitano, per tothom que era dissident", ha dit, i ha per això ha reclamat que es converteixi en un centre d'interpretació i memòria de la tortura. "La memòria és no oblidar, però sobretot és difondre la veritat, fer justícia i reparar les víctimes", ha reblat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació