Contractació pública

El Tribunal de Comptes qüestiona a Colau l'adjudicació a dit d'obres al centre de Barcelona

Un informe sobre la contractació d'emergència per Covid apunta a un mal ús d'aquest procediment i que l'Ajuntament va pagar 50.000 euros en IVA a serveis que n'estaven exempts

per Roger Tugas Vilardell, Barcelona, Catalunya | 23 de novembre de 2021 a les 06:00 |
Conversió d'una part de la calçada del carrer del Consell de Cent per a l'ús dels vianants. | ACN
L'Ajuntament de Barcelona va adjudicar l'abril del 2020 i pel tràmit d'emergència diverses obres públiques al centre de la ciutat per fomentar els desplaçaments sostenibles, un dels projectes insigne de l'alcaldessa, Ada Colau, emparada per la normativa extraordinària que li ho permetia en el marc de les mesures urgents per fer front a la pandèmia de Covid. El Tribunal de Comptes, però, qüestiona ara aquella tramitació en el marc d'un informe en què fiscalitza la contractació feta per aquesta via per part de les 12 ciutats de més de 300.000 habitants de l'Estat, amb Barcelona com a l'única de Catalunya amb aquesta grandària.

L'òrgan detecta nombroses irregularitats o males praxis per part de tots els consistoris analitzats, tant pel que fa a la inclusió de diversos procediments que, segons el seu criteri, no s'adiuen a l'emergència de fer front a la Covid com per altres motius. Entre altres aspectes, identifica diversos contractes que no s'executen fins a mesos més tard de la declaració de la suposada urgència, pagaments amb IVA de serveis que n'estan exempts o una elevada concentració d'encàrrecs a unes mateixes empreses beneficiàries, sense diversificar ni tenir en compte alternatives.


Per fer front a les necessitats de les administracions durant la primera onada de Covid, el govern espanyol va habilitar a través d'un reial decret llei que aquestes poguessin adjudicar a través del procediment d'emergència els contractes directament vinculats amb la lluita contra la Covid. Això permetia que poguessin saltar-se tots els preparatius i procediments burocràtics ordinaris preceptius, com ho són l'elaboració de tota la documentació prèvia, la publicitat i la possible concurrència oberta de les empreses que ho desitgessin, i fins i tot la formalització per escrit obligatòria dels contractes. A nivell pràctic, aquest procediment permet adjudicar a dit els contractes, tot i que sempre que l'emergència estigui justificada i vinculada directament a la Covid.

El Tribunal de Comptes, però, nega que diversos contractes de l'Ajuntament de Barcelona complissin aquests requisits i, per tant, considera que s'haurien hagut de tramitar per la via ordinària. Es tracta, per exemple, de cinc contractes que tenien com a objectiu l'execució "d'actuacions de l'espai públic i mobilitat en el marc del la Covid", per un import d'1,9 milions, sense que quedi del tot acreditat a la documentació la relació de "les obres contractades amb les mesures necessàries per fer front a la situació sanitària causada per la Covid ni que aquestes es limitessin a allò estrictament indispensable per atendre aquesta necessitat".


Per aquest motiu, l'ens en va demanar més detalls a l'Ajuntament i aquest, en les seves al·legacions, indica que les actuacions d'emergència tenien com a finalitat "garantir la salut pública en el desplaçament de viatgers per la ciutat, garantint, alhora, un desplaçament eficaç, saludable i sostenible", unes actuacions que es concretaven en "fomentar el desplaçament a peu, implementar mesures de millora i espai segur en el transport públic, fomentar els desplaçaments amb bicicleta i afavorir la transició energètica i compartida de la mobilitat privada".

Unes mesures que, segons l'informe, si bé "poden estar relacionades amb la salut general de les persones, no tenen la immediatesa en la resposta a la situació causada en concret pel Covid que pugui justificar la utilització del procediment excepcional d'emergència", atès que "el foment dels desplaçaments a peu o amb bicicleta persegueix un canvi en les conductes dels ciutadans la consecució dels quals no està demostrat que sigui esperable a curt termini de l'emergència plantejada per la pandèmia de Covid". Insisteix que "la transició energètica i l'ús compartit de la mobilitat privada no tenen cap relació amb la protecció de les persones davant de la Covid, o, fins i tot, poden resultar contraproduents amb aquesta finalitat", atès que la coincidència de diferents persones dins d'un mateix vehicle privat podia conduir a contagis.


Tot i això, en les al·legacions, el consistori justifica que es tracta de preparatius per a "una nova mobilitat sostenible en un nou espai públic", promovent les distàncies de seguretat al carrer o la reducció de l'aforament al transport públic. Uns objectius que s'haurien concretat en "més espai per a vianants" amb l'ampliació tàctica de voreres a Via Laietana i als carrers de Rocafort o de Girona, la pacificació de carrers com el de Consell de Cent, i el tall de trànsit als laterals de la Diagonal o la Gran Via. Les obres també van abordar "millores als carrils bus" i 21 nous quilòmetres de carril bici, facilitant també desplaçaments a municipis de la primera corona metropolitana.

Deficiències en el 14% de contractes


Uns arguments, però, que no convencen el Tribunal de Comptes, que manté en l'informe el qüestionament d'emergència per a aquestes adjudicacions. I no són les úniques que no veu clares, ja que troba deficiències en la justificació del procediment urgent en el 14% dels contractes fiscalitzats a l'Ajuntament de Barcelona. Un altre d'aquests és per al servei de secretaria tècnica per a la definició i elaboració del dossier Barcelona per a la captació dels fons europeus, amb un cost 88.939 euros.

Segons l'ens fiscalitzador, aquest servei "no té cap relació amb les necessitats immediates derivades de la situació sanitària causada per la Covid-19 [previstos a la normativa] ni amb els supòsits de tramitació d'emergència" de la llei general de contractació pública. L'Ajuntament, però, argumenta que el govern espanyol va avançar el setembre del 2020 que les convocatòries dels fons europeus començarien el gener del 2021 i calia suport per preparar-s'hi. Afegeix, a més, que en aquest cas es va fer una consulta en el mercat, així que considera que el resultat de la tria -es va contractar la consultora KPMG- hauria estat equiparable a si s'hagués fet en obert.

Publicitat de les actuacions Covid


Igualment, l'informe assenyala a sis contractes per a diverses campanyes de comunicació del consistori, entre març i maig de 2020 i amb un cost de 1,7 milions d'euros, per "comunicar informació d'interès per a la ciutadania sobre accions que s'estan portant a terme vinculades a la Covid, a la reactivació econòmica, social i cultural de la ciutat i a com la pandèmia afecta als serveis habituals que ofereix l'Ajuntament", sense concretar-se'n els motius a la documentació inicial. Admet, però, que a les al·legacions de l'Ajuntament sí que es justifica correctament la relació amb la pandèmia.

Finalment, també assenyala a una mala planificació de diversos contractes de material com mascaretes, guants o gel hidroalcohòlic el novembre, o d'ordinadors portàtils per a les escoles i per al teletreball dels empleats públics després de l'estiu, quan tot això ja se sabia que es necessitaria des de feia mesos. El Tribunal de Comptes assenyala que la necessitat no era sobrevinguda, ja que arribava mesos després que esclatés la pandèmia, i per tant, la comanda s'hagués hagut de fer a través del procediment obert ordinari amb més temps.

Unes irregularitats compartides


En tot cas, vuit dels ajuntaments analitzats presenten deficiències en justificar alguns dels contractes pel procediment d'emergència, especialment el de Màlaga, a qui l'estudi detecta incidències en el 85% de casos, incloent l'adjudicació d'un curs de formació en Excel per al personal d'una empresa municipal. Igualment, Madrid va encarregar per aquesta via un peveter d'homenatge a les víctimes Covid per 122.000 euros; Sevilla ho va fer per a serveis de jardineria i neteja; Saragossa per encarregar un espai virtual digital per recrear una experiència completa de l'ofrena de flors durant les festes del Pilar; i Bilbao per impulsar una campanya a mitjans i xarxes socials de "missatges d'ànims a la ciutadania".

Un altre aspecte analitzat pel Tribunal de Comptes és el compliment del precepte legal conforme no pot passar més d'un mes entre la declaració d'emergència i l'execució del contracte i, en cas que es trigui més, caldria iniciar un procediment ordinari, atès que s'entendria que la urgència no seria tan accentuada. Dels 122 contractes fiscalitzats de l'Ajuntament de Barcelona i les seves entitats dependents, però, n'hi ha 21 en què aquest precepte no s'hauria complert i, malgrat tot, s'hauria mantingut l'adjudicació per emergència.

Una campanya que triga més de deu mesos


Entre aquests, n'hi ha dos per a campanyes de publicitat. Una versaria sobre la reactivació del centre de la ciutat i l'altre seria una campanya nacional que es va declarar urgent el maig de 2020 i que, malgrat tot, el març de 2021 encara no havia vist la llum. Segons les al·legacions de Turisme de Barcelona, aquesta darrera campanya va començar a treballar-se just després de declarar-se'n l'emergència, però es va trigar més a fer-se pública (com a mínim, deu mesos) per esperar al moment en què s'aixequessin les restriccions oportunes i pogués ser més útil.

Al seu torn, 20 contractes de l'Ajuntament de Madrid també haurien superat el límit d'un mes entre la declaració d'emergència i l'execució, dos dels quals per dotar d'equips antidisturbis i cascos de protecció a la policia municipal. El precepte tampoc no es compliria en dues adjudicacions del consistori de València (una d'elles, també per a armilles antibales) i en dues més del de Múrcia.

Tres contractes exempts d'IVA


L'informe també posa el senyal d'alerta en el fet que l'Ajuntament de Barcelona hauria pagat fins a 50.540,7 euros en concepte del 21% d'IVA per a tres contractes que, segons la normativa Covid, n'estarien exempts. Anirien destinats bàsicament a adquirir mascaretes i altres eines de protecció. El consistori al·lega que, en dos casos, es van comprar abans del decret del govern espanyol que en retirava la tributació, cosa que el Tribunal de Comptes rebutja, i en el tercer contracte s'argumenta que l'encàrrec va ser d'una empresa municipal no afectada per l'exempció, cosa que l'ens fiscalitzador també nega. Altres ajuntaments, en tot cas, també haurien caigut en el mateix error, segons l'informe.

Per altra banda, el document assenyala que, sempre que sigui possible dins de l'emergència, constitueix "una bona pràctica" demanar més d'un pressupost per permetre'n la competència i, en base a aquests, triar l'opció més avantatjosa. No és obligatori ni tampoc és irregular escollir una empresa a dit en un procediment d'urgència, però es recomana obrir-lo a diverses. Això, però, Barcelona només ho va fer en un 11% dels contractes analitzats, per sota la mitjana del 19% del conjunt d'ajuntaments i tan sols per damunt de Múrcia (0%), Madrid (7%) i Bilbao (9%), i molt per sota de Palma (50%), Còrdova (45%) i València (42%).

Concentració de contractes a empreses


El Tribunal de Comptes lamenta una concentració elevada d'adjudicacions a les mateixes empreses per al mateix concepte, evitant diversificar-les. En el cas de l'Ajuntament de Barcelona, sis de les vuit comandes de mascaretes es van fer al mateix adjudicatari, així com sis dels vuits contractes de serveis publicitaris, mentre que el Consorci de Biblioteques va adjudicar a una mateixa empresa, sense concurrència, tots deu contractes de subministrament de guants.

L'informe complet assenyala encara altres mancances en les adjudicacions d'emergència en motiu de la Covid. Així, en 37 contractes de l'Ajuntament de Barcelona, no consta cap expedient que acrediti que els serveis o obres finalment es van efectuar, mentre que el 92% del total de fiscalitzats del consistori no van ser mai formalitzats per escrit. Això darrer, com ja s'ha assenyalat, no és obligatori i el procediment es pot fer oralment, però el Tribunal de Comptes apunta que sí que és una pràctica recomanada. La capital catalana, en tot cas, va comprovar en un 39% dels casos la solvència econòmica i professional dels adjudicataris, un altre pas no imprescindible però ben valorat, situant-se per damunt de la mitjana dels grans ajuntaments, que només ho van fer en un 22% de les ocasions.

Quasi un miler per emergència Covid


El de Barcelona va ser el gran consistori que més ús va fer de l'adjudicació d'emergència el 2020. Dels 2.846 contractes tramitats per la via d'emergència de les 12 ciutats analitzades, 1.004 són de la capital catalana, i 97% d'aquests es van justificar a causa de la pandèmia. Amb aquesta tramitació extraordinària i amb l'argument de la Covid, per tant, l'Ajuntament de Colau va atorgar 973 contractes per un valor de 64,4 milions d'euros. Madrid en va adjudicar menys per aquesta via, 399, però per una quantitat força major, de 100,9 milions.

L'informe del Tribunal de Comptes també compara el preu mitjà amb què les grans ciutats van comprar els elements de protecció personal durant el 2020. En aquest sentit, Barcelona va comprar les mascaretes FFP2 a 2,57 euros de mitjana, i les proves d'anticossos a 7,36 euros, per sota de la mitjana de tots els ajuntaments analitzats, que se'n van gastar 3,38 i 9,14 euros, respectivament. En canvi, la capital catalana va pagar car el gel hidroalcohòlic, a 52,48 euros les ampolles de 5 litres i 5,64 les de mig litre, quan el preu mitjà va ser de 36,19 i 3,98 euros de mitjana, respectivament. Finalment, els guants de nitril van costar de mitjana 0,12 euros cada parell als grans ajuntaments, però el de Barcelona en va pagar 0,19 euros, més que cap altre.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació