Entrevista

Carlos Carrizosa: «No participaria en una aliança electoral amb Vox»

El líder de Ciutadans a Catalunya nega que el català reculi i reclama més reconeixement institucional per al castellà: "Com que el procés no ha anat bé, ara el Govern busca la confrontació amb la llengua"

per Pep Martí, Barcelona, Catalunya | 21 de novembre de 2021 a les 21:30 |
Carlos Carrizosa, aquest dijous al Parlament | Àlex Marin
Carlos Carrizosa va arribar al Parlament de Catalunya després de les eleccions del 2012. Han passat moltes coses en la política catalana des d'aquell moment. Aquest advocat nascut a Barcelona el 1964 s'ha convertit en el rostre del seu partit amb un discurs bel·ligerant contra el sobiranisme i un control ferri de la maquinària interna

Passen les circumstàncies, però Carrizosa es manté ferm en el discurs de Ciutadans, que resta inassequible al desànim, malgrat haver de gestionar el descens de 36 escons a només sis. En aquesta entrevista, insisteix en el discurs de "xiringuitos i ambaixades", i remarca que el castellà està institucionalment arraconat. 


- S'està en ple debat pressupostari. Al final, qui creu que acabarà votant els comptes?

- Nosaltres creiem que els pressupostos tiraran endavant perquè Pere Aragonès no només té el PSC i la CUP que volen engociar, sinó que, a més, ara s'hi han afegit els comuns. Crec que tots es volen apuntar el suport a aquests comptes, que són dolents. Malgrat això, el Govern aconseguirà aprovar-los.


- Per què són dolents?

- Són dolents perquè són uns pressupostos continuistes. A Catalunya tenim una situació econòmica delicada. Estem perdent llocs en el rànquing econòmic respecte la resta de comunitats autònomes. El Govern no fa les reformes que fa temps que reclamem, com abaixar el sou dels alts càrrecs, acabar amb els xiringuitos, deixar de pagar unes ambaixades que es dediquen a parlar malament d'Espanya, gastar menys diners en el procés i traspassar aquestes partides a resoldre les necessitats de la gent. S'han de destinar més diners per reformar la formació professional, per a l'ocupació, per a la dependència, per reformar l'economia catalana i atreure inversions. I veiem que la CUP mana, està dient que no es facin els Jocs Olímpics d'Hivern, que no s'ampliï l'aeroport del Prat, que no vingui turisme. Estan pel no a tot, volen el decreixement. Però ERC vol aprovar els pressupostos. 


- Va dir fa uns dies que els pressupostos pretenien alimentar el procés. A veure si resultarà que els únics que creuen en el procés són Ciutadans.

- Ja se'n cuida molt el president Aragonès per dir que ell no renuncia a res. Marta Rovira, des de Suïssa, ha proposat fer un equip de treball per informar la CUP sobre la mesa de diàleg. ERC sap que la durada del seu govern depèn de la CUP i de Junts. Junts està llançada als braços de Carles Puigdemont i la CUP és un partit antisistema que ha fixat dos anys per assolir els seus objectius. Quan es compleixin dos anys de legislatura, al voltant de les properes municipals, veurem una intensificació del procés. Crec que serà així perquè ells ho estan dient.   

"Quan es compleixin dos anys de legislatura, al voltant de les properes municipals, veurem una intensificació del procés"

- En aquesta legislatura, s'han trobat com a interlocutor sobre els pressupostos amb el conseller Jaume Giró. Abans havia estat amb Pere Aragonès. Amb quins dels dos s'entén millor?

- Vam anar a una reunió explicativa amb el conseller Giró. Tant ell com Aragonès són persones amb qui es pot parlar i hi tenim un tracte cordial i respectuós. Jo vaig anar a Palau per una reunió amb el president Aragonès i li vaig presentar vuit propostes per la convivència. Em va dir que estàvem a les antípodes. Però va ser una trobada correcta i cordial. 
 

Carlos Carrizosa és el líder de Ciutadans al Parlament. Foto: Àlex Marin


- Vostès, malgrat tot, continuen amb el mateix lèxic de sempre, el dels xiringuitos i les ambaixades.       

- És que a Catalunya està passant el mateix de sempre. Com en el tema de la llengua, sobre el qual ens diuen que sempre en parlem. Sí, però és que no s'ha fet res des que nosaltres vam començar a parlar-ne. Ara s'estan inventant que el català està en mala situació i, per tant, s'ha de fer una nova ofensiva per arraconar encara més al castellà.

- Sobre la situació del català, hi ha consens entre els sociolingüistes i hi ha dades objectives sobre l'ús social de la llengua que assenyalen una reculada del català.

- Hi ha un article interessant d'un lingüista, Albert Branchadell, que qüestiona força aquesta suposada mala salut del català. Jo crec que el català, vaja, és notori, l'utilitza més del 90% de la població de Catalunya. Té una salut que no té res a veure amb la que tenia al final del franquisme. Ara el que estem tenint són problemes perquè l'altra gran llengua que parlem els catalans, que és el castellà, tingui una consideració institucional.

- Però una cosa és que la gran majoria pugui entendre una llengua i una altra és el seu ús social, que és on el català està afeblit. I ara, amb la globalització i la competència de les grans plataformes, el risc per la llengua és evident. 

- Hi ha nous reptes i sempre haurem de tenir una especial consideració pel català, perquè el castellà té més de 500 milions de parlants. Sí que el català és molt més minoritari. Però això no justifica que la riquesa del castellà quedi arraconada. Jo crec que des del moment que deixem la defensa del català en mans de persones com la presidenta del Parlament, que ha subscrit el manifest Koiné que diu que Catalunya hauria de tenir una única llengua oficial, això explica aquest arraconament. Perquè hi ha uns dirigents que opinen que la llengua pròpia és el català i, per tant, l'altra és impròpia. Ciutadans, en lloc de fer el que ha fet sempre el PSC, que és mirar cap a un altre costat, vam decidir parlar de la llengua.
 

El cap de files de Cs al Parlament, en un moment de l'entrevista. Foto: Àlex Marin


- A aquestes alçades, però, dir que el castellà està arraconat, es desmenteix si surt al carrer i observa la realitat. No li sembla demagògic?

- Ostres, a mi em sembla negar la realitat dir que el castellà té una consideració institucional quan ni un 25% de les classes, com estableix el TSJC, es fan en castellà. I que no es pot escolaritzar a un nen a Catalunya en la seva llengua materna castellana, sent una de les llengües oficials. Això és una anomalia molt gran i aquesta hostilitat envers el castellà també provoca una reacció i genera antipatia. 

"Hem de protegir el català, però també hem de pensar en fer una Catalunya gran"

- Que el català ha reculat en les aules i les universitats també és objectiu.

- És objectiu que, com que no els ha anat bé amb el tema del procés, ara el Govern ha de pensar en altres banderes i ara tornen als orígens, i recorren a la llengua. Qui està buscant la confrontació en la llengua és precisament la Generalitat. Si es passen de frenada, passarà el que diu el rector de la Universitat de Salamanca, que Catalunya s'aïllarà i no atraurem talent i estudiants estrangers. Hem de protegir el català, però també hem de pensar en fer una Catalunya gran.                 

- Fa uns dies, es va presentar a Barcelona un manifest constitucionalista que reclama que tot el constitucionalisme vagi junt en el proper cicle electoral. Com ho veu?

- Nosaltres ja vam insistir molt tant amb el PSC com amb el PP, abans de les darreres eleccions, que hauríem de fer una conjunció del constitucionalisme. Si el PSC pensa que fent tripartits o sociovergències resoldrà el problema, s'equivoca. Els constitucionalistes hauríem de fer una gran coalició per guanyar als nacionalistes, que porten governant 40 anys. Això seria un gran canvi a Catalunya. Per tant, saludem qualsevol iniciativa en favor de la unitat del constitucionalisme. Caldria veure com s'hauria d'articular. 

- Un dels portaveus del manifest fins i tot proposava sumar amb Vox en aquesta suposada plataforma conjunta. Hi està d'acord?

- Crec que Vox és un partit populista de dretes que fins i tot han copiat alguns dels nostres hits que abans esmentava vostè, com els xiringuitos i les ambaixades.
 

Carrizosa, amb el logo del partit al darrere. Foto: Àlex Marin


- Perquè vostès també són populistes de dretes?

- No. Ells han copiat algunes coses nostres. Però després parlen de femer multicultural, que és propi de la dreta populista que apel·la al més primari, que fan responsables de la inseguretat a determinats col·lectius. Ells són de dretes i populistes, i nosaltres som liberals. Nosaltres ens oposem al populisme de dretes, al d'esquerres i al nacionalista, i som europeistes, que Vox no ho és. Jo no faria cordons sanitaris amb Vox perquè aleshores passen coses com les d'aquest dijous al Parlament, que es rebutja una moció sobre els acompanyants de persones que venen a Catalunya per fer un tractament de salut perquè és una esmena d'ells. S'ha votat en contra d'una millora sanitària. Nosaltres aquí hem votat coses que proposa Junts, la CUP i Vox. Assenyalar un partit com a extrema dreta quan hi ha partits que han pactat amb Arnaldo Otegi, que ha estat company d'organització que ha matat gent, em sembla sobrer. O que les mateixes coses que va dir Quim Torra les digués Santiago Abascal haguessin estat rebudes com una heretgia.   

- Participaria en una aliança electoral amb Vox?

- No ho faria. Jo votaria coses amb Vox, però no faria una plataforma electoral amb la dreta populista. Igual que no faria gaire coses amb Podem.

- Una batalla important serà la campanya de les municipals de Barcelona. No els resultarà fàcil arribar al 5%. Estan treballant ja en l'estratègia de campanya?

- El nostre grup municipal i la gent que hi treballa ja està preparant la campanya. Em deia abans d'una possible aliança constitucionalista. Fixi's en el PP, que perduts estan a Barcelona, que una diputada que està en el grup del PP al Parlament ha donat suport als comptes d'Ada Colau a l'Ajuntament. A més, a Catalunya, el PP té menys força municipalista que Ciutadans. La gran estratègia d'ells és créixer a costa de Ciutadans en veure que Vox li està prenent terreny per la dreta. La nostra és eixamplar el centre moderat i volem donar raons a la gent liberal i moderada perquè ens votin. Som la segona opció de molts votants que en primera opció voten el PSC o el PP. Crec que tenim un espai polític claríssim. 

"La gran estratègia del PP a Catalunya és créixer a costa de Ciutadans, la nostra és eixamplar el centre moderat"

- Vol dir que a les municipals de Barcelona, Ciutadans es presentarà com a marca pròpia.

- El que dic és que com a soci, el PP no sedueix gaire. Ni a Barcelona ni a Catalunya. Però queda molt de temps. Com a missatge, diria que Ciutadans ha de preservar la seva identitat i el que es pot fer és arribar a acords post-electorals sobre programa. 
 

Una fotografia d'Inés Arrimadas als despatxos de Cs al Parlament. Foto: Àlex Marin


- Per ampliar el seu espai, vistos els resultats electorals que han tingut, Ciutadans no s'ha de reposicionar en el mapa polític espanyol? Alinear-se amb el PP no els ha donat molts rèdits.

- Aspiro a la consolidació del projecte liberal a Espanya i a Catalunya, que puguem tenir l'opció liberal com la tenen la major part de països de la UE. I per barrar el pas als populismes de dreta i d'esquerra, que els socialdemòcrates, els liberals i els conservadors fossin capaços de fer grans coalicions. Ara patim a Espanya una polarització política induïda per Pedro Sánchez, que és capaç de pactar amb Bildu i ERC i que no li vagi tan malament. Aixi polaritza, creix l'extrema dreta, dona una mossegada al seu principal rival i alhora l'acusa de pactar amb Vox. Això retroalimenta la dreta populista i són mals temps per a la lírica i el liberalisme. Però jo penso que això són conjuntures polítiques i no duraran sempre. Nosaltres hi hem de ser perquè quan canviïn els cicles, podrem donar les respostes que la gent vol.

- Ciutadans va ser un partit que va presentar-se com exemple de regeneració política i fou un defensor de les primàries. Però vostè va ser candidat a Catalunya sense passar per primàries. Fins i tot un sector crític, Renovadors, les continua reclamant i es van mostrar molt crítics amb la seva designació.

- No vaig ser elegit per primàries però va ser una fórmula estatutària. No va ser per primàries perquè ja s'havien celebrat i vam tenir l'anomalia que la candidata votada en internament va donar un pas al costat. Després, no només va donar un pas al costat sinó que va travessar el riu i se'n va anar a l'altre costat. I aleshores el que s'havia de fer era que el comitè executiu nomenés un nou candidat. La propera candidatura autonòmica a Ciutadans serà votada en primàries sense cap tipus de dubtes. I si jo em torno a presentar hauré de ser refrendat pels militants a través de primàries.   

- Lorena Roldán va fer un pas al costat o la van empènyer?

- No, no. Ella mateixa, després, ho ha reconegut.       

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació