ENTREVISTA

Marta Rovira: «L'aliança amb la CUP és estratègica per no dependre de l''statu quo'»

La secretària general d'ERC avisa el govern espanyol que l'acord per protegir el català a la llei de l'audiovisual no pot arribar a "última hora" i s'ha de tancar abans de l'aprovació dels pressupostos

per Sara González, Ginebra, Suïssa | 19 de novembre de 2021 a les 20:00 |
La secretària general d'ERC, Marta Rovira, a Ginebra | Sara González
Va trigar tres anys a banyar-se al llac Leman. Ho va fer l'estiu passat, just després que els presos polítics fossin alliberats. En ple mes de novembre, als ginebrins el fred no els fa enrere. Marta Rovira se'ls mira ja integrada en una vida no escollida a l'exili que, per a ella, pren sentit des de la vessant política. Relata que Ginebra és refugi i enyorança a la vegada. És lluny de Catalunya i, a la vegada, a prop. Perquè, mentre assenyala l'àtic sense finestres on es va exiliar l'escriptora catalana Aurora Bertrana, el seu mòbil treu fum en plena negociació dels pressupostos de la Generalitat.

Rovira compagina la participació en projectes en l’àmbit internacional relacionats amb els drets humans amb la tasca de secretària general d'ERC. A 785 quilòmetres de distància de Barcelona, és a la sala de comandament del partit, que ara conté la respiració a l'espera de la CUP. La dirigent republicana, entrevistada per NacióDigital dimecres, intenta sacsejar el tauler amb la proposta de crear un grup de treball per fixar les condicions per al nou referèndum -inclosa ja en l'oferta formal del Govern- i un espai de seguiment de la taula de negociació. I és que l'aliança amb la CUP, insisteix, és "estratègica per no dependre de l'statu quo". També avisa que "ERC no pot assumir" més incompliments del govern espanyol


- Els pressupostos de la Generalitat s’han d’aprovar sí o sí amb la CUP?

- S'han de continuar negociant sí o sí amb la CUP. Ens toca esgotar el temps que queda. És estratègic que puguem començar a canviar les coses amb la CUP. Ens costa molt visualitzar que hi hagi altres majories polítiques que facin realment possible el que volem, que és que hi hagi transformacions feministes, demòcrates, de transició ecològica i socials. Uns pressupostos són un instrument per intentar canalitzar els recursos públics cap a les necessitats i els reptes de futur de la ciutadania. Volem tenir aquest instrument al nostre abast pactat amb les formacions amb qui creiem que l’aliança és estratègica per transformar i per no ser dependent de l’statu quo que s’imposa massa sovint i que dominen determinades elits polítiques i econòmiques que acaben imposant unes prioritats que no responen a l’interès general de la ciutadania.


- En quins punts ha d'incidir el Govern per convèncer-los?

- El Govern pot oferir treballar amb més intensitat aquells aspectes que per a la CUP són prioritaris en l’àmbit social, en l’àmbit d’habitatge i en l’àmbit de transició ecològica. És el que sé que s’està treballant i seguim aprofundint-hi.


- Ens pot concretar mesures en aquests tres àmbits? Un dels darrers compromisos anunciats és arribar fins als 1.000 milions en habitatge.

- S’està treballant per garantir habitatge digne per a tothom, en l’àmbit dels lloguers i en el dels desnonaments, així com en fórmules imaginatives per evitar el retracte. Les fórmules concretes que estan proposant ambdues parts per acostar posicions, però, no les conec.


- Una de les peticions que han fet que ha topat amb un no tant d’ERC com de la CUP és fixar que es faci un nou referèndum abans del 2025. Per què ho descarten?

- Perquè podrem fer un nou referèndum quan es donin les condicions imprescindibles per poder-lo garantir. Posem molta més importància en el com podem garantir aquest referèndum que en el quan. D’això n’hem parlat amb la CUP. Per a nosaltres és estratègic aprendre de l’octubre del 2017, del que va fer que no estiguéssim del tot preparats en aquell moment per aguantar el resultat del referèndum. Volem obtenir molta més força i suport, volem treballar en rebaixar l’amenaça que significa per a molta ciutadania de Catalunya el projecte independentista i volem treballar perquè des dels governs s’expliqui aquest projecte. Per això és important tenir uns pressupostos, perquè la gent comenci a entendre quines són les prioritats des d’una governança republicana.

"Tenim pressa per treballar aquestes condicions perquè es doni un referèndum. No tenim tanta pressa en fixar una data que ens converteix en uns esclaus sense saber si garantim les condicions"

Per a nosaltres és molt important treballar aquests reptes de forma estratègica per generar les condicions per a un referèndum sense que siguem esclaus d’una determinada data. En altres paraules, quina serà la millor data per a un nou referèndum? Aquella en la que visualitzem que realment estem preparats i es donen les condicions per poder-lo garantir. Tenim pressa per treballar aquestes condicions perquè es doni un referèndum. No tenim tanta pressa en fixar una data que ens converteix en uns esclaus sense saber si garantim les condicions que el facin possible.

- Ha dit que cal aprovar els pressupostos amb la CUP per "no dependre de l’statu quo" i en l’acte que va fer el 6 de novembre amb Junqueras va advertir del perill de la sociovergència. Tem que Junts intenti que sigui el PSC qui faciliti els pressupostos?

- M’agradaria pensar que, en cap cas, el PSC forma part de les aliances estratègiques que està projectant Junts. En tot cas, em fa patir declaracions que s’han produït en els últims 15 dies en aquest sentit. Vull pensar que tots els que formem part del 52% de la majoria independentista, que és clarament estratègica per transformar i per caminar cap a un referèndum i la independència, estem treballant en aquest sentit.
 

Marta Rovira, al seu despatx a Ginebra


- A quines declaracions es refereix exactament?

- A algunes que han apuntat a uns pressupostos fàcils amb el PSC. Em fa patir també que des de Junts ja es plantegi la negociació pressupostària com un fracàs. No entenc les declaracions que diuen que estem davant d’un possible fracàs i que del fracàs se’n responsabilitzi el president Aragonès. Estem en temps de descompte i crec que l’actitud que hauríem de tenir, o la que humilment intento tenir jo, és arromangar-se i intentar fer possible l’aliança estratègica del 52% per transformar la societat i fer les coses diferents.

- Com interpreta que des de Junts situïn la màxima responsabilitat en Aragonès?

- La responsabilitat del Govern és clarament solidària. Que hi hagi pressupostos ho ha d’assumir el Govern en la seva plenitud. Jo entenc que el president Aragonès i el conseller Giró fan un bon tàndem i em consta que ho estan fent perquè aquests pressupostos es puguin aprovar amb un acord amb la CUP. El que no entenc són les declaracions d’Elsa Artadi de dilluns, en les quals vaticinava el fracàs dels pressupostos. No anem a perdre, anem a guanyar com a país i com a societat. L’actitud ha de ser arromangar-se.

"M’agradaria pensar que, en cap cas, el PSC forma part de les aliances estratègiques que està projectant Junts"

- En la seva aritmètica per aprovar els pressupostos estan intentant incloure els comuns, que ja van ser clau en els del 2020.

- D’entrada, hi ha un criteri general: quanta més gent doni suport als pressupostos més capacitat de representació tindran com a eina democràtica. Amb quanta més gent ens puguem entendre, més podran servir a la societat. Però nosaltres el que volem són uns pressupostos independentistes, republicans i que avancin cap a una transformació real; i per això els volem acordar amb la CUP. Per això a la investidura vam apostar perquè l’esquerra independentista pogués fixar els eixos bàsics d’aquesta legislatura i, al mateix temps, en l’àmbit de la coalició de Govern que tenim sobre la taula.

- Més enllà de veure marge de negociació amb la CUP en matèria social, d’habitatge i de transició ecològica, exploren algun acord en clau de procés?

- Aquests darrers dies n’hem estat parlant. Tenim pendent forjar un consens estratègic que ens faci avançar. Després del 2017, aquesta estratègia planteja alguns reptes que hem de saber incorporar, lliçons que les hem de voler aprendre. On és la discussió en l’àmbit del consens independentista? En quins aprenentatges tenim i com hem de traçar aquesta nova estratègia. En això estem, ens calen fer més esforços i els estem parlant amb la CUP, amb Junts i fins i tot amb altres actors independentistes, sobiranistes.

Quan anem a la una som imbatibles. També quan la dialèctica de confrontació amb l’estat és democràtica, amb vots, amb urnes. Aquí estem més d’acord que en desacord. On estem en desacord? En intentar acceptar que tenim unes febleses i en intentar projectar com les superem. Una feblesa és que el referèndum del 2017 no va tenir prou legitimitat interna. Els del no no van anar a votar prou. El nou embat democràtic ha de superar aquesta feblesa. En tenim més.
 

Rovira, amb la bossa que li va regalar el líder d'Òmnium, Jordi Cuixart


- Quines?

- L’independentisme genera adhesions molt desiguals en diferents territoris del nostre país. Això ho vam aprendre el 2017 i ho hem de voler aprendre. El referèndum es va organitzar a nivell institucional en algunes part dels país i en d’altres no va ser possible perquè no tenia el suport de les grans ciutats. I hem de voler superar aquestes febleses intentant fer coalicions estratègiques i polítiques en aquests llocs i treballar perquè el nostre projecte no sigui vist com a excloent i amenaçador, com pretén l’Estat. I hi ha el repte de la governança. Tenim una coalició governamental per tirar endavant la legislatura, no podem fallar. Governar bé és un repte en l’estratègia independentista i és la millor manera per intentar arribar a gent que avui veu el nostre projecte com a amenaçador.

- Com s’ha de concretar, doncs, aquest acord amb la CUP en l’eix nacional?

- Hem de saber concretar grups de treball que ens permetin generar les condicions per fer avançar el procés independentista. Els grups de treball haurien de servir per determinar què ens va anar bé i què ens va anar malament l’octubre del 2017 i generar les condicions per a un nou embat democràtic. També és important crear un espai de seguiment del procés de negociació de resolució del conflicte polític. Ja sabem que aquesta és una estratègia no compartida per tothom, però des d’ERC tenim molt assumit que hem de passar per aquesta etapa, que és una etapa que ens permet treballar moltes de les condicions que segurament no estaven prou treballades el 2017.

- Com?

- Es tracta de visualitzar que hem intentat negociar un referèndum i no ens n’hem sortit, i això ens ha de permetre guanyar legitimitat i fer obrir els ulls a molta gent que vol decidir el futur polític de Catalunya i vegi que l’única opció viable és la construcció d’un nou país que respecti la seva sobirania, els seus drets. Aquest pas el veiem imprescindible. Aquí també hem de generar un grup de seguiment amb la resta de formacions de com s’està plantejant el procés de negociació des del Govern, de per què hem de passar per aquest pas, per què és positiu fer-ho, per què no hem de tenir por o sentir-nos amenaçats de seure a negociar amb el govern espanyol la via legal per a un referèndum. Per què aquesta via ens enforteix i no ens afebleix.

"No hem de tenir por o sentir-nos amenaçats de seure a negociar amb el govern espanyol la via legal per a un referèndum"

- En aquest grup de treball i en aquest espai de seguiment hi ha de participar tots els grups independentistes?

- No vull ser jo qui proposi qui ha de ser i qui no i obstaculitzar l’existència d’aquests espais, però hem de crear els espais de treball i de confiança imprescindibles i continuar el camí cap a la República catalana. Han de tenir dos àmbits diferents: un de seguiment i transparència perquè no es generin recels en la negociació del conflicte polític i un de treball que ens ha de permetre afrontar aquelles debilitats que tenim avui per tornar a generar les condicions per a un nou embat democràtic. Són complementaris.

- Fins ara s’estaven produint reunions de forma setmanal de dirigents d'ERC, Junts, CUP, ANC, Òmnium i Consell per la República per intentar refer la unitat estratègica. No estan funcionant?

- Tots els espais que tenim que serveixen per seguir treballant o per generar confiança són espais que tenen la seva utilitat. Potser encara no han donat els resultats que esperem, però són imprescindibles i han de continuar.
 

Marta Rovira, durant l'entrevista amb NacióDigital


- Quins motius hi ha per creure que pot ser útil la taula de negociació amb l’Estat?

- Estem en un moment en què hem de saber llegir el canvi de context que hi ha. Hi ha determinats actors internacionals i una part de la ciutadania de Catalunya que poden veure que el context és diferent. En què ha canviat el context? Hi ha un govern espanyol de PSOE i de Podem que es compromet des del primer moment a obrir un procés de negociació i acord per resoldre el conflicte polític. Reconeixen que existeix el conflicte. Això són avenços. Ens poden agradar més o menys i hi podem creure més o menys, però és un canvi de context i un avenç.

Fins ara se’ns havia negat que fóssim part d’un conflicte polític i ningú havia acceptat seure en una taula de negociació per abordar la situació. Aquest canvi de context l’hem de saber liderar i aprofitar per explicar-li al govern espanyol que hi ha un consens polític i democràtic derivat de les urnes des de fa molts anys a favor d’un referèndum, que probablement és la millor solució per resoldre el conflicte polític perquè hi pot votar tothom, els que estan a favor i els que estan en contra. Quin problema hi ha per fer aquesta confrontació democràtica amb el govern espanyol?

- La taula de diàleg és una "confrontació democràtica" amb l'Estat?

- Era molt més èpica probablement la que vam plantejar l’octubre del 2017 amb urnes, paperetes i la gent organitzada al carrer, però ara, amb uns altres instruments, estem davant d’una altra confrontació democràtica. És una taula de negociació, és un govern espanyol reconeixent el conflicte polític entre dues parts, acceptant que ha de desjudicialitzar el conflicte. Des de l’independentisme moltes vegades, i ho comprenc perfectament, es nega que hi hagi aquesta confrontació democràtica amb el govern espanyol. Des de la nostra posició fins i tot jo podria negar-ho. A nosaltres ens pot semblar poca confrontació democràtica, però per a l’altra part no ho és.

"Amb la taula de negociació amb l'Estat, s'estan movent coses a nivell internacional a l’hora de parlar amb Catalunya com a part del conflicte"

- Per què?

- És un govern espanyol que sempre ha negat el diàleg i la negociació i d’un Estat que sempre ha estat demofòbic. Això també afecta el govern espanyol, perquè té una dreta i una extrema dreta acusant-los de que s’asseuen a negociar amb l’independentisme i perquè a ells mateixos els costa acceptar que s’hagin de seure a negociar un conflicte polític entre Catalunya i l’Estat. Els fem sortir del relat còmode, que era dir que el conflicte no existeix i que és intern, entre catalans. Quan parlen del conflicte a Espanya, diuen que és Catalunya qui té un conflicte que ha de resoldre i proposen una taula de partits i quatre engrunes que desbloquegen, com la de l’aeroport. Quan en parlen a nivell internacional, el neguen d’una altra manera el conflicte. Diuen que és intern d’ells, que ja saben com resoldre'l i que ningú els ha d’ensenyar res. El tapen, el neguen, no assumeixen que Catalunya és una part d’aquest conflicte.

Amb la taula els hem fet sortir de la zona de confort perquè hem internacionalitzat per primera vegada que aquí hi ha dues parts en conflicte. Ho han hagut d’acceptar a nivell internacional i s’estan movent coses en aquest nivell a l’hora de parlar amb Catalunya com a part del conflicte.

- Això ha passat?

- Està passant.

- Han tingut més peticions d’interlocució?

- Moltíssimes més. Perquè estem jugant a la lliga dels estats. Ens hem de preguntar per què l’estat espanyol sempre deia a la resta dels estats "no us hi fiqueu que aquest és un problema meu i ja el resoldré". Perquè els altres estats actuen igual amb els seus problemes. Quan l’estat espanyol surt d’aquest relat i accepta que hi ha un conflicte que té dues parts en interlocució, es veuen legitimitats a interlocutar amb Catalunya.
 

La secretària general d'ERC, Marta Rovira, al centre de Ginebra


- Pot posar algun exemple de nova interlocució?

- Aniria en detriment d’algun suport que estem rebent. La gent que s’està activant i que es veu legitimada per intervenir en el conflicte ens està demanant molta discreció.

- Què s’ha d’aconseguir en la segona reunió pública de la taula?

- Estudiant els processos de conflicte polític és molt important que, abans que s’entri en el debat de l’agenda política i de l’autodeterminació i l'amnistia, es fixin unes certes garanties de tot el procés de negociació. Què vol dir? Que realment el procés existeix en igualtat de condicions, de llibertat i empoderament i sense cap mena de restricció per posar sobre la taula allò que creiem. Convertir-lo en un procés solvent i lliure, perquè està amenaçat per l’extrema dreta i la dreta espanyola i està sent negat per molts actors.

- Es tractaria de fixar les regles del joc?

- Exactament. Fixar les regles del joc, un codi de conducta, que els acords es compleixin. Garanties per a les persones que en formen part. No és la primera vegada que l’estat espanyol participa en un procés de pau, perquè n’hi va haver un que va durar molts anys amb Euskadi. L’hem estudiat a fons, sabem com es va garantir i quines mancances va tenir. És un procés que ens serveix per projectar ara com ha de ser el procés de negociació pel conflicte polític.

"La segona reunió de la taula de diàleg ha de fixar les garanties de la negociació"

- Es pot avançar cap a l’objectiu de la República des de la gestió de les institucions autonòmiques?

- Les institucions que tenim són autonòmiques, però hi volem ser mentre anem a la República catalana perquè s’hi prenen decisions que afecten la ciutadania. Volem ser a totes les institucions i això explica per què també volem ser a Madrid, perquè s’hi prenen decisions que afecten al dia a dia. No hi deixarem de ser, volem influir i aportar i contribuir a millorar la vida de la ciutadania mentre avancem cap a la República. Ho plantegem com un repte d’explicar el nostre projecte republicà i quines són les nostres prioritats: transformació feminista, social, democràtica i ecològica. També per acostar el projectes a persones que no saben de què va i els han construït un mur amenaçador. Ens permeten fer créixer el moviment independentista. És imprescindible que des de l’independentisme es pugui treballar a ciutats com l’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma, Badalona... Poder demostrar amb fets què vol dir ser republicà.

- Què ha d’aconseguir ERC del govern espanyol per aprovar-li els pressupostos?

- En primer terme, un compromís ferm de que els acords als quals arribem s’acompliran.

- S’ha estat des d’ERC poc exigent a l’hora de reclamar el compliment de l’anterior acord?

- No hem deixat de ser exigents, però no assumirem més incompliments ni assumirem més incompliments a darrera hora per tenir el suport d’ERC. Els acords estan per complir-se. Aquí el govern espanyol té un punt més feble. O trobem la manera d’explicitar i de fer una rendició de comptes de tots els acords o això resta credibilitat a qualsevol negociació amb el govern espanyol. Això ho lligo amb les garanties del procés de la taula de negociació: el govern espanyol ens ha d’ensenyar com pensa garantir el compliment dels acords. 

- Què més volen aconseguir?

- Estem intentant que els pressupostos incloguin partides de caràcter social i que ens permetin fer front a la crisi de la pandèmia. S’està treballant amb discreció per evitar que la negociació no arribi a bon port.
 

Marta Rovira, caminant pel centre de Ginebra Foto: Sara González


- I pel que fa a la protecció del català a la llei de l’audiovisual? S’ha avançat?

- El rellotge corre i la protecció del català és imprescindible. Això és un avís: ERC no vol arribar a l’últim dia abans de la votació de pressupostos generals amb acords que fan bons uns pressupostos sense tenir un acord tancat sobre aquest tema. Volem que aquest tema s'acordi ja. És un avís, un missatge molt clar: cal que hi hagi un acord sobre aquest tema abans de l’aprovació de pressupostos.

- Veu lluny la possibilitat de poder tornar a Catalunya?

- Molt lluny.

- S’enyora.

- Evidentment. Voldria poder tornar. No tinc pressa, entenc en quina situació política estic. Entenc que és una situació política, no una situació personal. Per tant, prioritzo clarament aquest criteri. Ja tornarem quan sigui possible. Ara mateix intento donar-hi tot el sentit polític, perquè, si li trec, el meu exili personal no té sentit.

"No assumirem més incompliments. Això és un avís per al govern espanyol: ERC no vol arribar a l’últim dia abans de la votació de pressupostos generals sense un acord tancat per protegir el català"

- Té la impressió que els indults han servit per desinflamar el conflicte polític?

- És una il·lusió o un tacticisme que es posi sobre la taula que és un error garrafal. La il·lusió és de bona fe, hi havia molta gent que desitjava que es posés fi a la presó. Però res no s’està acabant. Llavors hi ha el pur tacticisme de determinades persones polítiques de dir que amb l’indult s’ha acabat el conflicte. Per favor, això és un menysteniment a tots els represaliats que estan esperant des de fa més de tres anys un judici per uns delictes gravíssims. Tornarem a tenir presó d’aquí uns anys. La repressió va molt més enllà de les persones que tenim la sort de tenir un perfil públic que fa que la nostra situació sigui més reconeguda que la d’altres. Tenim l’obligació i el deure de posar el focus en la repressió que no és tan pública i mediàtica.

- Com viu que un sector de l’independentisme xiuli o acusi de traïdor Oriol Junqueras?

- Ens ho hem de fer mirar perquè ens afebleix a nivell intern i ens treu molta força. L’Estat utilitza la repressió per aturar-nos, dividir-nos, espantar-nos i amenaçar-nos. Qualsevol cosa que nosaltres fem per espantar, dividir i assenyalar i culpabilitzar el del costat, implica ser còmplice de l’agenda de l’Estat. Entenc que l’independentisme tingui els seus debats interns, però els hem de portar bé. 

- Què pesa més en la divisió independentista, el tacticisme polític o la repressió?

- El tacticisme polític que moltes vegades s’atribueix als partits va molt més enllà dels partits. A la societat civil també es produeix. Probablement, els lideratges dels partits són els que tenen la responsabilitat de donar exemple de cohesió, consens i de voler reconstruir espais de confiança. Quan no donem exemple d’això, passa el que passa.

- Què ha de fer ERC si condemnen Laura Borràs?

- És d’una claredat manifesta. Hem estat clars amb qualsevol cas de presumpta corrupció o favoritisme. Forma part del projecte republicà ensenyar que hi ha una altra manera de fer política que passa per defensar institucions transparents, demostrar com es gestionen, com es prenen les decisions, com s’inverteixen el diners públics i el rendiment de comptes. Tot el que fugi d’aquí, a nosaltres no ens representa ni hi podem donar suport. Hem sigut molt clars, forma part de l’essència d’ERC. No ens posem a la boca que som un partit amb 90 anys d’història sense cap cas de corrupció perquè sí, sinó pel nostre compromís col·lectiu de ser estrictes amb això. I de la mateixa manera que ho som amb nosaltres mateixos ho volem ser amb els nostres companys de viatge.

[Sobre el cas judicial que afecta Laura Borràs]"Hem estat clars amb qualsevol cas de presumpta corrupció o favoritisme"

- Això passaria per donar suport a retirar-li l’escó i que hagi de deixar de ser presidenta del Parlament?

- Com s’hagi de concretar.

- Se sent representada pel Consell per la República?

- És molt necessari tenir una plataforma externa que permeti preparar el camí cap a la República Catalana. Una altra lliçó del 2017 és que tot el que teníem preparat internament ha estat atacat per l’ofensiva de l’estat espanyol. Hem de tornar a reconstruir espais que siguin menys atacables. La repressió l’entenen com un instrument per fer política. A partir d’aquí, crec que hem de treballar amb més profunditat perquè sigui el Consell per la República sigui un espai més representatiu de tot l’independentisme. I, a poder ser, una mica més enllà amb gent que està a punt de fer el pas cap a l’independentisme.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació