20
de novembre
del
2021
Actualitzat
el
21
de novembre
a les
9:51h
En la negociació dels pressupostos de la Generalitat per al 2022 hi conflueixen bona part de les discrepàncies que ha exhibit l'independentisme en els últims anys. Les converses tenen tres dimensions: partides concretes incloses en els comptes, model de país -amb carpetes tan espinoses com el Hard Rock- i el futur del procés. En un moment en què el rumb cap a la independència no genera consens, les altres dues dimensions han adquirit un pes preponderant en la legislatura, i impacten en la relació entre ERC i Junts. El tercer actor en discòrdia, la CUP, va arrencar la negociació -discreta durant setmanes entre els anticapitalistes i la conselleria d'Economia- centrant-se més en els números que en l'horitzó polític del Govern, però en aquesta recta final reclama al president Pere Aragonès saber cap on va la majoria del 52%.
Una majoria obtinguda a les urnes el 14-F i cristal·litzada en la investidura del dirigent d'ERC, però que encara no s'ha articulat de manera operativa, com demostra la negociació dels pressupostos. Hi ha comissions incloses en l'acord entre els republicans i Junts, per exemple, que no s'han citat fins aquesta setmana, com és el cas de la que se centra en la comunicació. Aquestes són totes les qüestions que, per ara, separen ERC, Junts i la CUP a l'hora d'abordar una negociació que, com és habitual, va al límit.
Partides pressupostàries i fiscalitat
Una de les demandes que va fer arribar la CUP a Aragonès i al conseller d'Economia en la cita de dimarts a la tarda a Palau es basava en apujar l'IRPF al 5% de catalans amb més ingressos, per tal que el model fos més progressiu. Junts, però, ja ha deixat clar que no hi ha marge per una reforma fiscal -que tampoc voldria el PSC, ancorat en l'esmena a la totalitat a l'espera de rebre una trucada del Govern-, i ERC no s'ha pronunciat en públic. El retoc de l'IRPF a les rendes altes ha estat un dels habituals xocs entre socis de l'executiu des de l'etapa de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras.
En la resta de partides, la CUP ha estat sent exigent sobre la necessitat d'ampliar la partida en habitatge, que en l'acord d'investidura signat al març s'estipula en 1.000 milions d'euros. En el projecte inicial de Giró s'hi consignen 749 milions, però ja existeix el compromís d'arribar a l'objectiu marcat. En habitatge, però, no tot són els números: els anticapitalistes també reclamen que Junts retiri les set esmenes presentades a la futura llei catalana antidesnonaments, petició exigida abans per la PAH.
Model de país
Dijous a última hora, als passadissos del Parlament, un dirigent d'ERC feia aquest comentari sobre la reunió que havien celebrat, minuts abans, Junts i la CUP al Parlament: "Ja els han concedit aturar el Hard Rock?". La pregunta no és innocent: són conegudes les reticències republicanes al projecte, tot i que el Govern continua endavant amb el complex d'oci i joc al camp de Tarragona. Els anticapitalistes reclamen que s'aturi, no només que no s'hi apliqui cap partida pressupostària, mentre que Junts veu amb bons ulls -amb matisos- la possibilitat d'una inversió d'aquest tipus. En l'oferta enviada la setmana passada s'hi retiraven les partides vinculades al projecte, una aproximació que torna a quedar negre sobre blanc en l'oferta d'aquest divendres.
A banda de qüestions relacionades amb el Circuit de Catalunya, que depèn d'Empresa i Treball, la CUP també ha mostrat el rebuig al projecte de Jocs Olímpics Barcelona-Pirineus per al 2030. El Govern s'ha compromès a no fer res fins que se celebri la consulta ciutadana al territori, que l'alcaldessa Ada Colautambé voldria estendre a Barcelona. El Comitè Olímpic Internacional (COI) ja ha fet saber, per boca de Joan Antoni Samaranch, un dels seus membres, que només es podran fer els Jocs si generen "unanimitat", a diferència del que passa ara per les discrepàncies polítiques. La CUP també ha estat crítica amb l'ampliació del Prat, vista amb simpaties a Junts i al PSC.
Horitzó del procés
El debat de política general, a finals de setembre, va servir per constatar fins a quin punt l'independentisme estava dividit sobre la resolució del conflicte polític. ERC -amb una abstenció- i Junts -amb un vot en contra- es van oposar a fixar la data per un nou referèndum abans del 2025. Es queixaven tant del contingut de la proposta com pel fet que la coneguessin a través dels mitjans de comunicació i no dels òrgans de coordinació. Junts, a banda, sosté que només un referèndum acordat amb l'Estat i validat per la comunitat internacional pot substituir l'1-O, mentre que ERC centra tota l'estratègia en la taula de diàleg, a la qual Aragonès no posa terminis.
Tanmateix, els Govern -ho va avançar Marta Roviraen una entrevista a NacióDigital- ofereix un grup de treball sobre el referèndum en el marc del "nou embat", i també fiscalitzar la taula de diàleg el primer semestre del 2023. Junts es queixa en privat que no ha rebut cap notificació d'Aragonès sobre com avança el diàleg amb l'Estat, i recela de la negociació amb Pedro Sánchez. En el grup informal que es reuneix setmanalment per definir el futur del procés s'hi han tractat els grans conceptes, però s'hi aïllen qüestions del dia a dia com els pressupostos catalans i els de l'Estat. Potser perquè, a manca de diagnòstic compartit, són carpetes que encara aixequen discrepàncies.
Una majoria obtinguda a les urnes el 14-F i cristal·litzada en la investidura del dirigent d'ERC, però que encara no s'ha articulat de manera operativa, com demostra la negociació dels pressupostos. Hi ha comissions incloses en l'acord entre els republicans i Junts, per exemple, que no s'han citat fins aquesta setmana, com és el cas de la que se centra en la comunicació. Aquestes són totes les qüestions que, per ara, separen ERC, Junts i la CUP a l'hora d'abordar una negociació que, com és habitual, va al límit.
Partides pressupostàries i fiscalitat
Una de les demandes que va fer arribar la CUP a Aragonès i al conseller d'Economia en la cita de dimarts a la tarda a Palau es basava en apujar l'IRPF al 5% de catalans amb més ingressos, per tal que el model fos més progressiu. Junts, però, ja ha deixat clar que no hi ha marge per una reforma fiscal -que tampoc voldria el PSC, ancorat en l'esmena a la totalitat a l'espera de rebre una trucada del Govern-, i ERC no s'ha pronunciat en públic. El retoc de l'IRPF a les rendes altes ha estat un dels habituals xocs entre socis de l'executiu des de l'etapa de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras.
En la resta de partides, la CUP ha estat sent exigent sobre la necessitat d'ampliar la partida en habitatge, que en l'acord d'investidura signat al març s'estipula en 1.000 milions d'euros. En el projecte inicial de Giró s'hi consignen 749 milions, però ja existeix el compromís d'arribar a l'objectiu marcat. En habitatge, però, no tot són els números: els anticapitalistes també reclamen que Junts retiri les set esmenes presentades a la futura llei catalana antidesnonaments, petició exigida abans per la PAH.
Model de país
Dijous a última hora, als passadissos del Parlament, un dirigent d'ERC feia aquest comentari sobre la reunió que havien celebrat, minuts abans, Junts i la CUP al Parlament: "Ja els han concedit aturar el Hard Rock?". La pregunta no és innocent: són conegudes les reticències republicanes al projecte, tot i que el Govern continua endavant amb el complex d'oci i joc al camp de Tarragona. Els anticapitalistes reclamen que s'aturi, no només que no s'hi apliqui cap partida pressupostària, mentre que Junts veu amb bons ulls -amb matisos- la possibilitat d'una inversió d'aquest tipus. En l'oferta enviada la setmana passada s'hi retiraven les partides vinculades al projecte, una aproximació que torna a quedar negre sobre blanc en l'oferta d'aquest divendres.
A banda de qüestions relacionades amb el Circuit de Catalunya, que depèn d'Empresa i Treball, la CUP també ha mostrat el rebuig al projecte de Jocs Olímpics Barcelona-Pirineus per al 2030. El Govern s'ha compromès a no fer res fins que se celebri la consulta ciutadana al territori, que l'alcaldessa Ada Colautambé voldria estendre a Barcelona. El Comitè Olímpic Internacional (COI) ja ha fet saber, per boca de Joan Antoni Samaranch, un dels seus membres, que només es podran fer els Jocs si generen "unanimitat", a diferència del que passa ara per les discrepàncies polítiques. La CUP també ha estat crítica amb l'ampliació del Prat, vista amb simpaties a Junts i al PSC.
Horitzó del procés
El debat de política general, a finals de setembre, va servir per constatar fins a quin punt l'independentisme estava dividit sobre la resolució del conflicte polític. ERC -amb una abstenció- i Junts -amb un vot en contra- es van oposar a fixar la data per un nou referèndum abans del 2025. Es queixaven tant del contingut de la proposta com pel fet que la coneguessin a través dels mitjans de comunicació i no dels òrgans de coordinació. Junts, a banda, sosté que només un referèndum acordat amb l'Estat i validat per la comunitat internacional pot substituir l'1-O, mentre que ERC centra tota l'estratègia en la taula de diàleg, a la qual Aragonès no posa terminis.
Tanmateix, els Govern -ho va avançar Marta Roviraen una entrevista a NacióDigital- ofereix un grup de treball sobre el referèndum en el marc del "nou embat", i també fiscalitzar la taula de diàleg el primer semestre del 2023. Junts es queixa en privat que no ha rebut cap notificació d'Aragonès sobre com avança el diàleg amb l'Estat, i recela de la negociació amb Pedro Sánchez. En el grup informal que es reuneix setmanalment per definir el futur del procés s'hi han tractat els grans conceptes, però s'hi aïllen qüestions del dia a dia com els pressupostos catalans i els de l'Estat. Potser perquè, a manca de diagnòstic compartit, són carpetes que encara aixequen discrepàncies.