18
de novembre
del
2021
Actualitzat
a les
16:11h
Del referèndum acordat sobre la independència amb resposta binària i la República catalana sense trencar lligams amb Espanya defensats en l'ideari fundacional del 2017, a la taula de diàleg amb el govern espanyol que "reconegui la capacitat de decidir de la ciutadania de Catalunya" i l'aposta per una república plurinacional federal a Espanya. Aquest és el trajecte que ha fet Catalunya en Comú en la carpeta del conflicte entre Catalunya i l'Estat pel model territorial en els darrers quatre anys. El proper cap de setmana celebren la seva tercera assemblea, on aprovaran el nou rumb amb la mirada situada en les eleccions municipals i espanyoles del 2023 per consolidar-se com a espai amb Ada Colau i Yolanda Díaz al capdavant.
La ponència política que debatran els comuns, que continuaran sota la batuta del trident Ada Colau, Jéssica Albiach i Candela López, actualiza el seu projecte polític a partir de l'anàlisi que fan de com ha evolucionat la política catalana i espanyola des de la convulsa tardor del 2017. Es tracta d'un full de ruta que redefineix algunes de les icones defensades en el seu dia per Xavier Domènech -arquitecte del partit- com ara el referèndum pactat per cenyir-se a un escenari que consideren més possibilista. La resolució del conflicte es fia a una taula de diàleg que tingui com a destí final un acord que sigui referendat pels catalans.
No defineixen que aquest acord hagi de ser un nou Estatut -com plantegen entre bambolines alguns dirigents socialistes- ni tampoc el referèndum que reclama l'independentisme i que surt només mencionat per recordar que no és possible a "curt termini". Plantegen un estadi intermig amb cinc fites. D'entrada, que es reconegui Catalunya com a nació, fet que consideren que ha d'anar acompanyat d'una llei de plurilingüisme que blindi el model d'immersió a l'escola catalana. La segona fita passa per la fi de la judicialització. Entenen que els indults han estat "un bon començament" i assenyalen que cal continuar per la reforma del delicte de sedició, proposta que el PSOE manté bloquejada.
El tercer objectiu el situen en el camp competencial i en l'ampliació de l'autogovern. Defensen que Catalunya assoleixi les competències en matèria d'habitatge, energia, acollida de persones migrants i en gestió de trens, ports i aeroports. La quarta fita sosté que cal aprovar un nou model de finançament basat en la capacitat de la Generalitat per decidir sobre els seus tributs i el principi d'ordinalitat. El nou finançament és un propòsit que també es fa el PSOE però que no arrenca per la dificultat de teixir un consens entre els seus dirigents territorials. Per últim, els comuns recullen que l'acord assolit sobre aquestes quatre carpetes sigui votat pels catalans.
Més enllà de la taula de diàleg per desbloquejar el conflicte, el document que se sotmetrà a votació de les bases emplaça a tancar files al voltant de la república plurinacional federal, una proposta territorial que defineixen com a pròpia i que hauria d'articular-se a partir d'acords bilaterals amb l'Estat. Per arribar-hi, plantegen acabar amb la monarquia i que la Constitució defineixi Espanya com a Estat plurinacional. "Reconeixerà Catalunya com a nació, així com el seu dret a decidir, sens perjudici que altres nacions històriques puguin acollir-se també a aquest reconeixement", assegura el document.
Amb tot, els comuns reconeixen que aquest model territorial "no es pot impulsar de manera directa" sense que abans es produeixi un canvi en la correlació de forces a Espanya i sense les reformes polítiques, legals i institucionals necessàries. Tot i això, veuen en la taula de diàleg "l’oportunitat d’impulsar un seguit d’accions que comencin a assentar un canvi de signe en el conflicte polític i que posin la primera pedra per resoldre democràticament aquest contenciós".
Superar nostàlgies per teixir noves aliances elecotorals
L'assemblea dels comuns arrencarà dissabte i es clourà diumenge amb un macro acte polític amb la vicepresidenta del govern espanyol Yolanda Díaz com a convidada estrella. De fet, la ponència política especifica que guanyar l'any 2023 passa per fer Díaz la propera presidenta del govern espanyol. Avançant-se al procés del nou espai que impulsarà la dirigent a partir de l'any que ve, els comuns ja demanen "superar les nostàlgies de 2015 i entendre que el nou cicle no serà el de la irrupció" i que, per tant, s'haurà "d’anar molt més enllà de la resistència de la suma de sigles".
Tot un avís davant les reticències de Podem. "Caldrà, com ja va fer Catalunya en Comú al 2016, obrir-se a noves aliances que qualitativament representin molt més que la suma de les parts. I caldrà convertir un potencial lideratge en projecte i subjecte polític", conclouen. L'acte de Yolanda Díaz a València amb Ada Colau i altres dirigents ja va ser la primera pedra de la nova confluència que es posarà en marxa amb vocació de reunificar l'espai situat a l'esquerra del PSOE.
La ponència política que debatran els comuns, que continuaran sota la batuta del trident Ada Colau, Jéssica Albiach i Candela López, actualiza el seu projecte polític a partir de l'anàlisi que fan de com ha evolucionat la política catalana i espanyola des de la convulsa tardor del 2017. Es tracta d'un full de ruta que redefineix algunes de les icones defensades en el seu dia per Xavier Domènech -arquitecte del partit- com ara el referèndum pactat per cenyir-se a un escenari que consideren més possibilista. La resolució del conflicte es fia a una taula de diàleg que tingui com a destí final un acord que sigui referendat pels catalans.
No defineixen que aquest acord hagi de ser un nou Estatut -com plantegen entre bambolines alguns dirigents socialistes- ni tampoc el referèndum que reclama l'independentisme i que surt només mencionat per recordar que no és possible a "curt termini". Plantegen un estadi intermig amb cinc fites. D'entrada, que es reconegui Catalunya com a nació, fet que consideren que ha d'anar acompanyat d'una llei de plurilingüisme que blindi el model d'immersió a l'escola catalana. La segona fita passa per la fi de la judicialització. Entenen que els indults han estat "un bon començament" i assenyalen que cal continuar per la reforma del delicte de sedició, proposta que el PSOE manté bloquejada.
El tercer objectiu el situen en el camp competencial i en l'ampliació de l'autogovern. Defensen que Catalunya assoleixi les competències en matèria d'habitatge, energia, acollida de persones migrants i en gestió de trens, ports i aeroports. La quarta fita sosté que cal aprovar un nou model de finançament basat en la capacitat de la Generalitat per decidir sobre els seus tributs i el principi d'ordinalitat. El nou finançament és un propòsit que també es fa el PSOE però que no arrenca per la dificultat de teixir un consens entre els seus dirigents territorials. Per últim, els comuns recullen que l'acord assolit sobre aquestes quatre carpetes sigui votat pels catalans.
Més enllà de la taula de diàleg per desbloquejar el conflicte, el document que se sotmetrà a votació de les bases emplaça a tancar files al voltant de la república plurinacional federal, una proposta territorial que defineixen com a pròpia i que hauria d'articular-se a partir d'acords bilaterals amb l'Estat. Per arribar-hi, plantegen acabar amb la monarquia i que la Constitució defineixi Espanya com a Estat plurinacional. "Reconeixerà Catalunya com a nació, així com el seu dret a decidir, sens perjudici que altres nacions històriques puguin acollir-se també a aquest reconeixement", assegura el document.
Amb tot, els comuns reconeixen que aquest model territorial "no es pot impulsar de manera directa" sense que abans es produeixi un canvi en la correlació de forces a Espanya i sense les reformes polítiques, legals i institucionals necessàries. Tot i això, veuen en la taula de diàleg "l’oportunitat d’impulsar un seguit d’accions que comencin a assentar un canvi de signe en el conflicte polític i que posin la primera pedra per resoldre democràticament aquest contenciós".
Superar nostàlgies per teixir noves aliances elecotorals
L'assemblea dels comuns arrencarà dissabte i es clourà diumenge amb un macro acte polític amb la vicepresidenta del govern espanyol Yolanda Díaz com a convidada estrella. De fet, la ponència política especifica que guanyar l'any 2023 passa per fer Díaz la propera presidenta del govern espanyol. Avançant-se al procés del nou espai que impulsarà la dirigent a partir de l'any que ve, els comuns ja demanen "superar les nostàlgies de 2015 i entendre que el nou cicle no serà el de la irrupció" i que, per tant, s'haurà "d’anar molt més enllà de la resistència de la suma de sigles".
Tot un avís davant les reticències de Podem. "Caldrà, com ja va fer Catalunya en Comú al 2016, obrir-se a noves aliances que qualitativament representin molt més que la suma de les parts. I caldrà convertir un potencial lideratge en projecte i subjecte polític", conclouen. L'acte de Yolanda Díaz a València amb Ada Colau i altres dirigents ja va ser la primera pedra de la nova confluència que es posarà en marxa amb vocació de reunificar l'espai situat a l'esquerra del PSOE.