18
de novembre
del
2021
Actualitzat
el
19
de novembre
a les
10:18h
La incidència de la Covid no para de créixer des de mitjans d'octubre. El nombre de contagis augmenta de forma constant, però sense els increments sobtats i explosius de les diverses onades, i aquest cop l'evolució és força homogènia arreu del país, sense tantes diferències com anteriors ocasions -tot i que n'hi ha-. Tres de cada quatre comarques i ciutats, de fet, ja es troben en risc alt de rebrot.
La setmana en què es van detectar menys positius abans del canvi de tendència va ser la del 6 al 12 d'octubre, amb 1.617 casos detectats, i durant l'última setmana amb dades consolidades -del 8 al 14 de novembre- s'han superat de nou els 5.000, concretament 5.081. S'ha més que triplicat la incidència en aquest període, i els propers dies seguirà creixent, segons els resultats dels tests d'antígens a simptomàtics, que anticipen la progressió que ha d'emergir. Ara bé, no està clar si es tracta d'una sisena onada i, de ser-ho, les característiques són molt particulars, i no només per la velocitat més lenta amb què s'expandeix el coronavirus.
La vacunació ha canviat del tot el paradigma i la ràtio de casos greus en relació als infectats és ara molt menor que en qualsevol moment anterior. Els hospitalstot just han superat els 400 ingressats, menys d'una cinquantena més dels que hi havia en el moment del canvi de tendència, mentre que, a les UCI, fins i tot ara encara hi ha cinc crítics menys que llavors. El nombre de defuncions setmanals a causa de la Covid tampoc no arriba encara a la trentena i la taxa de positivitat es manté al 3,5%, per sota del 5% recomanat per mantenir controlada la pandèmia.
Sigui com sigui, el nombre de visites a l'atenció primària a causa del coronavirus ha crescut un 46,2% i preocupa fins a on pot arribar l'augment de casos, més lent que en les últimes etapes complicades però que potser durarà més temps -la segona i cinquena onada ja havien superat el pic a aquestes alçades-. És per això que la generalització del passaport Covid més enllà de l'oci nocturn és una opció que el Departament de Salut valora seriosament, en especial amb les vacances de Nadal a l'horitzó i amb l'experiència d'altres països de l'entorn.
Hi ha una desena de comarques, en tot cas, on el risc de rebrot encara no és alt, i fins i tot a tres és encara baix. Es tracta del Pallars Sobirà (0 punts de risc de rebrot), la Terra Alta (7) i l'Alta Ribagorça (12), mentre que n'hi ha 14, en canvi, on se supera els 200 punts, el doble del llindar de risc alt, en especial al Ripollès (785) i l'Alt Urgell (703).
Aquestes dues darreres comarques són precisament les que presenten una major incidència de contagis, amb una ràtio de 330,4 casos per 100.000 habitants al Ripollès i una de 163,1 a l'Alt Urgell. Són també molt elevades a l'Urgell (149,3), Osona (116), l'Alt Empordà (115,1) i la b (114,5), mentre que n'hi ha 13 que encara se situen per sota d'una ràtio de 50 casos, sobretot el Pallars Sobirà, on no se n'ha detectat cap durant l'última setmana, però també a la Terra Alta (ràtio de 9,1), l'Alt Camp (13,5) i el Moianès (22,1).
L'impacte de la pandèmia no és massa diferent a nivell regional, però sí que presenta algunes tendències pel que fa a regions sanitàries. La de Ponent, que ja és la que ha patit més en altres fases de la pandèmia, és ara també la que més positius detecta, essent l'única que, en el seu conjunt, supera els 100 casos setmanals per cada 100.000 habitants. En sentit contrari i com ja s'intueix al mapa anterior, el Camp de Tarragona és l'única regió amb una incidència inferior a 50 casos, mentre que les altres es troben en punts intermedis.
Pel que fa als 66 municipis catalans de més de 20.000 habitants, n'hi ha 34 amb una ràtio de contagis superior als 50 setmanals per cada 100.000 habitants i els altres 32 encara s'hi mantenen per sota. Aquells amb majors incidències són Sant Vicenç dels Horts (176,4), Olesa de Montserrat (168,9) i Sant Cugat del Vallès (142,8), i els que en tenen menys són Vila-seca (4,4), Esparreguera (13,7) i Montcada i Reixac (14,1). El següent gràfic mostra les dades de tots els municipis de més de 200 habitants, tant pel que fa a l'última setmana com des de l'inici de la pandèmia.
En relació al risc de rebrot -que sorgeix de compaginar les dades d'incidència a 14 dies i la velocitat de propagació-, n'hi ha 17 que encara no es troben en risc alt de rebrot, i fins i tot 4 d'aquestes es mantenen en nivell baix (Vila-seca, Montcada i Reixac, Valls i Esparreguera), però 17 més dupliquen el llindar dels 100 punts, sobretot Sant Vicenç dels Horts (672), Sant Cugat del Vallès (599), Pineda de Mar (500) i Manlleu (456).
Totes les dades a les comarques i ciutats -així com a altres municipis que, en algun moment de la pandèmia, han patit complicacions- es poden consultar en les següents taules interactives. Es pot reordenar la informació en cada columna per analitzar quins territoris se situen al capdavant i a la cua en cadascuna de les variables.
La setmana en què es van detectar menys positius abans del canvi de tendència va ser la del 6 al 12 d'octubre, amb 1.617 casos detectats, i durant l'última setmana amb dades consolidades -del 8 al 14 de novembre- s'han superat de nou els 5.000, concretament 5.081. S'ha més que triplicat la incidència en aquest període, i els propers dies seguirà creixent, segons els resultats dels tests d'antígens a simptomàtics, que anticipen la progressió que ha d'emergir. Ara bé, no està clar si es tracta d'una sisena onada i, de ser-ho, les característiques són molt particulars, i no només per la velocitat més lenta amb què s'expandeix el coronavirus.
La vacunació ha canviat del tot el paradigma i la ràtio de casos greus en relació als infectats és ara molt menor que en qualsevol moment anterior. Els hospitalstot just han superat els 400 ingressats, menys d'una cinquantena més dels que hi havia en el moment del canvi de tendència, mentre que, a les UCI, fins i tot ara encara hi ha cinc crítics menys que llavors. El nombre de defuncions setmanals a causa de la Covid tampoc no arriba encara a la trentena i la taxa de positivitat es manté al 3,5%, per sota del 5% recomanat per mantenir controlada la pandèmia.
Sigui com sigui, el nombre de visites a l'atenció primària a causa del coronavirus ha crescut un 46,2% i preocupa fins a on pot arribar l'augment de casos, més lent que en les últimes etapes complicades però que potser durarà més temps -la segona i cinquena onada ja havien superat el pic a aquestes alçades-. És per això que la generalització del passaport Covid més enllà de l'oci nocturn és una opció que el Departament de Salut valora seriosament, en especial amb les vacances de Nadal a l'horitzó i amb l'experiència d'altres països de l'entorn.
Hi ha una desena de comarques, en tot cas, on el risc de rebrot encara no és alt, i fins i tot a tres és encara baix. Es tracta del Pallars Sobirà (0 punts de risc de rebrot), la Terra Alta (7) i l'Alta Ribagorça (12), mentre que n'hi ha 14, en canvi, on se supera els 200 punts, el doble del llindar de risc alt, en especial al Ripollès (785) i l'Alt Urgell (703).
Aquestes dues darreres comarques són precisament les que presenten una major incidència de contagis, amb una ràtio de 330,4 casos per 100.000 habitants al Ripollès i una de 163,1 a l'Alt Urgell. Són també molt elevades a l'Urgell (149,3), Osona (116), l'Alt Empordà (115,1) i la b (114,5), mentre que n'hi ha 13 que encara se situen per sota d'una ràtio de 50 casos, sobretot el Pallars Sobirà, on no se n'ha detectat cap durant l'última setmana, però també a la Terra Alta (ràtio de 9,1), l'Alt Camp (13,5) i el Moianès (22,1).
L'impacte de la pandèmia no és massa diferent a nivell regional, però sí que presenta algunes tendències pel que fa a regions sanitàries. La de Ponent, que ja és la que ha patit més en altres fases de la pandèmia, és ara també la que més positius detecta, essent l'única que, en el seu conjunt, supera els 100 casos setmanals per cada 100.000 habitants. En sentit contrari i com ja s'intueix al mapa anterior, el Camp de Tarragona és l'única regió amb una incidència inferior a 50 casos, mentre que les altres es troben en punts intermedis.
Pel que fa als 66 municipis catalans de més de 20.000 habitants, n'hi ha 34 amb una ràtio de contagis superior als 50 setmanals per cada 100.000 habitants i els altres 32 encara s'hi mantenen per sota. Aquells amb majors incidències són Sant Vicenç dels Horts (176,4), Olesa de Montserrat (168,9) i Sant Cugat del Vallès (142,8), i els que en tenen menys són Vila-seca (4,4), Esparreguera (13,7) i Montcada i Reixac (14,1). El següent gràfic mostra les dades de tots els municipis de més de 200 habitants, tant pel que fa a l'última setmana com des de l'inici de la pandèmia.
En relació al risc de rebrot -que sorgeix de compaginar les dades d'incidència a 14 dies i la velocitat de propagació-, n'hi ha 17 que encara no es troben en risc alt de rebrot, i fins i tot 4 d'aquestes es mantenen en nivell baix (Vila-seca, Montcada i Reixac, Valls i Esparreguera), però 17 més dupliquen el llindar dels 100 punts, sobretot Sant Vicenç dels Horts (672), Sant Cugat del Vallès (599), Pineda de Mar (500) i Manlleu (456).
Totes les dades a les comarques i ciutats -així com a altres municipis que, en algun moment de la pandèmia, han patit complicacions- es poden consultar en les següents taules interactives. Es pot reordenar la informació en cada columna per analitzar quins territoris se situen al capdavant i a la cua en cadascuna de les variables.