Franco impune

Rep el butlletí cada matí al teu correu

El PSOE i Unides Podem tenen seriosos problemes per interpretar l'abast dels acords que subscriuen. Va passar amb la suposada derogació de la reforma laboral, també amb la regulació dels lloguers i, fins i tot, amb l'ingrés mínim vital, episodis en que van emergir lectures discrepants entre socis de pactes establerts prèviament. I la dissonància s'ha tornat a repetir en el tràmit de l'esmena conjunta a la llei de memòria democràtica que es discuteix al Congrés. L'endemà de presentar textos compartits que obrien la porta a investigar i jutjar crims del franquisme -per la reforma de la llei d'amnistia del 1977-, socialistes i morats s'han contradit. El PSOE entén que l'esmena no modificarà el règim penal actual, que ha impedit jutjar atrocitats de la dictadura, mentre que Unides Podem considera que permet afrontar una relectura dels delictes comesos pel règim. 

És cert que perquè passi el que pretén la formació capitanejada per Yolanda Díaz -que les modificacions a la llei de memòria tinguin conseqüències jurídiques- s'han d'alinear molts condicionants. La majoria dels franquistes que van cometre crims han mort i caldria que el Tribunal Constitucional assumís una interpretació diferent de la que ha desplegat fins ara, un canvi de posicionament que seria més viable amb majoria progressista. El ministre Félix Bolaños es va encarregar de posar aigua al vi aquest dijous a les aspiracions del soci del govern de coalició. Segons el parer socialista, l'entrada en vigor de la nova normativa no canviarà res de forma significativa, per la impossibilitat afegida -va afegir Bolaños- d'aplicar la retroactivitat en legislació penal.

Canvis limitats, doncs, amb més recorregut en termes de restitució moral de les víctimes i els seus familiars que en processos penals. L'ambició del gest polític que s'havia intuït aquesta setmana -que el govern espanyol explorés per primer cop des de la Transició un sender per esquivar al llei d'amnistia i castigar els crims del franquisme- s'ha esbravat. I persisteix l'anomalia. Espanya continua esquivant, a diferència d'altres països que han viscut etapes dictatorials, la revisió penal del seu passat fosc. Per trobar justícia, les víctimes han hagut de buscar empara a l'Argentina, mentre a l'Estat es mantenien condecoracions a torturadors, es recuperaven noms de carrers de generals que van impulsar Franco i es percebia l'alè de l'extrema dreta al carrer.

Espanya continua sent una democràcia tendra, que no ha resolt debats de base sobre la seva memòria ni atén amb normalitat la singularitat territorial, de la mateixa manera que persisteixen dèficits en la separació de poders, com es demostra a l'administració de justícia. L'amnistia va ser molt més que un pacte d'estat per evitar temptacions dels qui no destacaven per les seves credencials democràtiques; va permetre segellar per anys i panys les esquerdes per passar comptes als excessos comesos pel règim. I tan impregnat va quedar el relat col·lectiu dels suposats perills de l'exercici de memòria que la política espanyola ha defugit sistemàticament la valentia, i la justícia ha fet la resta.

» A Catalunya, l'interès està centrat en la negociació dels pressupostos, que aquesta setmana s'ha enverinat. La data límit de dilluns, que tanca el període per a la presentació d'esmenes a la totalitat als comptes, ha obligat el Govern a explorar alternatives per facilitar-ne la tramitació. Les converses amb la CUP encara no troben un desllorigador i els comuns ja han entrat en el terreny de les concrecions amb l'executiu. És el pla B de Pere Aragonès, sobre qui Junts ha començat a carregar la responsabilitat d'una solució satisfactòria. Diuen a Junts que el president és qui va firmar el pacte d'investidura amb la CUP i també qui va estendre la mà als comuns, per bé que Economia s'ha arremangat a negociar-hi aquest dijous. En els pressupostos hi ha milions en joc, però dels moviments també en brolla el càlcul partidista. Es calculen danys i beneficis, amb el cicle electoral del 2023 ben present. Us n'explicarem la resolució.  
 

---

Avui no et perdis

»El Govern madura la contraoferta a la CUP amb cessions en habitatge i procés; per Oriol March.

» Opinió: «La llum de Ponsatí»; per Francesc-Marc Álvaro.

»El full de ruta dels comuns s'aferra a la taula de diàleg i descarta el referèndum a curt termini; per Sara González.

»El TSJC rebutja la querella contra Aragonès pels avals del Tribunal de Comptes; per Bernat Surroca.

» Mapes | Tres de cada quatre comarques i ciutats es troben ja en risc alt de rebrot; per Roger Tugas Vilardell.

»Les vacunes de Pfizer i Moderna poden provocar falsos positius de Covid-19; per Víctor Rodrigo.

»La tercera dosi s'haurà d'administrar «tard o d'hora» a la majoria de la població, segons l'EMA; per Víctor Rodrigo.

»Com pots obtenir el certificat Covid; per Jordi Velert.

»Investiguen un brot de legionel·losi amb 26 afectats al Vallès Oriental; per Albert Vilanova.

»Calviño confia que la CEOE s'afegeixi a l'acord de pensions abans que acabi l'any.

»Tensió migratòria entre Bielorússia i la UE: les claus geopolítiques; per Catalonia Global Institute.

» Secció Jo competeixo | «Carles Porta o la fragilitat del català»; per Modernet.

» Secció Futbolítica | «Una mirada futbolística al martiri de Vukovar»; per Ramon Usall.
 

---

 El passadís

Eva Parera combina la tasca de diputada independent del PP al Parlament amb la de regidora de Barcelona pel Canvi a l'Ajuntament de la capital catalana. Els equilibris de responsabilitats no sempre són senzills i, en ocasions, també comporten certes incoherències polítiques. És el que va passar aquest dimecres. Parera va haver d'atendre la seva tasca parlamentària en el ple de la cambra catalana -marcada pel debat sobre els pressupostos a la sessió de control- i, en la mateixa jornada, es va convertir en protagonista del primer tràmit del pressupost de Barcelona en comissió. Perquè van ser els vots del grup que capitaneja Parera els que van facilitar que el govern d'Ada Colau superés el primer escull per validar els comptes del consistori. I, en canvi, el PP -una força de la qual n'és diputada al Parlament- es va oposar a la tramitació dels pressupostos del govern municipal. En el que sí que coincideixen Parera i el PP a Barcelona és que l'Ajuntament ha de reduir la càrrega fiscal als ciutadans, per la via de les ordenances.

Vist i llegit

Avui recuperem un treball periodístic publicat temps enrere, però que ha estat guardonat aquesta setmana amb el Premi Boehringer Ingelheim al periodisme i divulgació en salut. Es tracta del reportatge interactiu Cos de dona, medicina d’home, de la periodista Lara Bonilla, del diari Ara, amb il·lustracions de Carmen Casado. La documentació recollida per Bonilla posa el focus en la perpetuació d'una medicina androcèntrica, que investiga pensant en el cos dels homes per després extrapolar-ne els resultats a les dones, sense tenir en compte el condicionant que poden suposar les diferències biològiques en l'efectivitat dels tractaments. És una més de les desigualtats persistents en salut, en aquest cas, per qüestió de gènere. Una excel·lent tasca periodística, que val la pena tornar a llegir.

 El nom propi

La figura d'Antoni Gaudí mereixia una revisió crítica fugint dels tòpics. És el que proposa el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) en l'exposició monogràfica estrenada aquest dijous, que permet fer un recorregut per la vida i obra de l'arquitecte a partir de 650 obres que connecten amb el seu mestratge. La mostra, una coproducció amb el Museu d'Orsay de París -on s'exhibirà a partir de la primavera-, viatja des dels anys de formació de l'artista fins al final de la seva etapa productiva. Les peces que s'hi poden veure, situades en el context social en el qual Gaudí va progressar, pertanyen al fons del MNAC i a préstecs de fins a 74 institucions.

 Els imperdibles

Amb el permís del derbi de dissabte al vespre entre Barça i Espanyol -el mètode de Xavi, que debuta a la banqueta del Camp Nou, és la solució futbolística que requeria el club-, la recomanació d'aquesta setmana passa per la literatura d'espionatge de Ben Macintyre. En aquesta columna ja hem destacat altres títols celebrats de de l'historiador, com Un espía entre amigos o Agente Sonya, però aquest divendres proposem el llibreEspía y traidor, que recupera el cas d'Oleg Gordievski, un alt càrrec del KGB que va actuar com a informador dels serveis secrets britànics. Els informes de Gordievski acabaven a la taula de Margaret Thacther i van servir per advertir Downing Street dels perills d'un desastre nuclear en l'etapa final de la Guerra Freda. Com en tots els treballs de Macintyre, brollen els detalls i abunda la documentació per aprofundir en el protagonista d'una història real i en el context polític en el qual va actuar. Bon cap de setmana! 

 ​