17
de novembre
del
2021
El compte enrere per encarrilar la tramitació dels pressupostos s'ha posat en marxa. I el Govern ha formalitzat l'ampliació del ventall de socis que el poden fer possible. Després de constatar les exigències de la CUP un cop presentada l'esmena a la totalitat als comptes i en paral·lel a la negociació amb els anticapitalistes, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha encetat converses formals amb els comuns, que tindran continuïtat aquest dijous amb nous contactes, ja entre els equips negociadors. El conseller d'Economia, Jaume Giró, no hi ha estat present -segons fonts oficials, perquè no s'hi havien de concretar partides-, per bé que En Comú Podem ha deixat clar que el diàleg es formalitzarà amb Presidència i Economia. De l'equació en queda exclòs el PSC. Així li ha comunicat Aragonès a Salvador Illa en el contacte privat que han mantingut en el Parlament, descrit per les dues parts com a "cordial".
El president català, que ha pres protagonisme en la negociació -tal com li reclamava Junts- voldria sumar comuns i CUP en la tramitació dels comptes, per bé que l'alternativa de la formació liderada per Jéssica Albiach s'ha estudiat en plenes dificultats per convèncer els anticapitalistes. Albiach, acompanyat pels diputats David Cid i Joan Carles Gallego, han mantingut una conversa de més d'una hora amb Aragonès, que ha coincidit en el temps amb el "no" d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona per tramitar els pressupostos d'Ada Colau. Els comuns demanen al Govern recursos per als projectes de dentista públic i psicòleg públic, una aposta per una llei de barris verds, inversions ferroviàries i un pla per a l'impuls de la reindustrialització de Catalunya. Són peticions que a Palau entenen que no són incompatibles amb les que formula la CUP.
"Ens hauria agradat que això s'hagués produït abans", han apuntat fonts d'En Comú Podem en relació a la iniciativa desplegada pel president. Abans de la reunió amb els comuns, a Palau s'havia reunit l'anomenat 3x3, el mecanisme de coordinació d'ERC i Junts, amb presència d'Aragonès i Giró, per projectar escenaris. A la tarda, als passadissos del Parlament també hi ha fet acte de presència Jordi Sànchez, secretari general de la formació de Carles Puigdemont.
El pla B a la CUP es va debatre en la reunió que van celebrar les cúpules d'ERC i Junts tot just conèixer la voluntat dels anticapitalistes de presentar esmena a la totalitat. Aragonès, segons fonts coneixedores de la trobada, ja va verbalitzar que obriria converses amb els comuns, als quals ja va voler sumar -sense èxit- a la majoria de la investidura. En aquella ocasió, una de les peticions dels d'Albiach era excloure Junts de l'equació, una petició que va enervar la formació que comanda orgànicament Sànchez. Quan Aragonès ha fet oficial aquest dimecres al ple l'oferta als comuns per negociar, Albert Batet -present en la gran majoria de reunions d'alt nivell dels últims dies- ha fet constar que no era "acordada".
Fonts de Palau assenyalen, en aquest sentit, que si ERC ja ha clarificat en públic i en privat que els comuns són la via per esquivar el bloqueig -per ara vigent- de la CUP, per la banda de Junts es prefereix el PSC. En públic, el partit de Carles Puigdemont insisteix en el discurs de preservar la majoria del 52%, i continuen reclamant a Aragonès que resolgui la situació. Tanmateix, també hi ha veus de la formació que veuen amb recel estar tan "pendents" de la CUP, i recorden que va ser el líder d'ERC qui va apostar pels anticapitalistes en primera instància per negociar la investidura. Malgrat el que es pugui defensar en privat sobre un futur allunyament de la CUP o un acostament tàcit cap al PSC, la prioritat és l'acord amb els anticapitalistes.
Una de les queixes que els de Puigdemont emeten en privat coincideixen amb el diagnòstic de la CUP sobre el paper d'Aragonès en clau de procés. Troben a faltar informació sobre la taula de diàleg -des de Junts assenyalen que no han rebut cap novetat de Palau al respecte- i preferirien un mecanisme de fiscalització sobre la mesa de negociació amb l'Estat. Per acostar la CUP als pressupostos -demana concrecions sobre el referèndum-, un dels arguments que ERC ha traslladat als anticapitalistes és la creació d'un grup de treball per aquest referèndum -així ho indica Marta Rovira en una entrevista a NacióDigital-, a més de la creació d'un espai de seguiment de la taula de diàleg formada per les forces independentistes.
"Només el president pot dotar de rumb la legislatura", remarquen a Junts. Des que en el debat de política general al Parlament es va tombar la proposta de referèndum de la CUP no hi ha hagut més reunions del mecanisme informal que té en marxa l'independentisme per coordinar-se. S'avança en el diagnòstic, però encara no hi ha recepta pactada per superar el bloqueig actual. I els pressupostos ha esdevingut un escull que ha posat en dubte la vigència de la majoria del 52%.
Negociació oberta fins dilluns
El nus de les negociacions pels comptes convida a pensar en una resolució in extremis en el capítol de presentació d'esmenes a la totalitat. El termini per registrar-les -i també per retirar les que ja estan presentades- finalitza dilluns al matí. I aquest és el llindar amb el qual ha de negociar el Govern, que voldria avançar de forma significativa abans que finalitzi el ple d'aquest dijous al Parlament.
De moment, fonts de la CUP han apuntat que les assemblees podrien tenir de nou l'última paraula. La Coordinadora Oberta Parlamentària (COP) -que agrupa diputats i representants de les onze formacions que donen suport a la CUP- es reunirà a finals de setmana per valorar l'estat de les negociacions amb el Govern i decidir com es traslladar la pregunta a les bases, que haurien de decidir abans de dilluns.
I, al marge de les concrecions sobre el procés, quines prioritats fixa la CUP? La primera, les polítiques d'habitatge. Els anticapitalistes recorden que l'única xifra concreta inclosa en l'acord d'investidura se cenyia a aquest àmbit, i implicava que el pressupost s'enfilés als 1.000 milions, xifra que el projecte no satisfà. Aquest és un dels aspectes en els quals es veu marge des de Palau, segons detallen les fonts consultades per NacióDigital. També sobre habitatge, els diputats cupaires fan una demanda explícita a Junts: que retirin les esmenes a la futura llei antidesnonaments catalana que s'està tramitant al Parlament. Aquestes esmenes, que han estat molt criticades per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), impulsora del text, perquè van encaminades -segons la CUP- a protegir els grans tenidors.
Més enllà de la carpeta d'habitatge, hi ha una petició explícita de retocar els trams de l'IRPF per tal que el 5% dels catalans amb més ingressos hagin d'aportar més quantitat a les arques públiques, però en aquest aspecte hi ha poc marge -en això coincideixen tant Junts com ERC- perquè caldria obrir de nou tota la llei d'acompanyament dels pressupostos, on no hi ha previst cap retoc rellevant en clau fiscal. Els de Puigdemont, per exemple, s'hi han oposat amb vehemència, encara més després que el Tribunal Constitucional (TC) tombés la rebaixa a les rendes baixes inclosa en els pressupostos del 2020. "En aquest país cal redistribuir millor", remarquen des de les files de la CUP, que indica que la "immensa majoria" del país no es veuria afectada per la reforma que defensen.
En el que els anticapitalistes han mostrat oposició frontal ha estat en la reclamació d’un pas enrere de la Generalitat en els Jocs Olímpics d’Hivern, el Hard Rock o el recursos destinats al Circuit de Catalunya. En la sessió de control al Govern -en l'inici d'una jornada llarga de contactes al Parlament-, Giró ja havia exposat que el projecte del Centre Reacreatiu i Turístic de Vila-seca i Salou feia passos endavant en el seu procés de tramitació urbanística. El suport de la CUP als comptes no és clar. I al Govern ja ha explorat un pla B, amb protagonisme d'Aragonès. El que li demanava Junts.
El president català, que ha pres protagonisme en la negociació -tal com li reclamava Junts- voldria sumar comuns i CUP en la tramitació dels comptes, per bé que l'alternativa de la formació liderada per Jéssica Albiach s'ha estudiat en plenes dificultats per convèncer els anticapitalistes. Albiach, acompanyat pels diputats David Cid i Joan Carles Gallego, han mantingut una conversa de més d'una hora amb Aragonès, que ha coincidit en el temps amb el "no" d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona per tramitar els pressupostos d'Ada Colau. Els comuns demanen al Govern recursos per als projectes de dentista públic i psicòleg públic, una aposta per una llei de barris verds, inversions ferroviàries i un pla per a l'impuls de la reindustrialització de Catalunya. Són peticions que a Palau entenen que no són incompatibles amb les que formula la CUP.
"Ens hauria agradat que això s'hagués produït abans", han apuntat fonts d'En Comú Podem en relació a la iniciativa desplegada pel president. Abans de la reunió amb els comuns, a Palau s'havia reunit l'anomenat 3x3, el mecanisme de coordinació d'ERC i Junts, amb presència d'Aragonès i Giró, per projectar escenaris. A la tarda, als passadissos del Parlament també hi ha fet acte de presència Jordi Sànchez, secretari general de la formació de Carles Puigdemont.
El pla B a la CUP es va debatre en la reunió que van celebrar les cúpules d'ERC i Junts tot just conèixer la voluntat dels anticapitalistes de presentar esmena a la totalitat. Aragonès, segons fonts coneixedores de la trobada, ja va verbalitzar que obriria converses amb els comuns, als quals ja va voler sumar -sense èxit- a la majoria de la investidura. En aquella ocasió, una de les peticions dels d'Albiach era excloure Junts de l'equació, una petició que va enervar la formació que comanda orgànicament Sànchez. Quan Aragonès ha fet oficial aquest dimecres al ple l'oferta als comuns per negociar, Albert Batet -present en la gran majoria de reunions d'alt nivell dels últims dies- ha fet constar que no era "acordada".
Fonts de Palau assenyalen, en aquest sentit, que si ERC ja ha clarificat en públic i en privat que els comuns són la via per esquivar el bloqueig -per ara vigent- de la CUP, per la banda de Junts es prefereix el PSC. En públic, el partit de Carles Puigdemont insisteix en el discurs de preservar la majoria del 52%, i continuen reclamant a Aragonès que resolgui la situació. Tanmateix, també hi ha veus de la formació que veuen amb recel estar tan "pendents" de la CUP, i recorden que va ser el líder d'ERC qui va apostar pels anticapitalistes en primera instància per negociar la investidura. Malgrat el que es pugui defensar en privat sobre un futur allunyament de la CUP o un acostament tàcit cap al PSC, la prioritat és l'acord amb els anticapitalistes.
Una de les queixes que els de Puigdemont emeten en privat coincideixen amb el diagnòstic de la CUP sobre el paper d'Aragonès en clau de procés. Troben a faltar informació sobre la taula de diàleg -des de Junts assenyalen que no han rebut cap novetat de Palau al respecte- i preferirien un mecanisme de fiscalització sobre la mesa de negociació amb l'Estat. Per acostar la CUP als pressupostos -demana concrecions sobre el referèndum-, un dels arguments que ERC ha traslladat als anticapitalistes és la creació d'un grup de treball per aquest referèndum -així ho indica Marta Rovira en una entrevista a NacióDigital-, a més de la creació d'un espai de seguiment de la taula de diàleg formada per les forces independentistes.
"Només el president pot dotar de rumb la legislatura", remarquen a Junts. Des que en el debat de política general al Parlament es va tombar la proposta de referèndum de la CUP no hi ha hagut més reunions del mecanisme informal que té en marxa l'independentisme per coordinar-se. S'avança en el diagnòstic, però encara no hi ha recepta pactada per superar el bloqueig actual. I els pressupostos ha esdevingut un escull que ha posat en dubte la vigència de la majoria del 52%.
Negociació oberta fins dilluns
El nus de les negociacions pels comptes convida a pensar en una resolució in extremis en el capítol de presentació d'esmenes a la totalitat. El termini per registrar-les -i també per retirar les que ja estan presentades- finalitza dilluns al matí. I aquest és el llindar amb el qual ha de negociar el Govern, que voldria avançar de forma significativa abans que finalitzi el ple d'aquest dijous al Parlament.
De moment, fonts de la CUP han apuntat que les assemblees podrien tenir de nou l'última paraula. La Coordinadora Oberta Parlamentària (COP) -que agrupa diputats i representants de les onze formacions que donen suport a la CUP- es reunirà a finals de setmana per valorar l'estat de les negociacions amb el Govern i decidir com es traslladar la pregunta a les bases, que haurien de decidir abans de dilluns.
I, al marge de les concrecions sobre el procés, quines prioritats fixa la CUP? La primera, les polítiques d'habitatge. Els anticapitalistes recorden que l'única xifra concreta inclosa en l'acord d'investidura se cenyia a aquest àmbit, i implicava que el pressupost s'enfilés als 1.000 milions, xifra que el projecte no satisfà. Aquest és un dels aspectes en els quals es veu marge des de Palau, segons detallen les fonts consultades per NacióDigital. També sobre habitatge, els diputats cupaires fan una demanda explícita a Junts: que retirin les esmenes a la futura llei antidesnonaments catalana que s'està tramitant al Parlament. Aquestes esmenes, que han estat molt criticades per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), impulsora del text, perquè van encaminades -segons la CUP- a protegir els grans tenidors.
Més enllà de la carpeta d'habitatge, hi ha una petició explícita de retocar els trams de l'IRPF per tal que el 5% dels catalans amb més ingressos hagin d'aportar més quantitat a les arques públiques, però en aquest aspecte hi ha poc marge -en això coincideixen tant Junts com ERC- perquè caldria obrir de nou tota la llei d'acompanyament dels pressupostos, on no hi ha previst cap retoc rellevant en clau fiscal. Els de Puigdemont, per exemple, s'hi han oposat amb vehemència, encara més després que el Tribunal Constitucional (TC) tombés la rebaixa a les rendes baixes inclosa en els pressupostos del 2020. "En aquest país cal redistribuir millor", remarquen des de les files de la CUP, que indica que la "immensa majoria" del país no es veuria afectada per la reforma que defensen.
En el que els anticapitalistes han mostrat oposició frontal ha estat en la reclamació d’un pas enrere de la Generalitat en els Jocs Olímpics d’Hivern, el Hard Rock o el recursos destinats al Circuit de Catalunya. En la sessió de control al Govern -en l'inici d'una jornada llarga de contactes al Parlament-, Giró ja havia exposat que el projecte del Centre Reacreatiu i Turístic de Vila-seca i Salou feia passos endavant en el seu procés de tramitació urbanística. El suport de la CUP als comptes no és clar. I al Govern ja ha explorat un pla B, amb protagonisme d'Aragonès. El que li demanava Junts.