17
de novembre
del
2021
Actualitzat
el
18
de novembre
a les
16:11h
L'increment de contagis de coronavirus a Catalunya és una evidència, des de mitjans d'octubre. Per aquest motiu, el Departament de Salut estudia diversificar l'ús del passaport Covid més enllà de l'oci nocturn i sobrevola el dubte de si ja s'ha iniciat una sisena onada que, per ara, els experts no identifiquen com a tal. L'horitzó del Nadal preocupa, així com la realitat que estan vivint països de l'entorn. Ara bé, si es compara l'actual increment amb el de les anteriors onades, les semblances són molt limitades, tal com es pot comprovar en el següent gràfic interactiu, el qual mostra l'evolució recent (línia blava) junt amb la dels anteriors rebrots (en vermell) -la primera onada és incomparable, ja que no se'n disposa de dades fiables-. Amb els botons superiors, es pot variar l'indicador a contrastar, des de contagis a ingressats, morts o ràtio de positivitat als testos.
Com ja han argumentat diversos experts, eventuals onades que puguin venir seran absolutament diferents a les anteriors, bàsicament pel procés avançat de vacunació, ja que prop del 75% de la població ja ha assolit la pauta completa, així com gairebé el 84% dels catalans de 12 anys i més, aquells que per ara poden fer-ho. Són percentatges superiors als de la majoria d'estats del continent, alguns dels quals han vist increments de casos molt majors i ja han hagut de prendre mesures més dràstiques. Igualment, fins i tot aquelles persones que, malgrat vacunades, s'han infectat estan patint patologies menys greus, fet que minimitza el risc de tornar a col·lapsar els hospitals o fins i tot disparar els morts.
Sigui com sigui, la incidència de positius va començar a repuntar a l'entorn del 12 d'octubre, punt d'inflexió des del qual han passat ja 32 dies consolidats, prop d'un mes. Des de llavors, el nombre de contagis s'ha triplicat, passant d'una ràtio de 20,8 setmanals per cada 100.000 habitants a una de 62,2, a data de 13 de novembre. Es tracta d'un increment notable, però molt inferior al de les anteriors onades.
A aquestes alçades, de fet, la segona i la cinquena onades (la d'octubre de 2020 i la de juliol passat, respectivament) ja havien superat el seu pic i la incidència queia, i en la tercera onada (de desembre passat) estava a punt de fer-ho, havent assolit en tots els casos un ascens molt més accentuat. Només la quarta onada (a l'entorn de l'última Setmana Santa) és comparable, pel que fa a augment de contagis, i precisament molts experts qüestionen que aquesta es tractés realment d'una onada, més enllà d'un cert repunt. El següent gràfic mostra de forma més sintètica l'evolució comparat dels diversos indicadors durant els 32 dies posteriors a l'inici de cada onada i actualment.
Com es constata, l'increment recent de 41,4 punts en la ràtio de casos és quasi 15 cops inferior al de la cinquena onada i vuit cops menor que en la segona. Pel que fa a les patologies greus, però, la diferència és encara més notable, com també evidencien els dos anteriors gràfics. Si ara s'havien sumat tan sols 13 nous hospitalitzats fins al 13 de novembre, la segona onada havia augmentat la pressió hospitalària en 1.631 nous ingressats. Ni punt de comparació, tampoc amb els 884 més de la cinquena onada, els 714 més de la tercera o fins i tot els 136 més de la quarta.
La vacuna evita casos greus
El fet que el nivell de vacunació fos molt menor durant la quarta onada va provocar que l'increment d'ingressats fos deu cops superior a l'actualitat, malgrat que l'evolució en contagis fos molt similar. Evidència de l'èxit en la protecció que atorga el tractament, com també ocorre en les UCI. De fet, encara ara hi ha menys pacients crítics per Covid que el 12 d'octubre, mentre que les últimes tres onades en van sumar entre 73 i 89 de nous durant el primer mes. I en la segona onada, en van ser 304 més.
És interessant constatar també com, malgrat que la cinquena onada va ser la que va comportar de llarg un major augment de contagis, no despunta tant en ingressats, ja que els casos afectaven majoritàriament a gent més jove. Ocorre el mateix amb les defuncions, ja que, si bé el nombre de morts setmanals va créixer en 229 durant el primer mes de la segona onada i en 72 en la tercera, només ho va fer en 35 en la cinquena i, amb l'actual increment, tan sols hi ha ara sis difunts setmanals més. Durant la quarta onada, en tot cas, van seguir reduint-se.
La pandèmia, per ara controlada
Finalment, pel que fa a la taxa de positivitat dels testos, la diferència és també notable. La recomanació és que no superi el 5% per considerar que la pandèmia està controlada i no s'escapen massa contagis, i això ara encara no ha passat, ja que tan sols ha pujat de l'1,52% al 3,43%. L'esforç del sistema sanitari per contenir el coronavirus és notori, en aquest sentit. En totes les onades, però, ja s'havia sobrepassat de llarg aquest llindar i, excepte la quarta, també el del 10%. Fins i tot després d'un mes de cinquena onada, la taxa de positius era del 21,9%, absolutament fora de control.
Aquestes dades evidencien que, malgrat que la situació empitjora, no és comparable amb altres moments complicats recents. I probablement no ho arribarà a ser, ja que les vacunes eleven un mur difícil de superar i prevenen sobretot de patologies greus que puguin col·lapsar hospitals. Ara bé, això no permet abaixar la guàrdia. Si l'augment es manté constant, amb la baixada de temperatures i les festes de Nadal a l'horitzó, l'atenció primària sí que podria tensionar-se, motiu pel qual és probable que el Govern prengui mesures per evitar-ho. Durant l'última setmana, de fet, el nombre de visites a l'atenció primària a causa de la Covid ha augmentat un 46,2%, de les 21.250 fins a les 31.069.
Com ja han argumentat diversos experts, eventuals onades que puguin venir seran absolutament diferents a les anteriors, bàsicament pel procés avançat de vacunació, ja que prop del 75% de la població ja ha assolit la pauta completa, així com gairebé el 84% dels catalans de 12 anys i més, aquells que per ara poden fer-ho. Són percentatges superiors als de la majoria d'estats del continent, alguns dels quals han vist increments de casos molt majors i ja han hagut de prendre mesures més dràstiques. Igualment, fins i tot aquelles persones que, malgrat vacunades, s'han infectat estan patint patologies menys greus, fet que minimitza el risc de tornar a col·lapsar els hospitals o fins i tot disparar els morts.
Sigui com sigui, la incidència de positius va començar a repuntar a l'entorn del 12 d'octubre, punt d'inflexió des del qual han passat ja 32 dies consolidats, prop d'un mes. Des de llavors, el nombre de contagis s'ha triplicat, passant d'una ràtio de 20,8 setmanals per cada 100.000 habitants a una de 62,2, a data de 13 de novembre. Es tracta d'un increment notable, però molt inferior al de les anteriors onades.
A aquestes alçades, de fet, la segona i la cinquena onades (la d'octubre de 2020 i la de juliol passat, respectivament) ja havien superat el seu pic i la incidència queia, i en la tercera onada (de desembre passat) estava a punt de fer-ho, havent assolit en tots els casos un ascens molt més accentuat. Només la quarta onada (a l'entorn de l'última Setmana Santa) és comparable, pel que fa a augment de contagis, i precisament molts experts qüestionen que aquesta es tractés realment d'una onada, més enllà d'un cert repunt. El següent gràfic mostra de forma més sintètica l'evolució comparat dels diversos indicadors durant els 32 dies posteriors a l'inici de cada onada i actualment.
Com es constata, l'increment recent de 41,4 punts en la ràtio de casos és quasi 15 cops inferior al de la cinquena onada i vuit cops menor que en la segona. Pel que fa a les patologies greus, però, la diferència és encara més notable, com també evidencien els dos anteriors gràfics. Si ara s'havien sumat tan sols 13 nous hospitalitzats fins al 13 de novembre, la segona onada havia augmentat la pressió hospitalària en 1.631 nous ingressats. Ni punt de comparació, tampoc amb els 884 més de la cinquena onada, els 714 més de la tercera o fins i tot els 136 més de la quarta.
La vacuna evita casos greus
El fet que el nivell de vacunació fos molt menor durant la quarta onada va provocar que l'increment d'ingressats fos deu cops superior a l'actualitat, malgrat que l'evolució en contagis fos molt similar. Evidència de l'èxit en la protecció que atorga el tractament, com també ocorre en les UCI. De fet, encara ara hi ha menys pacients crítics per Covid que el 12 d'octubre, mentre que les últimes tres onades en van sumar entre 73 i 89 de nous durant el primer mes. I en la segona onada, en van ser 304 més.
És interessant constatar també com, malgrat que la cinquena onada va ser la que va comportar de llarg un major augment de contagis, no despunta tant en ingressats, ja que els casos afectaven majoritàriament a gent més jove. Ocorre el mateix amb les defuncions, ja que, si bé el nombre de morts setmanals va créixer en 229 durant el primer mes de la segona onada i en 72 en la tercera, només ho va fer en 35 en la cinquena i, amb l'actual increment, tan sols hi ha ara sis difunts setmanals més. Durant la quarta onada, en tot cas, van seguir reduint-se.
La pandèmia, per ara controlada
Finalment, pel que fa a la taxa de positivitat dels testos, la diferència és també notable. La recomanació és que no superi el 5% per considerar que la pandèmia està controlada i no s'escapen massa contagis, i això ara encara no ha passat, ja que tan sols ha pujat de l'1,52% al 3,43%. L'esforç del sistema sanitari per contenir el coronavirus és notori, en aquest sentit. En totes les onades, però, ja s'havia sobrepassat de llarg aquest llindar i, excepte la quarta, també el del 10%. Fins i tot després d'un mes de cinquena onada, la taxa de positius era del 21,9%, absolutament fora de control.
Aquestes dades evidencien que, malgrat que la situació empitjora, no és comparable amb altres moments complicats recents. I probablement no ho arribarà a ser, ja que les vacunes eleven un mur difícil de superar i prevenen sobretot de patologies greus que puguin col·lapsar hospitals. Ara bé, això no permet abaixar la guàrdia. Si l'augment es manté constant, amb la baixada de temperatures i les festes de Nadal a l'horitzó, l'atenció primària sí que podria tensionar-se, motiu pel qual és probable que el Govern prengui mesures per evitar-ho. Durant l'última setmana, de fet, el nombre de visites a l'atenció primària a causa de la Covid ha augmentat un 46,2%, de les 21.250 fins a les 31.069.