16
de novembre
del
2021
Actualitzat
el
17
de novembre
a les
9:34h
462 militants de la CUP han decidit presentar una esmena a la totalitat als pressupostos de Pere Aragonès i continuar negociant amb el Govern per mirar de reconduir la situació. No és nou que les assemblees de la CUP prenguin decisions cabdals per a la política catalana des que van irrompre al Parlament l'any 2012, i tampoc que ho facin amb aquest nombre de militants, que sovint ha anat lligat a la intensitat del moment polític del país o a la rellevància de la decisió. La primera va ser el veto a Artur Mas l'any 2015, però l'assemblea havia estat protagonista abans i ho seria després.
Des d'aquell moment, els dos grans partits independentistes han hagut d'aprendre com funcionen les assemblees, un mecanisme que pot xocar amb la manera de fer dels partits tradicionals, on sovint les decisions es cuinen a la cúpula. Repassem cinc decisions clau que han adoptat els anticapitalistes a través de l'assemblea:
Reus: el salt al Parlament el 2012
Comencem pel principi. La CUP és un partit d'arrel municipal que no va fer el salt al Parlament fins l'any 2012. Aquella decisió, clau per al futur del partit, es va prendre per la mínima en una assemblea celebrada a Reus en què van participar uns 650 militants de l'organització de l'esquerra independentista. La llista, encapçalada per David Fernàndez, va aconseguir entrar al Parlament a les eleccions del 25 de novembre de 2012. Van obtenir tres diputats. En la primera intervenció de Fernàndez -que va sorprendre per portar una samarreta en un hemicicle acostumat a l'americana i la corbata-, membres de l'entorn de Mas van reaccionar amb entusiasme i altres es van posar les mans al cap. Anys després, una altra assemblea enviaria el president a "la paperera de la història".
Sabadell: l'empat sobre la investidura d'Artur Mas el 2015
Un dels moments de més tensió interna a la CUP va ser arran de la investidura d'Artur Mas. La formació havia dit durant la campanya de les eleccions plebiscitàries de 2015 que, si depenia d'ells, no permetrien la investidura de Mas. Després d'una intensa campanya de pressió cap als cupaires per permetre al candidat de Junts pel Sí (JxSí) accedir de nou a la presidència, l'assemblea celebrada a Sabadell el 27 de desembre va acabar amb un insòlit empat a 1.515 vots entre els partidaris del "sí" a Mas i els partidaris del "no". Finalment, pocs dies després, el consell polític va decidir oposar-se a la presidència de Mas i va forçar a JxSí a presentar un candidat alternatiu, que seria Carles Puigdemont.
Esparreguera: la "mutació" de l'acord amb JxSí el 2016
Era el maig de 2016, durant les primeres passes del govern de Puigdemont i abans de posar rumb al referèndum de l'1-O. L'assemblea de la CUP va aprovar "deslliurar-se" de l'acord d'estabilitat parlamentària signat amb JxSí per poder exercir la seva funció de "dinamitzadora de la ruptura independentista". Van votar 447 militants. Era el pas previ a tombar els pressupostos elaborats per Oriol Junqueras, una decisió que prendria el consell polític i el Grup d'Acció Parlamentària (GAP) per un estret marge: 29 vots a favor, 26 en contra i tres abstencions de mantenir l'esmena a la totalitat. La decisió es va certificar el 8 de juny i va propiciar que Puigdemont decidís sotmetre's a una qüestió de confiança i posar rumb al referèndum.
El sí a l'acord amb ERC per investir Aragonès
Des d'aquell moment hi ha hagut més decisions, adoptades sovint per altres òrgans de decisió, com ara l'abstenció a la investidura de Jordi Turull, un posicionament que encara cou a Junts. Després avalarien la presidència de Quim Torra i passarien a l'oposició. En aquesta legislatura, la CUP ha apostat pel pragmatisme i vol ser més decisiva i aquests són alguns dels motius que expliquen l'acord signat amb ERC poc després de les eleccions del 14 de febrer de 2021. Aquell acord va ser avalat per les assemblees cupaires i hi van participar 951 militants, 564 dels quals s'hi van mostrar favorables tot i que van advertir que l'acord era insuficient.
L'esmena a la totalitat als pressupostos d'Aragonès
I sis mesos després, l'assemblea ha tornat a ser protagonista aquest cap de setmana. En aquest cas per decidir sobre els pressupostos elaborats per Jaume Giró. 462 militants han decidit presentar una esmena a la totalitat i continuar negociant amb el Govern per mirar de reconduir la situació. Hi ha malestar a les bases cupaires pel rumb que ha pres fins ara la legislatura, sense el "gir a l'esquerra" promès per Aragonès i tampoc sense un full de ruta clar per avançar en el procés. Aquest mateixa tarda, representants de la CUP s'han reunit amb Aragonès i Giró. De nou, les assemblees de la formació anticapitalista ha tornat a ser clau per al futur de la legislatura. Si finalment la CUP queda al marge dels pressupostos, PSC i comuns escalfen a la banda. El Govern, però, manté la negociació amb el seu soci de legislatura.
Des d'aquell moment, els dos grans partits independentistes han hagut d'aprendre com funcionen les assemblees, un mecanisme que pot xocar amb la manera de fer dels partits tradicionals, on sovint les decisions es cuinen a la cúpula. Repassem cinc decisions clau que han adoptat els anticapitalistes a través de l'assemblea:
Reus: el salt al Parlament el 2012
Comencem pel principi. La CUP és un partit d'arrel municipal que no va fer el salt al Parlament fins l'any 2012. Aquella decisió, clau per al futur del partit, es va prendre per la mínima en una assemblea celebrada a Reus en què van participar uns 650 militants de l'organització de l'esquerra independentista. La llista, encapçalada per David Fernàndez, va aconseguir entrar al Parlament a les eleccions del 25 de novembre de 2012. Van obtenir tres diputats. En la primera intervenció de Fernàndez -que va sorprendre per portar una samarreta en un hemicicle acostumat a l'americana i la corbata-, membres de l'entorn de Mas van reaccionar amb entusiasme i altres es van posar les mans al cap. Anys després, una altra assemblea enviaria el president a "la paperera de la història".
Sabadell: l'empat sobre la investidura d'Artur Mas el 2015
Un dels moments de més tensió interna a la CUP va ser arran de la investidura d'Artur Mas. La formació havia dit durant la campanya de les eleccions plebiscitàries de 2015 que, si depenia d'ells, no permetrien la investidura de Mas. Després d'una intensa campanya de pressió cap als cupaires per permetre al candidat de Junts pel Sí (JxSí) accedir de nou a la presidència, l'assemblea celebrada a Sabadell el 27 de desembre va acabar amb un insòlit empat a 1.515 vots entre els partidaris del "sí" a Mas i els partidaris del "no". Finalment, pocs dies després, el consell polític va decidir oposar-se a la presidència de Mas i va forçar a JxSí a presentar un candidat alternatiu, que seria Carles Puigdemont.
Esparreguera: la "mutació" de l'acord amb JxSí el 2016
Era el maig de 2016, durant les primeres passes del govern de Puigdemont i abans de posar rumb al referèndum de l'1-O. L'assemblea de la CUP va aprovar "deslliurar-se" de l'acord d'estabilitat parlamentària signat amb JxSí per poder exercir la seva funció de "dinamitzadora de la ruptura independentista". Van votar 447 militants. Era el pas previ a tombar els pressupostos elaborats per Oriol Junqueras, una decisió que prendria el consell polític i el Grup d'Acció Parlamentària (GAP) per un estret marge: 29 vots a favor, 26 en contra i tres abstencions de mantenir l'esmena a la totalitat. La decisió es va certificar el 8 de juny i va propiciar que Puigdemont decidís sotmetre's a una qüestió de confiança i posar rumb al referèndum.
El sí a l'acord amb ERC per investir Aragonès
Des d'aquell moment hi ha hagut més decisions, adoptades sovint per altres òrgans de decisió, com ara l'abstenció a la investidura de Jordi Turull, un posicionament que encara cou a Junts. Després avalarien la presidència de Quim Torra i passarien a l'oposició. En aquesta legislatura, la CUP ha apostat pel pragmatisme i vol ser més decisiva i aquests són alguns dels motius que expliquen l'acord signat amb ERC poc després de les eleccions del 14 de febrer de 2021. Aquell acord va ser avalat per les assemblees cupaires i hi van participar 951 militants, 564 dels quals s'hi van mostrar favorables tot i que van advertir que l'acord era insuficient.
L'esmena a la totalitat als pressupostos d'Aragonès
I sis mesos després, l'assemblea ha tornat a ser protagonista aquest cap de setmana. En aquest cas per decidir sobre els pressupostos elaborats per Jaume Giró. 462 militants han decidit presentar una esmena a la totalitat i continuar negociant amb el Govern per mirar de reconduir la situació. Hi ha malestar a les bases cupaires pel rumb que ha pres fins ara la legislatura, sense el "gir a l'esquerra" promès per Aragonès i tampoc sense un full de ruta clar per avançar en el procés. Aquest mateixa tarda, representants de la CUP s'han reunit amb Aragonès i Giró. De nou, les assemblees de la formació anticapitalista ha tornat a ser clau per al futur de la legislatura. Si finalment la CUP queda al marge dels pressupostos, PSC i comuns escalfen a la banda. El Govern, però, manté la negociació amb el seu soci de legislatura.