19
de novembre
del
2021
Actualitzat
a les
9:06h
Accedir a un habitatge digne i assequible és una de les grans preocupacions dels veïns de la Metròpolis Barcelona. De fet, l'àrea metropolitana de Barcelona és un dels territoris de l'Estat amb un major desajust entre demanda, oferta i preu. En aquest context, i amb l'impacte de la crisi vinculada a la pandèmia, l'AMB aposta per combinar la construcció d'habitatge assequible, tant en règim de venda com de lloguer, amb una aposta sense precedents per la rehabilitació de finques.
“Tenim una estratègia metropolitana d'habitatge global”, explica Antoni Balmón, vicepresident executiu de l'AMB. En aquest sentit, en el mandat 2019-2023 es preveu iniciar la construcció de 4.500 habitatges de lloguer assequible a través del nou operador Habitatge Metròpolis Barcelona (HMB), 1.450 més a través de l'IMPSOL i, per altra banda, posar les bases per rehabilitar un mínim de 50.000 habitatges construïts abans del 1980. Aquests tres grans eixos es combinen amb la tasca de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge dedicat, precisament, a l'estudi i anàlisi de mercat, la definició de línies estratègiques i a la motorització de les polítiques en aquest àmbit.
Un nou operador per construir 4.500 pisos de lloguer assequible
Una de les apostes de l'AMB per garantir l'accés a un habitatge digne és l'impuls de la construcció d'habitatge protegit de lloguer. Per fer-ho, una de les estratègies escollides ha estat un model pioner a l'Estat: la constitució d'un operador mixt amb agents públics –25% l'AMB i 25% l'Ajuntament de Barcelona i un soci privat. Aquest mateix mes de novembre, de fet, ha finalitzat el procés per la incorporació de NICRent Residencial, la societat creada per les companyies Cevasa i Neinor que va guanyar el concurs per formar part d'HMB.
El nou operador preveu construir en un termini de vuit anys un total de 4.500 habitatges de lloguer, la meitat a la ciutat de Barcelona i l'altra meitat en els altres 35 municipis de l'AMB. D'aquests, 640 corresponen a una primera fase que inclou tant la ciutat comtal –Casernes de Sant Andreu, Marina del Prat Vermell i la Sagrera-, com Montgat, Sant Boi de Llobregat i Sant Adrià de Besòs. Està previst que aquests pisos, que de manera permanent es destinaran al lloguer protegit, siguin una realitat entre finals del 2023 i inicis del 2024.
“La tasca dels socis públics és aportar el sòl mentre que el privat ha de promoure'n la construcció i, posteriorment, gestionar el parc d'habitatge”, explica Begoña Antonell, consellera delegada d’HMB i coordinadora econòmica i financera de l’Oficina Tècnica de Gerència de l’AMB. En l'actual context de crisi climàtica, l'operador ha de garantir qualitat ambiental, l'aplicació de criteris d'estalvi energètic, accessibilitat universal i flexibilitat d'usos, entre altres requeriments.
“El nou operador HMB és un exemple de col·laboració entre els sectors públic i privat: una fórmula valuosíssima per poder oferir a la ciutadania polítiques públiques d'habitatge digne i assequible”, conclou Antoni Balmón.
Habitatge adaptat a la pandèmia i a la crisi climàtica
L'IMPSOL –sigles d'Institut Metropolità de Promoció de Sòl i Gestió Patrimonial- ha construït des del 1992 més de 5.000 habitatges en un total de 102 promocions. Aquest organisme, 100% depenent de l'AMB, preveu la construcció de 1.450 habitatges en un context marcat tant per l'emergència habitacional, com per la climàtica i la derivada dels aprenentatges de la pandèmia.
Les promocions acabades aquest 2021, actualment en construcció o en fase de projecte, tenen en comú una alta qualitat arquitectònica així com la innovació tipològica i de materials utilitzats. Un altre dels elements és la flexibilitat dels usos. “Són pisos que han de durar cent anys: no sabem ni qui hi viurà ni com ho farà”, explica Josep Maria Borrell, coordinador tècnic de l'IMPSOL. En aquest sentit, s'aposta per l'eliminació de passadissos i l'existència d'estances més diàfanes amb dimensions similars. D'aquesta manera, els espais no tenen una funció preassignada i cada model de família ho pot adaptar a la seva realitat, sovint canviant. A més, els projectes incorporen el valor de la inclusivitat i una mirada de gènere.
La utilització de materials reciclats, reciclables, sans i saludables –com l'estructura de fusta de l'edifici Pisa de Cornellà-, es combina amb altres criteris de sostenibilitat com la reducció de demanda energètica amb majors aïllaments i sistemes de ventilació creuada; l'ús de sistemes d'alta eficiència com l'aerotèrmia; així com la producció d'electricitat amb energia fotovoltaica per satisfer la demanda dels serveis comunitaris.
L'edifici Pisa és una de les tres promocions que s'han adjudicat aquest 2021 i que permetran entregar un total de 203 pisos, 169 en règim de venda i 34 més de lloguer. En fase d'execució n'hi ha 537 més, 130 en fase de projecte i 777 amb el projecte per iniciar.
En aquest context, l'AMB ha subscrit un protocol de col·laboració amb els governs espanyol i català per fer possible la construcció de 1.026 habitatges. Recentment, s'ha rebut la notificació d'una subvenció de 5,4 milions d'euros per fer realitat els 327 primers habitatges, en vuit promocions a finalitzar abans del 2025 per part de l'IMPSOL.
Una gran aposta per la rehabilitació
Dels 690.000 habitatges existents als 35 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona –tots menys Barcelona-, més de 420.000 es van construir abans del 1980. És aquesta gran bossa on l'AMB considera prioritari actuar-hi ja que es considera que no compleixen els requeriments mínims en eficiència energètica o accessibilitat universal, entre altres qüestions.
És en aquest context que el Pla metropolità de rehabilitació d'habitatges preveu rehabilitar fins al 2030 un mínim de 50.000 habitatges. “Els edificis suposen el 40% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle i, per tant, cal actuar-hi com es fa en la mobilitat”, explica Jose Antonio Artímez, director del Consorci Metropolità de l’Habitatge. Des d'aquest organisme metropolità, es considera que l'impacte de la pandèmia obliga a fer un esforç suplementari i intentaran revisar a l'alça els objectius que marca el pla.
Per fer-ho compten “amb els instruments més potents que mai s'han posat al servei de la rehabilitació”, en paraules del mateix Artímez. Un decret del govern espanyol del passat 5 d'octubre preveu ajudes entre el 40% i el 80% del cost de les actuacions, uns barems que oscil·len en funció de l'estalvi energètic assolit (entre el 30 i el 60%).
Per animar els propietaris a aprofitar aquestes ajudes sense precedents, l'AMB enviarà més de 400.000 cartes explicant l'eficiència energètica del seu pis, proposant quines actuacions pot fer, quant li costarien i, en funció de la renda, quin percentatge subvencionable té. A més, al web del Consorci Metropolità de l'Habitatge també hi haurà un simulador per fer els càlculs.
“Tenim una estratègia metropolitana d'habitatge global”, explica Antoni Balmón, vicepresident executiu de l'AMB. En aquest sentit, en el mandat 2019-2023 es preveu iniciar la construcció de 4.500 habitatges de lloguer assequible a través del nou operador Habitatge Metròpolis Barcelona (HMB), 1.450 més a través de l'IMPSOL i, per altra banda, posar les bases per rehabilitar un mínim de 50.000 habitatges construïts abans del 1980. Aquests tres grans eixos es combinen amb la tasca de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge dedicat, precisament, a l'estudi i anàlisi de mercat, la definició de línies estratègiques i a la motorització de les polítiques en aquest àmbit.
Un nou operador per construir 4.500 pisos de lloguer assequible
Una de les apostes de l'AMB per garantir l'accés a un habitatge digne és l'impuls de la construcció d'habitatge protegit de lloguer. Per fer-ho, una de les estratègies escollides ha estat un model pioner a l'Estat: la constitució d'un operador mixt amb agents públics –25% l'AMB i 25% l'Ajuntament de Barcelona i un soci privat. Aquest mateix mes de novembre, de fet, ha finalitzat el procés per la incorporació de NICRent Residencial, la societat creada per les companyies Cevasa i Neinor que va guanyar el concurs per formar part d'HMB.
El nou operador preveu construir en un termini de vuit anys un total de 4.500 habitatges de lloguer, la meitat a la ciutat de Barcelona i l'altra meitat en els altres 35 municipis de l'AMB. D'aquests, 640 corresponen a una primera fase que inclou tant la ciutat comtal –Casernes de Sant Andreu, Marina del Prat Vermell i la Sagrera-, com Montgat, Sant Boi de Llobregat i Sant Adrià de Besòs. Està previst que aquests pisos, que de manera permanent es destinaran al lloguer protegit, siguin una realitat entre finals del 2023 i inicis del 2024.
Una promoció projectada a Sant Just Desvern. Autoria: DATAAE
“La tasca dels socis públics és aportar el sòl mentre que el privat ha de promoure'n la construcció i, posteriorment, gestionar el parc d'habitatge”, explica Begoña Antonell, consellera delegada d’HMB i coordinadora econòmica i financera de l’Oficina Tècnica de Gerència de l’AMB. En l'actual context de crisi climàtica, l'operador ha de garantir qualitat ambiental, l'aplicació de criteris d'estalvi energètic, accessibilitat universal i flexibilitat d'usos, entre altres requeriments.
“El nou operador HMB és un exemple de col·laboració entre els sectors públic i privat: una fórmula valuosíssima per poder oferir a la ciutadania polítiques públiques d'habitatge digne i assequible”, conclou Antoni Balmón.
Habitatge adaptat a la pandèmia i a la crisi climàtica
L'IMPSOL –sigles d'Institut Metropolità de Promoció de Sòl i Gestió Patrimonial- ha construït des del 1992 més de 5.000 habitatges en un total de 102 promocions. Aquest organisme, 100% depenent de l'AMB, preveu la construcció de 1.450 habitatges en un context marcat tant per l'emergència habitacional, com per la climàtica i la derivada dels aprenentatges de la pandèmia.
Les promocions acabades aquest 2021, actualment en construcció o en fase de projecte, tenen en comú una alta qualitat arquitectònica així com la innovació tipològica i de materials utilitzats. Un altre dels elements és la flexibilitat dels usos. “Són pisos que han de durar cent anys: no sabem ni qui hi viurà ni com ho farà”, explica Josep Maria Borrell, coordinador tècnic de l'IMPSOL. En aquest sentit, s'aposta per l'eliminació de passadissos i l'existència d'estances més diàfanes amb dimensions similars. D'aquesta manera, els espais no tenen una funció preassignada i cada model de família ho pot adaptar a la seva realitat, sovint canviant. A més, els projectes incorporen el valor de la inclusivitat i una mirada de gènere.
Nova promoció d'habitatge finalitzada a Molins de Rei. Autoria: Pascual | Ausió | Fernández. Foto: IMPSOL
La utilització de materials reciclats, reciclables, sans i saludables –com l'estructura de fusta de l'edifici Pisa de Cornellà-, es combina amb altres criteris de sostenibilitat com la reducció de demanda energètica amb majors aïllaments i sistemes de ventilació creuada; l'ús de sistemes d'alta eficiència com l'aerotèrmia; així com la producció d'electricitat amb energia fotovoltaica per satisfer la demanda dels serveis comunitaris.
L'edifici Pisa és una de les tres promocions que s'han adjudicat aquest 2021 i que permetran entregar un total de 203 pisos, 169 en règim de venda i 34 més de lloguer. En fase d'execució n'hi ha 537 més, 130 en fase de projecte i 777 amb el projecte per iniciar.
En aquest context, l'AMB ha subscrit un protocol de col·laboració amb els governs espanyol i català per fer possible la construcció de 1.026 habitatges. Recentment, s'ha rebut la notificació d'una subvenció de 5,4 milions d'euros per fer realitat els 327 primers habitatges, en vuit promocions a finalitzar abans del 2025 per part de l'IMPSOL.
Una gran aposta per la rehabilitació
Dels 690.000 habitatges existents als 35 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona –tots menys Barcelona-, més de 420.000 es van construir abans del 1980. És aquesta gran bossa on l'AMB considera prioritari actuar-hi ja que es considera que no compleixen els requeriments mínims en eficiència energètica o accessibilitat universal, entre altres qüestions.
És en aquest context que el Pla metropolità de rehabilitació d'habitatges preveu rehabilitar fins al 2030 un mínim de 50.000 habitatges. “Els edificis suposen el 40% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle i, per tant, cal actuar-hi com es fa en la mobilitat”, explica Jose Antonio Artímez, director del Consorci Metropolità de l’Habitatge. Des d'aquest organisme metropolità, es considera que l'impacte de la pandèmia obliga a fer un esforç suplementari i intentaran revisar a l'alça els objectius que marca el pla.
Per fer-ho compten “amb els instruments més potents que mai s'han posat al servei de la rehabilitació”, en paraules del mateix Artímez. Un decret del govern espanyol del passat 5 d'octubre preveu ajudes entre el 40% i el 80% del cost de les actuacions, uns barems que oscil·len en funció de l'estalvi energètic assolit (entre el 30 i el 60%).
Per animar els propietaris a aprofitar aquestes ajudes sense precedents, l'AMB enviarà més de 400.000 cartes explicant l'eficiència energètica del seu pis, proposant quines actuacions pot fer, quant li costarien i, en funció de la renda, quin percentatge subvencionable té. A més, al web del Consorci Metropolità de l'Habitatge també hi haurà un simulador per fer els càlculs.