El 18 de novembre de 1991, ara fa exactament tres dècades, la ciutat croata de Vukovar va caure en mans de l’exèrcit iugoslau i de les forces paramilitars sèrbies que l’havien assetjat durant 87 dies en una de les batalles més cruentes de la guerra per la independència de Croàcia.
La ciutat, un enclavament estratègic situat a la ribera del Danubi, a la mateixa frontera entre Sèrbia i Croàcia, era un territori d’allò més divers des del punt de vista ètnic on convivien fins a vint-i-una nacionalitats. Si bé hi existia una significativa majoria croata, hi havia també un volum considerable de població sèrbia, una petita minoria hongaresa i una xifra significativa de ciutadans que es definien com a iugoslaus, fruit del percentatge, especialment elevat, de matrimonis mixtos existent a la zona.
Les seves particulars circumstàncies l’havien convertit en un símbol pel nacionalisme croat, que havia proclamat la independència del país el 25 de juny de 1991, però també per la minoria sèrbia que habitava Croàcia, que s’havia alçat en armes contra la decisió del govern croat provocant l’esclat de la batalla de Vukovar.
En aquest enfrontament, que es va iniciar la primavera de 1991 i que va deixar la ciutat de Vukovar completament destruïda, hi van tenir un paper clau les milícies paramilitars sèrbies. Entre elles, destacava la Guàrdia Voluntària Sèrbia, fundada l’octubre de 1990 per Željko Ražnatović, més conegut amb el sobrenom d’Arkan, i que havia reclutat bona part dels seus efectius entre els afeccionats més radicals de l’Estrella Roja de Belgrad, els temuts Delije, que el mateix Arkan presidia des de finals de la dècada dels 80.
Arkan, líder dels seguidors més radicals de l’Estrella Roja, s’abraça amb els jugadors de l’equip en una imatge de 1991, any en que el club va guanyar la Copa d’Europa i la Interncontinental Foto: Font: @zvemari
Els crims perpetrats pels homes d’Arkan a Vukovar i a diverses ciutats de l’Eslavònia Oriental, on van practicar una política de neteja ètnica contra la població que no era d’origen serbi, van tenir un dels seus moments més cruels amb la matança de l’hospital de la ciutat, quan els Tigres, el sobrenom amb què eren coneguts aquests paramilitars, van evacuar 300 persones a una granja dels afores on van ser executades i enterrades en una fossa comuna.
La batalla de Vukovar va deixar, doncs, un balanç tràgic entre la seva població: 1.800 combatents que la defensaven van morir durant la contesa, 800 persones van desaparèixer i 22.000 civils es van veure forçats a abandonar la ciutat camí de l’exili. Tot plegat, en una localitat que comptava amb poc més de 45.000 habitants i que va quedar devastada a conseqüència de la guerra.
També va ser durant els combats lliurats pel control de Vukovar quan Arkan va forjar la seva relació d’amistat amb Siniša Mihajlović, aleshores un jove futbolista acabat d’arribar a l’Estrella Roja que havia nascut al districte de Borovo de la ciutat de Vukovar, fill d’un matrimoni mixt format per un pare serbi i una mare croata.
Arkan saluda afectuosament el futbolista de l’Estrella Roja originari de Vukovar, Siniša Mihajlović, amb qui mantindria una estreta amistat Foto: Font: @tulipanobiancon
La complicitat entre el futbolista i el paramilitar va provocar que Mihajlović no dubtés a lloar públicament la figura d’Arkan després de la seva mort, arribant fins al punt, segons s’apunta, de ser el responsable de la pancarta que els seguidors més radicals de la Lazio italiana, l’equip en què jugava aleshores, van exhibir a l’estadi Olímpic de Roma amb la consigna “Honor al tigre Arkan”.
Val a dir que Siniša Mihajlović s’havia incorporat molt jove a la disciplina de l’Estrella Roja, el desembre de 1990, i que vivia amb una gran angoixa les notícies que arribaven de Vukovar, patint per la sort que podia viure la seva família, una circumstància que alguns jugadors rivals van utilitzar per desestabilitzar-lo sobre el terreny de joc, com va ser el cas del croat Igor Štimac durant un partit de la màxima rivalitat serbi-croata entre l’Estrella Roja i el Hajduk de Split.
Pancarta en honor d’Arkan penjada dels seguidors de la Lazio en la que jugava, l’any 2000, Siniša Mihajlović Foto: Font: @elperrogacho
En aquestes circumstàncies, Arkan es va erigir en el protector de la família Mihajlović i, pel que sembla, un cop conquerida Vukovar, va intervenir personalment perquè fos evacuada cap a Belgrad. Fins i tot va intercedir pel tiet del futbolista de l’Estrella Roja, un oficial de l’exèrcit croat germà de la seva mare, a qui va garantir ser atès després de la seva captura.
Els esdeveniments de Vukovar van multiplicar la popularitat dels homes d’Arkan entre la població sèrbia, tal com ho demostra la seva aparició estel·lar a l’estadi de l’Estrella Roja durant la disputa, el 22 de març de 1992, del derbi de Belgrad entre l’equip local i el Partizan. Aquell dia, poc després de l’inici del partit, que havia començat amb els tradicionals insults entre les dues afeccions, els retrets entre els vells rivals es van convertir en càntics nacionalistes a l’uníson quan una vintena de paramilitars van aparèixer, vestint l’uniforme de la Guàrdia Voluntària Sèrbia, al gol nord de l’estadi de Marakana i van començar a exhibir senyals de trànsit que s’havien emportat de les localitats croates on havien intervingut.
Arkan adreçant-se al gol nord de l’estadi de l’Estrella Roja com a líder dels Delije en una imatge de 1991 Foto: Font: @IbraahimDelic
A la primera s’hi podia llegir “Vukovar 20 quilòmetres”, un fet que va exaltar els ànims del públic congregat a l’estadi que aplaudia entusiasta mentre els paramilitars anaven exhibint noves senyals. Després de la de “Vukovar 10 quilòmetres” en va sorgir una on s’hi llegia “Benvinguts a Vukovar”, desfermant l’eufòria i els crits d’ànims a un Arkan que contemplava l’escena des de la part alta del gol nord. D’altres senyals de trànsit de ciutats croates conquerides per les forces sèrbies es van exhibir a continuació com a trofeus de guerra. Tot, en una comunió inaudita entre els seguidors locals i visitants que, per un moment, havien abandonat la seva acèrrima rivalitat per projectar el seu odi en l’enemic comú croat.
Aquell gest, que va consagrar la figura d’Arkan com un actor clau en les guerres balcàniques, era una demostració del poder que tenien els paramilitars i els grups d’afeccionats més radicals dels clubs serbis, que tot sovint venien a ser el mateix. Amb ell, Arkan havia volgut reivindicar la serbianitat de Vukovar, a la qual els seguidors de l’Estrella Roja feien sovint referència amb una pancarta penjada al seu gol nord on, en alfabet ciríl·lic sobre un fons amb la bandera sèrbia, s’hi podia llegir el nom de la ciutat màrtir croata.
Arkan, comandant de la Guàrdia Voluntària Sèrbia, acompanyat de diversos dels seus Tigres, reclutats, en bona part, entre els radicals de l’Estrella Roja Foto: Font: BalkanForum
Si Belgrad era escenari, el març de 1992, d’aquest acte bàrbar que exaltava les matances comeses pels paramilitars serbis a Vukovar, en aquell mateix moment, a Zagreb, la capital de Croàcia, el nacionalisme croat també reivindicava, tot i que de forma més pacífica, la seva sobirania sobre una ciutat màrtir que s’havia convertit en tot un símbol.
Un grup de refugiats croats de Vukovar, que havia fugit de la barbàrie i s’havia establert a Zagreb, va decidir crear, després de l’aturada que havien patit tots els equips de futbol de la ciutat amb l’inici de la guerra, un nou club que, tot i l’ocupació sèrbia, reivindiqués la condició croata de Vukovar en l’imaginari del país.
Naixia així l’HNK Vukovar 91, amb l’acrònim “club de futbol croat” i una referència explícita a l’any del martiri de la ciutat, aquell tràgic 1991 en què havia caigut en mans de les forces sèrbies i iugoslaves. El nou equip va tenir uns inicis complicats i gairebé sense competir que van anar seguits de la congelació de les seves activitats durant tres anys en el marc de les negociacions que van acabar integrant, el 1998, Vukovar i el conjunt de l’Eslavònia Oriental a la Croàcia independent.
Foto 07-Imatge de l’equip HNK Vukovar 91, nascut a l’exili i amb la voluntat de recordar el martiri de la ciutat Foto: Font: Alchetron
No va ser fins a la temporada 1998-1999 quan l’HNK Vukovar 91 va començar a competir seriosament des de la segona divisió croata, escrivint la pàgina més gloriosa de la seva història per dues raons ben diverses. En primer lloc, pel fet que l’equip, nascut a l’exili, va poder retornar a la seva ciutat on onejava de nou la bandera croata. En segon, perquè, potser estimulat per aquesta primera circumstància, el club va assolir l’ascens a la màxima categoria del futbol croat després de proclamar-se campió de la lliga de segona divisió.
Això va permetre que, durant la temporada 1999-2000, el simbòlic club nascut a l’exili, i que havia comptat amb la complicitat i el finançament del govern de Zagreb, competís, per primera i única vegada, a la primera divisió croata acabant, això sí, al darrer lloc de la classificació. Des d’aleshores, el Vukovar 91 es va convertir en un participant recurrent de la segona categoria del futbol croat fins que, el 2011, va baixar a tercera divisió i va acabar dissolent-se, l’any següent, fruit de la greu crisi econòmica que patia.
La torre d’aigua de Vukovar, conservada com a símbol del patiment de la ciutat i acte de memòria història, en una imatge de 1995 que constata la destrucció patida Foto: Font: Vukovar Tourist Board
En certa manera, el club, que estava presidit per l’alcalde de la ciutat, Željko Saba, va esdevenir la metàfora d’una ciutat de Vukovar que, tot i la reintegració a Croàcia de 1998, havia perdut bona part de la seva població i de la seva activitat econòmica, impossibilitant l’existència de patrocinadors que poguessin aportar capital a l’equip per saldar el seu deute.
Tot i la tristesa per la desaparició de l’HNK Vukovar 91, un club que va existir durant les dues convulses dècades compreses entre 1992 i 2012, l’equip va ser succeït per un club amb una denominació gairebé idèntica: HNK Vukovar 1991. Una entitat que, després de començar el seu camí en les categories regionals del futbol croat, actualment competeix a la tercera divisió del país.
En definitiva, un club que ha volgut mantenir viva la referència al martiri que Vukovar va patir ara fa tres dècades. Una tragèdia que va tenir una evident lectura futbolística protagonitzada per Arkan, pels seus Tigres reclutats entre els seguidors més radicals de l’Estrella Roja, per Siniša Mihajlović i pel mateix Vukovar 91, un club refugiat que va viure el seu moment de glòria coincidint amb el seu retorn a casa. Aquella Vukovar màrtir de novembre de 1991.