15
de novembre
del
2021
Actualitzat
a les
17:17h
Els objectius assenyalats per la UE de reducció de les emissions de CO2 en un 55% suposa un repte d'enorme magnitud per a l'economia catalana i exigirà una inversió de fins a 125.000 milions d’euros fins al 2030 i de 300.000 milions fins el 2050. Així ho han assegurat aquest dilluns les patronals Foment del Treball iPimec en un acte al Col·legi d'Enginyers Industrials, que han reclamat la "sobirania energètica de Catalunya" per no dependre de l'exterior en el terreny energètic i han carregat contra el decret llei d'energies renovables de la Generalitat, que consideren una "moratòria de facto". Els presidents de totes dues organitzacions, Josep Sánchez Llibre, de Foment, i Antoni Cañete, de la Pimec, han presentat un manifest en què es demana un impuls decidit per les energies renovables.
Foment i Pimec han reclamat als poders públics que liderin la transformació energètica amb voluntat de consens i concertació i es faci esperonant la col·laboració público-privada. Han considerat "imprescindible" que es posi fi a les moratòries i altres mecanismes de paralització als nombrosos projectes que hi ha a l'espera de ser autoritzats. Antoni Cañete ha dit que en aquests moments, quan tots els països s'aboquen a la transformació energètica, "anem en la direcció contrària", criticant el decret llei 24/2021 d'acceleració de les energies renovables.
En la mateixa línia, Josep Sánchez Llibre ha assegurat que les dues organitzacions plantegen el que ve a ser una "esmena a la totalitat" del decret de la Generalitat, que equival, segons el dirigent patronal, a una "moratòria de facto" i genera inseguretat jurídica. Ha anunciat que plantejaran a les diverses formacions plolítiques que el decret es tamiti com a projecte de llei perquè es puguin presentar un seguit d'esmenes per fer "un decret llei modern que rectifiqui els aspectes en què discrepem". Sánchez Llibre s'ha mostrat contrari a la creació d'una agència energètica pública i ha qüestionat que el decret doni un poder excessiu al territori, el que es pot traduir en aturar projectes que siguin d'interès general.
L'esforç que cal fer reclama, segons les patronals, una aliança del sector públic i del privat. "És important -han assegurat en el manifest els dirigents empresarials- que les empreses es posin davant el camí, adaptant els seus processos, introduint energies renovables, canviant els seus productes i serveis, etiquetant adequadament, fent pedagogia agrupant-se en col·lectius tractors i invertint en el desenvolupament de nova tecnologia renovable i en la instal·lació dels nous parcs fotovoltaics i eòlics".
Virgínia Guinda i Joan Vila, caps de les comissions d'Energia de Foment i Pimec, han aportat algunes dades molt gràfiques de l'esforç que s'ha de fer. La UE ha establert l'objectiu de reduir les emissions en un 55% respecte del 1990. En el cas de Catalunya, el 1990 hi va haver unes emissions de 38,6 milions de tones de CO2 i aquest 2021 ja són 44 milions de tones. Reduir-les en un 55% vol dir que s'ha de passar a 17,4 milions de tones.
Fins ara, els objectius de la Generalitat eren de reduir les emissions en un 40% respecte de l'any 2005, que serien 34,4 milions, just el doble del que exigeix Brussel·les. Pel que fa referència a la producció d'energia, l'objectiu de la UE és la generació renovable de tota l'energia en un 40% l'any 2030. Catalunya, però, només té un 5,3% d'energia renovable en energia primària i el 9,4% en energia final.
Els empresaris han alertat sobre l'impacte sobre l'economia catalana, que pot patir una pèrdua notable d'activitat, poder adquisitiu i llocs de treball. Per això han demanat inversions en el desplegament renovable, la creació de nova tecnologia i nous coneixements en la reducció d'energia, la construcció de bateries, de sistemes d'emmagatzematge elèctric amb centrals turbina-bomba, el desplegament de xarxes elèctriques intel·ligents, la reducció de residus, la generació de gas renovable amb residus urbans, forestals i de purins.
Foment i Pimec han reclamat als poders públics que liderin la transformació energètica amb voluntat de consens i concertació i es faci esperonant la col·laboració público-privada. Han considerat "imprescindible" que es posi fi a les moratòries i altres mecanismes de paralització als nombrosos projectes que hi ha a l'espera de ser autoritzats. Antoni Cañete ha dit que en aquests moments, quan tots els països s'aboquen a la transformació energètica, "anem en la direcció contrària", criticant el decret llei 24/2021 d'acceleració de les energies renovables.
En la mateixa línia, Josep Sánchez Llibre ha assegurat que les dues organitzacions plantegen el que ve a ser una "esmena a la totalitat" del decret de la Generalitat, que equival, segons el dirigent patronal, a una "moratòria de facto" i genera inseguretat jurídica. Ha anunciat que plantejaran a les diverses formacions plolítiques que el decret es tamiti com a projecte de llei perquè es puguin presentar un seguit d'esmenes per fer "un decret llei modern que rectifiqui els aspectes en què discrepem". Sánchez Llibre s'ha mostrat contrari a la creació d'una agència energètica pública i ha qüestionat que el decret doni un poder excessiu al territori, el que es pot traduir en aturar projectes que siguin d'interès general.
L'esforç que cal fer reclama, segons les patronals, una aliança del sector públic i del privat. "És important -han assegurat en el manifest els dirigents empresarials- que les empreses es posin davant el camí, adaptant els seus processos, introduint energies renovables, canviant els seus productes i serveis, etiquetant adequadament, fent pedagogia agrupant-se en col·lectius tractors i invertint en el desenvolupament de nova tecnologia renovable i en la instal·lació dels nous parcs fotovoltaics i eòlics".
Virgínia Guinda i Joan Vila, caps de les comissions d'Energia de Foment i Pimec, han aportat algunes dades molt gràfiques de l'esforç que s'ha de fer. La UE ha establert l'objectiu de reduir les emissions en un 55% respecte del 1990. En el cas de Catalunya, el 1990 hi va haver unes emissions de 38,6 milions de tones de CO2 i aquest 2021 ja són 44 milions de tones. Reduir-les en un 55% vol dir que s'ha de passar a 17,4 milions de tones.
Fins ara, els objectius de la Generalitat eren de reduir les emissions en un 40% respecte de l'any 2005, que serien 34,4 milions, just el doble del que exigeix Brussel·les. Pel que fa referència a la producció d'energia, l'objectiu de la UE és la generació renovable de tota l'energia en un 40% l'any 2030. Catalunya, però, només té un 5,3% d'energia renovable en energia primària i el 9,4% en energia final.
Els empresaris han alertat sobre l'impacte sobre l'economia catalana, que pot patir una pèrdua notable d'activitat, poder adquisitiu i llocs de treball. Per això han demanat inversions en el desplegament renovable, la creació de nova tecnologia i nous coneixements en la reducció d'energia, la construcció de bateries, de sistemes d'emmagatzematge elèctric amb centrals turbina-bomba, el desplegament de xarxes elèctriques intel·ligents, la reducció de residus, la generació de gas renovable amb residus urbans, forestals i de purins.