15
de novembre
del
2021
Actualitzat
a les
14:21h
Les eleccions municipals del 2023 han centrat bona part de l'executiva que ha celebrat Junts aquest dilluns al recinte Món Sant Benet. La formació que lidera Carles Puigdemont s'estrenarà d'aquí a un any i mig en uns comicis locals i aspira a ser el partit que més candidatures presenti arreu del territori. Elsa Artadi, portaveu de la formació, ha desgranat el calendari que se seguirà: aquest dissabte, 20 de novembre, hi ha una convenció municipalista a Badalona mentre que el 18 de desembre, en un consell nacional, s'aprovarà el reglament intern sobre les municipals, en el qual el partit s'inclina per deixar-hi participar independents. L'objectiu, segons ha remarcat Artadi, és diàfan: fer de Junts la "primera força" local als comicis del 2023.
Una de les opcions que hi ha sobre la taula és la d'incloure independents a les llistes municipals, qüestió que no ha estat descartada per Artadi. "A cada municipi hi ha casuístiques molt diferents. Té a veure amb filiacions en altres partists, independents i gent que està a la societat civil", ha remarcat la portaveu de Junts, que ha indicat que no es "desdibuixarà" la marca. Sí que és probable que s'hagi d'adaptar a cada municipi, sempre parlat amb els caps de llista, i que caldrà tenir en compte com es computen els vots als consells comarcals i a les diputacions. Una qüestió especialment rellevant, perquè són òrgans de poder en els quals Junts hi té una forta presència. El reglament es debatrà a les assemblees territorials abans de ser elevat al consell nacional.
Una de les incògnites que persisteixen sobre les municipals és què passarà amb el poder local que encara ostenta el PDECat. Les sigles postconvergents, camí de diluir-se en una nova marca que representi el catalanisme moderat en aliança amb la Lliga i Lliures, encara disposen de més de cent alcaldes, alguns d'ells en ciutats tan rellevant com Reus, Mollerussa, Calella, Tortosa, Puigcerdà, Vilafranca del Penedès i Igualada. Junts fa mesos que intenta convèncer dirigents del PDECat perquè facin el salt a Junts. "Els hem posat la passarel·la de plata, ara només falta que la creuin", assenyalava fa unes setmanes un alt dirigent de la formació consultat per NacióDigital. La previsió és que, quan s'acostin els comicis, s'acceleri el degoteig cap a les files de Puigdemont.
Junts està celebrant els últims caps de setmana actes en ciutats com Granollers, Lleida i Barcelona per anar escalfant motors de cara al 2023. A la capital catalana, es preveu que la candidata sigui Artadi, que ja ha esbossat el model de ciutat en una conferència en la qual es va presentar com a alternativa a la "degradació" que representa, segons ella, el tàndem Ada Colau-Jaume Collboni. En les últimes eleccions, Artadi va ser la número dos de Quim Forn, en aquell moment empresonat, de manera que va exercir com a candidata efectiva. La pretensió és acostar-se al grup davanter de l'Ajuntament, format tant per Colau i Collboni com per Ernest Maragall, que va guanyar per un estret marge però no va evitar que l'alcaldessa repetís en el càrrec gràcies Manuel Valls.
Artadi ha celebrat, amb ironia, que Maragall hagi decidit votar en contra de la tramitació dels pressupostos de Colau. Fins ara, segons la cap de files de Junts a la capital catalana, hi ha hagut un "tripartit de facto" entre els comuns, el PSC i ERC. Passat el mig mandat, els republicans comencen ara a desmarcar-se de l'alcaldessa. El dirigent republicà, de fet, ha fet explícita aquesta "distància" per la "manca d'horitzó" de l'Ajuntament. El tràmit no es votarà fins al mes de desembre.
Una de les opcions que hi ha sobre la taula és la d'incloure independents a les llistes municipals, qüestió que no ha estat descartada per Artadi. "A cada municipi hi ha casuístiques molt diferents. Té a veure amb filiacions en altres partists, independents i gent que està a la societat civil", ha remarcat la portaveu de Junts, que ha indicat que no es "desdibuixarà" la marca. Sí que és probable que s'hagi d'adaptar a cada municipi, sempre parlat amb els caps de llista, i que caldrà tenir en compte com es computen els vots als consells comarcals i a les diputacions. Una qüestió especialment rellevant, perquè són òrgans de poder en els quals Junts hi té una forta presència. El reglament es debatrà a les assemblees territorials abans de ser elevat al consell nacional.
Una de les incògnites que persisteixen sobre les municipals és què passarà amb el poder local que encara ostenta el PDECat. Les sigles postconvergents, camí de diluir-se en una nova marca que representi el catalanisme moderat en aliança amb la Lliga i Lliures, encara disposen de més de cent alcaldes, alguns d'ells en ciutats tan rellevant com Reus, Mollerussa, Calella, Tortosa, Puigcerdà, Vilafranca del Penedès i Igualada. Junts fa mesos que intenta convèncer dirigents del PDECat perquè facin el salt a Junts. "Els hem posat la passarel·la de plata, ara només falta que la creuin", assenyalava fa unes setmanes un alt dirigent de la formació consultat per NacióDigital. La previsió és que, quan s'acostin els comicis, s'acceleri el degoteig cap a les files de Puigdemont.
Junts està celebrant els últims caps de setmana actes en ciutats com Granollers, Lleida i Barcelona per anar escalfant motors de cara al 2023. A la capital catalana, es preveu que la candidata sigui Artadi, que ja ha esbossat el model de ciutat en una conferència en la qual es va presentar com a alternativa a la "degradació" que representa, segons ella, el tàndem Ada Colau-Jaume Collboni. En les últimes eleccions, Artadi va ser la número dos de Quim Forn, en aquell moment empresonat, de manera que va exercir com a candidata efectiva. La pretensió és acostar-se al grup davanter de l'Ajuntament, format tant per Colau i Collboni com per Ernest Maragall, que va guanyar per un estret marge però no va evitar que l'alcaldessa repetís en el càrrec gràcies Manuel Valls.
Artadi ha celebrat, amb ironia, que Maragall hagi decidit votar en contra de la tramitació dels pressupostos de Colau. Fins ara, segons la cap de files de Junts a la capital catalana, hi ha hagut un "tripartit de facto" entre els comuns, el PSC i ERC. Passat el mig mandat, els republicans comencen ara a desmarcar-se de l'alcaldessa. El dirigent republicà, de fet, ha fet explícita aquesta "distància" per la "manca d'horitzó" de l'Ajuntament. El tràmit no es votarà fins al mes de desembre.