15
de novembre
del
2021
Actualitzat
a les
8:37h
Falten encara set mesos per a les eleccions al Cercle d'Economiai l'ambient s'està escalfant. Per primer cop, hi pot haver competència electoral i això està generant molts nervis. A l'entitat no existeix la reelecció i el mandat dels presidents és de tres anys. Tradicionalment, s'arriba a un ampli consens intern -fruit d'un llarg i delicat procés de converses- per proposar un nom als socis, prop de 1.200, que ratifiquen a les urnes la seva proposta. Tot indica que el context de la nova elecció serà diferent: el juny del 2022 conclou la presidència de Javier Faus i aquesta vegada diversos socis han expressat la voluntat de concórrer a les urnes.
Un dels poders fàctics de la casa està format pels expresidents. Fins ara, solien tenir un paper important per avalar el nom del candidat de consens, que era proposat pel president sortint. Al Cercle hi ha dotze expresidents, que ara s'han convertit en una mena d'àrbitres o de jurats, com en aquella obra del cine i el teatre clàssics, Dotze homes sense pietat, un text de Reginald Rose dut al cine a finals dels anys cinquanta. En aquest cas, no hi ha un Henry Fonda, ni tampoc cap José María Rodero, un dels actors de la versió magnífica que es va poder veure a Estudio 1 el 1973.
Els dotze homes del Cercle són alguns dels vips més influents del món econòmic català: Joan Mas Cantí, Carlos Cuatrecasas, Vicenç Oller, Enric Corominas, Carles Tusquets, Joan Molins, Josep Piqué, Pedro Fontana, Antoni Brufau, Salvador Alemany, Antón Costas i Juan José Brugera. Amb tots ells s'hi està posant en contacte Faus per tancar un nom de consens i la idea és reunir-los a tots un dia de desembre. Dins la junta, que encara no ha formalitzat un nom, qui ha guanyat més punts els darrers dies és Jaume Guardiola, exconseller delegat de Banc Sabadell, de perfil conciliador i catalanista.
El problema, aquest cop, és que el nom sorgit de la junta ja té un candidat enfront. Candidata, més ben dit. Es tracta de Rosa Cañadas, sòcia de molts anys, del sector financer, presidenta de Trea Capital i que ha estat membre de la cúpula. En aquesta situació, els expresidents es troben en una situació delicada: avalaran la candidatura de Guardiola? Difícilment els expresidents es poden decantar en favor d'un aspirant i, per tant, en contra de l'altre. En tot cas, se suposa que, com a mínim, Cañadas tindrà el suport d'un dels expresidents: Carles Tusquets, el seu marit.
La situació és endimoniada. L'inici de la cursa electoral la va donar Faus quan va obrir la porta a la possibilitat de diverses candidatures, posant fi al sistema de cooptació per consens que havia estat marca de la casa. Dins de la casa alguns van elogiar el president per "trencar amb els vells estils i obrir-se al dinamisme". Per d'altres, el moviment era arriscat perquè podia fracturar l'entitat quan fins ara mai hi havia hagut conflictes per la presidència.
El Cercle d'Economia no és una entitat fàcil de gestionar. Malgrat les diferències internes, l'europeisme i la defensa d'una economia liberal han aplegat corrents diversos que han preservat la cohesió fins i tot en els moments més crispats del procés sobiranista, quan es van fer evidents les discrepàncies entre els sectors més conservadors i els més propers al sobiranisme. Com assegura un veterà, no és fàcil posar d'acord personalitats com Josep Piqué, José Manuel Lara, Joan B. Culla o Josep Ramoneda. Però s'ha fet.
Tant Guardiola com Cañadas són figures apreciades al Cercle. Es tracta de bons candidats, segons fonts de l'entitat. Però si no s'arriba a una solució de consens, hi haurà batusses. El Cercle, fins ara un símbol de l'establishment més discret, experimenta ara les emocions de la nova política. Les males llengües ja comencen a mobilitzar-se. Reginald Rose, que també va escriure una obra de ciència-ficció, Un autobús cap a enlloc, trobaria material inspirador al Cercle.
Un dels poders fàctics de la casa està format pels expresidents. Fins ara, solien tenir un paper important per avalar el nom del candidat de consens, que era proposat pel president sortint. Al Cercle hi ha dotze expresidents, que ara s'han convertit en una mena d'àrbitres o de jurats, com en aquella obra del cine i el teatre clàssics, Dotze homes sense pietat, un text de Reginald Rose dut al cine a finals dels anys cinquanta. En aquest cas, no hi ha un Henry Fonda, ni tampoc cap José María Rodero, un dels actors de la versió magnífica que es va poder veure a Estudio 1 el 1973.
Els dotze homes del Cercle són alguns dels vips més influents del món econòmic català: Joan Mas Cantí, Carlos Cuatrecasas, Vicenç Oller, Enric Corominas, Carles Tusquets, Joan Molins, Josep Piqué, Pedro Fontana, Antoni Brufau, Salvador Alemany, Antón Costas i Juan José Brugera. Amb tots ells s'hi està posant en contacte Faus per tancar un nom de consens i la idea és reunir-los a tots un dia de desembre. Dins la junta, que encara no ha formalitzat un nom, qui ha guanyat més punts els darrers dies és Jaume Guardiola, exconseller delegat de Banc Sabadell, de perfil conciliador i catalanista.
El problema, aquest cop, és que el nom sorgit de la junta ja té un candidat enfront. Candidata, més ben dit. Es tracta de Rosa Cañadas, sòcia de molts anys, del sector financer, presidenta de Trea Capital i que ha estat membre de la cúpula. En aquesta situació, els expresidents es troben en una situació delicada: avalaran la candidatura de Guardiola? Difícilment els expresidents es poden decantar en favor d'un aspirant i, per tant, en contra de l'altre. En tot cas, se suposa que, com a mínim, Cañadas tindrà el suport d'un dels expresidents: Carles Tusquets, el seu marit.
La situació és endimoniada. L'inici de la cursa electoral la va donar Faus quan va obrir la porta a la possibilitat de diverses candidatures, posant fi al sistema de cooptació per consens que havia estat marca de la casa. Dins de la casa alguns van elogiar el president per "trencar amb els vells estils i obrir-se al dinamisme". Per d'altres, el moviment era arriscat perquè podia fracturar l'entitat quan fins ara mai hi havia hagut conflictes per la presidència.
El Cercle d'Economia no és una entitat fàcil de gestionar. Malgrat les diferències internes, l'europeisme i la defensa d'una economia liberal han aplegat corrents diversos que han preservat la cohesió fins i tot en els moments més crispats del procés sobiranista, quan es van fer evidents les discrepàncies entre els sectors més conservadors i els més propers al sobiranisme. Com assegura un veterà, no és fàcil posar d'acord personalitats com Josep Piqué, José Manuel Lara, Joan B. Culla o Josep Ramoneda. Però s'ha fet.
Tant Guardiola com Cañadas són figures apreciades al Cercle. Es tracta de bons candidats, segons fonts de l'entitat. Però si no s'arriba a una solució de consens, hi haurà batusses. El Cercle, fins ara un símbol de l'establishment més discret, experimenta ara les emocions de la nova política. Les males llengües ja comencen a mobilitzar-se. Reginald Rose, que també va escriure una obra de ciència-ficció, Un autobús cap a enlloc, trobaria material inspirador al Cercle.