14
de novembre
del
2021
Per què un ciutadà que viu en un país d'Europa pot votar en un referèndum d'autodeterminació -com va passar a Escòcia l'any 2014, abans del Brexit- i a Catalunya el procés ha derivat en judicialització, presó i exili? Si Europa és un espai comú, ha de tenir també una reposta comuna davant de la vocació d'autodeterminació d'una nació o regió. Així ho entenen des del Self-Determination Caucus, un grup informal que han constituït nou eurodiputats per actuar com a lobi en el marc de la Unió Europea amb l'objectiu de fixar una pauta que aclareixi com s'ha de canalitzar democràticament un procés com el que, per exemple, intenta impulsar l'independentisme a Catalunya.
El grup està format per nou eurodiputats de Còrsega, Irlanda, Catalunya i el País Basc. En concret, Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín, de Junts; Jordi Solé i Diana Riba, d'ERC; Pernando Barrena (EH Bildu), Izaskun Bilbao (PNB), Chris MacManus (Sinn Féin) i François Alfonsi (Régions et Peuples Solidaires). El seu propòsit és que les nacions sense estat o bé aquelles nacions amb disputes territorials puguin canalitzar la seva reivindicació en base a un mecanisme legalment reconegut a escala europea i que sigui vinculant per als estats. A la pràctica, suposaria emular la llei de claredat de l'experiència del Quebec i Canadà però aplicat com a marc comú a la Unió Europea (UE).
"A Europa hi ha nacions sense estat amb potencial econòmic i demogràfic important i amb vocació europea que poden aspirar a curt termini a ser estats europeus. Europa ha d'estar preparada per quan sorgeixin aquestes circumstàncies", explica l'eurodiputat Pernando Barrena, que subratlla que no ha de ser vist per Europa com un problema, sinó com una assumpció de la seva diversitat. "En el cas de Catalunya, la UE ha tingut una actitud hipòcrita i fa veure que aquest no és el seu problema", lamenta Clara Ponsatí, que considera que és una "equivocació" que Europa vegi com un "afer intern" la reivindicació de l'autodeterminació en comptes de dotar-se d'eines per afrontar l'actitud "hostil" dels estats. "A Québec es van fer dos referèndums que es van perdre i ningú va anar a la presó", puntualitza.
El mecanisme de claredat que pretén elaborar el grup amb vocació de ser assumit tant per les institucions europees com els estats membre hauria de determinar en quines circumstàncies i quines condicions ha de reunir un territori europeu d'un estat membre pot posar en marxa un procés d'autodeterminació i accedir a ser un estat. Barrena sosté que s'hauria de fixar, per exemple, amb quines majories es pot impulsar, durant quant de temps s'ha de sostenir aquesta majoria i quins tempos s'ha de seguir. "La Unió ha d'oferir els mitjans perquè es faci en clau estrictament democràtica més enllà dels interessos de cada part", diu Barrena. És a dir, que arbitri.
L'eurodiputat Jordi Solé afegeix que ha d'haver-hi un paraigua per a tots els casos, un "marc genèric" que s'ajusti als valors europeus. "Que no pugui tornar a passar que per exercir l'autodeterminació acabis a la presó o a l'exili", assegura. Es tracta de garantir, assegura el Caucus en el seu document fundacional, que quan una nació vol exercir el seu dret a l'autodeterminació trobin per part de l'estat del qual en forma part una resposta basada en el "diàleg, reconeixement i pacte" i l'aval europeu per resoldre aquest conflicte de sobirania i no la "imposició" del seu posicionament, l'impediment del debat i la negativa a trobar un acord polític.
La mena d'acord de la claredat no només pretén fixar com ha de procedir un estat quan una part del seu territori vol exercir l'autodeterminació, com ha de ser el referèndum, quines garanties ha de tenir i si s'han de fixar percentatges -o determinar quins- perquè siguin vinculants els resultats. També entenen que, en cas d'emancipació d'un territori d'un estat ja membre, hauria d'establir-se un mecanisme "ràpid" d'incorporació a la Unió Europea. Seria aplicable, per exemple, en el cas d'Escòcia, que vol celebrar un altre referèndum l'any 2023.
Escòcia i Catalunya són, considera Solé, els dos casos que estan "més avançats" als quals s'haurà de donar resposta. La dificultat és, però, que els postulats del Caucus siguin assumits per les institucions europees i els estats membre. "Voldríem que fos vinculant per a tothom i sabem que és molt difícil perquè estem apuntant a la sobirania dels estats, que es considera intocable. Però és que les solucions s'han d'alinear amb els principis fundacionals de la UE", assegura l'eurodiputat republicà.
Ponsatí, exiliada a Escòcia, argumenta que si el segon referèndum es concreta i els escocesos voten majoritàriament a favor de la independència, demanaran integrar-se a Europa. "I la UE s'ho mira amb molta simpatia, però això suposaria un problema d'incongruència: per què els catalans no?", planteja. L'eurodiputada de Junts assegura que no té fonament que l'argument sigui que si es permet votar els catalans s'obrirà "la capsa dels trons" i altres regions també voldran l'autodeterminació. "És una por sense fonament, perquè els conflictes d'autodeterminació sorgeixen de la incapacitat dels estats d’administrar la descentralització de forma democràtica i satisfactòria", argumenta.
El Caucus té agenda pròpia i a principis del 2022 encetarà un cicle de conferències sobre el cas de Catalunya, Còrsega i Euskadi, però també vol aprofitar que fins al pròxim maig està en marxa la Conferència sobre el Futur d'Europa per intentar situar el seu missatge. Aquesta conferència es va activar per replantejar l'arquitectura, base i fonaments de la Unió Europa després que s'hagi vist sacsejada pel Brexit, l'auge dels populismes antieuropeïstes i d'extrema dreta i el descrèdit ciutadà arran de la gestió de la crisi econòmica del 2008 i la crisi migratòria. Tant Barrena com Solé i Ponsatí manifesten que aquest debat s'ha posat en marxa de forma "precària" però que intentaran aprofitar "tota escletxa" per canalitzar la demana de les nacions sense estat.
El grup està format per nou eurodiputats de Còrsega, Irlanda, Catalunya i el País Basc. En concret, Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín, de Junts; Jordi Solé i Diana Riba, d'ERC; Pernando Barrena (EH Bildu), Izaskun Bilbao (PNB), Chris MacManus (Sinn Féin) i François Alfonsi (Régions et Peuples Solidaires). El seu propòsit és que les nacions sense estat o bé aquelles nacions amb disputes territorials puguin canalitzar la seva reivindicació en base a un mecanisme legalment reconegut a escala europea i que sigui vinculant per als estats. A la pràctica, suposaria emular la llei de claredat de l'experiència del Quebec i Canadà però aplicat com a marc comú a la Unió Europea (UE).
"A Europa hi ha nacions sense estat amb potencial econòmic i demogràfic important i amb vocació europea que poden aspirar a curt termini a ser estats europeus. Europa ha d'estar preparada per quan sorgeixin aquestes circumstàncies", explica l'eurodiputat Pernando Barrena, que subratlla que no ha de ser vist per Europa com un problema, sinó com una assumpció de la seva diversitat. "En el cas de Catalunya, la UE ha tingut una actitud hipòcrita i fa veure que aquest no és el seu problema", lamenta Clara Ponsatí, que considera que és una "equivocació" que Europa vegi com un "afer intern" la reivindicació de l'autodeterminació en comptes de dotar-se d'eines per afrontar l'actitud "hostil" dels estats. "A Québec es van fer dos referèndums que es van perdre i ningú va anar a la presó", puntualitza.
Pernando Barrena (Bildu): "A Europa hi ha nacions sense estat que poden aspirar a curt termini a ser estats europeus. La UE ha d'estar preparada per quan sorgeixin aquestes circumstàncies"
El mecanisme de claredat que pretén elaborar el grup amb vocació de ser assumit tant per les institucions europees com els estats membre hauria de determinar en quines circumstàncies i quines condicions ha de reunir un territori europeu d'un estat membre pot posar en marxa un procés d'autodeterminació i accedir a ser un estat. Barrena sosté que s'hauria de fixar, per exemple, amb quines majories es pot impulsar, durant quant de temps s'ha de sostenir aquesta majoria i quins tempos s'ha de seguir. "La Unió ha d'oferir els mitjans perquè es faci en clau estrictament democràtica més enllà dels interessos de cada part", diu Barrena. És a dir, que arbitri.
L'eurodiputat Jordi Solé afegeix que ha d'haver-hi un paraigua per a tots els casos, un "marc genèric" que s'ajusti als valors europeus. "Que no pugui tornar a passar que per exercir l'autodeterminació acabis a la presó o a l'exili", assegura. Es tracta de garantir, assegura el Caucus en el seu document fundacional, que quan una nació vol exercir el seu dret a l'autodeterminació trobin per part de l'estat del qual en forma part una resposta basada en el "diàleg, reconeixement i pacte" i l'aval europeu per resoldre aquest conflicte de sobirania i no la "imposició" del seu posicionament, l'impediment del debat i la negativa a trobar un acord polític.
La mena d'acord de la claredat no només pretén fixar com ha de procedir un estat quan una part del seu territori vol exercir l'autodeterminació, com ha de ser el referèndum, quines garanties ha de tenir i si s'han de fixar percentatges -o determinar quins- perquè siguin vinculants els resultats. També entenen que, en cas d'emancipació d'un territori d'un estat ja membre, hauria d'establir-se un mecanisme "ràpid" d'incorporació a la Unió Europea. Seria aplicable, per exemple, en el cas d'Escòcia, que vol celebrar un altre referèndum l'any 2023.
Jordi Solé (ERC): "Que no pugui tornar a passar que per exercir l'autodeterminació acabis a la presó o a l’exili"
Escòcia i Catalunya són, considera Solé, els dos casos que estan "més avançats" als quals s'haurà de donar resposta. La dificultat és, però, que els postulats del Caucus siguin assumits per les institucions europees i els estats membre. "Voldríem que fos vinculant per a tothom i sabem que és molt difícil perquè estem apuntant a la sobirania dels estats, que es considera intocable. Però és que les solucions s'han d'alinear amb els principis fundacionals de la UE", assegura l'eurodiputat republicà.
Ponsatí, exiliada a Escòcia, argumenta que si el segon referèndum es concreta i els escocesos voten majoritàriament a favor de la independència, demanaran integrar-se a Europa. "I la UE s'ho mira amb molta simpatia, però això suposaria un problema d'incongruència: per què els catalans no?", planteja. L'eurodiputada de Junts assegura que no té fonament que l'argument sigui que si es permet votar els catalans s'obrirà "la capsa dels trons" i altres regions també voldran l'autodeterminació. "És una por sense fonament, perquè els conflictes d'autodeterminació sorgeixen de la incapacitat dels estats d’administrar la descentralització de forma democràtica i satisfactòria", argumenta.
Clara Ponsatí (Junts):" La UE es mira amb molta simpatia el referèndum d'Escòcia, però això suposaria un problema d'incongruència: per què els catalans no?"
El Caucus té agenda pròpia i a principis del 2022 encetarà un cicle de conferències sobre el cas de Catalunya, Còrsega i Euskadi, però també vol aprofitar que fins al pròxim maig està en marxa la Conferència sobre el Futur d'Europa per intentar situar el seu missatge. Aquesta conferència es va activar per replantejar l'arquitectura, base i fonaments de la Unió Europa després que s'hagi vist sacsejada pel Brexit, l'auge dels populismes antieuropeïstes i d'extrema dreta i el descrèdit ciutadà arran de la gestió de la crisi econòmica del 2008 i la crisi migratòria. Tant Barrena com Solé i Ponsatí manifesten que aquest debat s'ha posat en marxa de forma "precària" però que intentaran aprofitar "tota escletxa" per canalitzar la demana de les nacions sense estat.