Més promeses que mesures: Glasgow frega la decepció

La COP26 deixa algun avenç prometedor, com l'acord entre la Xina i els Estats Units, però acaba amb una declaració final que es preveu poc ambiciosa

El primer ministre del Regne Unit, Boris Johnson; el president dels Estats Units, Joe Biden; i el secretari general de l'ONU, António Guterres, a la COP26
El primer ministre del Regne Unit, Boris Johnson; el president dels Estats Units, Joe Biden; i el secretari general de l'ONU, António Guterres, a la COP26 | Karwai Tang / EP
12 de novembre del 2021
Actualitzat a les 22:56h
La vint-i-sisena cimera del clima ja és història. Durant les últimes dues setmanes, representants de gairebé 200 països han intentat des de Glasgow anar un pas més enllà en les mesures per intentar frenar el canvi climàtic. Hi ha hagut alguns avenços, com un acord inèdit entre els Estats Units i la Xina, però la realitat és que, com en anteriors cimeres, s'ha parlat més de promeses que d'accions. La declaració definitiva, que ja hauria de ser pública, encara no es coneix pel desacord entre països.

L'esborrany de declaració final de la COP26 insta els països a "revisar i reforçar" abans que acabi el 2022 els seus objectius de reducció d'emissions de diòxid de carboni de cara al 2030. A París, l'any 2015, es va acordar una revisió quinquennal dels plans de cada país. Així doncs, tots ells s'han revisat entre aquest any i l'any passat, i ja s'ha vist que són insuficients.

Segons l'Acord de París, no s'havien de tornar a revisar fins a l'any 2025, però davant l'alerta dels científics que indica que aquesta dècada és clau per frenar el canvi climàtic i que el marc d'oportunitat dels 1,5 °C s'està tancant, l'esborrany de declaració emesa des d'Escòcia insta els països a revisar els seus plans per reduir emissions abans del 2022.

Encara més indicadors per ser, com a mínim, poc optimistes. L'esborrany de declaració constata que els plans vigents de retallada d'emissions de cada país són insuficients per complir amb l'Acord de París, aquell que busca limitar l'augment de la temperatura mitjana del planeta per sota dels 1,5 °C, o com a mínim, per sota dels 2 °C. Un grup d'experts ja va assenyalar en el marc d'aquesta cimera que amb els acords actuals el món avança cap a un augment de la temperatura de 2,4 °C.

I és que la realitat és desoladora. Per arribar a complir els objectius acordats a París, d'aquí a nou anys les emissions de diòxid de carboni haurien d'haver caigut gairebé la meitat, en concret un 45%, en comparació l’any 2010. Res fa pensar que això es pugui complir. I així ho exposa l'esborrany de la declaració final de la cimera. La suma dels plans nacionals presentats a Glasgow no només no redueixen les emissions sinó que les incrementen per al 2030 un 13,7% més que el 2010.

També s'insta els països a accelerar l'aposta per l'energia neta i "eliminar gradualment" la generació de carbó i combustibles fòssils, una qüestió que ha marcat les últimes hores de la cimera. Altre cop, però, sense cap objectiu concret ni assenyalant específicament cap país. Fins i tot, es deixa oberta la possibilitat de seguir utilitzant el carbó si a la vegada s'impulsen sistemes de captura del diòxid de carboni que generen. Dit d'altra manera, que el carbó s'utilitzi si s'evita que arribi a l'atmosfera.

La falta de concreció de l'acord Xina-EUA, simptomàtic
Potser una de les sorpreses de la COP26 és l'acord inesperat entre la Xina i els Estats Units per "treballar plegats" per reduir les emissions. Per una banda, és el primer cop que les dues potències més contaminants del món segellen una entesa per treballar de manera conjunta en matèria d'emergència climàtica. Ara bé, com passarà amb la declaració final de la cimera, hi torna a haver més paraules que no pas fets.