judicial

El TSJC deixa a punt de judici Torrent i Costa pels debats sobre monarquia i autodeterminació

La magistrada instructora veu indicis de desobediència per permetre les resolucions suposadament vetades pel TC

per NacióDigital, Barcelona, Catalunya | 11 de novembre de 2021 a les 14:55 |
Torrent, a les portes del TSJC | Adrià Costa
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha deixat a punt de judici el conseller d'Empresa i Treball i expresident del Parlament, Roger Torrent, i tres exmembres més de la mesa de la cambra catalana per haver permès debatre resolucions sobre la monarquia i l'autodeterminació el novembre del 2019. La magistrada instructora, un cop conclosa la investigació, veu indicis de desobediència en l'actuació de Torrent, de l'exvicepresident primer Josep Costa, l'exsecretari primer i Eusebi Campdepadrós i l'exsecretària quarta Adriana Delgado.

En la seva querella, la Fiscalia els acusa de desobediència per haver admès a tràmit i permès que es debatés al ple el text de dues resolucions, el 12 i el 26 de novembre. A la primera hi constava un compromís amb l'exercici del dret a l'autodeterminació, mentre que la segona, una resolució de resposta a la sentència del Suprem per l'1-O, reiterava la reprovació del rei.


El ministeri públic recordava en el seu escrit que la sentència del TC del 2 de desembre del 2015 va declarar inconstitucional i nul·la la resolució 1/XI del Parlament del 9 de novembre del 2015 sobre l'inici del procés polític a Catalunya com a conseqüència dels resultats del 27-S. El TC va acordar la suspensió de les resolucions parlamentàries i va recordar a la mesa el seu deure "d'impedir i paralitzar qualsevol iniciativa parlamentària que suposés ignorar o eludir la suspensió acordada" i els va advertir que podien incórrer en responsabilitats, inclosa la penal, si ho incomplien. Al seu escrit, la Fiscalia considerava que els quatre querellats van incomplir aquesta sentència en permetre els dos debats.

En el cas del debat sobre autodeterminació, el 28 d'octubre del 2019 la CUP-CC va registrar una moció on s'expressava la voluntat del Parlament "d'exercir de forma concreta el dret de l'autodeterminació i de respectar la voluntat del poble català". El 29 d'octubre la mesa la va admetre a tràmit, el 5 de novembre es van desestimar les peticions de reconsideració del PPC, PSC i Cs i el 12 de novembre es va debatre i aprovar al ple. La Fiscalia recorda que el mateix 12 de novembre el TC havia admès a tràmit un incident d'execució per l'incompliment de les providències i que es va notificar als afectats del seu "deure" d'impedir la iniciativa.


En el cas de la segona resolució, sobre la reprovació del rei, la Fiscalia recorda que el 22 d'octubre JxCat, ERC i CUP-CC van registrar la proposta de resolució de resposta a la sentència del Suprem que incloïa una declaració que afirmava que "el Parlament reitera i reiterarà tants cops com ho vulguin els diputats i les diputades la reprovació de la monarquia". La mesa ho va admetre a tràmit, el 29 d'octubre es van desestimar les peticions de reconsideració i el 12 de novembre es va debatre i aprovar al ple.

La Fiscalia recorda que en la sentència de 17 de juliol del 2019 el TC ja havia declarat inconstitucionals i nuls uns apartats d'una resolució del parlament on ja es reprovava l'actuació del Rei en relació al procés. En una resolució posterior -25 de juliol del 2019- es tornava a reiterar la reprovació al rei, i el 18 de desembre el TC va declarar nuls un altre cop aquests incisos.


De fet, la resolució del Parlament de resposta a la sentència -la segona que motivava la querella- també incloïa una defensa del dret a l'autodeterminació, amb el compromís que "el Parlament reitera i reiterarà tants cops com ho vulguin els diputats i les diputades (...) la defensa del dret a l'autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació