11
de novembre
del
2021
Actualitzat
a les
21:40h
El Govern redobla els esforços a les portes del debat intern que farà la CUP per decidir si facilita o no l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat. A més del president Pere Aragonès deixant clar que no planteja cap suma alternativa a la dels tres partits independentistes, la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha assegurat que el 80% dels compromisos recollits en l'acord d'investidura estan ja "encarrilats". La negociació amb els anticapitalistes, ha insistit, ni té terminis ni línies vermelles.
La portaveu ha certificat que hi ha reunions i converses en marxa amb la CUP i que en continuaran havent-hi en paral·lel al procés intern dels cupaires. De fet, aquest mateix dijous l'ACN ha avançat que l'última oferta que ha fet l'executiu planteja la reducció de ràtios a les aules i revisar el paper de la Brimo en els desnonaments, mesures que els anticapitalistes consideren que no són noves perquè ja estaven incorporades en el pacte d'inici de legislatura.
Amb tot, Plaja ha recordat que, per molt que els anticapitalistes posin sobre la taula noves reclamacions, "la meitat" de les mesures de l'acord d'investidura dependen de l'aprovació dels pressupostos. De fet, Aragonès ha insistit que sense els comptes no hi haurà pla pilot de la renda bàsica universal, 750 milions en habitatge, una energètica pública o la gratuïtat del P2.
Pel que fa a la intenció de Ciutadans de portar els pressupostos al Consell de Garanties Estatutàries, acció que podria retardar l'entrada en vigor dels comptes, Plaja ha carregat contra les "sobreactuacions i maniobres injustificades" que podrien retardar el pressupost. Els de Carlos Carrizosa assenyalen que hi ha plantejaments inconstitucionals en l'apartat que fa referència a l'acció exterior.
Nous gestos a la llei d'acompanyament
La llei d'acompanyament dels pressupostos incorpora la garantia que tota dona que presenti una denúncia per violència masclista compti amb l'assistència d'un advocat, així com ajuts per a les famílies perjudicades per una mort. Aprovada aquest dijous pel Govern, la llei de mesures fiscals i financeres també incorpora la voluntat d'internalitzar el 061, com va avançar NacióDigital, una de les principals reclamacions que fa la CUP per aprovar els pressupostos. Una de les novetats que inclou la norma és l'eliminació de l'obligatorietat de presentar els pressupostos abans del 10 d'octubre, data que no s'ha complert mai fins ara.
En plena negociació amb la CUP, que continua lluny de permetre l'aprovació dels pressupostos i que tot just encara el debat intern sobre què fer amb els comptes, el Govern continua fent gestos per aplanar el terreny per a un acord. A més de posar l'accent en ajuts a les dones víctimes de violència masclista o també a les persones víctimes d'un delicte d'odi, la norma recull un mandat al Departament de Salut -comandat per Josep Maria Argimon, independent proposat per Junts- per tal que elabori, abans que s'acabi el contracte vigent del 061 -en mans de Ferrovial des de 2016, circumstància que l'ha remunerat amb més de 45 milions d'euros-, un "full de ruta" per a la "internalització" del servei.
Aquest pla inclòs en el projecte d'acompanyament dels comptes comprèn l'avaluació de l'impacte de l'assumpció directa del 061 i, a partir d'aquí, preveure'n la calendarització, la dotació pressupostària i el mecanisme legal per fer-lo possible. El funcionament d'aquesta eina, clau durant la pandèmia, ha generat fortes polèmiques i ha anat acompanyada de problemes amb els treballadors. L'any passat, just en ple esclat de la primera onada, NacióDigital va publicar que el 061 no era gratuït en un moment en què la Generalitat reclamava a la ciutadania que fes servir el número de telèfon per evitar el col·lapse als centres d'atenció primària i als hospitals. Al cap de només uns dies, però, el servei va passar a no tenir cost per als usuaris. Durant el mes de maig, el Govern va prorrogar el contracte de gestió amb Ferrovial per sis mesos. El venciment està previst per aquest mateix mes de novembre, tot i que per es podria allargar fins al juny del 2022, segons fonts governamentals.
La llei d'acompanyament inclou canvis mínims en la política fiscal, una de les grans carpetes que reclama la CUP. Sí que allarga excepcionalment fins a dos anys el termini de pagament dels impostos de successions i donacions que tributin durant el 2022 -un any més del permès ara-, així com esmena lleument l'impost als actius no productius de les empreses o inclou algun petit canvi al cànon de l'aigua. No incorpora, però, modificacions rellevants ni a l'IRPF, ni a patrimoni, ni a cap altre dels impostos rellevants sobre els quals té competències la Generalitat, ni en general a cap ni un, ni en crea de nous.
Nou fons de transició energètica
El conseller d'Economia, Jaume Giró, ja havia avisat que no apujaria la pressió fiscal, però tampoc no inclou rebaixes per a les rendes baixes com havia insinuat que faria -els pressupostos del 2020 ja van incorporar una millora del mínim exempt que el Tribunal Constitucional ha tombat. Ara, el conseller s'ha compromès a estudiar un mecanisme alternatiu per garantir el benefici fiscal.
Per ara, tampoc no atén a les resolucions recents del Parlament, instant a gravar més la fiscalitat verda i els impostos buits, malgrat que aquestes qüestions encara es podrien incorporar durant el tràmit parlamentari, fruit de la negociació política. Sí que es crea un nou fons per finançar actuacions de desenvolupament socioeconòmic i de transició energètica dels municipis situats en l’àrea d’influència de les centrals nuclears, que el Govern preveu tancar l'any 2040. El 20% dels ingressos recaptats per la producció d'energia elèctrica d'origen nuclear, estableix la llei, haurà de nodrir aquest fons.
La portaveu ha certificat que hi ha reunions i converses en marxa amb la CUP i que en continuaran havent-hi en paral·lel al procés intern dels cupaires. De fet, aquest mateix dijous l'ACN ha avançat que l'última oferta que ha fet l'executiu planteja la reducció de ràtios a les aules i revisar el paper de la Brimo en els desnonaments, mesures que els anticapitalistes consideren que no són noves perquè ja estaven incorporades en el pacte d'inici de legislatura.
Amb tot, Plaja ha recordat que, per molt que els anticapitalistes posin sobre la taula noves reclamacions, "la meitat" de les mesures de l'acord d'investidura dependen de l'aprovació dels pressupostos. De fet, Aragonès ha insistit que sense els comptes no hi haurà pla pilot de la renda bàsica universal, 750 milions en habitatge, una energètica pública o la gratuïtat del P2.
Pel que fa a la intenció de Ciutadans de portar els pressupostos al Consell de Garanties Estatutàries, acció que podria retardar l'entrada en vigor dels comptes, Plaja ha carregat contra les "sobreactuacions i maniobres injustificades" que podrien retardar el pressupost. Els de Carlos Carrizosa assenyalen que hi ha plantejaments inconstitucionals en l'apartat que fa referència a l'acció exterior.
Nous gestos a la llei d'acompanyament
La llei d'acompanyament dels pressupostos incorpora la garantia que tota dona que presenti una denúncia per violència masclista compti amb l'assistència d'un advocat, així com ajuts per a les famílies perjudicades per una mort. Aprovada aquest dijous pel Govern, la llei de mesures fiscals i financeres també incorpora la voluntat d'internalitzar el 061, com va avançar NacióDigital, una de les principals reclamacions que fa la CUP per aprovar els pressupostos. Una de les novetats que inclou la norma és l'eliminació de l'obligatorietat de presentar els pressupostos abans del 10 d'octubre, data que no s'ha complert mai fins ara.
En plena negociació amb la CUP, que continua lluny de permetre l'aprovació dels pressupostos i que tot just encara el debat intern sobre què fer amb els comptes, el Govern continua fent gestos per aplanar el terreny per a un acord. A més de posar l'accent en ajuts a les dones víctimes de violència masclista o també a les persones víctimes d'un delicte d'odi, la norma recull un mandat al Departament de Salut -comandat per Josep Maria Argimon, independent proposat per Junts- per tal que elabori, abans que s'acabi el contracte vigent del 061 -en mans de Ferrovial des de 2016, circumstància que l'ha remunerat amb més de 45 milions d'euros-, un "full de ruta" per a la "internalització" del servei.
Aquest pla inclòs en el projecte d'acompanyament dels comptes comprèn l'avaluació de l'impacte de l'assumpció directa del 061 i, a partir d'aquí, preveure'n la calendarització, la dotació pressupostària i el mecanisme legal per fer-lo possible. El funcionament d'aquesta eina, clau durant la pandèmia, ha generat fortes polèmiques i ha anat acompanyada de problemes amb els treballadors. L'any passat, just en ple esclat de la primera onada, NacióDigital va publicar que el 061 no era gratuït en un moment en què la Generalitat reclamava a la ciutadania que fes servir el número de telèfon per evitar el col·lapse als centres d'atenció primària i als hospitals. Al cap de només uns dies, però, el servei va passar a no tenir cost per als usuaris. Durant el mes de maig, el Govern va prorrogar el contracte de gestió amb Ferrovial per sis mesos. El venciment està previst per aquest mateix mes de novembre, tot i que per es podria allargar fins al juny del 2022, segons fonts governamentals.
La llei d'acompanyament inclou canvis mínims en la política fiscal, una de les grans carpetes que reclama la CUP. Sí que allarga excepcionalment fins a dos anys el termini de pagament dels impostos de successions i donacions que tributin durant el 2022 -un any més del permès ara-, així com esmena lleument l'impost als actius no productius de les empreses o inclou algun petit canvi al cànon de l'aigua. No incorpora, però, modificacions rellevants ni a l'IRPF, ni a patrimoni, ni a cap altre dels impostos rellevants sobre els quals té competències la Generalitat, ni en general a cap ni un, ni en crea de nous.
Nou fons de transició energètica
El conseller d'Economia, Jaume Giró, ja havia avisat que no apujaria la pressió fiscal, però tampoc no inclou rebaixes per a les rendes baixes com havia insinuat que faria -els pressupostos del 2020 ja van incorporar una millora del mínim exempt que el Tribunal Constitucional ha tombat. Ara, el conseller s'ha compromès a estudiar un mecanisme alternatiu per garantir el benefici fiscal.
Per ara, tampoc no atén a les resolucions recents del Parlament, instant a gravar més la fiscalitat verda i els impostos buits, malgrat que aquestes qüestions encara es podrien incorporar durant el tràmit parlamentari, fruit de la negociació política. Sí que es crea un nou fons per finançar actuacions de desenvolupament socioeconòmic i de transició energètica dels municipis situats en l’àrea d’influència de les centrals nuclears, que el Govern preveu tancar l'any 2040. El 20% dels ingressos recaptats per la producció d'energia elèctrica d'origen nuclear, estableix la llei, haurà de nodrir aquest fons.