Que parli la CUP

Rep el butlletí cada matí al teu correu

La tramitació i posterior votació del projecte de pressupostos del Govern tornarà a posar a prova la coherència de la majoria independentista al Parlament. Aquesta setmana escrivia un article sobre el miratge del 52%, perquè en els primers mesos de legislatura i en els principals debats parlamentaris -com el de política general- els tres partits independentistes que van fer president Pere Aragonès no han compartit entesa en els principals assumptes que ocupen el Govern, des de la taula de negociació amb la Moncloa fins a l'ampliació de l'aeroport del Prat. La majoria en vots i escons es va brandar molt després de les eleccions, però ha tingut, fins ara, poques concrecions.   

I les aliances amb les quals es validin els comptes de la Generalitat condicionaran el recorregut de la legislatura més cap altra qüestió, fins al punt que a Palau -i també a la cúpula d'ERC- ja insinuen que l'absentisme de la CUP tindria com a resultat que els compromisos del pacte d'investidura decaurien, inclosa la qüestió de confiança de mig mandat. Els anticapitalistes no ho veuen igual: reclamen uns pressupostos que atenguin els compromisos signats per posar en marxa l'executiu i entenen que el resultat de la votació dels comptes no invalida els acords previs. 

El Govern, que en els discursos públics insisteix que el pla no passa per fer-se la fotografia amb el PSC -com recalcava aquest dijous Aragonès-, s'ha esforçat en les últimes hores a millorar l'oferta als anticapitalistes, amb gestos encadenats. Al procés d'internalització del 061 -avançat dilluns per NacióDigital- s'hi ha afegit la promesa de reducció de ràtios en educació, així com la revisió del paper de la Brimo als desnonaments i la retirada de la Generalitat de les causes contra manifestants si no es pot acreditar que hi ha hagut lesions als agents de l'autoritat. Les carpetes que estan vinculades als Mossos d'Esquadra ja eren compromisos adquirits en l'acord d'investidura amb la CUP.

El primer soci parlamentari de l'executiu continua considerant insuficient el grau de compliment del pacte de la primavera -començant per les partides en habitatge i salut-, no comparteix la recepta impositiva -que ha quedat fora de la discussió- i veu amb incomoditat la música de la legislatura, amb els avals de la Generalitat als projectes dels Jocs Olímpics d'Hivern, Hard Rock i el flirteig amb l'ampliació de l'aeroport, particularment de Junts. D'aquí la sensació que tot està encallat. Potser per això, l'última oferta del Govern a la CUP -feta pública a la nit, en paral·lel a la difusió, per part dels anticapitalistes, del document que es debatrà a les assembles- inclou retirar els recursos destinats als Jocs d'Hivern i el Hard Rock. Un altre gest rellevant.

Per tot això és pertinent pensar que la distància exhibida en les negociacions, que aquest cap de setmana pot cristal·litzar en la decisió de presentar esmena a la totalitat als pressupostos un cop s'expressi la militància, no és el final del trajecte. De fet, l'abstenció de la CUP no s'hauria de descartar fins que el calendari no sigui definitiu, perquè els incentius que van portar els anticapitalistes a implicar-se en la governabilitat no han desaparegut, des del creixement de les inversions en polítiques socials fins a la revisió del model policial. És hora que la CUP parli, perquè li pertoca després de tant soroll, atenent la naturalesa de la seva estructura de presa de decisions. El Govern sabia que hauria de sortir de la zona de confort per validar els comptes si la negociació es limita als anticapitalistes. No val fer-se el sorprès.    
 

---

Avui no et perdis

» El Govern concedeix a la CUP retirar dels pressupostos els Jocs d'Hivern i el Hard Rock; per Lluís Girona.

» La llei d'acompanyament inclou ajuts a víctimes de violència masclista i la gestió pública del 061; per Sara González.

»La renovació del TC comença amb mal peu; per Bernat Surroca.

» Opinió: «Els 11 díscols»; per Oriol March.

» Acord perquè els interins de més de cinc anys ocupin la plaça sense opositar; per Lluís Girona.

»Com queden les pensions després de l'acord amb Brussel·les?; per Pep Martí.

» Mapes | Els contagis a alumnes i personal educatiu es dupliquen en deu dies; per Roger Tugas Vilardell.

»Un atac informàtic obliga Damm a aturar la producció de cervesa.

» ​La UAB «no té constància» de filtració de dades un mes després de l’atac informàtic; per Albert Hernàndez.

»El TSJC deixa a punt de judici Torrent i Costa pels debats sobre monarquia i autodeterminació.

»La suspensió de desnonaments i la moratòria de lloguers, prorrogades fins al 28 de febrer.

» Secció Rumbes i flors | «Ja soc a casa, tot bé»; per Paula Carreras.

»Bielorússia amenaça la UE de tallar el subministrament de gas.

»Brussel·les retalla dràsticament la previsió de millora de l'economia espanyola.

» Així sona «La Fama», la nova cançó de Rosalía.

» «Harry Potter i la Pedra Filosofal» torna als cinemes: les 5 curiositats que potser no sabies; per Víctor Rodrigo.
 

---

 El passadís

La decisió del Partit Nacionalista de Catalunya (PNC) de desmarcar-se del projecte de la nova formació de centre catalanista no va agafar desprevingut cap dels altres actors de la iniciativa. Quan Marta Pascal va comunicar a les direccions del PDECat, Convergents, Lliga Democràtica i Lliures que abandonava els grups de treball que s'han constituït, molts van recordar que ja feia temps que Pascal mostrava distanciament envers el projecte. El nucli fundador del nou partit, que aplegarà sobiranistes de divers matís, independentistes oposats a la unilateralitat i catalanistes, va tenir clar des de l'inici que era convenient que els rostres més coneguts dels diferents partits que s'integrarien en una sola organització havien de posar-se en un segon terme, renunciant a un paper protagonista. Una decisió que deixava Pascal -i també al president de Lliures, Antoni Fernández Teixidó- en un pla menys central. Tret d'Àngels Chacón, a qui ningú discuteix que lidera l'organització amb més presència en el territori.  

Vist i llegit

Enrique Arnaldo ha superat el tràmit per convertir-se en magistrat del Tribunal Constitucional a proposta del PP. Ho ha fet gràcies al pacte entre els populars i el PSOE, una entesa validada per Unides Podem, encara que hagi estat a contracor. I diem que Arnaldo ha superat el tràmit perquè l'aval del Congrés respon només a una entesa política que deixa en paper mullat el control parlamentari. Del jurista se n'ha evidenciat la seva discutible idoneïtat per al càrrec, pels vincles laborals amb la FAES i la col·laboració amb governs del PP, com el de Jaume Matas. Caldria preguntar-se, doncs, fins a quin punt els filtres per designar la incompatibilitat dels nomenaments tenen validesa. En el cas Arnaldo ha imperat la llei del mal menor -prioritzar el pacte de renovació del TC encara que impliqui la tria de perfils inadequats-, una decisió que tindrà conseqüències quan l'escollit hagi de deliberar sobre casos espinosos. Sobre "el fals dilema" de votar Arnaldo amb la "pinça al nas" hi reflexiona en aquest article Pilar Velasco a Infolibre.

 El nom propi

Sud-àfrica va acomiadar aquest dijous l'expresident Frederik de Klerk, que va fer de frontissa entre el règim de l'apartheid i la democràcia alliberada de discriminació racial. Guardonat amb el Nobel de la Pau després de ser el mandatari bòer que va concedir la llibertat a Nelson Mandela -decisió cristal·litzada arran d'una llarga campanya de pressions internacionals- i que va pilotar la transició pacífica del país cap a estàndards democràtics, De Klerk va morir a l'edat de 85 anys a Ciutat del Cap. L'expresident va demanar perdó pels abusos de l'apartheid davant l'anomenada Comissió de la Veritat, que pilotava un altre Nobel, l'arquebisbe Desmond Tutu, un espai de memòria col·lectiva pensat per cicatritzar les ferides de la segregació. I va voler repetir el prec de disculpa en un vídeo pòstum divulgat en les últimes hores, on se'l veia demacrat per l'avenç del càncer del qual va ser víctima. Les decisions preses en el final de la seva trajectòria política van permetre a De Klerk maquillar la taca d'haver liderat el Partit Nacional, amo del poder en l'última etapa de foscor a Sud-àfrica.

 Els imperdibles

La recomanació d'aquest divendres és l'estrena del documental sobre Pau Gasol que avui estarà a disposició dels usuaris d'Amazon Prime. L'exjugador del Barça, retirat de l'esport d'elit després dels Jocs Olímpics de Tòquio, ha permès que les càmeres l'acompanyessin en el procés de recuperació que li va permetre tornar a les pistes, després del seu adeu a l'NBA forçat per les lesions. El treball permet endinsar-se en la manera com una estrella del bàsquet enfoca el seu comiat de la competició, una mescla de lluita física i fortalesa emocional. El llegat de Gasol, amb dos anells de campió amb els Lakers i sis presències a l'All-Star, va vinculat al salt qualitatiu del bàsquet europeu en les dues últimes dècades, i queda ben plasmat en el documental. Encara que no us agradi el bàsquet, en gaudireu, perquè és ric en detalls personals i evoca la capacitat de superació en un context de màxima exigència. Bon cap de setmana! 

 ​