11
de novembre
del
2021
Actualitzat
a les
12:12h
La Cambra de Comerç de Barcelona ha presentat aquest dijous el document Un nou model d’aeroport. Elements per a un Debat, elaborat pel Gabinet d'Estudis de la institució. Les principals claus són mantenir obertes totes les opcions (el canvi de configuració operativa i l'actuació a nivell d'infraestructura de pista) i apostar per un model sostenible per evitar el "creixement descontrolat". La roda de premsa ha anat a càrrec de la presidenta de la Cambra, Mònica Roca, i la directora d'Infraestructures de la casa, Alícia Casart.
Mònica Roca ha reclamat un "debat informat i transparent" a totes les administracions. "El rumb de l'aeroport de Barcelona no es pot produir sense disposar d'àmplia informació", ha assenyalat la presidenta de la Cambra, que s'ha referit a la gravetat del problema climàtic, que aquests dies protagonitza la cimera de Glasgow. La presidenta de la Cambra ha volgut situar el debat en un terreny molt tècnic, però ha criticat que el govern espanyol "no ha tingut prou en compte la posició del Govern català en aquest tema".
En el document, la Cambra explica les claus del model aeroportuari que defensa, que per l'entitat ha de ser propi del segle XXI, que vol dir basat en criteris de sostenibilitat i en la línia d'un model econòmic basat en el coneixement, la tecnologia i el talent, i amb una vocació clarament internacional.
L'entitat reclama a les administracions que tinguin sobre la taula totes les opcions existents i no en descartin cap, com permetre els enlairaments a través de la pista llarga, costat muntanya. La Cambra crida a evitar el "creixement descontrolat" i la "passivitat" per evitar la congestió i la "mala qualitat del servei dels anys anteriors a la pandèmia". També reivindica la necessitat de disposar de connexions ferroviàries eficaces dins del sistema aeroportuari.
L'adequació de l'aeroport, assegura la Cambra, és "una oportunitat" per continuar desenvolupant el tràfic intercontinental, però reclama un nou model de gestió aeroportuària, que segueixi criteris de sostenibilitat amb una utilització òptima de la infraestructura, i esmenta models de referència com són els de Viena, Brussel·les o Copenhague, de mida mitjana, diferent al tipus hub & spoke que representen els aeroports de Heathrow, a Londres, o Charles de Gaulle, a París.
La Cambra considera que "cal valorar la proposta d'Aena d'augmentar la capacitat operativa a nivell de pistes amb l'allargament de la tercera pista". Però alhora, l'entitat critica la informació escassa aportada per Aena i proposa avaluar la configuració actual de les pistes. "És important saber quin model de país volem -ha dit-, i en això serà essencial el model aeroportuari que tindrem". Roca ha afirmat que "per nosaltres és important el progrés més que el creixement, més la qualitat que la quantitat".
Alícia Casart ha assegurat que el debat entorn el Prat està "esbiaixat" i que ara cal un debat "assossegat", en què l'important ha de ser el "treball tècnic". L'aeroport que propugna la Cambra ha de tenir més connectivitat intercontinental, el que tindrà un impacte sobre l'activitat econòmica. Si no es milloren els vols intercontinentals, el Prat pot tornar a la situació dels anys 2018 i 2019, com un aeroport de connexió intraeuropea, amb un model de viatger de baix valor afegit.
Reus i Girona, peces clau
En el nou model aeroportuari defensat per la Cambra, és fonamental un bon posicionament competitiu en connectivitat intercontinental, així com la qualitat d'operacions i serveis, optimitzant les operacions en pistes, millorant la política d'impacte acústic i amb un pla integral per gestionar els espais naturals del Delta del Llobregat.
Els aeroports de Reus i Girona són essencials en el nou model pel que advoca la Cambra, i caldrà unes connexions ferroviàries eficaces entre les terminals de Reus i Girona amb Barcelona ciutat amb unes xarxes ben dotades, a la vegada que s'imposa garantir la connexió amb tren entre les terminals del Prat, el centre de Barcelona i el seu territori d'influència. En aquest sentit, la Cambra reclama l'accés directe de l'alta velocitat amb el Prat.
Alícia Casart ha recordat que la descarbonització efectiva del sector del transport es basarà en el foment del tren i la descarbonització de cotxes, aeronaus i vaixells. El transport per carretera, ha explicat, suposa el 70% de les emissions del transport.
Mònica Roca ha reclamat un "debat informat i transparent" a totes les administracions. "El rumb de l'aeroport de Barcelona no es pot produir sense disposar d'àmplia informació", ha assenyalat la presidenta de la Cambra, que s'ha referit a la gravetat del problema climàtic, que aquests dies protagonitza la cimera de Glasgow. La presidenta de la Cambra ha volgut situar el debat en un terreny molt tècnic, però ha criticat que el govern espanyol "no ha tingut prou en compte la posició del Govern català en aquest tema".
En el document, la Cambra explica les claus del model aeroportuari que defensa, que per l'entitat ha de ser propi del segle XXI, que vol dir basat en criteris de sostenibilitat i en la línia d'un model econòmic basat en el coneixement, la tecnologia i el talent, i amb una vocació clarament internacional.
L'entitat reclama a les administracions que tinguin sobre la taula totes les opcions existents i no en descartin cap, com permetre els enlairaments a través de la pista llarga, costat muntanya. La Cambra crida a evitar el "creixement descontrolat" i la "passivitat" per evitar la congestió i la "mala qualitat del servei dels anys anteriors a la pandèmia". També reivindica la necessitat de disposar de connexions ferroviàries eficaces dins del sistema aeroportuari.
L'adequació de l'aeroport, assegura la Cambra, és "una oportunitat" per continuar desenvolupant el tràfic intercontinental, però reclama un nou model de gestió aeroportuària, que segueixi criteris de sostenibilitat amb una utilització òptima de la infraestructura, i esmenta models de referència com són els de Viena, Brussel·les o Copenhague, de mida mitjana, diferent al tipus hub & spoke que representen els aeroports de Heathrow, a Londres, o Charles de Gaulle, a París.
La Cambra considera que "cal valorar la proposta d'Aena d'augmentar la capacitat operativa a nivell de pistes amb l'allargament de la tercera pista". Però alhora, l'entitat critica la informació escassa aportada per Aena i proposa avaluar la configuració actual de les pistes. "És important saber quin model de país volem -ha dit-, i en això serà essencial el model aeroportuari que tindrem". Roca ha afirmat que "per nosaltres és important el progrés més que el creixement, més la qualitat que la quantitat".
Alícia Casart ha assegurat que el debat entorn el Prat està "esbiaixat" i que ara cal un debat "assossegat", en què l'important ha de ser el "treball tècnic". L'aeroport que propugna la Cambra ha de tenir més connectivitat intercontinental, el que tindrà un impacte sobre l'activitat econòmica. Si no es milloren els vols intercontinentals, el Prat pot tornar a la situació dels anys 2018 i 2019, com un aeroport de connexió intraeuropea, amb un model de viatger de baix valor afegit.
Reus i Girona, peces clau
En el nou model aeroportuari defensat per la Cambra, és fonamental un bon posicionament competitiu en connectivitat intercontinental, així com la qualitat d'operacions i serveis, optimitzant les operacions en pistes, millorant la política d'impacte acústic i amb un pla integral per gestionar els espais naturals del Delta del Llobregat.
Els aeroports de Reus i Girona són essencials en el nou model pel que advoca la Cambra, i caldrà unes connexions ferroviàries eficaces entre les terminals de Reus i Girona amb Barcelona ciutat amb unes xarxes ben dotades, a la vegada que s'imposa garantir la connexió amb tren entre les terminals del Prat, el centre de Barcelona i el seu territori d'influència. En aquest sentit, la Cambra reclama l'accés directe de l'alta velocitat amb el Prat.
Alícia Casart ha recordat que la descarbonització efectiva del sector del transport es basarà en el foment del tren i la descarbonització de cotxes, aeronaus i vaixells. El transport per carretera, ha explicat, suposa el 70% de les emissions del transport.