Madina i Sémper: «Ens van semblar molt bé les paraules d'Otegi»

El 19 de febrer del 2002, una bomba explotava sota el cotxe d'Eduardo Madina, en aquell moment dirigent de les Joventuts Socialistes d'Euskadi. Algun error en el moment d'instal·lar l'artefacte i possiblement l'altura de la víctima -al capdavall, la sort- van fer que Madina perdés un peu però sobrevisqués a l'atemptat. Per la seva banda, Borja Sémper, membre del PP, va estar en la llista d'objectius d'ETA durant anys i la mort el va encerclar en diverses ocasions. 

Són històries d'una altra memòria històrica, la basca. Ara, deu anys després de la fi d'ETA, Madina -excandidat a liderar el PSOE enfront Pedro Sánchez- i Sémper -exportaveu del PP al Parlament basc- són ja fora de la política i exposen la seva experiència aTots els futurs perduts (Plaza&Janés), un llibre sense afectacions que és un testimoni d'una part de la realitat basca i que trenca amb alguns apriorismes. El seu discurs té poc a veure amb els missatges revengistes que s'escolten en sectors de la dreta espanyola. Hi hem conversat a Barcelona.   

- Expliquen en el llibre la seva condició de supervivents. Tots dos han tingut una relació particular amb la violència i amb la mort. Recordem la seva experiència. Què va passar aquell 19 de febrer del 2002?

- Eduardo Madina: Està en el llibre l'exemplificació d'una experiència viscuda per dotar de més credibilitat als fets que expliquem i l'enfocament que oferim en el llibre. Tant en Borja com jo vam ser conscients que no teníem escapatòria i que si fèiem aquesta aportació de la nostra memòria enfront l'oblit, havíem de passar per aquí i explicar-ho.

- En el seu cas, va patir un atemptat amb bomba al seu cotxe. Diu en el llibre que era un tipus d'atemptats en què les possibilitats de sobreviure eren encara menors que en un atemptat a trets.

- E.M.: ETA no solia fallar en les seves accions. De fet, va encertar 853 vegades. Va matar nens i nenes a Barcelona, policies a Bilbao, advocats a Sevilla, fiscals a la Corunya, militars a Saragossa, regidors a Hernani. Va matar molt i tot el que va poder. I si no ho va fer més, va ser perquè no va poder. Així és que els seus atemptats no solien fallar.     

- A vostè, Borja Sémper, el van intentar assassinar diverses vegades. 

- Borja Sémper: Al final, la nostra experiència no és més que un reflex del que van patir milers de persones al País Basc. Com, per damunt de la condició humana, s'imposava la voluntat totalitària d'una organització terrorista que volia imposar una idea política a través de l'assassinat i els atemptats. En el nostre cas, sent aleshores joves de vint anys, té una significació particular. Pensar amb perspectiva en uns nois vivint sota l'amenaça d'una organització armada, anant amb escorta, ens sembla terrible. Però ho és també que una banda terrorista pugui posar una bomba en els soterranis d'un centre comercial. Nosaltres no volem que la nostra experiència personal sigui de protagonistes ni exemplaritzant, però sí que mostri fins a on pot arribar la maldat moguda per una idea política equivocada que passa per damunt de l'ésser humà. Per això érem conscients que havíem de parlar i entrar en terrenys incòmodes de la nostra vida personal.     
 
- Explica en el llibre que en algun moment va tenir una integrant d'un comando d'ETA darrere seu, a la universitat, i que està viu per un instant de dubte. 

- B.S.: Posi's en el supòsit que persones amb qui comparteix espai a la universitat, per exemple, no només veuran bé que et puguin assassinar sinó que, probablement, elles mateixes protagonitzaran aquest assassinat. Jo en el llibre dic que probablement una persona del comando va estar braç a braç amb mi perquè m'ho va dir la guàrdia civil, però el que em sembla més rellevant és que això succeeixi en una societat com la basca, moderna, desenvolupada, amb uns índexs socioeconòmics alts, i que els qui compartien amb tu plaça pública, quan són adults et vulguin matar. Això va estar motivat per moltes raons, però sobretot per una idea política  que porta a la desraó a una cota màxima. Aquesta idea de puresa sublimada per damunt de la singularitat de cada individu que fa que salti pels aires qualsevol mena de consideració humana. Tu deixes de ser un ésser humà per ser un regidor del PP, o un guàrdia civil, o un periodista.    

Eduardo Madina.: "Per construir una convivència sòlida, aquesta no pot surar sobre l'oblit"

  
- Parlen en el llibre dels seus atemptats baptismals. El del senador Enrique Casas va ser el seu. Què és un atemptat baptismal?

- E.M.: Baptismal en el sentit que un dia t'adones d'una manera molt contundent de la realitat que t'envolta. En el meu cas, va ser l'atemptat contra el senador socialista Enrique Casas, assassinat a la porta de casa seva. Jo tenia set o vuit anys. Recordo que el meu pare em va dur a Sant Sebastià, vaig veure el funeral i em vaig adonar de manera evident que alguna cosa no anava bé. Va ser baptismal en el sentit que va ser un fet que em va atorgar consciència plena. 

- B.S.: En el meu cas, vaig assistir gairebé en directe a l'assassinat d'un noi de 33 anys, José Manuel Helices Patiño, amb dos fills petits, un policia nacional que havia vist el moviment sospitós d'uns individus i és mort en el moment en què procedeix a identificar-los. És un fet que m'obliga a fer-me preguntes, interessant-me pel món que m'envolta, que de cop trobo cruel i enormement injust.      

- L'octubre passat, Arnaldo Otegi va expressar "de tot cor" el dolor de l'esquerra abertzale pel mal causat. Es va generar un debat sobre el valor, molt o poc, d'aquestes paraules. Vostès com ho valoren?   

- E.M.: Doncs jo les he valorat molt bé. Són les primeres en un camí correcte. L'esquerra abertzale té en això un camí llarg per fer, però són el primer pas en una direcció que, per primer cop en molt de temps, em sembla que és la bona. A mi m'agradaria un futur per al País Basc en què no es pogués pensar en cap projecte sense tenir en compte el dolor de les víctimes. En aquest sentit, la primera vegada que sento Otegi dir alguna cosa en aquesta direcció és aquest dia al Palau d'Aiete en el context del desè aniversari de la fi d'ETA.

Borja Sémper: "M'agradaria que l'energia desplegada durant anys per l'esquerra abertzale per justificar la violència es transformés per construir un Euskadi sense odi"

  
- B.S.: Em semblen molt més edificants aquestes paraules si les comparo amb les que deia fa deu anys. S'assemblen més al que dèiem i defensàvem la majoria social d'Euskadi que al que aleshores defensava una minoria que Otegi representava. No pot ser una valoració més que positiva, sobretot en termes comparats. És veritat que encara els espera molt per fer. A mi m'interessen molt més els fets que les paraules. Hi ha una energia desplegada durant molts anys des del món de l'esquerra abertzale per intentar donar una justificació política a la violència i a mi m'agradaria que aquesta energia es transformés per construir un Euskadi sense odi, en què es pugui conviure en plenitud, una Euskadi més "impura", menys homogènia, en què s'exaltés com a valor aquesta diversitat.  
 
- El vostre és un llibre per a la reconciliació?

- B.S.: El concepte de reconciliació és un terme judeocristià, com el perdó. A mi no m'hi fa sentir identificat perquè no m'explica. Jo sempre he aspirat al mateix. No necessito reconciliar-me perquè mai m'he enemistat amb ningú. Al que aspiro és a conviure en igualtat de condicions amb els meus semblants. Ningú per sota i ningú per damunt. Per això em vaig dedicar a la política.

- Què creieu que l'esquerra abertzale ha de fer més per assolir una convivència més profunda, una pau completa d'Euskadi?

- E.M.: Hi ha una peça important que és la memòria. Per construir una convivència sòlida, aquesta no pot surar sobre l'oblit. Ha de tenir els peus ancorats en la memòria. Per això des de diversos angles hem insistit tant en la preservació de la memòria històrica. En els fets vinculats a la Guerra Civil, a l'etapa franquista. Aquesta reivindicació que l'esquerra i el meu partit fan no pot conviure amb un oblit accelerat dels fets més recents. No es pot anar corrent cap a la memòria en un lloc i cap a l'oblit en un altre. Per això ens hem llançat a aquesta aventura del llibre.      

- ETA va desaparèixer fa deu anys. Però si atenem a alguns discursos polítics, sembla que encara estigui viva.   

- B.S.: Nosaltres en el llibre defensem que ETA ha estat derrotada. És una veritat constatable. Una altra cosa és que segueixin existint amenaces totalitàries per a la convivència i que responen a diverses sigles. Això és una cosa consubstancial a les nostres societats. Ho veiem a tot Europa.   

- Parlen de les víctimes com d'un col·lectiu molt divers. No hi ha hagut un intent d'apropiar-se del col·lectiu de víctimes per part de sectors polítics i mediàtics de la dreta espanyola?

- E.M.: Històricament, jo crec que sí i, a més, penso que hi ha hagut una dificultat de comprensió del que eren les víctimes del terrorisme, que no eren un col·lectiu únic sinó molt plural i on cabien des de la germana de Gregorio Ordóñez a la filla d'Ernest Lluch passant per homes i dones desconeguts que la gent no coneix, però que també tenen criteri. No se les pot homogeneïtzar i, per tant, no se'ls pot utilitzar políticament. 

- B.S.: Hi ha tantes maneres de reaccionar al terrorisme com víctimes, i no podem més que ser absolutament respectuosos envers la forma en què cadascú ha de viure la seva condició de víctima. Però en les víctimes tots ens reconeixem no per la seva opinió, ni per la manera amb què es relacionin amb els seus victimaris, sinó perquè és en les víctimes on ETA exemplifica l'atac del totalitarisme contra la democràcia.      

Borja Sémper: "A casa meva vèiem igual la violència d'ETA que la del GAL"

  
- Borja Sémper, en la seva família es va sentir també de prop la violència que no venia d'ETA sinó de l'altre costat. Segundo Marey, segrestat pels GAL, era cosí del seu pare. Com van viure la violència dels GAL sent víctimes d'ETA?

- B.S.: Doncs no pas d'una manera diferent de la violència d'ETA. Les vèiem igual. A casa meva no es veia una violència bona i una violència dolenta. No es considerava a les persones com a objectius justificables de cap tendència terrorista en funció del que pensaven. Per això en el llibre per nosaltres no és gens incòmode parlar dels GAL. En absolut. 
 
- Vostès dos tenen elements de vides paral·leles. Van abandonar el primer pla de la vida política per anar al sector privat. Tenen la sensació d'haver pagat un preu per certa dissidència en cadascun dels seus respectius partits?

- E.M.: Jo no, no tinc aquesta sensació. Jo em vaig presentar a la secretaria general del PSOE en unes primàries. Va guanyar Pedro Sánchez, que va aplicar el seu projecte. Vaig entendre que hi havia persones millor que jo per aplicar el seu projecte i vaig decidir que era el moment d'obrir una etapa nova. Porto ja quatre anys treballant en una empresa privada i la veritat és que estic encantat. Quan miro enrere, veig que van ser tretze anys de càrrec públic, com a diputat, com a portaveu adjunt del meu grup al Congrés, que és una tasca no menor al PSOE, i vaig estar nou anys a la direcció federal del partit. Estic molt orgullós del camí fet. Jo era un militant que es va afiliar a Bilbao, va arribar secretari general del grup parlamentari socialista i em vaig quedar a uns pocs vots de ser secretari general del partit. Res a veure amb la dissidència.

- No es veu tornant a la política?

- E.M.: El futur no se sap. El que dic és que em vull quedar on estic perquè estic encantat i m'agrada el que vaig fent. He trobat una nova vida que m'omple i em fa sentir bé. Hi ha gent millor que jo per fer el que està fent.

Eduardo Madina: "La societat basca avui es defineix com a menys independentista que mai, però vota un Parlament basc més nacionalista que mai"

  
- Ha fet les paus amb Pedro Sánchez?

- E.M.: No, allò no donava ni per fer les paus. 

- Com valora la gestió de Pedro Sánchez?

- E.M.: Bé, és un govern d'esquerres i té tot el dret a dur a terme el seu programa. Jo la política la divideixo en diversos plans, sovint la reduïm a la política nacional, però hi ha moltes experiències en aquest país, sobretot en el pla local i autonòmic, on millor funciona la democràcia. Crec que és dels països on millor funciona en aquests àmbits. I la societat espanyola sap distingir el seu alcalde i el seu president autonòmic. 
 
- Creu que Sánchez deixarà empremta?

- E.M.: Sens dubte. Jo crec que aquesta és una etapa que ha marcat un capítol extraordinàriament rellevant en la història del Partit Socialista. El PSOE neix el 1879, imagini's tot el que hi ha fins al 2014, quan ell arriba a la secretaria general. No veig que aquest capítol sigui innocu.  

- I vostè es veu tornant a la política activa?

- B.S.: Mai es pot dir que d'aquesta aigua no en beuràs mai. Però jo ara tinc una vida molt plàcida. He descobert que es pot transformar la realitat a través de l'empresa privada. Crec que la política també requereix d'un moment determinat per exercir-la i jo ara estic en un altre. Tampoc vaig deixar la política per discrepàncies amb el partit, amb el qual sempre m'he sentit còmode. Sempre he defensat el mateix, un partit de tall liberal, i no crec haver dit res diferent del que em van dir que era el Partit Popular quan m'hi vaig afiliar. I sempre vaig tenir clar que jo militava en un partit polític i no en una secta. El detonant per deixar la política, més enllà d'aspectes puntuals, va ser el desig d'un canvi de cicle vital. 

- No troba que l'actual discurs de Pablo Casado abusa d'un to a vegades incendiari? 

- B.S.: Si hagués d'enumerar discursos incendiaris a Espanya, no sé si el de Pablo Casado estaria en el primer nivell. Hi ha molts elements amb vocació d'incendiar la política en l'ampli escenari espanyol. No sé si la política està sent capaç d'aplacar i asserenar els ànims. Hi ha massa polítics entestats a encendre'ls. Ara estem a Barcelona i deixi'm que li digui una cosa. Quan feia política a Euskadi fa molts anys, mirava a Catalunya amb certa enveja. A Euskadi hi havia molta tensió, molt enfrontament i divisió i, a més, existia ETA. Avui miro amb certa sorpresa certa inversió de les realitats. Euskadi és un lloc plàcid en què la societat s'està reconstruint i veig a Catalunya més xoc, no ja entre independentistes i constitucionalistes, sinó dins mateix del món nacionalista.

- Però no creu que és un conflicte molt polític més que social? Hi ha distància entre els intercanvis dialèctics entre dirigents polítics i el que es viu al carrer.

- B.S.: Però en termes comparats amb la Catalunya del 1992, a mi m'agradava més aquella.
 
- Pertanyen als dos principals partits constitucionalistes. El fet que el bloc constitucionalista, que havia tingut fins i tot majoria al Parlament basc, ara estigui més afeblit políticament, quina explicació té? 

- E.M.: Hi ha una pujada i baixada dels partits en funció dels processos electorals. Això passa a tot arreu. La societat ha vist que hi ha menys projecte en el Partit Socialista que al PNB. A mi m'agrada molt el PSE, però resulta que a la societat basca li passa el contrari. Et poden votar per la trajectòria i la història, però majoritàriament et voten pel present i pel futur. I es donen algunes paradoxes curioses. La societat basca avui, en tots els euskobaròmetres, que són el nostre CIS, es defineix avui com a menys independentista que mai, en tota la democràcia, però vota un Parlament basc més nacionalista que mai. Alguna cosa s'està modificant en la societat basca: menys independentisme que mai, més escons nacionalistes que mai.

Borja Sémper: "El PNB està sent conservador i això està sent premiat per la societat basca"

  
- Quina explicació li troba?

- E.M.: Potser un sector del nacionalisme està ocupant espais que abans eren dels partits constitucionalistes. Passa també que noves generacions estan llegint la societat i la pluralitat basca d'una manera nova. 

- El PNB està agafant un paper de partit d'ordre i statu quo?

- B.S.: Està sent conservador i això està sent premiat per la societat.