14
de novembre
del
2021
Actualitzat
a les
17:34h
Les noves tecnologies no són un instrument neutre i poden ser una eina de desigualtat letal per als col·lectius més vulnerables. És el que explica Virginia Eubanks a L'automatització de la desigualtat(Capitán Swing). Politòloga i professora de la Universitat d'Albany, a l'estat de Nova York, molts dels seus articles sobre dades i injustícia social han estat publicats en mitjans com The Guardian i The Nation.
Eubanks ha passat per Barcelona per presentar el seu llibre i en aquesta entrevista amb NacióDigital explica la seva recerca i el context polític que viuen els EUA. L'acadèmica adverteix de l'enfortiment de l'extrema dreta, però alhora es mostra optimista per la força que han guanyat els moviments socials al seu país.
- Les noves tecnologies de la informació accentuen les desigualtats econòmiques?
- De manera molt evident. Per això començo el llibre explicant la història de les cases de pobres d'Indiana, per assenyalar aquesta realitat. Vull il·lustrar com aquests instruments, aquestes tecnologies, impacten sobre les nostres vides. El sistema de cobertura social social als Estats Units està basat en un mecanisme punitiu, de vigilància. No hem de creure la narrativa que els nous estris tecnològics són neutres, apolítics o imparcials, sinó que aquesta aparent neutralitat els fa més perillosos.
- Assegura que George Orwell es va equivocar en una cosa en la seva obra 1984. En quina?
- Orwell mostrava un Gran Germà observant-te a tu, a l'individu. L'error entre el món que vivim i el món que ell va imaginar és que el Gran Germà ens observa a tots, mira a les diferents comunitats de persones i no a l'individu, a les xarxes i les connexions entre les persones. Aquesta és la nostra vigilància, que no s'enfoca envers un individu i el seu comportament sinó que elabora prediccions i prejudicis sobre com la gent actuarà en el futur basat en com la gent de cada comunitat s'ha comportat en el passat. - Posi'ns alguns exemples concrets de com funciona aquesta discriminació.
- Potser l'exemple més clar és el que exposo precisament en l'inici del llibre. En el cas d'Indiana, on l'estat va signar un contracte d'1,3 bilions de dòlars per reemplaçar la feina dels treballadors socials amb fórmules i sol·licituds online. Es va automatitzar el procés d'elegibilitat, és a dir, de selecció dels qui podien ser beneficiaris dels programes d'ajudes, i això va culminar en el rebuig d'un milió de sol·licituds. Va ser un increment del 54% respecte al període anterior a la digitalització. Això significa que en algun punt del procés s'ha produït un error. Podria ser en la família, en el centre de trucades, el sistema tecnològic o de documentació. Es va considerar que la culpa era de les famílies, que rebutjaven la cooperació. Això va afectar els col·lectius més vulnerables d'Indiana i suposava el rebuig a l'accés a serveis molt bàsics de salut i habitatge. Va deixar les famílies en una situació realment terrible.
- Vostè descriu l'impacte de les noves tecnologies en la població pobre dels EUA. Creu que aquest és un fenomen extrapolable a Europa?
- Nosaltres tenim un context polític i social particular. Als EUA no existeix un concepte universal dels drets humans. No hi ha un dret universal a la salut. Hi ha centenars de milers de persones que no tenen accés a la salut pública. I si reben algun tipus d'assistència mèdica és en sales d'urgència. Una de les raons clau de la pobresa de les famílies són els deutes mèdics. En això, el dels EUA és un cas únic, i també a l'Àfrica del Sud. Per suposat que el context importa. Si importen el tipus de tecnologia que utilitzem, potser també importaran les nostres formes de pensar. Els europeus n'han de ser molt conscients i preocupar-se'n.
- Hi ha un model europeu de gestió de les dades que sigui diferent al dels EUA o l'Àsia?
- Tinc dubtes per respondre a això perquè porto poc temps aquí i no en soc una experta. Ara, aprofitant que estic aquí, estic recollint un seguit d'històries orals de persones que entren en els sistemes d'atenció social a l'estat espanyol per elaborar un nou projecte de recerca. Una de les coses que m'està sorprenent és com de similars són les experiències, tot i que el context polític i els sistemes socials europeu i nord-americà són molt diferents.
- Creu que la ciutadania encara és a temps de preservar un control democràtic de l'algoritme?
- Aquesta és una qüestió que ha sorgit en altres converses i sempre em sembla molt interessant. Hem de ser crítics envers les tecnologies. El canvi tecnològic és inevitable, però és un tren descarrilat i fora de control. Una de les coses que jo voldria aconseguir amb el meu treball és demostrar que nosaltres, la gent, podem intervenir en el procés en qualsevol moment. No crec que sigui massa tard. Dit això, sempre és millor intervenir com abans millor. Però sempre es pot canviar el camí. - Quines mesures urgents suggeriria?
- Crec que depèn molt del context i es fa difícil proposar mesures abstractes del que hauria de succeir. Això és feina dels responsables polítics. Em limito a explicar històries. He escollit el camí de narrar les experiències de les persones que s'han vist afectades per l'automatització dels processos de selecció. Quan conversem amb els responsables polítics d'aquests programes, la discussió tendeix a fer-se molt abstracte. El meu paper és oposar-me a que el debat sobre aquest tema es faci massa abstracte. No és tant un aspecte de transparència o de buscar models perfectes de tecnologia, es tracta de les famílies.
- Fem una mirada a la situació política del seu país. Com s'explica que el trumpisme sigui encara tan fort?
- Crec que als Estats Units, però també en molts altres llocs, ens trobem en un moment d'ascens de l'extrema dreta, un ascens que s'ha de contextualitzar en un moment de patiment econòmic, en la pervivència del racisme, en un temps de canvis molt ràpids. Crec que hi ha molta gent que s'ho passa malament i que té molta por. I quan la gent està espantada i pateix, fa coses il·lògiques. Això és una cosa que els líders feixistes i totalitaris copsen, i se n'aprofiten. És un moment de perill i no podem permetre que les nostres pors sobrepassin les nostres esperances.
- S'imagina Trump un altre cop a la Casa Blanca?
- Per suposat. Aquesta és una possibilitat. Però jo soc optimista. Pensem que en el mateix moment en què va sorgir el trumpisme també ho van fer uns potents moviments socials i una oposició forta contra el que encarnava Trump. Així és que crec que veurem una gran batalla. Però ara serà una batalla més visible que en el passat i també molt més intensa.
- Quins candidats veu de cara a les eleccions presidencials del 2024?
- Crec que Joe Biden era un candidat per un país que en aquells moments finals del mandat de Donald Trump necessitava un avi competent. El que haurem de veure a partir d'ara és si el Partit Demòcrata estarà a l'altura i respondrà a les inquietuds de la gent que vol un canvi real. És el que representen persones com Alexandria Ocasio-Cortez. Però jo crec que és un moment en què el Partit Demòcrata ha de trobar la fórmula. Respondre a la demanda de canvi real, però, és molt complicat en un sistema polític com el nostre, tan profundament dual. Als EUA, qui guanya s'ho emporta tot. Si tens un candidat molt progressista contra un feixista boig, no vols perdre. Per guanyar, s'ha de sumar una coalició. Però el Partit Demòcrata encara no ha provat anar a les eleccions amb un candidat més radical que pugui motivar tota la gent que no va habitualment a votar. Només un 50%, aproximadament, de tothom que pot votar va a les urnes.
Eubanks ha passat per Barcelona per presentar el seu llibre i en aquesta entrevista amb NacióDigital explica la seva recerca i el context polític que viuen els EUA. L'acadèmica adverteix de l'enfortiment de l'extrema dreta, però alhora es mostra optimista per la força que han guanyat els moviments socials al seu país.
- Les noves tecnologies de la informació accentuen les desigualtats econòmiques?
- De manera molt evident. Per això començo el llibre explicant la història de les cases de pobres d'Indiana, per assenyalar aquesta realitat. Vull il·lustrar com aquests instruments, aquestes tecnologies, impacten sobre les nostres vides. El sistema de cobertura social social als Estats Units està basat en un mecanisme punitiu, de vigilància. No hem de creure la narrativa que els nous estris tecnològics són neutres, apolítics o imparcials, sinó que aquesta aparent neutralitat els fa més perillosos.
- Assegura que George Orwell es va equivocar en una cosa en la seva obra 1984. En quina?
- Orwell mostrava un Gran Germà observant-te a tu, a l'individu. L'error entre el món que vivim i el món que ell va imaginar és que el Gran Germà ens observa a tots, mira a les diferents comunitats de persones i no a l'individu, a les xarxes i les connexions entre les persones. Aquesta és la nostra vigilància, que no s'enfoca envers un individu i el seu comportament sinó que elabora prediccions i prejudicis sobre com la gent actuarà en el futur basat en com la gent de cada comunitat s'ha comportat en el passat.
- Potser l'exemple més clar és el que exposo precisament en l'inici del llibre. En el cas d'Indiana, on l'estat va signar un contracte d'1,3 bilions de dòlars per reemplaçar la feina dels treballadors socials amb fórmules i sol·licituds online. Es va automatitzar el procés d'elegibilitat, és a dir, de selecció dels qui podien ser beneficiaris dels programes d'ajudes, i això va culminar en el rebuig d'un milió de sol·licituds. Va ser un increment del 54% respecte al període anterior a la digitalització. Això significa que en algun punt del procés s'ha produït un error. Podria ser en la família, en el centre de trucades, el sistema tecnològic o de documentació. Es va considerar que la culpa era de les famílies, que rebutjaven la cooperació. Això va afectar els col·lectius més vulnerables d'Indiana i suposava el rebuig a l'accés a serveis molt bàsics de salut i habitatge. Va deixar les famílies en una situació realment terrible.
"Una de les raons clau de la pobresa de les famílies nord-americanes són els deutes mèdics, en això som un cas únic"
- Vostè descriu l'impacte de les noves tecnologies en la població pobre dels EUA. Creu que aquest és un fenomen extrapolable a Europa?
- Nosaltres tenim un context polític i social particular. Als EUA no existeix un concepte universal dels drets humans. No hi ha un dret universal a la salut. Hi ha centenars de milers de persones que no tenen accés a la salut pública. I si reben algun tipus d'assistència mèdica és en sales d'urgència. Una de les raons clau de la pobresa de les famílies són els deutes mèdics. En això, el dels EUA és un cas únic, i també a l'Àfrica del Sud. Per suposat que el context importa. Si importen el tipus de tecnologia que utilitzem, potser també importaran les nostres formes de pensar. Els europeus n'han de ser molt conscients i preocupar-se'n.
Virginia Eubanks reclama ser "crítics" davant dels avenços tecnològics. Foto: Gala Espín
- Hi ha un model europeu de gestió de les dades que sigui diferent al dels EUA o l'Àsia?
- Tinc dubtes per respondre a això perquè porto poc temps aquí i no en soc una experta. Ara, aprofitant que estic aquí, estic recollint un seguit d'històries orals de persones que entren en els sistemes d'atenció social a l'estat espanyol per elaborar un nou projecte de recerca. Una de les coses que m'està sorprenent és com de similars són les experiències, tot i que el context polític i els sistemes socials europeu i nord-americà són molt diferents.
- Creu que la ciutadania encara és a temps de preservar un control democràtic de l'algoritme?
- Aquesta és una qüestió que ha sorgit en altres converses i sempre em sembla molt interessant. Hem de ser crítics envers les tecnologies. El canvi tecnològic és inevitable, però és un tren descarrilat i fora de control. Una de les coses que jo voldria aconseguir amb el meu treball és demostrar que nosaltres, la gent, podem intervenir en el procés en qualsevol moment. No crec que sigui massa tard. Dit això, sempre és millor intervenir com abans millor. Però sempre es pot canviar el camí.
- Crec que depèn molt del context i es fa difícil proposar mesures abstractes del que hauria de succeir. Això és feina dels responsables polítics. Em limito a explicar històries. He escollit el camí de narrar les experiències de les persones que s'han vist afectades per l'automatització dels processos de selecció. Quan conversem amb els responsables polítics d'aquests programes, la discussió tendeix a fer-se molt abstracte. El meu paper és oposar-me a que el debat sobre aquest tema es faci massa abstracte. No és tant un aspecte de transparència o de buscar models perfectes de tecnologia, es tracta de les famílies.
Eubanks, abans de l'entrevista a l'Hotel Pulitzer de Barcelona. Foto: Gala Espín
- Fem una mirada a la situació política del seu país. Com s'explica que el trumpisme sigui encara tan fort?
- Crec que als Estats Units, però també en molts altres llocs, ens trobem en un moment d'ascens de l'extrema dreta, un ascens que s'ha de contextualitzar en un moment de patiment econòmic, en la pervivència del racisme, en un temps de canvis molt ràpids. Crec que hi ha molta gent que s'ho passa malament i que té molta por. I quan la gent està espantada i pateix, fa coses il·lògiques. Això és una cosa que els líders feixistes i totalitaris copsen, i se n'aprofiten. És un moment de perill i no podem permetre que les nostres pors sobrepassin les nostres esperances.
"El Partit Demòcrata encara no ha provat presentar un candidat radical que motivi la gent que mai va a votar"
- S'imagina Trump un altre cop a la Casa Blanca?
- Per suposat. Aquesta és una possibilitat. Però jo soc optimista. Pensem que en el mateix moment en què va sorgir el trumpisme també ho van fer uns potents moviments socials i una oposició forta contra el que encarnava Trump. Així és que crec que veurem una gran batalla. Però ara serà una batalla més visible que en el passat i també molt més intensa.
- Quins candidats veu de cara a les eleccions presidencials del 2024?
- Crec que Joe Biden era un candidat per un país que en aquells moments finals del mandat de Donald Trump necessitava un avi competent. El que haurem de veure a partir d'ara és si el Partit Demòcrata estarà a l'altura i respondrà a les inquietuds de la gent que vol un canvi real. És el que representen persones com Alexandria Ocasio-Cortez. Però jo crec que és un moment en què el Partit Demòcrata ha de trobar la fórmula. Respondre a la demanda de canvi real, però, és molt complicat en un sistema polític com el nostre, tan profundament dual. Als EUA, qui guanya s'ho emporta tot. Si tens un candidat molt progressista contra un feixista boig, no vols perdre. Per guanyar, s'ha de sumar una coalició. Però el Partit Demòcrata encara no ha provat anar a les eleccions amb un candidat més radical que pugui motivar tota la gent que no va habitualment a votar. Només un 50%, aproximadament, de tothom que pot votar va a les urnes.