10
de novembre
del
2021
Actualitzat
el
11
de novembre
a les
20:45h
Ni les celebracions són una bassa d'oli en temps de mirades de reüll. Els actes institucionals de commemoració del 50è aniversari de la sessió fundacional de l'Assemblea de Catalunya no n'han estat una excepció. L'homenatge presidit la setmana passada per Laura Borràs al Parlament -amb organització del Síndic, Rafael Ribó- no va deixar satisfets ni els protagonistes d'aquell moviment de recuperació de les llibertats nacionals i la democràcia -alguns, com Raimon Obiols, van lamentar en públic no haver-hi estat convidats- ni el conjunt de les forces parlamentàries que s'hi senten connectades per tradició política.
Borràs va reivindicar a la cambra catalana, davant del quadre d'Antoni Tàpies que recorda el pas fet el 7 de novembre de 1971, que els principis de l'Assemblea eren els "mateixos que en els darrers deu anys han donat força al poble de Catalunya per avançar cap a la seva emancipació nacional". El PSC i els comuns van arrufar el nas amb la forma i el fons de la sessió al Parlament. El protagonisme perifèric del PSUC i els missatges de vincle amb el procés no van agradar, tampoc, als qui van construir en primera persona la plataforma antifranquista. Festa d'aniversari amb absències i males cares.
En la ressaca de la polèmica, Francesc-Marc Álvaro apuntava a La Vanguardia que reescriure el passat recent de Catalunya amb el filtre del procés és un "despropòsit". Marc Andreu, en una altra columna també crítica a El País, raonava que els exercicis que impliquen "retorçar" el significat de l'Assemblea de Catalunya des del "presentisme" acaben esdevenint una relectura esbiaixada del passat. Cinc dies després de l'acte incomplet del Parlament, al Palau de la Generalitat s'ha evitat ensopegar altre cop amb la història. Raimon Obiols no hi ha fet acte de presència, tot i que aquesta vegada estava convidat, com la resta dels noms propis d'aquell moviment gestat fa mig segle.
Els esforços perquè hi fos "tota" l'Assemblea s'han estès a contactar amb els activistesantifranquistes que després no van fer carrera política. Als passadissos de Palau hi posaven l'accent per certificar que el d'aquest dimecres era un acte més ampli. Sobri i programat tres dies després de l'efemèride, però ampli. Havien rebut una invitació, a banda del citat Obiols, Joan Subirats, Joan Ramon Colominas, Miquel Sellarés, Teresa Comas, Josep-Lluís Carod-Rovira, Pere Portabella, Martí Carnicer, Roc Fuentes, Magda Oranich, Joan José Amet, Josep Puig Pla, Assumpució Sallés, Carlos Santos, Pere Terrado, Carlos Prieto o Ricard Lobo, entre d'altres. S'hi ha afegit l'expresident de la Generalitat José Montilla, situat al costat dels expresidents del Parlament Joan Rigol i Ernest Benach, així com representants de la mesa de la cambra catalana.
El moviment unitari del catalanisme antifranquista ha rebut, doncs, el segon homenatge en una setmana. Aquest, organitzat pel Memorial Democràtic i celebrat a les dependències de la Generalitat. L'Assemblea de Catalunya aplegava des de l'extrema esquerra al catalanisme moderat, i el PSUC n'era la força clarament hegemònica, com ha quedat palès a plaça de Sant Jaume. Hi ha posat èmfasi el cineasta Pere Portabella, que ha documentat el ressò internacional d'aquella lluita i el compromís divers del moviment, amb vivències dels moments tensos de pugna contra la dictadura, inclosa la gènesi que va suposar l'assemblea de Montserrat del 1970.
Oranich, que en la tancada a l'església de Sant Agustí era una jove advocada, ha recollit el testimoni de Portabella en l'actualització del record. "Era molt conscient que estava assistint a un acte històric", ha exposat Oranich des del faristol per subratllar la rellevància d'aquella sessió fundacional. En un discurs que ha destacat el valor de la "lluita per la llibertat dels pobles", l'advocada ha dotat de valor triomfs com els de l'amnistia, per bé que després de la mort de Franco només s'obtingués una "reforma" i no una "ruptura" amb el règim. "Vam aconseguir una amnistia. Però aquella amnistia també se l’han aplicat els torturadors", ha lamentat Oranich.
Carod-Rovira ha estat la veu que més explícitament ha retratat la transversalitat de l'Assemblea. Ho ha fet amb l'enumeració d'activistes anònims que també la van fer possible, en un missatge no exempt de càrrega política. "Érem la gran aliança de les forces del treball i la cultura, per dir-ho en el llenguatge de l’època", ha exposat. "Érem nosaltres, tots, els que volíem la unitat civil del poble de Catalunya abans que els partits cometessin la irresponsabilitat d’esberlar-la", ha recalcat. L'exvicepresident del Govern, insistent amb el concepte d'unitat sense estalviar-se dards subtils a les formacions polítiques, ha defensat que el país "es mereix" la "llibertat". "Fa 50 anys i, ara, també", ha reblat.
Els consensos actualitzats d'Aragonès
El president de la Generalitat, en sintonia amb la sobrietat de l'acte, ha volgut destacar el "compromís democràtic" de l'Assemblea de la mateixa manera que ha fet una lectura crítica dels "resultats polítics" de la Transició, que va obligar el catalanisme organitzat contra el règim a acceptar "renúncies", començant per la idea de república per davant de la monarquia borbònica. "Sense l'Assemblea, les renúncies haurien estat majors", ha afirmat Aragonès, que ha citat la recuperació de les institucions d'autogovern com a guany vital.
Pel president, el gran "èxit" del moviment unitari de l'antifranquisme català va ser la capacitat de teixir consensos per "trencar" amb la dictadura i "construir un futur millor". Uns consensos que, segons Aragonès, són actualitzables. N'ha citat uns quants que considera capitals: la consideració de Catalunya com a nació, la idea d'un sol poble, l'aposta per acabar amb les desigualtats, la lluita contra el canvi climàtic, l'eradicació de qualsevol forma de discriminació envers les dones i, de forma destacada, la resolució del conflicte polític amb l’Estat per la via de l’amnistia i l'autodeterminació. "Són premisses àmpliament compartides per la societat catalana", ha sentenciat per cloure un homenatge amanit amb la interpretació de fragments musicals de reminiscències antifranquistes. L'Assemblea de Catalunya, recordada, ara sí, en tota la seva amplitud.
Borràs va reivindicar a la cambra catalana, davant del quadre d'Antoni Tàpies que recorda el pas fet el 7 de novembre de 1971, que els principis de l'Assemblea eren els "mateixos que en els darrers deu anys han donat força al poble de Catalunya per avançar cap a la seva emancipació nacional". El PSC i els comuns van arrufar el nas amb la forma i el fons de la sessió al Parlament. El protagonisme perifèric del PSUC i els missatges de vincle amb el procés no van agradar, tampoc, als qui van construir en primera persona la plataforma antifranquista. Festa d'aniversari amb absències i males cares.
En la ressaca de la polèmica, Francesc-Marc Álvaro apuntava a La Vanguardia que reescriure el passat recent de Catalunya amb el filtre del procés és un "despropòsit". Marc Andreu, en una altra columna també crítica a El País, raonava que els exercicis que impliquen "retorçar" el significat de l'Assemblea de Catalunya des del "presentisme" acaben esdevenint una relectura esbiaixada del passat. Cinc dies després de l'acte incomplet del Parlament, al Palau de la Generalitat s'ha evitat ensopegar altre cop amb la història. Raimon Obiols no hi ha fet acte de presència, tot i que aquesta vegada estava convidat, com la resta dels noms propis d'aquell moviment gestat fa mig segle.
Els esforços perquè hi fos "tota" l'Assemblea s'han estès a contactar amb els activistesantifranquistes que després no van fer carrera política. Als passadissos de Palau hi posaven l'accent per certificar que el d'aquest dimecres era un acte més ampli. Sobri i programat tres dies després de l'efemèride, però ampli. Havien rebut una invitació, a banda del citat Obiols, Joan Subirats, Joan Ramon Colominas, Miquel Sellarés, Teresa Comas, Josep-Lluís Carod-Rovira, Pere Portabella, Martí Carnicer, Roc Fuentes, Magda Oranich, Joan José Amet, Josep Puig Pla, Assumpució Sallés, Carlos Santos, Pere Terrado, Carlos Prieto o Ricard Lobo, entre d'altres. S'hi ha afegit l'expresident de la Generalitat José Montilla, situat al costat dels expresidents del Parlament Joan Rigol i Ernest Benach, així com representants de la mesa de la cambra catalana.
El moviment unitari del catalanisme antifranquista ha rebut, doncs, el segon homenatge en una setmana. Aquest, organitzat pel Memorial Democràtic i celebrat a les dependències de la Generalitat. L'Assemblea de Catalunya aplegava des de l'extrema esquerra al catalanisme moderat, i el PSUC n'era la força clarament hegemònica, com ha quedat palès a plaça de Sant Jaume. Hi ha posat èmfasi el cineasta Pere Portabella, que ha documentat el ressò internacional d'aquella lluita i el compromís divers del moviment, amb vivències dels moments tensos de pugna contra la dictadura, inclosa la gènesi que va suposar l'assemblea de Montserrat del 1970.
Oranich, que en la tancada a l'església de Sant Agustí era una jove advocada, ha recollit el testimoni de Portabella en l'actualització del record. "Era molt conscient que estava assistint a un acte històric", ha exposat Oranich des del faristol per subratllar la rellevància d'aquella sessió fundacional. En un discurs que ha destacat el valor de la "lluita per la llibertat dels pobles", l'advocada ha dotat de valor triomfs com els de l'amnistia, per bé que després de la mort de Franco només s'obtingués una "reforma" i no una "ruptura" amb el règim. "Vam aconseguir una amnistia. Però aquella amnistia també se l’han aplicat els torturadors", ha lamentat Oranich.
Carod-Rovira ha estat la veu que més explícitament ha retratat la transversalitat de l'Assemblea. Ho ha fet amb l'enumeració d'activistes anònims que també la van fer possible, en un missatge no exempt de càrrega política. "Érem la gran aliança de les forces del treball i la cultura, per dir-ho en el llenguatge de l’època", ha exposat. "Érem nosaltres, tots, els que volíem la unitat civil del poble de Catalunya abans que els partits cometessin la irresponsabilitat d’esberlar-la", ha recalcat. L'exvicepresident del Govern, insistent amb el concepte d'unitat sense estalviar-se dards subtils a les formacions polítiques, ha defensat que el país "es mereix" la "llibertat". "Fa 50 anys i, ara, també", ha reblat.
Els consensos actualitzats d'Aragonès
El president de la Generalitat, en sintonia amb la sobrietat de l'acte, ha volgut destacar el "compromís democràtic" de l'Assemblea de la mateixa manera que ha fet una lectura crítica dels "resultats polítics" de la Transició, que va obligar el catalanisme organitzat contra el règim a acceptar "renúncies", començant per la idea de república per davant de la monarquia borbònica. "Sense l'Assemblea, les renúncies haurien estat majors", ha afirmat Aragonès, que ha citat la recuperació de les institucions d'autogovern com a guany vital.
Pel president, el gran "èxit" del moviment unitari de l'antifranquisme català va ser la capacitat de teixir consensos per "trencar" amb la dictadura i "construir un futur millor". Uns consensos que, segons Aragonès, són actualitzables. N'ha citat uns quants que considera capitals: la consideració de Catalunya com a nació, la idea d'un sol poble, l'aposta per acabar amb les desigualtats, la lluita contra el canvi climàtic, l'eradicació de qualsevol forma de discriminació envers les dones i, de forma destacada, la resolució del conflicte polític amb l’Estat per la via de l’amnistia i l'autodeterminació. "Són premisses àmpliament compartides per la societat catalana", ha sentenciat per cloure un homenatge amanit amb la interpretació de fragments musicals de reminiscències antifranquistes. L'Assemblea de Catalunya, recordada, ara sí, en tota la seva amplitud.