09
de novembre
del
2021
Actualitzat
el
10
de novembre
a les
20:29h
El projecte de pressupost de la Generalitat per al 2022 ha estat definit com el "més elevat i expansiu de la història". Supera en 5.618 milions els anteriors comptes fins assolir els 38.139 milions, un rècord pel que fa a sostre de despesa de l'executiu. Ara bé, què hi ha darrere d'aquestes xifres i com es reparteixen aquestes quantitats? Suposa realment un salt notable, com ha defensat el conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró?
El primer que cal tenir en compte és que aquestes xifres fan referència al conjunt de partides de la Generalitat. No inclouen tot el sector públic, però sí que van més enllà dels departaments estrictes de Govern i incorporen, per exemple, 626,8 milions que, en realitat, són recursos que es transferiran als ens locals. Si es tenen en compte tan sols les partides que nodriran les diverses conselleries, l'increment es redueix a 4.317 milions, passant dels 27.010 milions a 31.327 milions.
A més, prop de la meitat d'aquest augment respon a la incorporació dels fons Next Generation. Es tracta d'una xifra aproximada i que encara no està del tot tancada, però que s'ha comptabilitzat en 2.058 milions. Són uns recursos, però, que permetran incrementar les inversions de forma puntual, però que no permetran fer créixer els programes de despesa recurrent i consolidar-se per a futurs exercicis. De fet, en la presentació dels pressupostos de l'Estat, el govern espanyol va optar per mostrar les dades sense aquestes partides i, per separat, anunciar-les com una mena d'annex.
Si s'opta per no tenir en comptes aquestes aportacions extraordinàries, l'augment de despesa del pressupost es redueix a 3.475 milions, dels quals 2.259 milions es destinaran als departaments del Govern. Ja és una xifra força més matisada respecte el primer increment anunciat, el qual no és enganyós, però les lectures poden ser múltiples. Fins i tot si es tenen en compte els fons europeus, però, el cert és que la comparativa de les quantitats es fa en relació al pressupost del 2020, previ a la Covid.
L'única fórmula per incorporar l'impacte de la Covid és analitzar la despesa realment executada durant l'exercici actual i l'anterior. Això permet calibrar si la despesa extraordinària d'aquests anys per fer front a la pandèmia es consolida, tot i que aquestes comparatives -que sovint fa l'oposició per criticar els nous projectes de pressupostos- tenen un problema, i és que gairebé sempre la despesa final acaba sent superior a la pressupostada, com es pot constatar al gràfic superior, hi hagi o no esdeveniments imprevisibles com els dels últims mesos.
D'aquesta manera, els 31.327 milions pressupostats per als departaments el 2022 quedarien lleugerament per sota dels 32.129 milions gastats finalment el 2020 i els 32.351 milions que, a hores d'ara, preveuen els comptes per al 2021 amb totes les modificacions incloses. Es tracta de despeses inflades pels fons habilitats per la Covid, de prop de 3.300 milions anuals, i altres facilitats financeres de l'Estat que paradoxalment ara dificulten consolidar aquestes quantitats.
Retorn de les bestretes del 2020
En aquest sentit, el model de finançament preveu per a la Generalitat 978 milions menys que el 2020, ja que ara s'han de retornar 2.256 milions en bestretes avançades llavors pel govern espanyol, fetes amb unes previsions d'un escenari sense pandèmia que van quedar molt per sobre de la realitat. El següent gràfic mostra la comparativa de les partides per a cada departament pel que fa als pressupostos inicials del 2020 i de l'any vinent, i en el cas del 2021, incorporant les modificacions fetes durant l'any. Com que l'estructura de l'executiu ha canviat, la Generalitat ha reorganitzat les despeses en funció del cost de les competències que gestiona ara cada conselleria.
Com es pot comprovar, pràcticament totes les conselleries guanyarien recursos el 2022 respecte les previsions de tancament de l'any actual. Tot i això, no ho faran Economia i Hisenda ni tampoc Empresa i Treball, probablement perquè les polítiques d'ajudes als sectors productius i al finançament extraordinari en moments de pandèmia es relaxarà, però sembla que tampoc no ho hagi de fer a l'àrea de salut.
Més o menys despesa sanitària?
El Departament de Salut ha incrementat molt els seus recursos aquests darrers dos anys, però normalment ja és la conselleria que més es desvia sistemàticament de la partida inicialment aprovada. L'executiu, de fet, afirma que els seus càlculs apunten a que aquest cop torni a ocórrer el mateix i que fins i tot es gasti més l'any vinent en aquesta àrea que durant el 2021, malgrat que llavors amb un major pes de la despesa sanitària ordinària, mentre que la vinculada amb la Covid es reduiria un 60%.
Finalment, el següent requadre permet analitzar l'evolució dels pressupostos pel que fa a programes de despesa -en tots els casos, la partida inicial, en aquest cas-. Passant el cursor per cadascuna, apareix el pressupost per a cada any, confirmant-se que les àrees de salut i educació ocupen bona part dels comptes -tres de cada quatre euros són despesa social-, però també es pot observar com cultura, habitatge o la pròpia administració guanyen pes en el repartiment general.
El primer que cal tenir en compte és que aquestes xifres fan referència al conjunt de partides de la Generalitat. No inclouen tot el sector públic, però sí que van més enllà dels departaments estrictes de Govern i incorporen, per exemple, 626,8 milions que, en realitat, són recursos que es transferiran als ens locals. Si es tenen en compte tan sols les partides que nodriran les diverses conselleries, l'increment es redueix a 4.317 milions, passant dels 27.010 milions a 31.327 milions.
A més, prop de la meitat d'aquest augment respon a la incorporació dels fons Next Generation. Es tracta d'una xifra aproximada i que encara no està del tot tancada, però que s'ha comptabilitzat en 2.058 milions. Són uns recursos, però, que permetran incrementar les inversions de forma puntual, però que no permetran fer créixer els programes de despesa recurrent i consolidar-se per a futurs exercicis. De fet, en la presentació dels pressupostos de l'Estat, el govern espanyol va optar per mostrar les dades sense aquestes partides i, per separat, anunciar-les com una mena d'annex.
Si s'opta per no tenir en comptes aquestes aportacions extraordinàries, l'augment de despesa del pressupost es redueix a 3.475 milions, dels quals 2.259 milions es destinaran als departaments del Govern. Ja és una xifra força més matisada respecte el primer increment anunciat, el qual no és enganyós, però les lectures poden ser múltiples. Fins i tot si es tenen en compte els fons europeus, però, el cert és que la comparativa de les quantitats es fa en relació al pressupost del 2020, previ a la Covid.
L'única fórmula per incorporar l'impacte de la Covid és analitzar la despesa realment executada durant l'exercici actual i l'anterior. Això permet calibrar si la despesa extraordinària d'aquests anys per fer front a la pandèmia es consolida, tot i que aquestes comparatives -que sovint fa l'oposició per criticar els nous projectes de pressupostos- tenen un problema, i és que gairebé sempre la despesa final acaba sent superior a la pressupostada, com es pot constatar al gràfic superior, hi hagi o no esdeveniments imprevisibles com els dels últims mesos.
D'aquesta manera, els 31.327 milions pressupostats per als departaments el 2022 quedarien lleugerament per sota dels 32.129 milions gastats finalment el 2020 i els 32.351 milions que, a hores d'ara, preveuen els comptes per al 2021 amb totes les modificacions incloses. Es tracta de despeses inflades pels fons habilitats per la Covid, de prop de 3.300 milions anuals, i altres facilitats financeres de l'Estat que paradoxalment ara dificulten consolidar aquestes quantitats.
Retorn de les bestretes del 2020
En aquest sentit, el model de finançament preveu per a la Generalitat 978 milions menys que el 2020, ja que ara s'han de retornar 2.256 milions en bestretes avançades llavors pel govern espanyol, fetes amb unes previsions d'un escenari sense pandèmia que van quedar molt per sobre de la realitat. El següent gràfic mostra la comparativa de les partides per a cada departament pel que fa als pressupostos inicials del 2020 i de l'any vinent, i en el cas del 2021, incorporant les modificacions fetes durant l'any. Com que l'estructura de l'executiu ha canviat, la Generalitat ha reorganitzat les despeses en funció del cost de les competències que gestiona ara cada conselleria.
Com es pot comprovar, pràcticament totes les conselleries guanyarien recursos el 2022 respecte les previsions de tancament de l'any actual. Tot i això, no ho faran Economia i Hisenda ni tampoc Empresa i Treball, probablement perquè les polítiques d'ajudes als sectors productius i al finançament extraordinari en moments de pandèmia es relaxarà, però sembla que tampoc no ho hagi de fer a l'àrea de salut.
Més o menys despesa sanitària?
El Departament de Salut ha incrementat molt els seus recursos aquests darrers dos anys, però normalment ja és la conselleria que més es desvia sistemàticament de la partida inicialment aprovada. L'executiu, de fet, afirma que els seus càlculs apunten a que aquest cop torni a ocórrer el mateix i que fins i tot es gasti més l'any vinent en aquesta àrea que durant el 2021, malgrat que llavors amb un major pes de la despesa sanitària ordinària, mentre que la vinculada amb la Covid es reduiria un 60%.
Finalment, el següent requadre permet analitzar l'evolució dels pressupostos pel que fa a programes de despesa -en tots els casos, la partida inicial, en aquest cas-. Passant el cursor per cadascuna, apareix el pressupost per a cada any, confirmant-se que les àrees de salut i educació ocupen bona part dels comptes -tres de cada quatre euros són despesa social-, però també es pot observar com cultura, habitatge o la pròpia administració guanyen pes en el repartiment general.