En un viatge plujós de tren en direcció a Londres, l'escriptora Joanne Rowling (més coneguda com a J.K. Rowling) va tenir una idea que, sense saber-ho, es convertiria en els somnis, l'anhel i l'entreteniment massiu de desenes de milions de persones. En un vagó d'un metro anglès, la idea d'un món màgic, d'una escola de bruixeria i de la vida de Harry Potter van començar a brollar de la imaginació de Rowling, que no va poder parar d'escriure idees, moments, escenes i personatges.
Era 1990 i acabava de revolucionar la literatura juvenil de fantasia. Harry Potter i la Pedra Filosofal va arribar a les llibreries el 1997 i la seva adaptació al cinema, el 2001. Fa 20 anys que generacions d'infants, adolescents i joves van enamorar-se de la història del petit estudiant de mag a la pantalla gran i ara, per celebrar el seu aniversari, podran tornar a veure la creació que protagonitzen Daniel Radcliffe, Emma Watson i Rupert Grint.
Harry Potter i la Pedra Filosofal arriba aquest divendres 12 de novembre a desenes de sales de cinema de tot el país. El film dirigit per Chris Columbus -que també va ser el responsable de la segona part, La Cambra Secreta- intentarà ser l'excusa perquè milers de persones tornin a seure en una sala de cinema i noves generacions coneguin la història de Rowling. Dues dècades enrere, però, les sales de cinema s'omplien a vessar i no havien de competir amb una desena de plataformes de contingut per streaming.
El 2001 va ser un any prolífic per a les sagues de fantasia, amb la també estrena de la primera entrega d'El Senyor dels Anells. Serà capaç en Harry de retornar la il·lusió a les sales de cinema a partir d'aquest divendres?
El doblatge en català de Harry Potter Una de les majors meravelles de la literatura juvenil en català és la versió en la nostra llengua de Harry Potter que va editar l'editorial Empúries amb la traducció de Laura Escorihuela. Jocs de paraules, expressions i diverses traduccions en català que van ajudar a fer més proper un univers tan anglès com el que va crear Rowling. Aquesta magnífica feina literària es va traslladar al cinema gràcies a una bona feina de doblatge que van dur a terme el traductor Lluís Comes i el lingüista David Arnau a l'empresa Sonoblok. Un jove repartiment com en Masumi Mutsuda (Harry), la Michelle Jenner (Hermione) o el Roger Isasi (Ron) acompanyaven eminències del doblatge com Joaquim Díaz com a Dumbledore, Joan Carles Gustems com a Snape, Elsa Fàbregas com a McGonagall o Félix Benito com a Quirrell. Les versions en català es van emetre als cinemes -la primera entrega es va emetre en VOSC, totes les altres sí a excepció de l'última, del 2011- i també a TV3, que va fer un gran reportatge sobre el doblatge del film.
J.K Rowling va supervisar l'elecció dels actors i havien de ser anglesos L'apartat creatiu de les dues primeres pel·lícules, dirigides per Chris Columbus, van gaudir de grans detalls cinematogràfics per tal de vestir un producte amb cara i ulls, notable, a escala visual. L'escriptora de la saga, que encara estava creant les posteriors entregues quan es va rodar La Pedra Filosofal, va imposar la norma que tots els actors fossin anglesos per fer més verídica la versemblança amb els seus personatges i amb la idea, tan autòctona, que tenia del seu univers. Robin Williams, Haley Joel Osment o Naomi Watts van ser intèrprets de renom descartats per al primer film. Altres, però, com Peter O'Toole o Ian McKellen van rebutjar participar-hi. Només es van fer comptades excepcions per a escocesos, irlandesos i una catalana, Natàlia Tena.
La infinitat de detalls que es deixa del llibre Com tota adaptació cinematogràfica a partir d'una obra literària, és impossible plasmar a la pel·lícula tot el que t'ofereix un llibre. Simplement perquè no es pot fer una pel·lícula de cinc hores i mitja -encara que Cleopatra ho va intentar- que gaudiria de poca rebuda per part del públic. El problema dels films de Harry Potter, també La Pedra Filosofal, és deixar enrere molts detalls que enriquien l'univers màgic creat per J.K Rowling. Diversos exemples que no surten al film: l'entremaliat fantasma Peeves, escenes de les classes, trampes per protegir la pedra filosofal que no apareixen, detalls sobre la vida a l'escola i a casa dels tiets Dursley, converses íntimes que forgen la relació entre Dumbledore i en Harry... La maledicció de les adaptacions.
El primer director era Steven Spielberg Encara que avui dia es faria impensable, Chris Columbus no va ser ni de bon tros la primera opció per als productors de la Warner Brothers ni tampoc per a J.K. Rowling. Gràcies a la seva immensa fama com a cineasta i vertebrador d'històries que tenien molt d'èxit entre nens, adolescents, joves i totes les altres edats, Steven Spielberg va ser el primer director escollit per crear el món màgic. Ell mateix, però, ho va rebutjar dient que no li interessava. Va proposar fer un film d'animació, un projecte que no va entusiasmar ningú. La llista d'alternatives va ser llarguíssima: des de clàssics com Terry Gilliam, Alan Parker, Rob Reiner o Peter Weir, passant per altres que començaven a guanyar-se un nom com M. Night Shyamalan, Tim Robbins o Mike Newell -acabaria fent la quarta de HP-. L'escollit va ser Columbus, qui va admetre que va acceptar el projecte perquè la seva filla li va ordenar que ho fes "perquè si no se'n penediria sempre".
El trio protagonista, al film Foto: Warner Brothers
La Catedral de Canterbury va rebutjar ser escenari del rodatge L'arquebisbe de Canterbury és el líder de l'Església anglicana i una de les figures més poderoses del Regne Unit. La seva seu, la Catedral de Canterbury, és una estructura mil·lenària sense comparativa al país, amb una simbologia enorme per a milions de britànics. Per realitzar el rodatge de la pel·lícula i fer més versemblant la creació del mític castell de Hogwarts, l'equip de producció va buscar diverses localitats històriques que es van poder utilitzar. La Catedral de Gloucester, la Catedral de Durham, l'Oxford Divinity School i el Castell d'Alwinck van ser alguns dels llegendaris escenaris, a més de l'estació de King Cross de Londres, per crear el món del Harry. Ara bé, la Catedral de Canterbury s'hi va negar en rodó. El motiu? No acceptaven el rodatge d'una pel·lícula que es basava "en temes pagans".
