Badalona estrena alcalde. El cinquè en tan sols sis anys. El socialista Rubén Guijarro ha recuperat per al PSC les regnes d'una alcaldia que haurà de conviure en un govern quatripartit amb ERC, els comuns i Junts i que té com a principal objectiu consolidar un projecte que recuperi "la dignitat" de la ciutat i eviti que a les pròximes eleccions municipals, al 2023, les torni a guanyar Xavier García Albiol. El dirigent popular, conscient de les dificultats del nou govern que comença a caminar, ha estat defenestrat per una moció de censura a partir de la qual ha començat ja la seva campanya tot verbalitzant que pensa recuperar el càrrec. Està convençut, ha dit, que els veïns li tornaran a fer confiança a les urnes.
Dolors Sabater, Pastor, Aïda Llauradó (alcaldessa accidental), Albiol i, ara, Guijarro. Aquest és l'historial que acumula el govern de la quarta ciutat més gran de Catalunya. La moció de censura ha prosperat aquest dilluns per desbancar el dirigent del PP després que el seu nom aparegués als papers de Pandora vinculat a una offshore situada al paradís fiscal de Belice. Guijarro ha pres la vara d'alcalde en un ple sense imprevistos ni girs de guió de darrera hora amb 16 vots a favor, també els quatre de Guanyem, malgrat que no formarà part del govern i que tindrà un paper clau des de l'oposició. Els anticapitalistes ja han manifestat reticències davant la feblesa que atribueix al nou executiu.
"Albiol s'ha servit a si mateix. Avui, s'acaben les mentides i comencem el camí de la veritat, de la transparència", ha proclamat Guijarro, que ha defensat que la moció de censura es presenta per "dignitat" després que Albiol s'hagi negat a dimitir. "Ha avantposat els seus interessos als de la ciutat. Volem una Badalona millor i no ser còmplices de la corrupció i de la mentida", ha afirmat el dirigent socialista. Amb 39 anys, Guijarro s'ha convertit en el cinquè alcalde del PSC que té la ciutat, que va ser un dels grans feus socialistes entre 1983 i el 2011, any de la primera victòria d'Albiol.
Transmetre que es posa fi a la inestabilitat a l'Ajuntament de Badalona ha estat un dels objectius del flamant alcalde, que ha repetit en diverses ocasions que el seu equip arrenca amb les "mans netes" i amb vocació d'estar "a l'alçada dels veïns". Tot i que el seu govern només podrà transitar teixint acords amb Guanyem, s'ha compromès a deixar de banda "els interessos personals i partidistes". El segell del projecte que liderarà, ha insistit, és el de la Badalona "justa, inclusiva i sostenible" i, en contraposició a Albiol, ha abanderat la "bona governança" en base a la defensa dels drets socials, l'emergència climàtica, i el feminisme. Com a mesures concretes, ha afirmat que s'aprovarà un pressupost que planti cara als reptes de la ciutat, un contracte de neteja a "l'alçada" i es treballarà per la seguretat amb un model policial "del segle XXI".
Albiol: "He estat alcalde en dues ocasions perquè m'heu votat a les urnes. Hi ha cosa menys digne que no acceptar el que voten els veïns?"
L'alcalde sortint del PP, que fa 30 anys que va entrar com a regidor al consistori, ha deixat clar no només que no pensa marxar de l'Ajuntament, sinó que tornarà a governar la ciutat. "Això és un tots contra Albiol. Badalona és la meva raó de ser", ha afirmat sense amagar el seu enuig. De fet, ha afegit que l'any 2023 seran els veïns els que posaran "a tothom al seu lloc" després que fins a nou partits s'hagin posat d'acord "als despatxos" per fer-lo fora. Un cop més, ha defensat que la seva vinculació amb l'offshore era legal fa 16 anys i seria legal ara.
"He estat alcalde en dues ocasions perquè m'heu votat a les urnes. Hi ha cosa menys digne que no acceptar el que voten els veïns?", ha lamentat, i ha subratllat que aquest 8 de novembre és "el primer dia del compte enrere" per a les eleccions del 2023. Tot una declaració d'intencions. Albiol ha reivindicat que ell, a diferència del nou govern, té "projecte per a la ciutat i el suport dels veïns", a qui s'ha adreçat durant tota la seva intervenció per advertir-los que els socialistes "entreguen" el govern de la ciutat a la CUP.
Guanyem avisa que el nou govern "ni il·lusiona ni emociona"
Generositat, honestedat, cohesió, futur. Han estat tres de les paraules més utilitzades pels partits que han format part de la majoria necessària per desbancar Albiol de l'alcaldia. Però just després que Guijarro hagi pres la vara d'alcalde, ja s'ha visibilitzat el camí tortuós del nou govern quatripartit. "Aquest nou govern ni il·lusiona ni emociona", ha lamentat el regidor David Guerrero, de Guanyem, que ha assenyalat que es persisteix en la fórmula dels governs en minoria que "allunyen" les solucions i perpetuen "el bloqueig". La formació anticapitalista lamenta que no se'ls hagi deixat participar de la coalició.
Només el regidor de Junts, David Torrens, s'ha fixat com a objectiu aconseguir que Guanyem entri a formar part del nou govern. El portaveu d'ERC, Àlex Montornès, ha alçat la bandera de la "bona gestió", mentre que la d'En Comú Podem, Aïda Llauradó, ha reclamat "mirada llarga" per exercir amb responsabilitat el mandat curt de 18 mesos que tenen per davant.
Aquest ha estat un ple sense sorpreses, a diferència de quan el 12 de maig del 2020 el desacord entre els partits d'esquerres va acabar de forma inesperada amb l'alcaldia en mans d'un Albiol visiblement emocionat i improvisant un discurs que mai s'hauria imaginat que faria. Les desconfiances entre els partits que l'any 2015 van sumar per fer alcaldessa Dolors Sabater i barrar el pas al PP, que havia comandat la ciutat els quatre anys anteriors, s'han arrossegat fins avui, especialment entre els socialistes i Guanyem, que a partir d'ara, des de govern i des de l'oposició, es veuran abocats a cooperar.
El cartipàs del nou govern
El nou govern de la ciutat tindrà fins a sis tinences d'alcaldia: la primera serà per Àlex Montornès (ERC), la segona per Aïda Llauradó (En Comú Podem), la tercera per David Torrents (Junts), la quarta per Teresa González (PSC), la cinquena per Manel Sorribas (ERC) i la sisena per Christian Carneado (PSC).
El PSC es queda amb la regidoria de Territori, Habitatge, Esports i Salut; la de Govern i Seguretat Ciutadana; la de Medi Ambient i Sostenibilitat i Benestar Animal; la de Gent Gran i Coordinació Territorial; Joventut i Participació Ciutadana; i la d'Espais Públics. Els comuns es queden amb la regidoria d'Educació, Feminismes i LGTBIQ+, Ciutadania, Participació i Agenda 2030
Per altra banda, ERC es queda amb la regidoria de l'Àmbit d'Impuls de Ciutat i Reconstrucció COVID; la d'Hisenda, Recursos Interns i Personal; i la de Cultura i Mobilitat. Junts, al seu torn, ho fa amb la de Protecció Social a les Persones i Impuls Comercial.