07
de novembre
del
2021
Actualitzat
el
09
de novembre
a la
13:48h
Queden només unes hores perquè el Govern, per primera vegada en aquesta legislatura, aprovi els pressupostos. Ho farà aquest dimarts en el transcurs de la reunió setmanal del consell executiu, de caràcter quasi monogràfic. La data escollida, el 9 de novembre, és l'última hàbil per aconseguir -si no hi ha traves en el tràmit parlamentari- que puguin entrar en vigor a principis del 2022, tal com es van comprometre el president Pere Aragonès i el conseller d'Economia, Jaume Giró. El problema és que, per ara, el Govern no té garantit el suport de la CUP, soci d'investidura d'Aragonès i aliat prioritari de l'executiu, que per ara està més instal·lat en el no que no pas en el sí als números d'Aragonès i Giró. A les files d'ERC i de Junts s'espera materialitzar una entesa amb els anticapitalistes, amb els quals s'han reunit en múltiples ocasions al llarg de les últimes setmanes, però també saben que el PSC s'ofereix amb insistència.
Divendres, per exemple, Salvador Illa oferia el "centralisme" dels socialistes davant del "radicalisme" de la CUP com a via per validar els pressupostos. Els republicans insisteixen que no entraran a negociar res amb el PSC -els contactes que hi ha hagut han estat informals, com explica el mateix Illa quan se li pregunta per la qüestió-, i que tots els camins passen pels anticapitalistes, amb els quals Giró ha mantingut interlocució directa en l'elaboració dels comptes, especialment a través de la diputada Eulàlia Reguant. Ara bé: què passaria si fracassa l'entesa entre el bloc independentista i Aragonès es veu abocat a buscar el suport del PSC? Aquestes serien les implicacions.
La majoria de la investidura, tocada
La primera conseqüència és òbvia: si no hi ha entesa i el president ha d'entaular-se amb els socialistes, quedaria clar que el projecte avalat per la majoria de la cambra al maig quedaria tocat en la primera votació rellevant de la legislatura. Suposaria, per tant, un cop dur per a l'independentisme només uns mesos després d'haver superat per primera vegada el 50% en unes eleccions. La relació amb la CUP quedaria tocada per la resta de la legislatura, amb tot el que això implica, perquè Aragonès té en els anticapitalistes confiança per afermar les quatre grans transformacions -social, verda, democràtica i feminista- que pretén al seu mandat.
Oriol Junqueras i Marta Rovira, president i secretària general d'ERC, consideren "estratègica" l'aliança amb la CUP davant del fantasma de la "sociovergència" que els republicans diagnostiquen en acords als quals han arribat Junts i el PSC, com ara l'ampliació del Prat durant el debat de política general. Junqueras i Rovira, com també ha fet Aragonès en alguna intervenció les últimes setmanes, situen el partit de Carles Puigdemont en el bloc "dels de sempre", com els socialistes, i per això sostenen que pactar amb els anticapitalistes és la manera de trencar "velles dinàmiques".
El rumb del procés, en dubte
La sintonia no ha estat absoluta entre el Govern i la CUP des que va arrencar la legislatura, especialment pel que fa al projecte sobiranista. Els anticapitalistes han carregat amb duresa contra la taula de diàleg i també contra la "farsa" que suposa, segons ells, que ERC participi en la governabilitat de l'Estat a través de la col·laboració amb Pedro Sánchez, a qui van investir i a qui avalen els pressupostos. Els republicans i Junts, per la seva banda, han vist amb reticències la proposta de la CUP de fixar data per un referèndum aquesta mateixa legislatura, seguint l'exemple d'Escòcia.
No entendre's pels pressupostos i anar a buscar el PSC implicaria rebaixar aspiracions en clau de procés, que també s'està repensant en reunions setmanals entre els partits i les entitats. No s'hi tracten qüestions del dia a dia, però un suport dels socialistes als comptes suposaria un canvi de paradigma respecte a les últimes legislatures. Pactar amb el PSC ja no és tabú -l'aeroport del Prat, la renovació de càrrecs que depenen del Parlament i la mateixa taula de diàleg en són exemples, com també ho és el pacte amb Junts a la Diputació-, però fa més d'una dècada que els socialistes no participen de la validació de la llei més important de tot l'any.
Menys concessions a l'hora de negociar els comptes
Aragonès i Giró coneixen perfectament les demandes de la CUP, la manera de negociar i, també, com s'adopten les decisions en el si de la formació anticapitalista. A les peticions sobre habitatge i política fiscal s'hi suma el protocol antidesnonaments i el model d'ordre públic, a debat en una comissió presidida per Dolors Sabater. Si el president i el conseller d'Economia s'haguessin d'asseure amb el PSC, sabrien d'entrada que no defensen tocar impostos i que, en el cas dels Mossos d'Esquadra, el missatge seria el contrari que la CUP: la policia catalana mereix "respecte" per part del Govern. Pactar els comptes amb els socialistes, però, distaria de ser innocu. No tant per les concessions econòmiques o programàtiques -petites-, sinó pel missatge polític que suposaria.
La força a Madrid, qüestionada
ERC ha basat bona part de l'estratègia des de la tardor del 2017 a participar en totes les negociacions rellevants a Madrid, fins al punt que s'ha acabat convertint en un dels puntals de l'estabilitat de Sánchez. Això no evita, però, que la Moncloa emeti missatges dissonants sobre els acords als quals s'arriben, com ha fet aquest cap de setmana el ministre Félix Bolaños sobre la quota del català en la llei de l'audiovisual, clau per evitar l'esmena a la totalitat del grup que comanda Gabriel Rufián.
Una aliança a última hora amb el PSC debilitaria la posició dels republicans al Congrés, perquè el gest dels socialistes catalans suposaria un precedent en cada negociació que hi hagués a la cambra baixa. En cas que Illa fos qui avalés els comptes de la Generalitat, Junts es podria veure obligada a variar la posició a Madrid, fins ara instal·lada en la negativa a col·laborar amb Sánchez malgrat que ha format part de la negociació de la tramitació dels últims pressupostos.
Com ho entomaria Junts?
La formació liderada per Puigdemont és optimista sobre el suport de la CUP als pressupostos i, de fet, confia que la feina feta per Giró al costat dels anticapitalistes per elaborar els comptes servirà per afermar la majoria independentista. Aprovar els pressupostos reforçaria encara més el paper del conseller d'Economia dins del Govern i també dins la formació que el va proposar per entrar-hi, convertit pràcticament en un primus inter pares al costat del vicepresident Jordi Puigneró. Si hi ha d'haver canvi d'aliances, Giró tampoc tindria inconvenients insalvables per negociar amb Illa, amb qui també s'ha reunit en privat, com va passar abans del fons complementari de riscos.
Una de les prioritats de Junts en aquesta legislatura, a banda, passa per presentar-se com una força central, connectada amb l'establishment sense perdre del tot el pols del carrer, en competència amb ERC. Entendre's amb el PSC al Parlament per validar la llei més important de l'any, però, podria arribar a posar en qüestió el no surrender i el discurs abrandat que fan bona part dels seus dirigents en públic, com ara Puigdemont o Laura Borràs.
Divendres, per exemple, Salvador Illa oferia el "centralisme" dels socialistes davant del "radicalisme" de la CUP com a via per validar els pressupostos. Els republicans insisteixen que no entraran a negociar res amb el PSC -els contactes que hi ha hagut han estat informals, com explica el mateix Illa quan se li pregunta per la qüestió-, i que tots els camins passen pels anticapitalistes, amb els quals Giró ha mantingut interlocució directa en l'elaboració dels comptes, especialment a través de la diputada Eulàlia Reguant. Ara bé: què passaria si fracassa l'entesa entre el bloc independentista i Aragonès es veu abocat a buscar el suport del PSC? Aquestes serien les implicacions.
La majoria de la investidura, tocada
La primera conseqüència és òbvia: si no hi ha entesa i el president ha d'entaular-se amb els socialistes, quedaria clar que el projecte avalat per la majoria de la cambra al maig quedaria tocat en la primera votació rellevant de la legislatura. Suposaria, per tant, un cop dur per a l'independentisme només uns mesos després d'haver superat per primera vegada el 50% en unes eleccions. La relació amb la CUP quedaria tocada per la resta de la legislatura, amb tot el que això implica, perquè Aragonès té en els anticapitalistes confiança per afermar les quatre grans transformacions -social, verda, democràtica i feminista- que pretén al seu mandat.
Oriol Junqueras i Marta Rovira, president i secretària general d'ERC, consideren "estratègica" l'aliança amb la CUP davant del fantasma de la "sociovergència" que els republicans diagnostiquen en acords als quals han arribat Junts i el PSC, com ara l'ampliació del Prat durant el debat de política general. Junqueras i Rovira, com també ha fet Aragonès en alguna intervenció les últimes setmanes, situen el partit de Carles Puigdemont en el bloc "dels de sempre", com els socialistes, i per això sostenen que pactar amb els anticapitalistes és la manera de trencar "velles dinàmiques".
El rumb del procés, en dubte
La sintonia no ha estat absoluta entre el Govern i la CUP des que va arrencar la legislatura, especialment pel que fa al projecte sobiranista. Els anticapitalistes han carregat amb duresa contra la taula de diàleg i també contra la "farsa" que suposa, segons ells, que ERC participi en la governabilitat de l'Estat a través de la col·laboració amb Pedro Sánchez, a qui van investir i a qui avalen els pressupostos. Els republicans i Junts, per la seva banda, han vist amb reticències la proposta de la CUP de fixar data per un referèndum aquesta mateixa legislatura, seguint l'exemple d'Escòcia.
No entendre's pels pressupostos i anar a buscar el PSC implicaria rebaixar aspiracions en clau de procés, que també s'està repensant en reunions setmanals entre els partits i les entitats. No s'hi tracten qüestions del dia a dia, però un suport dels socialistes als comptes suposaria un canvi de paradigma respecte a les últimes legislatures. Pactar amb el PSC ja no és tabú -l'aeroport del Prat, la renovació de càrrecs que depenen del Parlament i la mateixa taula de diàleg en són exemples, com també ho és el pacte amb Junts a la Diputació-, però fa més d'una dècada que els socialistes no participen de la validació de la llei més important de tot l'any.
Menys concessions a l'hora de negociar els comptes
Aragonès i Giró coneixen perfectament les demandes de la CUP, la manera de negociar i, també, com s'adopten les decisions en el si de la formació anticapitalista. A les peticions sobre habitatge i política fiscal s'hi suma el protocol antidesnonaments i el model d'ordre públic, a debat en una comissió presidida per Dolors Sabater. Si el president i el conseller d'Economia s'haguessin d'asseure amb el PSC, sabrien d'entrada que no defensen tocar impostos i que, en el cas dels Mossos d'Esquadra, el missatge seria el contrari que la CUP: la policia catalana mereix "respecte" per part del Govern. Pactar els comptes amb els socialistes, però, distaria de ser innocu. No tant per les concessions econòmiques o programàtiques -petites-, sinó pel missatge polític que suposaria.
La força a Madrid, qüestionada
ERC ha basat bona part de l'estratègia des de la tardor del 2017 a participar en totes les negociacions rellevants a Madrid, fins al punt que s'ha acabat convertint en un dels puntals de l'estabilitat de Sánchez. Això no evita, però, que la Moncloa emeti missatges dissonants sobre els acords als quals s'arriben, com ha fet aquest cap de setmana el ministre Félix Bolaños sobre la quota del català en la llei de l'audiovisual, clau per evitar l'esmena a la totalitat del grup que comanda Gabriel Rufián.
Una aliança a última hora amb el PSC debilitaria la posició dels republicans al Congrés, perquè el gest dels socialistes catalans suposaria un precedent en cada negociació que hi hagués a la cambra baixa. En cas que Illa fos qui avalés els comptes de la Generalitat, Junts es podria veure obligada a variar la posició a Madrid, fins ara instal·lada en la negativa a col·laborar amb Sánchez malgrat que ha format part de la negociació de la tramitació dels últims pressupostos.
Com ho entomaria Junts?
La formació liderada per Puigdemont és optimista sobre el suport de la CUP als pressupostos i, de fet, confia que la feina feta per Giró al costat dels anticapitalistes per elaborar els comptes servirà per afermar la majoria independentista. Aprovar els pressupostos reforçaria encara més el paper del conseller d'Economia dins del Govern i també dins la formació que el va proposar per entrar-hi, convertit pràcticament en un primus inter pares al costat del vicepresident Jordi Puigneró. Si hi ha d'haver canvi d'aliances, Giró tampoc tindria inconvenients insalvables per negociar amb Illa, amb qui també s'ha reunit en privat, com va passar abans del fons complementari de riscos.
Una de les prioritats de Junts en aquesta legislatura, a banda, passa per presentar-se com una força central, connectada amb l'establishment sense perdre del tot el pols del carrer, en competència amb ERC. Entendre's amb el PSC al Parlament per validar la llei més important de l'any, però, podria arribar a posar en qüestió el no surrender i el discurs abrandat que fan bona part dels seus dirigents en públic, com ara Puigdemont o Laura Borràs.