06
de novembre
del
2021
Actualitzat
el
08
de novembre
a les
8:08h
El 7 de novembre de 1971, fa 50 anys, va néixer l'Assemblea de Catalunya, el moviment més potent de l'oposició antifranquista. Va ser en una reunió clandestina a l'església de Sant Agustí de Barcelona. Un senyal del molt que havien canviat les coses des dels inicis del règim dictatorial, que s'havia fundat amb el segell del nacionalcatolicisme.
L'Assemblea de Catalunya va ser molt més que un moviment polític, per ser-ho també social i cultural. S'hi van aplegar les principals forces polítiques clandestines, però també els sindicats -tots il·legals-, les associacions de veïns i les entitats cíviques, així com gent de tot el territori. Les seves reivindicacions eren quatre: la recuperació de les llibertats socials i polítiques; l'amnistia per als presos polítics de la dictadura; el restabliment de l'Estatut de 1932 com a pas previ per exercir el dret a l'autodeterminació; i la coordinació amb les organitzacions democràtiques dels altres pobles de l'Estat.
Amb la seva creació, l'Assemblea de Catalunya va convertir-se també en la principal plataforma d'oposició al franquisme dins de l'estat espanyol. I la que va estar a l'avantguarda a l'hora d'unir el gruix dels partits en una mínima base programàtica. No seria fins a tres anys més tard que es constituirien la Junta Democràtica i la Plataforma de Convergència Democràtica, aplegades finalment en l'anomenada Platajunta.
L'Assemblea de Catalunya va ser crucial en la recuperació de les institucions pròpies a la mort de Franco i va deixar una forta empremta en la cultura política catalana, fins a la seva dissolució el novembre del 1977, després de les primeres eleccions democràtiques. Aquí podeu veure alguns dels conceptes clau del que va ser aquell moviment i d'altres per ajudar a entendre el context.
L'Assemblea de Catalunya va ser molt més que un moviment polític, per ser-ho també social i cultural. S'hi van aplegar les principals forces polítiques clandestines, però també els sindicats -tots il·legals-, les associacions de veïns i les entitats cíviques, així com gent de tot el territori. Les seves reivindicacions eren quatre: la recuperació de les llibertats socials i polítiques; l'amnistia per als presos polítics de la dictadura; el restabliment de l'Estatut de 1932 com a pas previ per exercir el dret a l'autodeterminació; i la coordinació amb les organitzacions democràtiques dels altres pobles de l'Estat.
Amb la seva creació, l'Assemblea de Catalunya va convertir-se també en la principal plataforma d'oposició al franquisme dins de l'estat espanyol. I la que va estar a l'avantguarda a l'hora d'unir el gruix dels partits en una mínima base programàtica. No seria fins a tres anys més tard que es constituirien la Junta Democràtica i la Plataforma de Convergència Democràtica, aplegades finalment en l'anomenada Platajunta.
L'Assemblea de Catalunya va ser crucial en la recuperació de les institucions pròpies a la mort de Franco i va deixar una forta empremta en la cultura política catalana, fins a la seva dissolució el novembre del 1977, després de les primeres eleccions democràtiques. Aquí podeu veure alguns dels conceptes clau del que va ser aquell moviment i d'altres per ajudar a entendre el context.